Capitol CXVI. Com lo senyor vingue en hierusalem presentant se als magnats e doctors de la ley:

Capitol CXVI. Com lo senyor vingue en hierusalem presentant se als magnats e doctors de la ley: los quals menysprearen la sua sancta preycacio.

Partint sa senyoria de aqui hon hauia fet lo dit miracle ana sa clemencia per totes les ciutats veynes preycant la ley euangelica ab infinits treballs e fatiga confermant ses paraules ab multitut de miracles. E apres vengue en la gran e noble ciutat de hierusalem qui era cap del regne: hon se trobauen lauors los grans letrats e doctors de la ley: als quals se presenta sa senyoria: els dona senyals manifests que ell era ver Messies. E encegats per multitut de peccats e per grandissima enueja e malicia: nol volgueren coneixer ni estimar per senyor: ne rebre per redemptor a ells principalment trames: segons als pares seus era stat promes: ans indignats contra sa clemencia lo perseguiren ab vna hypocrital malicia cuberta ab pali de simulada iusticia: no donantli james repos fins hagueren portat a fi la vida sua: axi que com mes crexia la fama e deuocio de sa magestat entre los pobles: tant mes augmentaua la malicia dels majors: en tant que souint venien ab sa senyoria en grans e astucioses disputes desijosos de confondrel en publich e pendrel en paraula de quel poguessen redarguir e reprendre: e donar per sospitosa la sua doctrina a la gent. e mostrauense los dits maliciosos juheus foranament proceir en esta fahena ab gran benignitat e maturitat: e sols per zel de la ley: tement que no se engenras alguna error en lo poble ignorant. e la malicia sua intrinsecha los tenia axi enlaçats e descaminats que tot lo vostra senyoria de raho hauien perdut: e feyen molt ansiosos de guardar los altres de error: stant ells en stament de cruel perdicio: als quals ysayes hauia dit ab dolor de cor vehent en sperit la perdicio sua. ¶ O popule stulte in eligendo: et insipiens in iudicando et cognoscendo: quia contempsisti bonum et elegisti malum. Volent dir. O poble per deu tan fauorit vull que sapies quant dan encorreras per ta obstinada malicia: car en lo temps quet sera trames lo Messies tan desijat seras tan foll e tan apartat de raho en tes elacions: e tan indiscret en ton jutjar e coneixer: que menyprearas lo be e elegiras lo mal: e axis compli largament aquesta prophetia: car sens estimacio crexia cada dia e de hora en hora la malicia dels fariseus e letrats contra lo benigne senyor. E sa magestat ab tot li fos molt manifesta la malicia intrinseca de aquells parlauals ab molta dolçor axi com a pare quels volia tirar a la coneixença sua: e moltes vegades los parlaua ab paraboles: perque fossen pus attents a la sua doctrina: e que ab menys malenconia prenguessen la correctio sua: ab tot que la malicia e oy que portauen a sa senyoria los dits juheus: era tanta que totes les paraules que exien de la sua diuinal boca arribant als indignades orelles dells se conuertien en veri mortal. e sa magestat hauent molta pietat dells dissimulaua les malicies sues e continuaua la sua preycacio ab multissima caritat desijant la salut general de tots e preycaua molt souint en lo temple hon concorria gran multitut de poble. los quals hoyen lo senyor ab gran plaer: e augmentauen en la deuocio e estima de sa excellencia: vehent la continuacio dels admirables miracles que sa senyoria feya: e de aço creixia tant la enueja dels fariseus e majors que no podien veure ni hoyr sa clemencia sens gran mouiment de desfrenada ira: e continuament en publich ho en amagat deyen mal de sa senyoria. E de aço se clamaua sa magestat per la boca de Dauid: dient. ¶ Qui retribuunt mala pro bonis detrahebant mihi: quoniam sequebar bonitatem. Volent dir dreçant son parlar al pare seu. O pare eternal a vostra alta senyoria es manifest que aquesta gent a qui haueu trames me reten mal guardo per los beneficis a ells fets: e no cessen de murmurar de mi: e detraure la fama mia: car saben que yo segueixch bondat e virtut: e auorreixch los vicis seus: e no la salut de les animes: ans per guarir aquelles continuare la mia preycacio: e portare a fi la legacio vostra per moltes persecucions que aquest poble donar me puga: en tota la vida mia: la qual desijen portar a fi.

Capitol CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la sinagoga.

Capitol CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la sinagoga.

