Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Lo primer miracle feu lo senyor per intercessio de la senyora mare sua axi com era raho. car ella volia donar sa clemencia la primera gloria de les obres sues: perque coneguessen los homens que per lo mija de sa senyoria han a obtenir lo que demanen en les necessitats sues: E lo dit miracle fon en aquesta manera: car passat vn any que lo senyor fon batejat vna germana de la excellent mare de deu feya noçes del seu glorios fill Joan: lo qual era tan amat e car a la senyoria tia sua que mes era estimat fill que nebot: en les quals noçes sa senyoria era manadora e ordenadora com a cosa sua propria. E fon conuidat lo senyor ab los seus dexebles a la festa: Lo qual vingue ab molt plaer per esser li persones tan acostades en deute: e tan cares en amor: e per aprouar lo sagrament de matrimoni. E essent tots en taula la prudentissima senyora qui per tot miraua: veu que los seruidors anauen tots torbats e afaynats consellantse a la orella: e conegue sa merce que alguna cosa fallia en lo conuit. E crida secretament a hu d´aquells demanant li la causa de que van axi torbats. lo qual respongue. Senyora lo vi es del tot fallit: e noy ha manera don ne pugam hauer. E sa senyoria moguda de molta pietat: acostas a la orella del amat fill seu: e dixli. ¶ Vinum non habent. Volent dir. Fill meu lo vi es fallit al millor del dinar: en gran congoixa sta lo novio e tots los de casa sua: sia de vostra merce ajudar los ans que la necessitat sia coneguda per los stranys. E lo senyor mirant la ab vna franquea de cara: que en los vlls seus conegue sa merce: que sa magestat deliberaua fer lo que ella manaua: e dixli. ¶ Quid mihi et tibi est mulier: non dum venit hora mea. Volent dir. O mare mia clementissima be teniu entramenes de dona: que ans sou moguda a pietat: que la vostra ajuda sia demanada per los posats en necessitat. E pus sollicita sou de socorrer als miserables: que ells de demanar vos ajuda. Deixau los vn poch congoixar e coneixer la necessitat sua: perque mes estimen la ajuda e subuencio vostra. Car la hora mia en la qual he deliberat fer miracles no es venguda: e per amor vostra haure a cuytar lo temps. E la senyora essent molt certa que lo senyor fill seu no la desobeiria en nenguna cosa: dix sa merce als ministres del conuit. Anau dauant lo meu fill e feu tot lo que sa magestat vos manara: Los quals prestament compliren lo que la senyora manat los hauia. E venint dauant lo senyor dixlos sa clemencia: que vmplissen daygua sis hydries (hydros, hidro, aygua) o gerres de pedra que eren aqui en la sala del conuit: e com foren plenes e en vi conuertides manals lo senyor que portassen a beure a vn gran prelat qui hauia nom Architicli e seya primer en lo conuit. E com hague gustat aquell tan singular vi: lo dit Architicli stigue molt admirat de hon hauien pogut hauer tan excellent vi: e feu se venir lo novio: qui li era molt familiar: e dix li. Digau gentil hom y tan mal pratich sou de conuits: y no sabeu que tota persona discreta en son conuit dona primer lo pus singular vi: e com lo gust es cansat: e fart: tot lo que ve apres es de poca estima: e perço deu esser donat lo millor primer e apres lo qui no es tan bo: e vos haueu fet lo contrari. car haueu estojat aquest vi a la fi del dinar: queus dich que es tan singular: que en ma vida non he vist semblant ni crech ni haja tal en tot lo regne. E lo nouio hoynt aço stigue marauellat: no sabent res en lo miracle: e los ministres que sabien tota la veritat: Los quals hauien posada laygua e mesa en les hydries: e d´aqui portat lo vi al dit architicli: manifestaren lo miracle a gran gloria del senyor: e aqui tots foren refermats en la vera crehença de sa magestat. E finat lo conuit despedintse lo senyor per partirsen: crida son cosin germa lo glorios Joan: dientli que leixas star la sposada e tot lo restant e quel seguis: car ab tot sia sancta cosa lo matremoni: molt pus perfet es lo stament de virginitat: en lo qual vol sia collocat en grau molt excellent. E lo dit joan ab singular plaer oblidades totes coses segui sa magestat: e james se parti dell: e era dit lo dexeble amat entre tots los altres deixebles.

https://desdelafe.mx/opinion-y-blogs/comentario-al-evangelio/comentario-al-evangelio-las-bodas-de-cana/

https://es.wikipedia.org/wiki/Bodas_de_Can%C3%A1

Capitol CIV, Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort:

Capitol CIIII (CIV; ciiij). Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort: donant li seguretat de la saluacio sua.

