Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.
Laltre dia apres fon aqui
lorde de les virtuts e rebent los sanct Miquel ab molta honra portals
dauant la senyora: dient a sa merce. Senyora aquests son los discrets
asessors
de
la cort del vostre diuinal fill qui consellen e regeixen los princeps
de la terra e los regidors d´aquella. Aquests los endreçen en totes
les obres que han a fer segons la voluntat de nostre senyor deu:
dient los tostemps. ¶ Diligite iustitiam qui iudicatis terram. E
consellant los continuament que temen e amen al sobiran senyor quils
ha posat en lo regiment de la terra perque no perden lo cel. E la
senyora vehent los dits asessors
e sabent quant eren solicits
en lo bon regiment del vniuersal mon feu los sa senyoria gran
aculliment. E mana a dos donzelles dues molt auisades nomenades
prudencia e egualtat que disputen ab ells de la marauellosa sciencia
que elles saben necessaria al regiment humanal. E leuant se les dos
ab gran plaer a la disputa: comença a parlar prudencia e dix. O
senyors asessors e consellers dels princeps de la terra ab quant
desig he desijat la vostra venguda: perque açi en presencia de la
nostra real senyora yo pogues dir a les magnificencies vostres en
quantes necessitats e perills son los regidors del mon si per
vosaltres senyors meus no son ajudats: dels quals regidors diu
Ysayes. ¶ Custos
qui de nocte. Volent dir. Que los prelats e princeps terrenals son
custodis
de la nit. Car no poden veure en los sotsmesos seus sino les obres
corporals e foranes qui son tan tenebroses e fosques que verdader
juhy no sen pot fer de aquelles: sino per sols aquell princep general
nostre senyor deu: del qual Jeremies (Ieremies) diu. ¶ Tu autem
domine qui iudicas iuste et probas renes et corda. Volent dir. Vos
senyor sou aquell qui feu juhins justs e verdaders: car sabeu e veu
clarament lo cor e les entramenes dels homens e podeu entrar dins
aquelles. Les quals coses los jutges humans fer no poden: perço los
es tan necessaria la ajuda de vosaltres qui sou illuminats de aquella
lum diuina: e coneixeu clarament quanta es la miseria e flaquea
humana: e com tendrament e delicada te a esser menejada per les
sobtoses mutacions sues. Les quals fan perdre larbitre
e lo seny als regidors. Car algunes vegades alegrant se molt de les
virtuts e bona vida de les gents que regeixen los par que sien en
parays oblidant tota pena e treball del regiment y de les occupacions
de aquell. E vehent lo contrari son tant turmentats: e torbats que
deuallen en lo
abis
(abismo;
abissos; abyss)
de molta miseria e dolor: segons testifica Dauid parlant dels dits
regidors dient en lo psaltiri.
¶ Ascendit visquem ad celos: et descendunt ad abissos
anima eorum in malis tabescebat: turbati sunt et moti sunt sicut
ebrius
et omnis sapientia eorum deuorata est. Volent dir. Que pugen
al cel e deuallen al abis e la anima de aquells defall per los grans
mals e perills que vehen
en los sotsmesos: e d´aço son torbats e moguts axi com embriachs:
e defall los tot saber. E aco
promet nostre senyor deu: perque ab molta feruor recorreguen a la
ajuda sua los dits regidors regoneixent que no son res ne saben ne
poden sino tant com la sauiesa diuina os illumina per lo mija de
vosaltres senyors de asessors. E hoydes aquestes rahons per los
gloriosos princeps de les virtuts respos lo principal de aquells e
dix. O senyora prudencia e be par que sou criada d´aquesta excellent
senyora reyna: e que enteneu agudament e sentiu totes les primors del
art del regiment: de la qual se pot dir. ¶ Ars artium cura animarum.
Car art es sobre totes arts difficil e molt perillosa la cura e
regiment de animes. Perqueus deman de gracia senyora prudencia: que
vos e la senyora vostra jermana egualtat vullau entendre de aci auant
ensemps ab nosaltres en lo regiment dels princeps e prelats. Car sens
vosaltres ells son perduts e passen la vida de aquest mon ab
multissims carrechs e treballs sens profit: segons testifica Job:
dient. ¶ Pertransierunt quasi naues poma
portantes. Car van axi com naus carregades de pomes
no sentint del carrech que porten sino la olor: e del fruyt non
mengen. Car la olor de la gloria mundana los
farta els
contenta: e no peruenen james a menjar lo fruyt glorios que nostre
senyor deu te aparellat als prudents e virtuosos regidors E hoyt aco
diu li prudencia. Senyor princep e vosaltres senyors yous do la fe
per ma germana e per mi que si los princeps volran la companyia
nostra nunquals leixarem.
Car tal manament hauem de nostra senyora que ab los dits princeps
façam liga e singular amicicia per reuerencia del sobiran princep
nostre senyor deu qui se es vnit nouament ab natura humana. ¶ E
hoyda la resposta de les donzelles tots los princeps de les virtuts
molt contents e alegres ficaren o genoll dauant la senyora regraciant
a sa senyoria la offerta que les sues donzelles los hauien feta de
confederarse ab los princeps de la terra: e digueren. ¶ O qp
magnificata sunt opera tua domina. O qp decoratur tua excelsa
gubernatio per misericordiam quam exerces quia per te reges regnant.
Volent dir. O senyora e com son (sou)
magnifiques e grans les obres vostres o quant es embellida la
excellent gouernacio vostra e lo alt regiment per les continues
misericordies que feu e exerciu: car per vos e per lo mija de les
donzelles vostres los princeps e reys regnen virtuosament e son
prosperats. E sens vostra merce nengu no pot plaure a nostre senyor
deu ne fer nenguna obra virtuosa: Perque dignament per tots deuen
esser reclamada
axi per princeps com per subdits puix de tots sou aduocada. ¶ Quia
nullum cognosco potentiorem ad iram placandam tanti iudicis qp te:
quia propter recontiliationem peccatorum ab ipso effecta es mater.
Car certament senyora yo no conech creatura angelica ni humana tan
potent com vostra merce a placar la ira del gran jutge nostre senyor
deu: Lo qual per reconciliar ab los peccadors vos ha fet mare sua.
Axi senyora sia de vostra merce hauer per recomanats los princeps de
la terra e manar a vostres donzelles que nols
leixen james
durant la present vida qui es plena d´infinits perills. ¶ E los
gloriosos asessors haguts larchs colloquis ab la senyora despedits de
sa merce partiren de aqui molt prest alegres e molt contents lohant e
magnificant sa senyoria e les sues donzelles virtuoses.
//
http://www.enciclonet.com/articulo/salterio/