Anant lo senyor per la terra preycant e obrant marauelles la fama sua fon diuulgada per tota la gent: e gran multitut de poble venia de totes aquelles partides per hoyr sa senyoria. car era la bellea del seu parlar tan excellent: que donaua infinit delit als hoints. Estant sa magestat vn dia parlant e adoctrinant al poble vingue vn princep molt cuydat ab dolor qui li trauessaua la anima e ficant lo genoll dauant sa senyoria adorant la magestat sua dix li. ¶ Domine filia mea modo defuncta est: sed veni impone manum tuam super eam et viuet. Volent dir. O senyor yo so açi per supplicar vostra merce vulla fer a mi vna gran e assenyalada misericordia: ab tot nous ho haja seruit: so cert per la fama vostra sou tan clement que no negau pietat als tribulats e dolorats. Yo senyor tinch vna filla que ame carament sta en en estrem de mort: no ha reparacio per via humana: si vostra senyoria no ve a casa mia: e que la toque ab les vostres piadoses mans: e lauors yo so cert: que ella cobrara salut e vida per mija del vostre dolç tocament. e vehent lo senyor aquell princep tan dolorat que no li paria res bastas a guarir la sua filla sino la presencia sua: volguel contentar de anar ab ell a casa sua. Car ab tot lo dit princep mostras poca fe en son parlar no crehent que en altra manera pogues hauer curacio la filla tan amada: sino ab la presencia corporal de sa senyoria la deuocio sua era tanta que mereixque obtenir lo que demanaua. Specialment que la curacio demanada hauia de esser feta en dona: qui la sabria regoneixer e stimar e molt regraciar en tant: que la feruentissima fe sua satisfaria a la poca e curta crehença de son pare: ¶ E anant lo senyor per lo cami acompanyat dels dexebles seus per fer la dita resurrectio: occorregue a ell vna altra dona feruentissima complida de molta fe: La qual per dotze anys era stada tribulada per vna congoixosa malaltia. ¶ Aquesta cortesa dona per reuerencia de sa diuinal magestat no tenint se per digna de venirli dauant: acostas a sa clemencia per la part de tras: dient dins lo intrinsech del seu cor. ¶ Si tetigero tantum vestimentum: eius salua ero. Volent dir. Si yo puch tocar sols lo extrem de la vestidura sua: fe e crehença tinch que tantost sere guarida. E axi fon de fet: car prestament se parti della tot mal. E lo clement senyor volent manifestar lo miracle a gloria del seu pare: dix. ¶ Quis est qui me tetigit: Volent dir. Qui es lo quem ha tocat: E com tots se excusassen: dient que no sabien qui hauia tocat sa senyoria: Lo principal de sos criats: qui hauia nom Pere: per la gran amor e priuadea que tenia ab lo senyor: gosauali respondre en totes coses: e aquest li dix lauors. O senyor e no veheu quanta es la gent queus segueix: ens porten tan estrets: que enuides podem tocar lo peu en terra: e demana vostra merce quius ha tocat: E respos lo senyor al seu amat criat mirant lo ab vna franquea de cara: vista la sua simplicitat dientli. O pere que nom entens: car no parle de aqueix tocament que tu estimes: ans te dich veritat: que algu ma tocat ab tanta feruor de fe: que ha fet exir de mi virtut de marauellosa operacio. E la dita dona coneixent la fahena sua esser manifesta: ab feruor de amor rompe tota la gent e passant dauant lanças als peus del senyor ab multissima temor e vergonya: e recompta la causa de la sua venguda: e la gran malaltia que soferta hauia per lonch temps. E com hauia despes tot ço del seu en metges e medicines: e negun remey no hauia trobat fins a la present jornada: e dix e aferma dauant tota la gent com sols en tocar la falda de sa senyoria se era sentida sanada e guarida: e que d´aço feya infinides gracies a sa clemencia. e lo senyor mirant ab gran plaer la sua feruentissima deuocio dixli. ¶ Confide filia: fides tua te saluam fecit: vade in pace. Volent dir. Hages gran confiança: e sies certa filla que la tua ferma fe ha meritat obtenguesses lo per tu demanat: vesten en pau: e axi com la persona tua es guarida de tot mal: axi la anima tua sia quitia e apartada de tot peccat: perque pugues sentir aquella pau diuina: qui largament se comunica a la anima pura e neta de tota culpa. E aturant se la gent per veure e hoyr aquesta gran e singular obra del miraculos guariment de la dita dona: plega vn missatge molt cuytat: dient al princep de la sinagoga. O senyor nous cal cuytar ne fatigar aqueix senyor que feu venir per guarir vostra filla: car certament es del tot morta: e lo dit princep perdent la sperança de la vida de la filla que tant amaua: comença a sentir noua dolor qui li feu lançar abundancia de lagrimes. E lo piados senyor vehent lo axi plorar dixli. ¶ Noli timere crede tantum et salua erit. Volent dir. O princep no temau: car si vos haueu ferma fe la filla vostra sera salua e guarida de tot mal. e lo dolorat pare sens poder tornar resposta: cuytaua lo pas per plegar prest a la posada sua: e lo clementissim senyor seguial ab tota laltra gent E com entrassen per la casa sentiren aqui lo gran crit e plor e les endechadores que excitauen tot lo mon a piados e doloros plor. E vehent lo senyor la confusio de la diuersitat de veus e de crits: dix los. ¶ Nolite flere non enim est mortua puella sed dormit. O gent de poca fe deixau lo plorar demesiat: car no es morta la donzella ans dorm, e aquells qui eren stats a la fi de la dita donzella: e sabien que realment era morta: començaren lo a escarnir trahent se joch del parlar de sa senyoria: e sa merce quels veu axi mal deuots e poch crehents no permete que nengu entras en la cambra hon jayia la morta: sino sols lo pare e la mare y tres deixebles de sa senyoria los pus amats: ço es Pere: jaume: e Joan. e essent lo senyor dins la cambra mana que fos tancada la porta: e acostantse al lit prengue la ma de la donzella: dientli. Puella surge: La qual se leua molt prest obeint a sa senyoria. E lo pare e la mare marauellats e fora si mateixos per goig inestimable lançaren se als peus del senyor regraciant a la clemencia sua del tan singular benefici: dient lo pare de la donzella. Ara senyor conech que totes coses vos son possibles: e so cert que vos sou aquell de qui Dauid ha parlat: dient. ¶ Ipse dixit et facta sunt: ipe mandauit et creata sunt. Car a la voluntat vostra obeheixen totes les creatures per vos creades: e daçi auant senyor les gents que veuran e hoyran les marauelloses obres vostres admirats de tanta potencia diran. ¶ Qualis est hic quia venti et mare obediunt ei. Volent dir. o quant es gran e omnipotent aquest senyor: car lo vent e la mar e totes coses lo obeheixen. E lo senyor vehent los axi confermats en la vera crehença: e tan affectats e deuots a sa senyoria: manals que donassen a menjar a sa filleta e ques alegren ab ella: e que no curen dir res desta fahena a degu. E la donzella tota inflammada en la amor del senyor lanças als peus de sa clemencia regraciant a aquella infinidament lo benefici que rebut hauia: offerint a sa magestat la vida que donat li hauia: supplicantlo tota fos despesa en lo seruici seu: car altre desig ella no tenia. E la mare de la dita donzella per sobres de goig parlar no podia: prenia les mans del senyor: e besaua aquelles molt estretament: e parlaua li de cor: lo que de boca exprimir no podia: regraciantli de tot son poder: la vida que a sa filla donada hauia: La qual ella estimaua mes que la propria sua. e vehent lo senyor que tant eren aconsolats e contents: e tenien lo que demanat hauien donals la benedictio sua: e parti de aqui leixant los molt alegres e aconsolats: e la fama de aquest miracle fon prestament diuulgada per tota aquella terra a gran gloria del senyor que fet lo hauia.

Capitol CXIIII. Com lo senyor resuscita lo fill de vna dona viuda.

Capitol CXIIII. Com lo senyor resuscita lo fill de vna dona viuda.

