Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.
O senyora que altra malaltia
haueu a guarir molt dolorosa e poch planguda:
qui ha nom puagre:
qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta
malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa
diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci
senyora amprareu
los guants guarnits de vert mouent los a speranca
dels bens esdeuenidors: los quals nos
atenyen
si no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que
fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si
vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla
malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagros
que ades
tens la dolor en hun loch ades
en altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra
sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e
treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de
qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachs
e que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que
conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab
persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶
Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca
facilment se destroeix
la possessio E aximateix nou
molt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en
confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de
virtutibus suis extolliter (extolli
+ t en ganchet)
quasi de medicamento vulnerater (vulnera
+ extolli + t en ganchet):
Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab
la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili
superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera
(i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent
dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no
regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio:
Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que
haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les
creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas:
bellum
cum vitijs.
Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega
(guerra)
ab los propris vicis:
Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit:
segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et
iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts
endrecara
a ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de
cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab
aquestes medicines e empastres
(emplastos;
emplastes)
guarreu
axi los dits malalts que prestament los fareu sortir
del lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra
senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha:
Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu
quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat
portant nos la gracia diuina: pugau fer pascua
e gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora
que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per
natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce aura
molta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells
guants guarnits de argent tocarlos
eu
los vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7
tu: Volent dir O miserable cech
e si tut
conexies:
la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques
malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen
la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi
encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora
iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell
honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car
prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los
vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies
domini sicut fur
in nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiar
sera axi amagat e secret com del ladre
que ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de
boca del jutge. ¶ Propter multudinem
(multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi
hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut
de les iniquitats vostres e per la durea
dels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau
dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per
aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats:
E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran
error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem
obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus
eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra:
Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom
adorma
en la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura:
E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e
aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun
malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia
los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut
significada per los indurits
e obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç
(esforc)
e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants
guarnits de groch
qui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a
coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar
si ells mateixos ajudar nos volen: E dir
los ha
vostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te.
Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat
e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e
fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs
vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si
aquest despeneu
en vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car
scrit es. ¶ Que enim (e+i
nassal+3 o Z)
seminauerit hom (h+o
en virgulilla: hon, hom):
hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat.
Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos
fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla:
efforçau)
vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo
laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo
fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en
lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum
suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a
aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que
mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la
porta: çoes en lo
eximent
de la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la
hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra
senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir.
O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en
coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del
diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta
malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no
torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer
dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills
meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar
los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies
de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de
qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car
la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e
ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest
male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E
aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon
regiment sotsmetranse
tots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de
tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de
malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran
ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos
per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la
lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu
solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses
mans aquells guants guarnits de morat:
qui es color foscha
e molt honesta: Tocar
los ha
vostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans:
Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e
d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres
tocar
los eu
la lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per
paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia
volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et
disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits:
parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch
queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens
ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car
tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in
orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que
nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no
menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis
se nubes
penetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus.
¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que
proceeixca
de cor. Car dich vos certament. ¶ Si cor
non orat in
vanum
lingua
laborat. Que si lo cor
no es atent en la oracio en
va
treballa la lengua.
¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis.
Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a
la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent
cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos
e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a
vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun
orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill
vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir
los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e
obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et
justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau
sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi
justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn
moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina
continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino
aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots
los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues.
Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita
dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de
aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits
malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria
esforçar
san
a posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los
guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta
los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia:
dientli quels tingues prests per a quant vendrien
los malalts a esser curats.