Lo senyor fill de deu: vehent lo seu virtuos pare joseph: axi alterat per los pensaments temerosos: que de la sua profunda humilitat proceyen dix li. O joseph no temau. Ego sum iudex et testis: quia data est mihi omnis potestas in celo et in terra. Volent dir. Ab tot que vos pare meu joseph hajau raho de tembre segons la fragilitat humana: recort vos que yo so aquell quius tinch a jutgar: e so verdader testimoni de les vostres obres virtuoses: e no he mester altre informador e ab mi sols haueu a liurar les vostres fahenes. Car tota potestat es a mi donada en lo cel e en la terra. E yo so lo jutge general de tota creatura. e axi alegrau vos pare meu: car gran es la amor queus tinch. E siau cert que los vostres seruicis me son stats tan acceptes queus dellibere premiar molt copiosament. car vos poreu dir ¶ Reposita est mihi corona iusticie quam reddet mihi dominus in illa die iustus iudex. E aquesta corona dignament per vos meritada: vos posare yo de la mia ma aquell dia que per mort deuallare als lims: hon araus tramet. car mostrant se aqui la diuinitat mia graduare a cascu dels que hi sereu en la dignitat que mereix: e sereu certificats del que en la gloria eternal haueu a posseir: quant ensemps ab mi pujareu lo quarenten dia: apres la mia mort e resurrectio. E aqui sera manifest a tots quant sou per mi amat. e tots los angels e sancts admirats de la inestimable gloria vostra diran. ¶ Iste est qui ante deum magnas virtutes operatus est: qui priuilegio amoris precipui ceteris altius meruit honorari. Car veuran clarament e coneixeran que vos sou aquell que grans obres e marauelloses haueu obrades dauant lo meu pare en seruici seu e meu: e dignament per priuilegi de singular amor sereu honrat e exalçat sobre tots los altres: car mereixen ho les vostres excellents obres: les quals en la terra no porien esser premiades: per queus es necessari passar de aquesta vida per la comuna porta de la mort: e hauran fi los vostres treballs: e reposareu en sperança d´atenyer molt prest: lo que dit vos he. E com entrareu dins aquell delitos regne de paradys ab gran alegria direu. ¶ O qp gloriosum est regnum in quo reges congregati sunt un vnum ad laudandum et glorificandum eum: qui super omnes est rex regum et dominus dominantium. O joseph quant sera contenta e farta la vostra anima: quant vos veureu en aquell regne en companyia de tants princeps e reys qui no cessaran de lohar e glorificar lo meu pare e a mi. Totes les dolors e angusties que haueu sentit en lo mon: vehent a mi tant desconegut per los homens vos seran conuertides en grandissim goig: quant me veureu lohat e seruit e molt exalçat per tots los sancts: car en lo mon maueu mes amat que a vos mateix: e en lo cel sentireu goig infinit de la gloria y exaltacio mia. E joseph hoint lo parlar del senyor axi clement e piados fon la anima sua molt alegrada e confortada e ab consolacio no recomptable prengue les mans de sa real senyoria: e dixli. ¶ Spes mea es tu et portio mea in terra viuentium. Volent dir. O senyor y rey de vida vos sou la sperança mia e tot lo meu goig: qui tan largament haueu alegrada y aconsolada la anima mia: e vos senyor sereu la gloria e delit meu en la terra dels viuents. ¶ Ara senyor meu exira la anima mia ab grandissima consolacio e alegria del miserable carçre de aquest cors: puix de la vostra clemencia ha aguda tanta seguretat. O bonea infinida inestimable es la liberalitat vostra qui per pochs seruicis donau tan gran paga. Qui es lo miserable hom qui de vos se aparta sols vn moment: car sens vos senyor meu noy ha consolacio vera en la present vida. De que senyor ab tota la humilitat que puch regracie a la magestat: vostra com vos ha plagut sostenirme en la seruitut e companyia vostra per tant larch temps: car per pus benauenturat me tinch de hauer passat pobrea e molta fretura e continuats treballs seguint a vostra senyoria: que si apartat de aquella hagues senyorejada pacificament tota la monarchia del mon. Sol senyor meu la dolor mia es com nous he seruit ab tanta forsa e virtut com a vostra magestat se pertany: supplicant la infinida clemencia vostra me vulla perdonar tots los deffalliments que he comes en la servitut vostra e de la vostra sancta mare: la qual yo no era digne de hauer per sposa. E ara açi en presencia de vostra senyoria li deman perdo d´aquella errada que fiu quant la volgui leixar coneixent la esser prenyada ignorant la excellencia del seu sanct prenyat: estant en aquest duptos pensament langel me dix. Joseph fili dauid noli timere accipe mariam coniugem tuam: qd´enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. E de aço yo auisat per langel: coneixent la culpa mia demani perdo a sa merce tantost: la qual per sa acostumada pietat me perdona de molt bona voluntat. Ab tot que tant com mes clemencia e dolçor conegui en sa senyoria: mes causa de dolor e de penediment fon ab mi del pensament que agut hauia de leixar sa merce: ab la qual yo no era digne de star ni habitar. E aquesta dolor de hauer deliberat de leixar la sua dolça companyia: ha turmentat la anima mia (mla) continuament de aquella hora ença: car no pot esser limitada la dolor de aquell qui offen la persona que molt ama. E perço en aquest darrer examen de la vida mia torne a demanar perdo a sa senyoria. E la senyora hoyda la raho de aquest sanct vell: que ella tan carament amaua: reuengue en tan piadoses lagrimes que parlar no pogue per vna gran estona: e reforçant vn poch dixli. O joseph que vos nom haueu offes en nenguna cosa: ans acompanyada en totes les peregrinacions mies e molt aconsolada en les dolors e congoixes mies: e la vostra companyia me era vn gran spay: e la vostra absencia sera a mi de molta dolor. Ab tot quem alegre infinidament del vostre repos: e com sereu apartat de la vista e pratica de aquest mon desconegut que al seu senyor e creador ha tan mal acullit segons vos mateix haueu vist: e continuara la desconeixença sua fins haja portat a mort lo senyor fill meu que vos tant amau. De veure aquesta acerbissima dolor sereu vos staluiat per la vostra cuytada mort yo sola restare a veure la fi de totes les dolors. E perço de la vostra mort so molt contenta: puix se que la haueu tant desijada e demanada per fugir a aquesta dolor. e acostant se sa senyoria al sanct vell pres lo darrer comiat ab molta caritat e amor confortant lo en lo seu mortal viatge. e despedit de sa merce: dixli lo senyor jesus. Joseph pare meu la vida vostra es stada tan ben regida e ordenada que en vos nos troba nenguna cosa digna de punicio: veritat es que la natura humana es constituida en tanta miseria e flaquea que ab gran difficultat se pot tenir la persona per perfeta que sia de caure en alguns pochs defalliments durant la vida humana. Sine quibus mortalis infirmitas viuere non potest. E de aquestes poques culpes vos vull absolre (absoldre; absolver) e perdonar molt liberalment: perque passeu de aquesta vida ab vera puritat e nedea de anima ab la gracia e benedictio mia. ¶ E lo glorios joseph hoyda la misericordiosa resposta de Jesus e rebuda la absolucio e benedictio sua fon axi recomplit de singular goig e alegria que desijant prest rompre los ligams del cors: dix a la anima sua. ¶ Egredere anima quid dubitas: egredere quid times: octoginta et quinqm (qu+i nassal+q3) annis seruisti deo et mortem times: Volent dir ab gran feruor de amor. O anima mia hix prestament no stigues dubtosa ne temes res: car huytanta e cinch anys son passats de la edat mia seguint lo apetit teu sotsmetent la sensualitat a la voluntat tua en lo seruici diuinal los has despes: perque pensada la bonea del teu magnanim senyor no deus tembre la mort: ans alegrarte molt en la present hora: vehent dauant tu lo fill de deu humanat qui te potestat plenaria de remetre peccats e mundificar aqui ell vol que sia mundat. E per la sua sancta boca es stada absolta de tota culpa. Usquem ad quadrantem nouisimum. Per que ab goig inestimable deus fer ton viatge: e lo virtuos Joseph com hagues axi inflammada la sua anima e ja volgues desemparar lo cors pres les mans del senyor fill de deu ab deuocio e feruor no recomptable e besant aquelles dix. ¶ O fons vite ex quo viuunt angelici spiritus et anime iustorum: tu es aquo cuncta procedunt: tu fons vite: tu auctor salutis eterne in manus tuas dulcissime iesu fili dei viui commendo (o conmendo) spiritum meum. Volent dir. O font de vida de la qual e per la qual viuen los sperits angelicals e les animes dels justs. Tu senyor est aquell de qui totes coses procehexen: tu est font de vida tu est començador de la salut e vida eternal: en les tues mans dolç Jesus fill de deu viu coman lo meu sperit. E dites aquestes paraules aquesta sancta anima se parti de aquell virtuos cors. e la senyora sposa sua resta viuda e ab molta solitut ab la sola companyia del seu tan amat fill: lo qual dona orde en la sepultura del dit joseph axi com si propriament li fos pare: e vestit de dol lo acompanya al soterrar. E la excellent senyora per cobrir los secrets diuinals feu totes les cerimonies que les altres viudes acostumauen de fer.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Com ja la senyora fon coneguda en Egipte la gent de la terra vista la sua grandissima humilitat e conuersacio graciosa estimauenla molt: e sa merce reposaua entre aquella gent vista la amor que li portauen: plague a nostre senyor deu que tornas a sentir los treballs de caminar. E complits set anys de la peregrinacio sua fon feta diuinal reuelacio manant que tornas sa merce ab lo fill seu en la terra propria: dient en sompnis a Joseph. ¶ Surge et accipe puerum et matrem eius: et vade in terram israel: defuncti sunt enim: qui querebant animam pueri. Volent dir. Leuau joseph car lo repos vostre no es en la present vida: ans vol lo senyor que treballeu augmentant los vostres merits. E preniu lo fill de deu ab la senyora mare sua: e tornau en la terra de israel: car morts son aquells qui matar volien lo senyor en la tendra edat sua. E la senyora informada per joseph de la reuelacio a ell feta comunica de aço ab lo senyor fill seu: lo qual li dix largament tots los misteris del seu anar e venir: car les coses secretes a sa senyoria sola per lo seu fill eren (fique ereu, típica errada n-u) reuelades sens nenguna cuberta. ¶ E sentint sa merce la voluntat diuina tantost desempacha de vendre aquella poca roba que tenia per comprar vna somereta per al cami. E prenint comiat d´aquelles dones que mes amor e familiaritat li hauien mostrada comença son viatge per tornar en judea. E passaren per aquell mateix desert per hon eren venguts: retornant a sentir les dolors e treballs que en la venguda hauien sostenguts. E com foren entrats en terra de israel joseph demana de noues e diguerenli que Archelau regnaua en judea apres la mort de son pare Herodes. e de aço lo prom (prohom) se altera molt tement que lo dit Archelau no hagues heretada la malicia de son pare ensems ab lo regne: e perço no gosa portar lo senyor e la mare sua en Judea: ans sens ana ab ells en Galilea: e aqui aturaren en la ciutat de natzaret: no sens gran misteri: car prophetizat era. Quoniam nazarenus vocabitur. E venint la senyora en la dita ciutat troba la virtuosa mare sua Anna mig morta del gran enyorament e tristicia que passat hauia per la sua absencia: e besantli les mans ab gran reuerencia alegras molt de la sua vista. E la gloriosa Anna abraçant la senyora filla sua e mirant lo seu excellent net fon axi recreada e aconsolada que oblida totes les dolors passades e ab goig no recomptable dix. Ay la mia filla que ara so yo tornada de mort a vida: puix vos he mereixcut veure. ¶ E prenint lo seu excellent net posal se en la falda ab singular amor: e miraual ab delit no recomptable vehent lo ja tan granet que hauia huyt anys complits. E fon axi recomplida de alegria que sens parlar escampa infinides lagrimes mullant lo cap e la cara de aquell glorios net: besantlo moltes vegades ab sobirana alegria: e senti en si tanta consolacio que estimar ni dir nos poria: e dixli mirantlo en la cara. O magestat infinida la sola vista vostra basta a resuscitar los morts e aconsolar los tribulats: e a guarir los malalts. Car yo senyor he passat tanta dolor per la absencia vostra que la pena mia era pijor que mort: e ara que he vist a vos vida de la mia anima tota dolor es de mi partida: car vos sou consolacio e salut mia. E la dita senyora anna presenta al seu amat net vna camisa que li hauia feta per goig de la venguda ab freset dor en les manegues e en los muscles: la qual lo senyor vestia ab molt plaer per amor de la sancta auia sua: aquesta camisa es restada en lo mon per vna singular reliquia. E per privilegi de gran excellencia ha plagut a nostre senyor la posseixquen los reys de Arago com a fidelissims crestians e deuots: los quals tenen la dita camisa en singular veneracio e reuerencia e sperant ab gran confiança que aquell senyor que la vestida e portada fara grandissimes misericordies e gracies a la casa de Arago e a tots los deuallants de aquella: puix tan digna e excellent reliquia los ha comanada. e les senyores germanes de la mare de deu qui ja eren casades e stauen en les posades sues sentint la venguda de sa senyoria: e com era plegada de cami: vingueren prestament a fer reuerencia a sa altesa alegrant se molt de la sua venguda offerint se al seruir de sa merce en tot lo quels fos possible. E axi la senyora mare del fill de deu atura en natzaret en casa sua passant la vida stretament viuint de sos treballs: segons acostumat hauia stant en egypte. e lo senyor fill seu creixent seruia a sa merce ab molta amor e plaer: e sa senyoria mirant e contemplant aquell fill tan amat descansaua de tot son treball ab tot que les consolacions de sa senyoria en la present vida son stades mesclades ab infinides dolors de les quals ne direm ara vna de les pus viues que sa altesa senti.