Continuant lo senyor la preycacio sua e los grandissims miracles vengue sa clemencia a la ciutat de Naym acompanyat de molta gent e dels deixebles seus. E com se acostas a la porta de la ciutat veu que portauen vn Jove a soterrar fill de vna viuda qui non hauia pus de aquell. E la trista de mare acompanyaua lo cors del seu amat fill a la sepultura ab plor e dolor extrema. La qual dona era de les honrades de la ciutat: e perço acompanyauen aquella molta gent de la dita ciutat: complanyent se de la sua dolorosa perdua. E mirant aço lo piados senyor: e recordantse de la senyora mare sua qui no tenia sino vn sol fill: del qual se speraua veure infinides dolors: fon mogut de tanta misericordia e clemencia: que sens degu demanarli merce: sa magestat delibera de fer la. e acostant se a la dita viuda ab vna (vua) cara de molta compassio: dixli. Noli flere. Volent dir. O dolorada dona ab tot que la causa del escampament de les vostres lagrimes sia molt rahonable per hauer perdut vn sol fill que tenieu per confort de la vida vostra: Car yo so cert: que la amor de la mare per natura es de tanta fermetat e fortalea: que ans desija morir que veure la mort de nengun fill: per molts quen tinga: quant mes es creedor de vos qui non haueu sino aquest: e perço tant com per mi es mes coneguda la rahonable dolor vostra: tant mes vos estimare si per amor mia cessau de plorar: confiant que per lo adjutori meu sereu deliurada de la vostra dolor: e dient aço toca ab la sua piadosa ma lo lit en que lo mort era portat: e los quil portauen stigueren segurs: e tota la altra gent se para per veure si faria lo senyor alguna nouitat. E la trista de mare desijosa de obtenir misericordia e remey en sa desmesurada dolor feu son poder de deixar lo plor: per obeir lo senyor: e sa clemencia que veu que aquella dona que volguera esclatar sobre lo seu fill: e que lo plorar li es remey per manifestar la dolor del seu cor a totes les gents: e que de aços volia abstenir per complir lo manament seu: fon tant content de la dita dona: que volent la prestament apartar de tota dolor: e donar li inextimable goig: dix al joue mort. Adolescens tibi dico surge. E tentost hoyda la diuinal veu lo mort fon resuscitat: e parla e feu actes de viu. E lo senyor prenint lo per la ma donal a la mare sua dient. O dona alegrau vos de la noua vida del fill: per la mort del qual tant sou stada turmentada: la qual segons costuma de dones qui no son desconeixents: ans regracien be tots los beneficis: lanças als peus del senyor conuertint lo plor e dolor en goig no recomptable: fent infinides gracies a sa magestat de la tanta e tan inestimable gracia que feta li hauia sens ella hauer lay demanada. e tota la gent vist lo tan marauellos miracle stigueren ab vna grandissima temor e admiracio e loant nostre senyor digueren. ¶ Propheta magnus surrexit in nobis: et quia deus viuisitauit plebem suam. Volent dir. Gran e marauellos propheta es aquest que ses leuat en la terra nostra: ara podem creure que nostre senyor deu visita lo seu poble: trametent vn tal propheta per salut de les gents. e tot aquell poble hauia grandissima deuocio en lo senyor Jesus fill de deu: e partint se de aqui sa magestat restaren molt enyorats perdent la sua presencia.

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Lo primer miracle feu lo senyor per intercessio de la senyora mare sua axi com era raho. car ella volia donar sa clemencia la primera gloria de les obres sues: perque coneguessen los homens que per lo mija de sa senyoria han a obtenir lo que demanen en les necessitats sues: E lo dit miracle fon en aquesta manera: car passat vn any que lo senyor fon batejat vna germana de la excellent mare de deu feya noçes del seu glorios fill Joan: lo qual era tan amat e car a la senyoria tia sua que mes era estimat fill que nebot: en les quals noçes sa senyoria era manadora e ordenadora com a cosa sua propria. E fon conuidat lo senyor ab los seus dexebles a la festa: Lo qual vingue ab molt plaer per esser li persones tan acostades en deute: e tan cares en amor: e per aprouar lo sagrament de matrimoni. E essent tots en taula la prudentissima senyora qui per tot miraua: veu que los seruidors anauen tots torbats e afaynats consellantse a la orella: e conegue sa merce que alguna cosa fallia en lo conuit. E crida secretament a hu d´aquells demanant li la causa de que van axi torbats. lo qual respongue. Senyora lo vi es del tot fallit: e noy ha manera don ne pugam hauer. E sa senyoria moguda de molta pietat: acostas a la orella del amat fill seu: e dixli. ¶ Vinum non habent. Volent dir. Fill meu lo vi es fallit al millor del dinar: en gran congoixa sta lo novio e tots los de casa sua: sia de vostra merce ajudar los ans que la necessitat sia coneguda per los stranys. E lo senyor mirant la ab vna franquea de cara: que en los vlls seus conegue sa merce: que sa magestat deliberaua fer lo que ella manaua: e dixli. ¶ Quid mihi et tibi est mulier: non dum venit hora mea. Volent dir. O mare mia clementissima be teniu entramenes de dona: que ans sou moguda a pietat: que la vostra ajuda sia demanada per los posats en necessitat. E pus sollicita sou de socorrer als miserables: que ells de demanar vos ajuda. Deixau los vn poch congoixar e coneixer la necessitat sua: perque mes estimen la ajuda e subuencio vostra. Car la hora mia en la qual he deliberat fer miracles no es venguda: e per amor vostra haure a cuytar lo temps. E la senyora essent molt certa que lo senyor fill seu no la desobeiria en nenguna cosa: dix sa merce als ministres del conuit. Anau dauant lo meu fill e feu tot lo que sa magestat vos manara: Los quals prestament compliren lo que la senyora manat los hauia. E venint dauant lo senyor dixlos sa clemencia: que vmplissen daygua sis hydries (hydros, hidro, aygua) o gerres de pedra que eren aqui en la sala del conuit: e com foren plenes e en vi conuertides manals lo senyor que portassen a beure a vn gran prelat qui hauia nom Architicli e seya primer en lo conuit. E com hague gustat aquell tan singular vi: lo dit Architicli stigue molt admirat de hon hauien pogut hauer tan excellent vi: e feu se venir lo novio: qui li era molt familiar: e dix li. Digau gentil hom y tan mal pratich sou de conuits: y no sabeu que tota persona discreta en son conuit dona primer lo pus singular vi: e com lo gust es cansat: e fart: tot lo que ve apres es de poca estima: e perço deu esser donat lo millor primer e apres lo qui no es tan bo: e vos haueu fet lo contrari. car haueu estojat aquest vi a la fi del dinar: queus dich que es tan singular: que en ma vida non he vist semblant ni crech ni haja tal en tot lo regne. E lo nouio hoynt aço stigue marauellat: no sabent res en lo miracle: e los ministres que sabien tota la veritat: Los quals hauien posada laygua e mesa en les hydries: e d´aqui portat lo vi al dit architicli: manifestaren lo miracle a gran gloria del senyor: e aqui tots foren refermats en la vera crehença de sa magestat. E finat lo conuit despedintse lo senyor per partirsen: crida son cosin germa lo glorios Joan: dientli que leixas star la sposada e tot lo restant e quel seguis: car ab tot sia sancta cosa lo matremoni: molt pus perfet es lo stament de virginitat: en lo qual vol sia collocat en grau molt excellent. E lo dit joan ab singular plaer oblidades totes coses segui sa magestat: e james se parti dell: e era dit lo dexeble amat entre tots los altres deixebles.

