Capitol CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros pensant en lo estrem de la mort.
Venint lo terme per lo senyor asignat: que lo sanct home joseph deuia retre la anima sua: temoros de si mateix recordantse de la freuoltat de natura humana: pensant que en la larga vida sua no hagues comes alguna cosa digna de reprensio. Quia bonarum mentium est ibi culpam timere: vbi culpa non est. Car de les bones penses e virtuoses se pertany tembre esser culpable de ço que no es nenguna culpa. E aquell engana si mateix: que cuyda esser quiti de peccat e culpa: ans deuen dir los mortals fills de Adam: confessant la misericordia sua. ¶ Si dixerimus quoniam peccatum non habemus ipsi nos seducimus et veritas in nobis non est. E perço en la present vida: negu no pot esser segur de si mateix: fins sia passat per aquell stret juy de la mort: en lo qual sera fet examen de la vida de cascu: en presencia de aquella sauiesa diuina: a qui totes coses son manifestes e excusacio neguna donar nos pot. E de aquest estret juy es dit. ¶ Cum rex iustitie sederit in trono: quis gloriabitur castum se habere cor: Aut quis gloriabiter mundum se esse a peccato: Car com lo rey de justicia seura en la sua cadira judicial e voldra fer examen de les nostres obres: quis gosara gloriejar que haja agut lo cor pur ne cast: ne qui gosara dir que sia munde de peccat: com ignorem del tot les obres nostres de quina estima son dauant deu: o si son dignes de premi o de pena. car diu job. ¶ Nunquid homo dei comparatione iustificabitur. Volent dir que la baxea del home per sanct que sia: comparat a laltitut de nostre senyor deu: no pot esser justificat ne sens culpa trobat. E perço aquest sanct hom joseph ple de sauiesa: ab tot hagues viscut virtuosament vehentse tant propinque a la mort: alterat de aquests tals pensaments temoros de si dix. ¶ Tremens factus sum ego: et timeo dum discussio venerit atquem ventura ira. Volent dir. yo so posat en gran temor e tremolament: car lo temps es vengut en lo qual la vida mia te a esser examinada. E so cert que qui mes gracies ha rebut de mes te a donar compte. ¶ E com yo entrels mortals sia stat per nostre senyor deu tant exalçat: que la cura del seu fill maja comanat: quin compte li pore retre de aquesta gran dignitat en que ma posat: Car los angels nostenen per dignes de seruir aquest senyor. Que dire yo: que so pols e cendra: e no se si lo seruir es stat accepte a sa magestat: ans tem. Ne exeat iusticie regl´a d´thesauris illi9: et inueniatur tortum: quod videatur rectum. Car no se si exiria aquella regla de justicia dreta: dels alts secrets diuinals e que trobe en mi tort: ço que yo estimaua esser dret. Car negu no sab jutjar de si la veritat de les obres sues: e perço es ben dit. ¶ Ne laudaueris hominem in vita sua: lauda post vitam magnifica post consumationem: lauda nauigantis felicitatem: sed cum venead portum: Lauda ducis virtutem: sed cum peruenerit ad trihumphum. Car negu no deu esser loat en la vida present: per les grans mutacions que en aquella poden venir ans de la fi. E la seguretat del home nos pot hauer sino apres la mort. e lauors es digne de esser loat e magnificat puix virtuosament ha acabat la peregrinacio sua. Car lo qui nauega ab gran felicitat e bonança: no pot esser dignament loat: fins que es peruengut al port de seguretat. Ne lo valent caualler meritament no es loat fins que seu en la thriumphal cadira: e reb la corona de la victoria. E perço ab molta raho deu star lo home reçelos del juhi seu: per sanctament que haja vixcut. Car sab lo jutge esser tan just: que no lexa res impunit: del qual es dit. ¶ Qui seruiunt ei: non sunt stabiles et in angelis suis reperit prauitatem: quanto magis hi qui habitant domos luteas: qui terrenum habent fundamentum. Car en los angels qui en tanta excellencia hauia creat ha trobat tant que punir: quant mes trobara: en lome qui sta e habita en casa de fanch hauent los fonaments de terra: Car lo cors mortal qui es de miserable fanch te lanima del home axi closa e tancada en la present vida: que no pot veure ne sentir sino coses terrenals: ne pot fer juy de si mateixa: trobantse en tal preso: en la qual totes les coses li son fosques: e res clar no veu. e perço deu dir lo home dins sa consciencia. ¶ Si iustificare me voluero: os meum condempnabit me. Si innocentem ostendere: prauum me comprobabit. Volent dir. Si yom vull justificar la mia boca me condamnara. car confessant yo esser home: me constituixch peccador, e com mes me vull monstrar innocent e sens culpa: pus manifests faç los defalliments e culpes mies. E perço din molt be Dauid en lo psaltiri. ¶ Sciant gentes quoniam homines sunt. Car la persona qui humiliar se vol: no li cal sino que conegua que es home: E lauors sera cert quantes son les miseries que seguex en la natura del home. e conexera quanta raho te de humiliarse e de tembre en tota la vida sua. Car qui les coneix tostemps troba dins si causes de perill: quel fan viure en gran temor del juy de deu. e aquesta es la vera sauiesa quel home deu studiar en la vida present: esforçant se en perfetament conexer si mateix e tembre e amar lo seu pare e creador: qui es jutge dreturer. E daquesta virtuosa temor: parla lo ecclesiastich dient. Ynicium (Inicium, initium) sapientie: timor domini. Volent dir que lo començ de sauiesa es tembre deu: e en altre loch diu. Timenti dominum bene erit in extremis: et in die functionis sue benedicetur. Car qui tem deu durant la vida sua: gran misericordia e be trobara en lo extrem de la mort: e en lo dia de la fi sua sera beneyt e rebra aquella gracia final: que eternalment durara. E per ço com lo glorios joseph spos de la senyora nostra era stat molt largament en la sobirana scola de virtuts: ço es en la companyia del senyor e de la sua mare aprengue aqui sta sciencia virtuosa e tan profitosa de sancta temor: la qual ell mostra en lo temps que era mes necessaria ço es en la hora de la mort. Car aqui es tot lo perill dels mortals: e perço es scrit. ¶ Ubi te inuenero: ibi te iudicabo. Car en lo stament quel home es trobat en la mort en aquell es jutgat: perque es sobirana sauiesa tembre en cars de tan gran perill.