Capitol LXXVI. Com los sancts reys partits del senyor: tornaren en sos regnes:

Capitol (falte LXXVI). Com los sancts reys partits del senyor: tornaren en sos regnes: E de la gran indignacio de Herodes.

Volents se partir los dits Reys lo cortes spos de la senyora Joseph los volgue acompanyar fins a mar e fon ab ells fins foren en fusta: confortant los tostemps: e dient. ¶ Viriliter agite et confortetur cor vestrum. E com hagueren donada vela: els haguen perdut de vista retorna Joseph al senyor: e a la sua mare ab infinides recomandacions de aquells qui ab tan gran enyorament seguexen son cami. E sabuda aquesta noua per Herodes que los reys que ell speraua retornassen a ell sen eren partits amagadament tingues per scarnit trobantse axi decebut. De que vingue en tanta furia e malicia que del tot ixque de seny. Car tota persona per sauia que sia si es molt affectada en alguna cosa pert lo juhy rahonable en aquella. E perço ha dit vn sabut e valent home. ¶ Perit omne iudicium cum res transit in affectum. Axi li pres aquest miserable Herodes: car ab la gran fama que tenia de sostenir la honor e stat en ques trobaua que res de raho no coneixia: e cuydat enganar los dits reys engana si mateix. E perço diu Jeremies dreçant son parlar a aquest rey frenetich. ¶ Tu enim docuisti eos aduersum te: et erudisti in caput tuum: nunquit (núqt) non dolores aprehenderunt te quasi mulierem parturientes. Volent dir. O foll Rey herodes de quet congoixes: e no sabs que tu has mostrat lo cami a aquests reys: els has informat de les prophecies que parlen hon deuia naixer lo verdader Rey de aquest regne: que tu posseeixes tirannicament: sies cert que has parlat contra lo teu cap: e perçot prenen ara ab molta raho dolors axi com dona que va de part. E no speres goig de ta dolor ne fi en ta pena: ab malicia est anat: e malicia te ha tancat los camins que res no has ates del que desijaues. ¶ Be li ha seguit a aquest desauenturat Herodes: ço que diu Salamo. ¶ Quod timet impius veniet super eum. Car del que mes se tem lo peccador impiados: allo li ve damunt. E vehent aquest maluar rey que no podia hauer nenguna raho dels reys qui per mar sen eren anats ab lo vent molt prosper: ne sabia cosa nenguna del senyor e Rey messies de qui tant se temia: delibera matar tots los fills dels juheus per hoy del dit senyor. ¶ E la senyora mare sua sabuda aquesta noua resta molt temerosa del tresor diuinal a sa senyoria acomanat: ab tot que ja per aquesta temor nos parti del loch hon hauia parit fins foren complits los quaranta dies: segons manaua la ley: ab tots sa senyoria no fos obligada a la obseruança daquell manament volguel tenir: donant exemple a tots los obseruadors de les leys diuinals que no solament se sotsmeten al que son obligats: mas encara a tota ordinacio virtuosa.

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem: e trobaren aqui lo senyor e la sua excellent mare.

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem: e trobaren aqui lo senyor e la sua excellent mare.