https://desdelafe.mx/opinion-y-blogs/comentario-al-evangelio/comentario-al-evangelio-las-bodas-de-cana/

https://es.wikipedia.org/wiki/Bodas_de_Can%C3%A1

Capitol CXII. Com lo senyor comença ha preycar e fer miracles.

Capitol CXII. Com lo senyor comença ha preycar e fer miracles.

Venint lo senyor a publica preycacio e manifestant se clarament a les gents comença a fer grans miracles: segons Ysayes hauia prophetizat parlant del adueniment de sa senyoria: certificant lo mon dels senyals que sa magestat lauors publicament faria: dient. ¶ Tunc aperientur oculi cecorum et aures surdorum patebunt: tunc saliet sicut ceruus claudus et aperta erit lingua mutorum. Car lauors en presencia sua: ço es com lo dit senyor fos vengut serien vberts los vlls dels cechs: e les orelles dels sorts se hoyran: e lauors correria lo coixo e contret: axi com lo ceruo (cervo; cèrvol; ciervo): e los muts cobrarien la paraula. E infinides altres obres marauelloses feya sa senyoria per auctorizar la preycacio sua mostrant a les gents lo seu diuinal poder. ¶ E de aquests miracles los principals feu sa clemencia en dones e a peticio de aquelles: car per amor e reuerencia de la senyora mare sua les amaua e fauorejaua en totes coses. En tant que hauien a coneixer les gents: que lo carrech e vergonya que les dites dones portauen per la desobediencia de la primera era ja tot passat: e a elles en molta gloria tornat. E podien dir los miradors admirats de tal mutacio. Que erat magistra erroris: facta est discipula veritatis. Car aquella natura que era stada començadora e inuentora de error: es stada dexebla e doctoressa de tota veritat. E aço per priuilegi singular
d´aquella excellent senyora e patrona de les dones la gloriosa mare de deu.

Capitol CXI. Com lo senyor se manifesta al mon e ajusta los sancts apostols.

Capitol CXI. Com lo senyor se manifesta al mon e ajusta los sancts apostols.

Començant sa clemencia a mostrarse al mon ana primer per los loguarets e poques poblacions ab tan extrema pobrea e fretura que no hauia negun loch propri per a son repos: segons ell mateix dix. ¶ Vulpes foueas habent et volucres celi nidos filius autem hominis non habet vbi caput reclinet. Volent dir. o imitadors meus no oblideu la pobrea mia: car tanta es stada que les raboses tenen propries coues e los ocells propris nius: e yo que lo cel e la terra he creat no he loch hon lo cap meu puga reposar. E anant axi lo senyor freturos de totes les necessitats ans que publicament començas a preycar: ajusta dexebles: als quals dona grans e singulars doctrines: e feu vn sanct collegi de nombre de dotze apostols. E aquests pobrellets dexebles lo seguiren en tota la peregrinacio sua: el acompanyaren continuament deixant totes coses per amor sua.

Capitol CX. Com lo senyor vingue del desert a la posada de la sua mare:

Capitol CX. Com lo senyor vingue del desert a la posada de la sua mare: E atura aqui alguns dies per consolacio de aquella.

Partint lo senyor de aquell desert apoch apoch anant per ses jornades vingue a la presencia de la senyora mare sua: la qual com lo veu hague goig no recomptable: recebint lo ab sobirana amor e reuerencia: dientli. O fill meu y quina quaresma es stada aquesta tan gran per a mi: recomptaume senyor tot lo que haueu fet aquest temps que sou stat absent de mi. ¶ E entraren sen los dos en la pus secreta cambra: e aqui lo senyor comunica a la dita senyora mare sua: los parlaments e colloquis: que eren stats entre ell e lo seu pare stant en lo desert: Los quals eren tan alts: que a sola ella podien esser comunicats en la present vida. E dix a sa merce lo gran conflicte que hauia agut ab lo demoni: e com lo hauia vençut e aterrat valentment. De que la excellent senyora se alegra molt e prengue gran descanç daquell parlament del senyor fill seu. E sa magestat per mes consolarla atura alguns dies ab sa merce: car ja sabia sa clemencia que prestament se hauien a estrenyer les fahenes de la redempcio humana: e que no podia molt reposar en casa de la senyora mare sua: ans hauia a peregrinar per lo mon preycant la ley euangelica.

Capitol CIX. Com apres que lo senyor hague vençut la batalla los angels portaren vianda que menjas sa senyoria:

Capitol CIX. Com apres que lo senyor hague vençut la batalla los angels portaren vianda que menjas sa senyoria: la qual la sua sanctissima mare hauia aparellat.

E partit lo enemich resta lo senyor fill de deu tot sol: e los sancts angels qui eren aqui mirant la fi del seu conflicte e batalla acostaren se a sa senyoria: e agenollats dauant sa magestat cantaren ab gran melodia a gloria de la sua victoria: dient. ¶ Vicit leo de tribu iuda: deus solus iustificabiter: 7 manet inuictus rex ineternum, quis sufficit enarrare opera illius: quis enim inuestigabit magnalia eius: Volent dir. O ab quanta gloria ha vençut lo leo del trib de juda: lo nostre deu e senyor sols es justificat e glorificat en aquesta victoria: e resta rey victorios e inuencible eternalment. Qui sera sufficient a recomptar les obres sues. Qui pora inuestigar la gran magnificencia sua ne aquella sufficientment loar: ¶ E apres que hagueren cantat e ben festejat sa senyoria: digueren a sa clemencia que si manaua li portassen vianda per a menjar. ¶ E respos los que si: empero que no la volia daltre loch sino de la posada de la senyora mare sua: car sabia que lay trametria ab molta voluntat. ¶ E sanct Gabriel qui era qui: lo qual era preminent en los seruicis de sa magestat: e acostumaua tractar los secrets e dolçes missatgeries que entre sa clemencia e la senyora mare sua se menejauen: presa licencia del senyor: e feta reuerencia a sa senyoria parti d´aqui cuytadament per anar per la dita vianda. E venint a la casa hon la gloriosa staua: feta reuerencia a sa senyoria fon per aquella molt ben receptat demanantli tantost de noues del senyor fill seu: lo qual missatger li compta per orde tots los actes que sa magestat hauia fets desque parti de sa senyoria: e com hauia quaranta dies que no hauia menjat neguna vianda: e que ara delliberant pendre refectio: volia de aquelles pobres viandes que en la casa sua se acostumauen de aparellar. E la senyora hoyint aço ab lagrimes de grandissima pietat e amor desijosa de prestament seruir lo seu amat fill pres vna cistelleta: e de ses propries mans posa en aquella vnes toualletes: e vn torquaboca: e touallola de exugar les mans: e pa e fruyta seca: e vn poch de peix: car altra vianda nos trobaua en casa sua: e aço dona ab infinit plaer al missatger: queu portas al senyor fill seu: Lo qual despedit de sa senyoria: parti de aqui ab sa cistelleta: e fon prest en la muntanya: hon lo senyor era: lo qual li demana ab molt plaer de la senyora mare sua: hoynt ab gran alegria les rahons que de part de sa merce li eren recomptades. ¶ E tots los angels qui aqui eren prengueren grandissima consolacio: de la alegria que sa magestat mostraua. E prestament pararen li taula sobre vna bella pedra que aqui era: e seruienlo ab molta reuerencia. Lo hu li paraua taula: e laltre li donaua aygua mans: e los altres lo seruien en tot lo que podien: posant li dauant aquella poca e pobra vianda: que la senyora sa mare li hauia tramesa: La qual sa magestat menja ab sobiran plaer: pensant que les mans de aquella mare per ell tan amada: lauien tocada. E sobre taula tostemps parla ab los sancts angels de les excellencies de la dita senyora mare sua: car parlar de aquella li era sobiran delit. ¶ E acabat lo seu dinar: los sancts angels se despediren de sa magestat per tornar a la celestial patria. E manals sa clemencia que passasen per la senyora mare sua: tornant li la cistelleta e tot lo restant: Los dits angels tots ajustats obeint sa senyoria foren molt prest a la posada de la senyora: tornant li la vianda que al senyor sobrat hauia: dientli ab quant plaer sa magestat hauia menjat lo que de alli fallia: E que se alegras sa merce: que lo excellent fill seu molt prestament seria ab ella. E de esta noua la dita senyora se alegra infinidament. E partits los sancts angels: sa altesa se dina de aquella vianda que al amat fill seu hauia sobrada: mengant la ab sobirana deuocio per les mans que la hauien tocada.

Capitol CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni e volgue esser temptat per lo demoni:

Capitol CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni e volgue esser temptat per lo demoni: e vençe aquell gloriosament.