Los Reys sancts haguda resposta de herodes despedits dell ab gran plaer: partiren cuytadament desijosos de trobar lo senyor que cercauen. E exint de hierusalem veren la stela quels hauia guiat per tot lo cami: la qual hauien perduda venint en la dita ciutat. E recomplits de goig inestimable seguirenla: la qual los porta al propri loch hon era lo senyor ab la excellent mare sua. E entrant per aquella casa o porchet: trobaren la magestat diuina ab la vestidura humana: sols de la sua mare acompanyada. E illuminats de celestial gracia: conegueren esser aquell lo fill de deu qui en forma humana en los braços de la sua sanctissima mare reposaua. E prostrats en terra ab goig inestimable adoraren lo senyor: regraciant a sa clemencia la merce tan singular quels hauia feta e digueren ab feruor de vera deuocio. ¶ O omnipotencia nascentis: o magnificentia de celo ad terram descendentis: gratias agimus tibi domine deus omnipotens: quia ad viam rectam nos duxisti. mens nostra tibi deuota: amore tuo succensa suspirans tibi: quia tu es fons lucis diuine et sol claritatis eterne. requiescat in te anima nostra: ardeat in te cor nostrum cantet laudes tuas in iubilatione: es gloria nostra et spes nostra in terra viuentium. E dient aço los dits reys sentiren dins si vn lum diuinal: quels illumina les consciencies fent los conexer clarament les errors e peccats en que han viscut fins aqui: e la gran misericordia que hauien rebuda per sola bonea de nostre senyor deu: de que romperen en tantes e tan habundoses lagrimes per gran peça no pogueren parlar ne leuarse de terra. E la senyora leuantse depeus ab gest prudentissim presentas a ells tenint en lo braç lo tresor diuinal a sa senyoria comanat: ço es lo seu fill glorios. E dixlos ab singular dolçor. ¶ Surgite et accedite et illuminamini: et facies vestre non confundentur. Volent dir. Leuau fills meus ab gran seguretat e mirau aquest spill de vida: e sereu pus largament illuminats: e podeu esser certs les vostres cares de açi auant no seran confuses: puix vos sou mesos sots la bandera de aquest Rey de gloria. ¶ Ideo notum vobis facio qp liberati a peccato: serui aūt facti deo: habetis fructum vestrum: in sanctificationem: finem vero vitam eternam: quia nomina vestra scripta sunt in celis. Volent dir sa senyoria. O amichs e per lo meu fill molt amats yous manifeste vn grandissim goig: car sou deliurats de tot peccat. e fets seruents de aquest senyor fill de deu e meu: qui es deu omnipotent: e lo fruyt vostre en gran sanctificacio de vida: de que aconseguireu la beatitut eterna: car los noms vostres scrits en lo cel: per aquell qui eternalment vos ha elegit. E dispensa axi la diuina clemencia que lo parlar de la senyora fon axi entes per ells: e lo dells per sa senyoria com si tots eren de vna lengua. E hoyt per los reys lo dolç parlament e rahonament de sa altesa dreçaren se ab infinit goig: del que hoit hauien: e anant axi agenollats acostaren se al senyor ab molta reuerencia de hu en hu besant lo peu de sa magestat ab deuocio no recomptable. E la senyora a qui era donada potestat e auctoritat de regir lo fill de deu: prengue aquella preciosa maneta del dit senyor e posala sobre lo cap de cascu dels reys: de que sentiren consolacio no recomptable de aquell tocament. E digueren ab grandissima suauitat. ¶ O dulcebo amoris et amor dulcedinis qp magna misericordia tua: et propitiatio tua conuertentibus ad te: quesiuimus et inuenimus te domine: vt habeamus te sicut signaculum super cor nostrum. Volent dir O dolçor de sobirana amor: e amor tota dolça quant es gran la misericordia vostra: e com vos acostau senyor als qui a vos se conuerteixen: cercat vos hauem bonea infinida: e sou vos leixat trobar senyor perço que dins lo nostre cor sia empremtada la memoria vostra axi com lo sagell en la disposta cera. E dient aço besauen moltes vegades aquells peuets tan dolços del senyor. ¶ E apres volgueren besar la ma a la senyora mare sua: e sa merce nou volgue permetre: per donar honor a la dignitat reyal sabent quant es a nostre senyor cara. E posant los lo braç damunt ab molta familiaritat e amor mana que siguessen en vn banquet pobrellet que staua en aquell loch dauant sa senyoria sens catifa ne bancal: car en la posada de sa merce res de empaliament noy hauia: ans pobretat extrema e fretura gran. E los dits reys supplicaren sa senyoria los leixe star axi agenollats: car no senten nengun treball ne cansament: e la senyora tornant los a manar que siguessen: leuant se ells depeus per hobeir e fer lo que sa merce manaua: entra joseph lo glorios spos de la senyora per la porta: qui de mati era exit de la posada e no era tornat fins alauors: e vehent tanta nouitat de gent estanya stigue admirat fins per la senyora fon informat qui eren ne perque venien. E sabuda la veritat alegras molt e festeja tant com li fon possible aquells excellents reys. E ells lo reueriren singularment sabuda la sanctedat sua e la dignitat tan alta qui era spos de la senyora de qui ells eren tan afectats seruidors. E lo dit joseph no podent los seruir daltre leuas lo manto per posarlo sobre lo banch hon los reys hauien a seure per fer los strado. E ells conuidant se ab ell feren lo seure primer de si regoneixent li majoritat e senyoria per esser dit pare del fill de deu: e spos de la sua mare: e perco li donauen tota la honor e reuerencia possible. e stant axi los dits Reys asseyts contemplant en lo senyort e en la sua purissima mare: e molt desijosos de saber largament lo diuinal misteri de aquella vnio diuina e humana interrogaren la senyora dient. ¶ O mira et laudabilis inter feminas enarra nobis quomodo meruisti esser mater dei. Volent dir. O senyora admirable e digna de singular lahor entre totes les dones sia de vostra merce recomptar a nosaltres com haueu meritat esser mare de deu: car defall tot enteniment en pensar tan excellent dignitat: e sa senyoria respongue ab la humilitat e prudencia acostumada: e dix. ¶ Gratia dei sum id qd´ sum: quia regnum tenui virginitatis: et regem genui castitatis: ingredientem et regredientem habui in palatio ventris filium imperatoris: et de manibus meis non amisi clauem regni pudoris. Volent dir sa merce als dits reys. o fills meus responent vos al que desijau saber: dich vos que les grans obres marauelloses que nostre senyor deu ha fetes en mi son per sola gracia e clemencia sua. Car hali plagut que tenint yo lo regne de virginitat haja concebut e parit lo rey de castedat: e dins lo palau del ventre meu es entrat e exit lo fill del emperador eternal e de la mia ma no he leixada james la clau del regne de puritat virginal. E hoida aquesta resposta de la senyora los sancts reys foren tant inflamats en la amor de sa senyoria que ficant lo genoll dauant sa altesa: digueren. ¶ O virgo virginum reffugium opressorum et summe deitatis oraculum: pro peccatoribus es effecta: nam peccatores hoc meruerunt: vt mater efficereris altissimi: et propter iperos (i+ p en virgulilla +ros) inuenisti gratiam apud deum: non enim audebat homo: se tante credere magestati: per seipsum accedere ad deum suum: nisi tu mediatrix interuenisses: per quam velut per scalam ad nos descenderet summus deus: et ad ipsum ascenderet ymus homo. Volent dir. O verge e senyora sobre totes les vergens reffugi e solaç als tribulats e posats en pressura vos sou aquella intercessora e aiudadora qui dels peccadors sou e sereu feta aduocada: e aço han senyora meritat los peccadors que vos siau constituida mare del altissim deu e senyor: e per ells hauem trobat gracia dauant la magestat diuina reconciliant los ab la sua clemencia. O senyora excellent que no fora lome gosat de pensar atreuirse tant que per si mateix se hagues acostar a tanta magestat com es la del seu deu y senyor si vos mediadora no fosseu entreuenguda: per lo mija de la qual axi com per scala es deuallat a nosaltres lo sobiran deu omnipotent. E sa clemencia es pujat lome qui es pols e cendra.

Capitol LXXI. Com Herodes torna resposta als Reys: dient lo loch hon deuia naixer lo senyor que cercauen.

Capitol LXXI. Com Herodes torna resposta als Reys: dient lo loch hon deuia naixer lo senyor que cercauen.