Lo senyor continuant son cami entra en vn desert molt aspre e molt apertat per fer penitencia e seruar estret dejuni: car passa quaranta dies e quaranta nits sens negun menjar: ne hauia altre lit sino la terra: ne cubert sino lo cel: La companyia sua eren les besties del desert: les quals tant quant bastaua sa bestial natura se acostauen a ell regoneixent li senyoria. E aço mirant lo senyor fon trauessat de dolor pensant que mes coneixença mostrauen hauer dell les besties que los homens per qui tant hauia fet. e axi dolorat lanças en terra sa clemencia: cridant grans crits al seu pare dient. O magestat infinida los peccadors me fugen e yols cerque: ells me obliden e yols ame: yom offir a morir per ells: e ells per mi no volen sofferir nenguna pena. O pare meu yous offir tots los meus treballs per ells: hajau los merce senyor: que per aço so açi per satisfer a vos per ells: ab dejuni e aspredat vull turmentar lo meu cors per mostrar los la via de penitencia e animar los en aquella. ¶ Sicut aquila prouocans ad volandum pullos suos et super eos volitans. Car ab forsa de amor los vull traure del niu dels peccats e del repos d´ociositat e quem segueixquen: car nunqua cessare fins ab vos pare meu los haja reconciliat: hajau los merce per amor mia: puix de la sua liurea maueu vestit. E en aquest treballos exercici de oracio passaua lo senyor fill de deu la major part del dia e de la nit: agenollantse e prostrantse e turmentantse en diuerses maneres per placar lo seu pare. E los sancts angels vehent sa senyoria axi fatigada e cansada agenollats dauant sa magestat lo supplicauen donas algun (algn n) repos a la sua delicada persona. E sa excellencia los responia: O angels nous marauelleu del meu treball: car tanta es la amor que tinch a natura humana: que lo treballar per ella es a mi repos: ni estime res difficil que per los homens haja de fer: sols me dona pena la tarda que fan de venir a mi: car per cercarlos e vnirme ab ells so deuallat en terra. e perço ha dit Ezechiel parlant en persona mia. ¶ Quod perierat requiram: et quod abiectum fuerat reducam. Volent dir yo so aquell qui so vengut en lo mon present per cercar lo home qui per sa culpa era perdut: e per redreçarlo qui ab tant vituperi era lançat en la captiuitat diabolica. E continuant lo senyor lo seu excellent dejuni turmentaua la sua anima ab infinides dolors: satisfent continuament per les nostres culpes: macerant la sua persona ab continues oracions e genuflections. E hauent acabat lo senyor lo seu alt e marauellos dejuni volgue esser tentat per donar modo als homens de vençre les sues tentacions: e sentint en si fam: mostrala foranament: e gran lassament de cors e alteracio de cara: perque lo diable vehent aço prengues gosar de temptarlo: Car lo misteri de la incarnacio del fill de deu fon axi amagat al diable: que en tota la vida sua no pogue hauer certa speriencia si era deu e hom ensemps. car ab tot ell vehes en ell algunes obres tan altes que passauen natura de home: veyan altres tan baixes que li feyen creure esser pur home: e axi staua tostemps dubtant no podent se fermar en les opinions sues. e vehent lo axi dejunar quaranta dies sens menjar deguna vianda: conegue que en aço passaua los limits de humana natura: e no gosa acostarse a ell: mas com lo veu famejar e axi star lassat cregue que era home: e que facilment lo poria derrocar. E ab aquesta crehença prengue animo de donar li vna estreta batalla per assajar les sues forses a quant bastarien. ¶ E prenint forma de vn deuot hermita deuallant d´vna muntanya qui staua prop de aquell loch e venint poch a poch sostenintse sobre vn basto per mostrar la gran flaquea de la cansada edat sua: perque la reuerencia de la antiquitat sua donas major auctoritat a les paraules sues: e axi acostas al senyor e saludantlo dixli. Que es aço germa en gran congoixa e necessitat me par que stigau: crech so vengut a bona hora sino vos perieu de pura fam: segons mostra la vostra alteracio de cara. dies ha que yous mire de alt de aquella muntanya hon es la habitacio mia: em paria lo vostre dejuni esser tan singular que passaua forsa de home: ab tot me recorde hauer lest que moyses dejuna quaranta dies confortat per los grans parlaments e visions diuinals. ¶ E Elies aximateix dejuna altres quaranta dies apres de aquella angelical refectio que li fon portada: E crech yo que vos en vostre virtuos dejuni de aquestes consolacions diuinals haueu hagut gran abundancia: puix deu mostra esser vos pare conega yo que li sou fill. ¶ Et si filius dei es: dic vt lapides isti panes fiant. Co es que si fill de deu sou digau que aquestes pedres sien fetes pa. Car tota cosa deueu fer per donar recapte a vostra necessitat: car yo passe vna grandissima pena de veureus en tal extrem. ¶ E lo senyor fill de deu mirantlos dixli. O pater com me feu star admirat: vos portau habit de sanctedat: e lo parlar no acorda ab labit: car mostrau vos tant solicit de la salut del cors e de la anima no haueu recort. hi no sabeu que es scrit. Non in solo pane viuit homo: s3 in omni verbo quod procedit de ore dei: E hoyda aquesta resposta per lo demoni creixque en molta ira: vehent que no la hauia auenguda. E volent passar auant: cobri sa malicia ab vna falsa e hypocrital rialla: e dix al nostre redemptor. Sabeu quant me plau la fermetat vostra: dich vos que sou molt dispost a preycar a les gents: car nous derrocara negu de vostre virtuos proposit: feu me gracia exiu desta solitud e seguiume que yous portare en loch que aprofitareu a molts: car no naix lome sols per a si mateix: ans per aiudar als altres E lo senyor per fer lo ben follejar dix li: que era content de anar alla hon portar lo volia. E lo foll de diable molt alegre. crehent que puix lo volia seguir que portaria a fi sa desijada malicia. E tan prestament com pogue anant per layre portal en la sancta ciutat de Hierusalem e posal sobre lo pinacle del temple hon se acostumaua preycar la ley al poble: e aqui dixli. Tot aquest poble sta admirat de hauer vos vist anar per layre: si volieu afigir miracle a miracle yous consellaria per auctorizar vostra preycacio. ¶ Si filius (filins) dei es mitte te deorsum: scriptum est enim: quia angelis suis mandauit de te: et in manibus tollent te ne forte offendas ad lapidem pedem tuum. ¶ Car sius lançau de aquesta gran altitud los angels per vostra gran sanctedat vos guardaran que sols no podeu pendre vna ençopegada en lo vostre peu: car manament tenen de deu queus guarden de tot perill: e de aqui auant poreu preycar lo que volreu que tot lo mon vos seguira. ¶ E lo senyor vehent la çeguedat del diable ques pensaua que tot hom los hauia vist venir per layre: e sa clemencia hauia prouehit que nengu nou hauia vist: leixal seguir sa follia: e nos volgue enfellonir ans li respongue ab molta benignitat: dient. Magister a mi par vos siau vn valent home de sciencia: e no sabeu que los miracles fora temps no edifiquen molt: e la necessitat no es tal que requira miracle: car si deuallar vull jay ha bona scala: e lo lançar me per açi seria mes bajania que sanctedat.: car ja crech hajau lest lo que es scrit. ¶ Non tentabis dominum deum tuum. E lo diable que veu que dos nauia errades no les tingue totes ab tot que la sobirana malicia e enueja sua li daua esforç de continuar: e segons costuma dels hypocrits que tota cosa comporten per passar ab la sua feu lo desfreçat: e respos al senyor: dient. En ma fe nom acort hauer praticat home tan discret com vos digne sou de tota honor. Voleu queus diga poca fahena seria aquesta per a vos queus metesseu a preycar a aquest poble: leixem los star: veniu ab mi: que yo dellibere comunicar vos grans secrets: e pendre consell de vos en totes les fahenes mies: car tant so enamorat del vostre parlar que per aquell he conegut lo prudentissim saber vostre: segons diu Salamo: ¶ In lingua enim agnoscitur sapientia. Car en la lengua del home es coneguda la sauiesa sua. de tots mos amichs e familiars me vull obdidar (oblidar) e sols strenyer me ab vos: car mes estime posseir a vos que a tot lo restant del mon. e lo senyor vehent lo axi follejar dixli. Aturau vos pater: que massa correu: quina speriencia haueu agut de mi per a posar hi tanta amor. y no sabeu que qui prest ama: prest desama: e amor que ti (te; té; tiene) poch fonament: tot vent la derroca. No haueu hoyt dir: que de cauall ni de amich nos pot donar seguretat: sino per longa experiencia. e vos voleu lexar los amichs vells per mi qui nouament coneixeu nom par queus siau consellat ab salamo: qui diu. ¶ Non relinquas amicum anticum: nouus enim non erit similis illi. Co es no deixes lo amich antich: car lo nouell no sera peruentura (per ventura) semblant d´aquell: Car noy ha riquea al mon ne cosa de major estima que vn bo e verdader amich: E perço ab gran repos deu esser cercat e longament prouat: e perço diu lo allegat Salamo. ¶ Vinum nouum 7 amicum nouus veterascat 7 cum suauitate bibas illud. Volent dir. Que lo vi nouell e lamich de poch temps conquest: quels leixeu enuellir si voleu sentir la dolçor deguda: e dels que souint muden de amicicies: diu lo mateix salamo. ¶ Hoc vanitas magna 7 miseria est. Car noy ha homens tan vans e miserables com aquells que no saben conseruar vera amicicia: nes deu tenir negu per potent si passa fretura de vn leal amich: e axiu testifica lo sobredit Salamo: dient. ¶ Amicus fidelis protectio fortis: amico fideli nulla est comperacio (c+ó+p+acio; comparació; comparación). 7 non digna comperatio auri 7 argenti contra bonitatem fidei illius. Car lo amich fel es vna protectio ferma: e no pot esser comparat a or ni argent: neguna cosa no es egual a la bonea de la fidelitat sua. e perço magister vos no penseu que cosa tan singular e de tanta estima com es lo leal amich se guanye tan prest com vos estimau ne ab soles paraules: car ans ha mester longa experiencia d´obres. ¶ E lo diable desijos de finar sa malicia dix. Germa yo no dellibere contentar vos de paraules: ans de obres tan grans que haureu a dir que les paraules son stades escasses e poques en comparacio de les obres. e dit aço portal en vna gran muntanya e aqui dixli. Ara germana yous vull comunicar lo intrinsech meu: car ab tot quem veheu ab aquesta mala roba e habit dissimulat: yo so vn gran rich e lo gran monarcha del mon. Veu en aquella part es castella: en laltra frança: e deça Arago: e della portogal e moltes altres diuerses terres (al tems de Jesús no existíen estos regnes; u escriu per a féli la pilota a Fernando lo católic): e tot aço you posseixch en plena e pacifica senyoria: e dellibere donar ho a vos per la molta amor queus tinch estimant vos sol esser digne de tanta senyoria: e no vull altra cosa de vos sino que prostrat en terra me doneu adoracio. E lo senyor com hoy que aquell traydor diable li demanaua adoracio: mogut per lo gran zel de la honor del diuinal pare seu mostra la irada potencia sua enfellonintse contra ell: e ab vna gran furor: dixli. ¶ Vade sathana. Scriptum est enim dominum tuum adorabis 7 illi soli seruies. Volent dir. O traydor aduersari de tot be com pots demanar adoracio: e no sabs que es scrit: lo senyor deu teu adoraras: e a ell sol seruiras. E lo diable axi confus e aterrat per la diuinal potencia: partis de aqui ab tanta ira e furor que totes les muntanyes feu tremolar en lo seu partiment.

Capitol CVII. Com lo senyor vingue al flum jorda hon sanct Joan preycaua:

Capitol CVII. Com lo senyor vingue al flum jorda hon sanct Joan preycaua: e volgue esser batejat aqui per lo dit baptiste Joan.

Anant lo senyor per aquest cami: peruengue al loch hon preycaua lo gran e excellent patriarcha Joan baptista: lo qual era en tanta estimacio d´aquell poble: que creyen esser aquest lo verdader Messies. e sobre aço li hauien feta vna gran embaixada los magnats de hierusalem: demanant li ell qui era. E lo valent caualler conexent la opinio que dell tenien no volent se vsurpar la dignitat de son senyor: respos ab gran animo als missatgers. Non sum ego christus (no soc yo Christo). volent dir. vosaltres senyors anau errats: car no so yo lo que cercau: ans so seruent de aquell e crida tramesa dauant sa senyoria per aparellar les carreres del seu adueniment. E dich vos certament que en mig de vosaltres sta lo senyor que cercau e nol mereixeu coneixer per vostra çeguedat: la magnificencia del qual es tanta que yo confes. ¶ Quia non sum dignus vt soluam eius corrigiam calciamenti (correcha del calçer, calsé). E per aquesta tanta fidelitat e gloriosa confessio merex que lo excellent joan esser tant dignificat que per lengua humana no pot esser recitada la gloria e altitut sua. E venint lo senyor al riu jorda girantse sanct joan e vehent venir enuers si ab tanta humilitat lo creador seu crida en feruor de sperit: dient e senyalant ab lo propri dit. ¶ Ecce agnus dei: ecce qui tollit peccata mundi. Volent dir a tot lo poble que aqui era present. Obriu los vlls e mirau: car dauant vosaltres es aquell qui es vengut per leuar los peccats del mon. E dit aço lo senyor jesus se acosta a joan: e dixli. Yo so açi per pendre baptisme de les tues mans. e lo dit joan coneixent lo esser son deu e creador lanças en terra e adoral profundament: e dix. O senyor meu que yo dech esser batejat per vos e no vos per mi. ¶ E respos li lo senyor dient. joan fes lo quet dich: car obediencia sola es la virtut qui errar no pot: e yo vull fer aço per mostrar als homens la perfectio de humilitat: La qual se acaba es compleix quant lo major se sotsmet al menor axi com faç yo ara a tu. E dit aço despullas sa magestat entrant dins laygua: e Joan ab molta reuerencia tot tremolant compli sa obediencia: e bateja lo seu senyor e redemptor. E admirat de tan gran misteri que lo fill de deu se sia tant humiliat e egualat ab les sues creatures alça los vlls alt per regraciar al eternal pare: que tals secrets li hauia volgut comunicar: e veu los cels vberts: e vna coloma deuallar sobre lo senyor batejat: e hoy la veu del pare: dient. ¶ Hic est filius meus dilectus in quo mihi complacuit. Volent dir. Que aquest era lo seu fill molt amat en lo qual sera molt adelitat. e lo senyor exint de la (d´la) aygua cobra les sues vestidures: e sient se sa clemencia a la riba de jorda: sanct joan se agenolla dauant sa magestat: e lo senyor fent lo seure parlaren vna gran peça dels misteris sobredits: declarantli lo senyor largament tot lo que vist e hoyt hauia: e comunicantli grans secrets de la redempcio humana: car merexiau la sanctedat e perfectio de vida del dit joan: de que ell resta tan aconsolat e content: que deya ab gran feruor. ¶ qp dulcia faucibus meis eloquia tua super mel ori meo. Volent dir O senyor meu y tan dolçes e plaents son a mi les vostres paraules sobre tota dolçor que estimar se puga. E finat aquest rahonament lo senyor se despedi del seu amar Joan leixant lo ab vn gran enyorament trobant se apartat de tan singular companyia: la qual james volguera perdre. E lo dit joan haguera seguit lo senyor e acompanyat ab molt plaer si a sa magestat hagues plagut e vehent que sa clemencia volia que restas e continuas sa preycacio e baptisme obehi a sa senyoria ab tota la reuerencia deguda.

Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della:

Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della: e entendre en la redempcio humana.