Aquest miserable Rey herodes cuydant nauegar a sa guisa segons lo vent de la presumpcio que seguia: trames cuytadament per los dits reys: los quals foren ab ell molt prest: e rebels ab molta parenceria de amor ficta: e dixlos. Senyors yom so entrames del que vosaltres demanau e cercau. Han me dit aquests juheus que saben prou en estes propheties o fantasies: que en bethleem deu naixer aqueix rey que vosaltres cercau: axi anau hi que prop es de açi: e demanau diligentment del dit fadri: e com lo haureu trobat yous deman de merce que retorneu a mi: car deliberat tinch de anar personalment per adorarlo: Les quals paraules procehien de molt simulada e ypocrital malicia: car no hauia gana de adorar lo fill de deu: ans de matarlo: ne desijaua conseruar la vida del dit senyor: ans de delir la memoria sua de la terra: al qual Herodes podia esser dit. O rey com vanejes en los teus pensaments: car desijes ço que portar a fi no poras: que sies cert lo verdader Rey messies no te a morir en tan poca edat. ¶ Ante condendum est euangelium: ante predicandum est regnum dei: ante sanitates donande: ante sunt fatienda miracula. Car ans de la mort sua te a esser ordenada la ley euangelica: ans se deu preycar lo regne de deu: e fer lo manifest als homens: ans sera donada sanitat als malalts: e fets infinits miracles. E perço est encegat tu e tots los fills dels homens: qui ab astucies e intricats sabers: cuydau empachar la ordinacio diuina. Car pensar pots herodes si seny ni raho te acompanyen: que lo fill de deu no es deuallat del cel per regnar en la terra: car de sa magestat es dit. ¶ Dominum mundi temporale non querit regnum: qui prestat eternum. Car lo senyor del mon no vol ni demana lo temporal regne: qui es vengut per donar lo eternal.
E lo dit Herodes dona comiat als virtuosos reys: car la enueja sua nol leixaua reposar en nenguna cosa: ans se temia de totes parts: sospites li augmentauen de hora en hora: car ab aquesta pena se posseeixen les honors mundanes: que de continuu es temut lo decayment. E perço dix Salamo dels axi temerosos. ¶ Fugiet impius nemine persequente. Car lo peccador quis troba en dignitat de la qual no es digne tement lo decayment que justament mereix accusantlo la propria consciencia: fuig sens nengun perseguirlo.

Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem

Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem: cercant e demanant aquell qui era nat rey dels juheus.

Lo tretzen dia apres la natiuitat de Jhesus senyor nostre la excellent senyora mare sua hague vn grandissim goig per temprament de la dolor passada. Car veu complida aquella prophecia d´Ysayes. ¶ Tunc videbis et afflues et mirabitur et dilatabitur cor tuum: quando conuersa fuerit ad te multitudo maris: fortitudo gentium venerit tibi. Volent dir dreçant son parlar a sa senyoria. O excellent reyna e senyora quius trobau mare de deu sia certa vostra altesa que lauors com haureu atesa aquesta singular dignitat maternal: sera lo cor de vostra senyoria alegrat e molt exemplat: quant veureu venir a vostra merce la gran flota de la gent qui nauega per les hones de les dignitats de aquest mon: car no seran gents de poca estima los que vendran adorar e confessar lo fill vostre: ans seran Reys excellents acompanyats e molt abillats. E de aquests ha parlat dauid: dient. ¶ Coram illo procident ethiopes et inimici eius terram lingent: Reges tharsis et insule munera offerent: reges arabum et sabba dona adducent. Car dauant la presencia de aquest senyor nouament nat se prostraran los ethiops qui fins aquella jornada eren stats enemichs seus per la sua infidelitat e ab moltissima deuocio besaran la terra dauant los seus sagrats peus. E los reys de tharsis e de les illes (jlles) li offeriran moneda: e los reys de arabia e de Sabba grans dons li portaran: e a sa magestat presentaran. E axi fon complida largament la dita prophecia de Dauid. Venint aquests reys animosos en jherusalem tota la terra qui era en lo circuit fon moguda e torbada e molt mes los habitadors de la dita ciutat: e specialment lo rey herodes qui lauors regnaua. Car veren aquells excellents Reys sens nenguna temor entrar en regne strany e ab animo constant publicament demanar. ¶ Ubi est qui natus est rex iudeorum. E venint aquesta noua al Rey ixquen los a recebir ab animo molt irat e portant los al palau seu: aqui los interroga agudament com sabien ells que rey nouell sia nat en judea: qui per la magestat del senyor emperador cesar august es senyorejada: lo qual ha fet manament negu no sia gosat nomenarse rey sino aquell a qui sa magestat volra donar tal titol. E los dits Reys esforçadament respongueren: dient. ¶ Vidimus enim stellam eius in oriente et venimus adorare eum. Volent dir. No penseu que nosaltres vingam ab poca certitut ne siam persones quens mogam en layre: car be sabem que es scrit per Salamo. ¶ Qui cito credit leuis est corde. E perço siau cert vos senyor qui de present regnau per la magestat del emperador: que nosaltres venim ab tanta certitut: e hauem vist tal senyal del naximent de aquest verdader rey: que venim deliberats de adorarlo e confessarlo esser rey e senyor: e posar la vida e lo stat per lo seruici seu. E de vostra senyoria no volem aldre sino quens maneu dir lo loch e mostrar la posada hon aquest senyor es nat. E Herodes ques pensaua tenir son regne en gran repos e seguretat hoint que aquests reys en son regne cerquen e demanen nouell Rey fon molt enujat de aquesta fahena e alteras e torbas en extrem: ab tot ques cobri tant com pogue: e dixlos. Senyors placiaus anar a vostres posades a reposar e apres menjar tornareu y dar vos he resposta del que demanau.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Despedits los sancts angels leixant lo fill de deu en lo pesebre acompanyat de la sua excellent mare e de joseph passaren per les muntanyes hon stauen vns sancts pastors. ¶ Vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum. Los quals eren molt ansiosos sobre la custodia del seu bestiar. E mostras a ells hu dels angels: e la claredat de nostre senyor los illumina. E hagueren grandissima temor de la marauellosa visio del angel: Lo qual los dix. ¶ Nolite timere. Volent dir. O pastors virtuosos no vullau hauer temor: car no so trames a vosaltres per espantar vos: ans per denunciaruos vn grandissim goig: Lo qual se estendra a tot lo poble. ¶ Quia natus est vobis hodie saluator: qui est xps (p en virgulilla) dominus in ciuitate dauid. Car es nat a vosaltres homens mortals huy en aquest dia lo saluador vostre: lo qual es lo ver messies e senyor general. E lo loch hon ses celebrada eta singular natiuitat es bethlem dita ciutat de Dauid. E lo senyal en que coneixereu aquest excellent senyor es aquest. ¶ Inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in presepio. Car trobarleu tan chiquet que esta nit es nat embolicat en pobrellets draps e posat en vn pesebre per fretura de lit. E dit aço sobtosament hoyren los dits pastors aquell angel ensemps ab altra gran multitut de caualleria angelica cantar e lohar nostre senyor deu: dient. ¶ Gloria in altissimis deo et in terra pax hominibus bona voluntatis. Volent dir. Gloria sia donada a nostre senyor deu en les altees del cel: car de aqui ha fet deuallar lo fill seu a peregrinar en la terra ab la esclauina de natura humana per reduir a pau los homens que hauran bona voluntat e desig de concordarse e pacificarse ab lo seu creador: La dita pau generalment a tots los homens es offerta: e per pochs acceptada. ¶ E los pastors hoydes e vistes tantes marauelles tingueren consell entre simateixos: e digueren. ¶ Transeamus vsquem bethlem: et videamus hoc verbum quod factum est: quod dominus ostendit nobis. Volent dir anem cuytadament e passejem fins a bethleem: e vejam la veritat de aquesta paraula quens es dita: la qual nostre senyor vol mostrar a nosaltres. E axi ells partiren e vingueren en bethlem hon trobaren lo senyor e la mare sua e joseph segons langel los hauia dit. E vehent primer aquella reyna excellent en lo gest e maturitat sua conegueren que aquella era mare del senyor que ells cercauen: e digueren a sa senyoria ab singular amor e deuocio. ¶ Vbi est dilectos tuus o pulcherrima mulierum. Volent dir. O senyora vos qui sou la pus bella e graciosa de totes les dones mostrau nos hon es lo vostre amat fill. E sa merce leuant se depeus e acostantse al senyor qui jayia en lo pesebre ab molta reuerencia leuali vn drap ab que tenia cubert lo cap e la careta: e mostra aquella faç diuina del seu sagrat fill als deuots pastors: Los quals reberen en si tanta alegria de aquella vista que no podentla sostenir caygueren en terra perdent tots los sentiments corporals per la grandissima dolçor que dins la anima sentien. Car coneixien esser deu omnipotent aquell qui en tan chica persona home verdader se mostraua tant humiliat e ab besties acompanyat. E la senyora vehent los dits pastors axi alterats pres lo seu fill al braç e sigues en terra: perque millor lo poguessen mirar e contemplar: e dix los. ¶ Si quis diligit sapientiam ad me declinet: et eam inueniet. Volent dir. SI vosaltres diligents pastors amau la sauiesa diuina e cercau aquella leuau vos e veniu a mi: car en la mia falda la trobareu. Los dits pastors dreçant se anaren ab molta reuerencia adorar lo senyor besant li los peus com a son deu e senyor crehentlo esser deum occultum et hominem manifestum. Car la lum de la fe los mostraua que dins aquella humanitat que ab los propris vlls veyen era la diuinitat amagada. E perço digueren dreçant son parlar a la senyora sa mare qui en los braços lo tenia (te na). ¶ Memoriam fecit mirabilium suorum misericors et miserator dominus escam dedit timentibus se. Volent dir. O senyora excellent aquest glorios fill vostre es lo gran memorial de que parla Dauid en lo qual nostre senyor deu hauia de recollegir totes les obres marauelloses sues: car açi relluu la sua sauiesa e potencia e los grans miracles fins a huy fets termenen en aquest singular e inaudit miracle: que deu e home se troben vnits en vna sola persona: per lo qual se seguiran infinits miracles de molt major excellencia que los passats. Ara senyora seran al mon manifestades molt largament les misericordies e miseracions de nostre senyor deu. Car aquest fruyt precios del vostre ventre es la vianda singular que lo pare celestial vol donar a mengar als tements e amants a ell: lo qual sols los pot fartar e contentat. E aço senyora demanaua Dauid en persona de natura humana famolenta no trobant res que la pogues deliurar de tan miserable fam: com deya. ¶ Ostende nobis domine misericordiam tuam. Aquesta misericordia senyora fin a huy no ses manifestada ni mostrada als homens: ara la hauem vista e podem dir. ¶ Dies sanctificatus illuxit nobis. Car lo dia sanctificat per los pares antichs tan desijat a nosaltres ha huy clarejat. E la senyora vehent la gran (grau) misericordia que nostre senyor deu hauia feta a aquells pastors manifestant los tan largament los seus diuinals secrets al restant del mon tan amagats: alça los vlls al cel regraciant al pare celestial les marauelles sues dient. ¶ Confiteor tibi domine celi et terre qui abscondisti hec a sapientibus et prudentibus et reuelasti ea paruulis. E sa senyoria informa los dits pastors en la vera crehença del seu fill: e que totes les coses que veyen de la sua tanta humilitat e extrema pobretat eren misteris amagats: e dix los. ¶ Non in parentum domo: sed in via nascitur: vt se peregrinum esse et regnum suum de hoc mundo non esse ostenderet. Volent dir. Mirau aquest senyor que no es nat en casa mia ne de negun parent: ans en aquest loch qui es en la via comuna mostrant que ve a peregrinar en aquesta mortal vida: e que lo regne seu no es de aquest mon: Car ab tot ell sia senyor general del cel e de la terra: no delibera ara sa magestat senyorejar ne mostrar la sua potencia: ans passar tota la vida sua en perfectissima humilitat: segons en la natiuitat sua ha començat. E los feruentissims pastors hoint lo parlar de la senyora stauen tant eleuats quels paria que ja fossen en paradis. E per mostrar lo gran goig que dins de les animes tenien: leuaren se a ballar e cantar desijant lohar e magnificar lo senyor e la sua excellent mare: e digueren. ¶ Memento salutis auctor: qp nostri quondam corporis: ex illibata virgine nascendo formam sumpseris. E lo glorios Joseph que no menys goig que los pastors tenia sorti en lo ball: e comença a cantar dient. ¶ Gaudet chorus celestium: et angeli canunt deo: palamquem fit pastoribus: pastor creator omnium. E axi molta alegria festejaren la senyora vna gran part de la nit: e acostant se la matinada despedits de sa merce los virtuosos pastors tornaren a les cabanyes sues glorificantes et laudantes dominum in omnibus que audierant et viderant. E resta la senyora ab joseph acompanyada mirant e contemplant lo fill de deu e rahonant se continuament de les grans excellencies sues e de la excessiua amor que sa magestat hauia a natura humana: e de aço li feyen continues gracies supplicant sa clemencia perdonas a la dita natura humana la gran desconeixença que cometia estimant tant poch la sua venguda.

Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase.

Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase.

Mirant la senyora per aquell loch hon staua cercaua hon poria reposar lo seu fill e no trobant part nenguna que li satisfes: dix a les sues donzelles. O criades mies hon consellau que pose aquest rey eternal. ¶ Quia non habet vbi reclinet caput suum. Car segons veu no ha loch hon reclinar lo seu glorios cap. ¶ E respos sancta pobrea: qui era la sua aposentadora: e dix. Ma senyora aquest pesebre ha elegit lo senyor fill vostre per lit de repos: posau loy senyora: no hajau temor de les besties quey son: car puix los homens lan tant desconegut e desestimat les besties senyora no li falliran ans li prestaran ab molt plaer la dita menjadora: el regoneixeran per son deu e creador. E sa senyoria hoint aço e sabent que aquesta era la voluntat de nostre senyor deu: qui volia que lo seu fill se humilias fins a la companyia de les besties: per tirar asi lome bestial e sensual: e fer lo digne de la companyia angelical: ab moltes lagrimes e sospirs: pensada la excellencia del seu fill: e la extrema pobre: en quel veya: leuas lo mantell que abrigaua: e en la mitat embolica lo senyor e de laltra mitat li feu capçalet: e axi lo posa ab molta dolor en lo pesebre: agenollant se sa merce dauant ell mirant lo tostemps en la cara. ¶ E lo Bou el ase segons sa natura bestial feren gran demostracio de sentir la presencia del seu creador: E ficant los genolls adoraren lo com a son deu y senyor: e acostants se ab molta reuerencia a sa magestat ab les boques tancades per no espantar la Senyora mare sua qui tan recelosa staua d´aquell excellent fill e ab lo alende que per lo nas lançauen: e spayosament calfauen lo senyor: de que fon verificada la prophecia de Ysayes: qui diu. ¶ Cognouit bos possessorem suum et asinus presepe domini sui: israel autem me non cognouit: Clamant se lo senyor per la boca del dit propheta: dient. Quel ase e lo bou lo hauien (vauien) conegut: e lo poble de israel (jsrael) tan amat lo hauia desconegut. E los sancts angels que aqui eren ab gran admiracio e delit mirauen aquestes coses e loant la potencia diuina començaren a cantar: dient. ¶ O regne celi cui talia famulantur obsequia: stabulo ponitur qui continet mundum: iacet in presepio: et in celum (cel´) regnat. Volent dir. O rey e senyor del cel quant son grans e admirables les vostres obres: acompanyat vos trobau de besties e seruit de aquelles. en lo estable sou posat vos qui gouernau e regiu lo mon: en lo pesebre jaeu vos senyor qui regnau en lo cel. E dita aquesta canço (cauco) e moltes daltres adoraren la magestat del senyor: e besaren la ma a la senyora mare sua e partiren de aqui.

Capitol liiij. Com lo quint dia vingueren los sancts principats: a visitar la senyora.

Capitol liiij. Com lo quint dia vingueren los sancts principats: a visitar la senyora.

Apres de aquests vengueren los sancts principats e rebels lo camarlench (camarlenth) miquel ab molta reuerencia e veneracio e portals dauant la senyora: dient a sa merce. O excellent senyora veus açi los singulars religiosos de la cort del vostre diuinal fill: que no entenen ni pensen sino en hobeir los seus sancts manaments. ¶ E aquests senyora axi fundats en sancta hobediencia indueixen los homens els consellen de hobeir a nostre senyor e a tots los prelats per amor sua. E la senyora que singularment ama los hobedients feu tanta festa de aquests gloriosos princeps e se alegra tant de la sua venguda que a tots fon manifest esser per sa senyoria molt amats e estimats e fauorits. Acceptant los sa altesa per familiars seruidors a ella molt cars. E no solament volgue que vna de les sues reals donzelles danças ab lo capita principal ans mana a les tres pus amades: ques leuen ensemps: e dançen e ballen e canten ab aquell princep hobedient e ab los seus seguidors: car dignes son de tota honor e gloria. E los noms de les dites donzelles son hobediencia: virginitat e pobrea. les quals molt alegres se leuaren a dançar ab aquells sancts angels concordant ab ells en totes coses e ells no menys ab elles. ¶ Coneixent clarament que tots segueixen vna intencio: ço es de hobeir lo creador e seguir la voluntat sua. ¶ E apres lo dançar e ballar cantaren les tres dites donzelles ab tanta armonia e dolçor que tots los angels que aqui eren digueren a la senyora. Verdaderament senyora aquestes veus tan excellents e de tanta concordança no fan a separar: ans deuen star tostemps en vna. E com vostra senyoria delliberara collocarles en matremoni ab los religiosos esdeuenidors sia de vostra merce que cascu de ells se spose ab les tres e seran molt ben heretats de posseir vna tal terna. ¶ Ab tot senyora que sera als dits religiosos molt treballos e difficil conseruar les tres sposes sues en son real stat e amarles egualment fins a la mort: e poran be dir. ¶ Tria sunt difficilia. Car aquestes tres virtuts son tan difficils de seruar que noy basta la humanal força: si per deu singularment no es ajudada. E perço nosaltres tots qui som del dit orde dels principats serem specials aduocats e consellers dels tals religiosos. E com los veurem vn poch cansats del comport d´aquestes senyores sposes sues: direm a cascu de ells. ¶ Inspice et fac secundum exemplar quod tibi in monte monstratum est. Volent dir. O religios quit (qui te; que te) canses de poch treball e no coneixes la heretat gloriosa: que per lo matremoni de aquestes tres donzelles has aconseguit: alça los vlls e mira e fes segons lo exemplar que te es mostrat en la alta muntanya. Aquest exemplar senyora sera lo amat fill vostre: qui pujara en la muntanya de la creu per hobediencia del seu diuinal pare: essent aqui en exemple e regla de tots los religiosos. ¶ Et quicumquem (qcúq3) hanc regulam secuti fuerint pax super illos et misericordia. Car tots los que esta regla seguiran aconseguiran pau de consciencia e pervendran al regne de parays hon reluu la misericordia diuina sobre tots aquells qui seguint lo senyor fill vostre amaran e conseruaran aquestes donzelles axi com ell les ha amades e seruades. ¶ E les dites tres virtuts vehent se axi lohades e magnificades per los sancts angels volent dar de aço gloria a la inmensa (imésa, imensa) trinitat començaren a cantar ab gran alegria dient. ¶ In magestatis solio tres sedent in triclinio: nam non est consolatio completa solitario. E acabat lo cantar besaren la ma a la senyora suplicant la senyoria que no les vulla separar segons per los dits angels li es stat supplicat. E sa merçe los ho promete ab molt plaer. ¶ E d´aço elles feren grandissima festa e los gloriosos princeps ab elles: e axi passaren aquella jornada.

Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins

Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins: dient los calças sa merce quant per sis staments de persones seria reclamada.

Apres fon aqui altre angel ab vn bell baçi fet de coral guarnit dor de molt singular obra en lo qual y hauia sis parells de tapins. E prenint lo sanct Miquel presentals a sa senyoria dient. ¶ Excellent senyora la magestat de nostre senyor deu tramet a vostra altesa aquests tapins per a vostre calçar: car haueu molt a caminar per socorrer a natura humana en les necessitats sues: com per ella sereu reclamada. Los vns tapins senyora son tots de argent specialment obrats: aquests senyora calçareu com sereu reclamada per los homens quis trobaran en stament de gracia. Car coneguda la flaquea humana seran molt certs que sens vostra merce conseruar nos poden. E perço continuament cridaran e diran a vostra senyoria cascu de ells. ¶ Conserua me domina quoniam speraui in te. Volent dir. O senyora y conseruaume en aquest stament glorios: que stiga ferm e constant en la gracia y amor del meu senyor e creador: e deliure de tota offensa sua. E corrent prestament la senyora per ajudarlos dir los eu. ¶ Nolite confidere in cordibus vestris: quia qui confidit in corde suo stultus est. Volent dir. O fills meus qui sou en stament de perfectio: e posseyu (posseíu) la gracia de nostre senyor deu: guardau vos de presumpcio: que no es cosa al mon que pus prestament vos faça caure: ne fieu de la fermetat del vostre cor: car dich vos certament que es be orat qui de si mateix confia. Ans tostemps que sentireu en vosaltres alguna virtuosa disposicio: deueu dir ab humilitat. ¶ Suffitientia nostra ex deo est. Confessant que qualseuulla be o gracia que en vosaltres sia sols es de deu e de vosaltres no res. E axi perseuerareu ferms en la gracia a vosaltres donada. ¶ Los altres tapins senyora son d´vn brocat vert molt singular: aquests calçara vostra merce: quant sera cridada per aquells qui son en peccat mortal. Car los dits miserables trobant se en aquell pou profunde de la jra de nostre senyor deu reclamaran a vostra clemencia: dient cascu per si. ¶ Saluum me fac domina: quoniam intrauerunt aque vsquem ad animam meam. Volent dir. O senyora qui sou font de misericordia saluau nos e deliurau nos: car les aygues de peccat son entrades dins la anima nostra: e han la offegada e morta e apartada del seu creador e noy ha quins delliure sino vos qui sou mare del jutge: ens podeu ab ell reconciliar. E vos senyora hoyt lo crit dells cuytareu ab los dits tapins: e acostant vos a ells: darlos ha vostra merce gran sperança de venia: dient a cascu de ells. ¶ Spera in domino et declina a malo et fac bonitatem. Volent dir. O miserables qui en la profunditat de peccats sou cayguts nous desespereu: ans hajau gran sperança en la clemencia de nostre senyor deu queus haura merce: e apartau vos de tot peccat e mal: e feu obres bones e virtuoses e sereu delliures de la mort eternal. ¶ Los altres tapins senyora son de vellut burell tots brodats de mates de murta: Aquests calçara vostra senyoria com negociara en les fahenes ardues de natura humana. Car a vostra merce han a recorrer tots los temptats e tribulats en la present vida. Los quals diran a vostra altesa. ¶ O tu benedicta super mulieres: que angelos vincis puritate: sanctos superas pietate veni domina in adiutorio populo dei. ¶ Volent dir. O senyora vos qui sou beneyta sobre tot lo linatge de les dones e venceu los angels en puritat e sobrau tots los sancts en excellent pietat: veniu senyora en adiutori del poble de nostre senyor deu e vostre: Car sens vos los tribulats pereixen: los temptats son vençuts. E vostra senyoria respondra a ells dient a cascu per si. ¶ Eleua de tenebris affectionem tuam: et de sempiternis delitijs refice viscera tua. Volent dir. Sabeu vosaltres qui en tants perills e treballs vos trobau: no es cosa nenguna que tant vos puga ajudar a no sentir ni estimar los dits treballs com es leuar la amor e affectio vostra de les coses tenebroses de aquest mon: e fartar e adelitar lo vostre cor: e entramenes en contemplar e desijar los delits eternals. Car aquell sols es dit benauenturat en la present vida qui de cor menysprea tota la felicitat mundana e res no ha menester de aquella. E perço es dit. ¶ Felicissimus est ergo plane cui felicitate vti opus non est. ¶ E molts desijant repos e gloria temporal cahen (cauen; com dien: diuen) en infinides dolors: perque les caygudes dels passats deuen fer cautelosos los presents: e perço es scrit. ¶ Felix quem faciunt aliena pericula cautum. E axi menyspreant lo mon fugireu a tots los mals e temptacions de aquell. ¶ Los altres tapins senyora son de brocat blanch: aquests calçara vostra senyoria com sera cridada per aquells qui son en lo pas de la mort: los quals trobantse en tanta dolor e angustia reclamaran a vostra altesa dient. ¶ O tu pia potens et potenter pia Maria: de qua fons est ortus misericordie: deffende nos in prelio vt non pereamus in tremendo iuditio. Volent dir. O senyora vos qui sou piadosa e potent: e tant com pus potent tant pus piadosa. de la qual axi com de viua font mana a nosaltres la diuinal misericordia: defeneu nos senyora en aquesta estrema batalla: perço senyora que no perixcam en lo temeros juhy que apres la mort speram. E vostra senyoria corrent a ells ab los dits tapins recaptarlos eu aquella gracia final quils emblanquira e denejara la anima fent la molt segura e alegra en son viatge: e dir los ha vostra merçe. ¶ Induite vos armaturam dei vt possitis stare aduersus insidias diaboli. Volent dir. O fills meus nous espanteu en aquest tan stret pas preniu les armes de nostre senyor deu: ço es la sanch del meu fill e ab aquesta armats e guarnits poreu vençre e sobrar les cauteles diabolicals: qui en aquest cars se esforça a fer vos perdre la gracia e amor diuina: La qual per mija de la dita sanch haueu obtenguda: e apres de aquesta gran victoria peruendreu a la gloria de inmortalitat: hon descansareu de tot treball. ¶ Los altres tapins Senyora son de brocat blau: aquests calçara vostra merce quant volra visitar aquell spital de purgatori: hon son aquelles animes turmentades per la sentencia diuina fins sien purgades e fetes dignes de entrar en lo repos de parays. ¶ De aquestes vostra senyoria sera tan ansiosa: que souint los fareu grandissimes misericordies: en special en les vostres solempnitats e festes. En les quals dira vostra excellencia a les dites animes. ¶ In nomine meo petite et accipietis: vt gaudium vestrum sit plenum. Volent dir: o animes penades demanau en nom meu ab gran confiança remissio de les vostres penes en los dies solempnes meus: car no sera negada misericordia a nengu en aquells dies: si ab vera deuocio e fe demana: ans siau certs lo vostre goig sera complit e haureu plenament e complida aquella visio diuina qui tant desijau. E com sereu en aquell repos pregareu estretament per aquells qui de vosaltres se son recordats en lo temps que ereu posats en penes e dolors eus socorrien ab ses oracions e suffragis. E yo per amor vostra sere special aduocada dels dits ben factors vostres: eus offir de james fallir los en les necessitats e angusties sues: Car les obres de pietat me plaen molt: quant mes aquelles que a vosaltres en la gracia e amor del meu amat fill. E aquelles animes senyora no solament en les grans festes vostres: ans en los dissaptes a vostra merce dedicats: cridaran e demanaran a vostra altesa socors e ajuda dient. ¶ Inueniat anima nostra lucem misericordie tue et recreet nos tue pacis dulcebo. Volent dir. O senyora clement troben e senten e sien mereixedores les animes nostres de veure resplandir sobre si la lum clara de la vostra misericordia: e siam senyora recreats ab la dolçor de la vostra pau: quins deliure de la pena que sentim ens porte prestament en lo loch de repos e pau. ¶ Quoniam benigna est misericordia tua et pietas tua in omnes qui inuocant nomen sanctum tuum. Car benigna e molt dolça es la vostra misericordia e pietat a tots aquells qui inuoquen lo vostre sanct e molt glorios nom. ¶ Los altres tapins senyora son de or tirat singularment obrats: aquests estojara vostra altesa per a la derrera jornada quant haura a fer aquell gran cami de la terra al cel. Car sera vostra merce cridada per tota la sancta trinitat: dient a vostra senyoria. ¶ Ascende huc et coronaberis. Volent dir. Pujau açi reyna excellent en la gran ciutat de parays: hon sereu dignament coronada. Aquell dia senyora calçareu los dits tapins de aquell or molt resplandent de inmortalitat e ab aquells entrareu per lo regne vostre de parays ab gloria inestimable: e fareu la cercha per aquella sancta ciutat per alegrar tots los ciutadans d´aquella. Los quals contemplaran vostra senyoria ab goig inestimable (2 vegades in estimable): e diran a vostra merce lo parlar de Salamo qui diu. ¶ qp pulcri sunt gressus tui in caltiamentis filia principis. ¶ Volent dir. O senyora princessa filla y sposa del gran princep deu eternal: y quant vos fa bell veure passejar ab aqueixos tapins resplandents de inmortalitat. ¶ Tots senyora ab gran alegria seguiran vostra senyoria obeint lo per ella manat: com a reyna y senyora nostra. ¶ E la senyora acceptant los bells tapins acomanals a la sua cambrera manantli quels tingues aparellats per a les jornades que sa senyoria los hauria mester.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

O senyora que altra malaltia haueu a guarir molt dolorosa e poch planguda: qui ha nom puagre: qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci senyora amprareu los guants guarnits de vert mouent los a speranca dels bens esdeuenidors: los quals nos atenyen si no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagros que ades tens la dolor en hun loch ades en altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachs e que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶ Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca facilment se destroeix la possessio E aximateix nou molt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de virtutibus suis extolliter (extolli + t en ganchet) quasi de medicamento vulnerater (vulnera + extolli + t en ganchet): Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera (i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio: Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas: bellum cum vitijs. Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega (guerra) ab los propris vicis: Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit: segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts endrecara a ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab aquestes medicines e empastres (emplastos; emplastes) guarreu axi los dits malalts que prestament los fareu sortir del lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha: Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat portant nos la gracia diuina: pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce aura molta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells guants guarnits de argent tocarlos eu los vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7 tu: Volent dir O miserable cech e si tut conexies: la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies domini sicut fur in nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiar sera axi amagat e secret com del ladre que ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de boca del jutge. ¶ Propter multudinem (multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut de les iniquitats vostres e per la durea dels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats: E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra: Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom adorma en la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura: E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut significada per los indurits e obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç (esforc) e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants guarnits de groch qui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar si ells mateixos ajudar nos volen: E dir los ha vostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te. Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si aquest despeneu en vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car scrit es. ¶ Que enim (e+i nassal+3 o Z) seminauerit hom (h+o en virgulilla: hon, hom): hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat. Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla: efforçau) vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la porta: çoes en lo eximent de la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir. O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon regiment sotsmetranse tots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses mans aquells guants guarnits de morat: qui es color foscha e molt honesta: Tocar los ha vostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans: Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres tocar los eu la lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits: parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis se nubes penetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus. ¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que proceeixca de cor. Car dich vos certament. ¶ Si cor non orat in vanum lingua laborat. Que si lo cor no es atent en la oracio en va treballa la lengua. ¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis. Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues. Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria esforçar san a posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia: dientli quels tingues prests per a quant vendrien los malalts a esser curats.