Venint lo dia per la diuinal sauiesa ordenat que lo seu fill hauia a començar aquesta fahena de la manifestacio sua e preycacio euangelica: lo senyor parla largament a la senyora mare sua dels secrets de la redempcio humana: dientli com deliberaua donar fi a la ley judayca: e començar lo stament de christianisme: e que ell com a cap de la sglesia catholica volia esser batejat e consagrar les aygues ab lo tocament de la sua persona donant los virtut de denejar (nedea; nedejar; netejar) los peccats: e que per fer aquesta obra tan excellent volia anar al gran flum Jorda: e que aquest viatge ell lo te a fer sols sens altra companyia. O quant se alteraren les entramenes de la senyora excellent hoint que lo senyor fill seu de ella se hauia a partir: la companyia del qual no volguera perdre sols per vn moment. E ab infinides lagrimes li dix. ¶ Quocumquem (Quo + salte línea + c + u nassal + q + 3) prexeris (p+rexeris) pergam: vbi moratus fueris et ego pariter morabor. Volent dir. O vida mia y hon se vulla que vos aneu ab vos ire (jre): y hon seuulla que atureu ensemps ab vos stare: tot loch sera a mi delitos per aspre que sia puix tinga la companyia vostra. E lo senyor clement vehent la senyora mare sua en tanta angustia mogut de pietat començaren a correr abundoses lagrimes per la sua preciosa e delicada cara: e dixli ab vn gran suspir. O mare mia y no sabeu que yous he dit diuerses vegades que no delibere manar nenguna cosa als seruents meus: que yo nou haja posat primer per obra. E en les mies preycacions delibere dir a aquells qui coneixere desijosos de anar per la via de paradys. ¶ Omnis qui reliquerit domum vel fratres aut sorores aut patrem aut matrem propter nomen meum vitam eternam possidebit. E perço com en lo desemparar de aquestes coses y ha molta difficultat: vull ara mostrar exemple als que seguir me volran: apartant me de vos mare mia en lo començ de la penitencia: perque los ymitadors meus que la major penitencia que poden fer en aquest mon es la separacio de les coses que carament amen. Car tota pena se conuerteix en delit de aquell qui te present la persona que molt ama: car la comunicacio e vista de aquella li es descans de tot treball. E perço maueu hoyt dir moltes vegades. ¶ Veni enim separare hominem aduersus patrem suum: et filiam aduersis matrem suam et inimici hominis domestici eius. Car so vengut en aquesta vall de miseria per separar los fills dels pares seus e les filles de les mares sues: e la penitencia e la solitut qui es enemiga del home humanal qui appeteix excessiuament dellits e plaers yo lay fare lo exemple meu esser accepta e domestica. Car nols dich aldre sino que aprenguen de mi: e quem segueixquen: e puix coneixen en mi quels ame de perfeta amor: vull per ells esser amat sobre totes coses: e axiu preycare publicament en los meus sermons: dient. ¶ Qui amat patrem aut matrem plusquam me non est me dignus. Car no vull egual en la amor mia: ans vull esser singular en lo cor del home: e tot lo restant que amara sia per amor mia. e aquesta amor no la delibere demanar ab menaçes ni ab forsa: sino sols ab obres de tant feruent amor: que tots los homens justats no faran tant per mi com yo he fet e fare per cascu dells. De amor infinida los he amat: de amor finida sere content: puix cascu me done de si ço que donar me pot: car a molt basta la forsa humana com la voluntat es ençesa per amor. E per inflammar lo home en aquesta amor e per fer li leixar totes coses per cares que sien e seguir a mi: delibere ara partir me de vos mare mia quim sou tan cara y tan amada. E dient lo senyor aquestes paraules agenollas per pendre benedictio de la senyora mare sua: e la dita senyora prostrada en terra lo adora com a son deu e senyor: e sa magestat alçant la de terra ab molta amor se abraçaren los dos: tant stretament que de gran peça nos pogueren partir. E la senyora ab vn gran suspir dixli. o vida mia y puix axi voleu que yo reste y vos aneu. Non mea voluntas sed tua fiat. Car ab tot lo cors meu reste açi: la anima mia us (miaus) seguira en la peregrinacio vostra: lo cor e pensa mia de vos nos partira sols vn moment. Acoman vos a vostre eternal pare supplicant lo haja pietat de la delicada humanitat vostra. E axis despedi lo senyor de la senyora mare sua leixant sa senyoria en molta soledat e tristicia. e parti sa magestat trauessat de pietat de la dolor e angustia en que dexaua la amada mare sua. E anant tot sol per aquell cami aspre e pedregos e ple d´agudes spines qui nafrauen los seus delicats peus que portaua descalsos: e lo cami era molt larch. Car de nazaret fins a jorda y ha setanta e quatre milles. e aquest viatge tan larch feu lo senyor sens prouisio deguna de vianda: perque li fon necessari acceptar les almoynes per a son menjar. O quanta admiracio fon aquesta a tota natura angelica que lo creador de totes coses hagues a demanar almoyna a les sues creatures: e aço per enamorar los homens de la sancta pobrea voluntaria.

Capitol CV. Com la senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu spos Joseph:

Capitol CV. Com la senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu spos Joseph: e de la gran humilitat e callament quel senyor tingue en son iouent.

Passat lo glorios joseph de aquesta present vida per mort: resta la senyora en sa caseta ab molta pobretat e soledat dolentse de la virtuosa companyia que perdut hauia. E lo senyor fill seu seruiala ab molta amor stant gran part del temps en casa per companyia e consolacio sua: e lo dit senyor passa la jouentut sua ab tan gran callament e humilitat que no mostraua foranament neguna cosa de gran admiracio: ans anaua per la via comuna apartant se de les congregacions de les gents exercitantse en actes humils. Entant que era molt menyspreat per tots los de nazaret en special per los parents seus e per tots los del veynat: segons de aço hauia prophetizat Dauid dient.
¶ Factus est opprobium vicinis suis. e com mes entraua en edat mes lo desestimauen: dient que passaua lo jouent infructuosament: e de aço parla lo mateix propheta: dient en persona sua. ¶ Factus sum illis in parabolam. Car com lo veyen exir de casa tots lo scarnien e li deyen infinits vituperis. e lo senyor ho comportaua ab molta paciencia: per donar exemple de humilitat en lo seu jouent. Car no es de menys hedificacio lo seu callar que lo seu parlar. ¶ E sabent sa magestat que lo fonament de totes virtuts es sola humilitat ha volgut mostrar aquella molt largament en la edat primera: perque los jouens quil volran seruir imitant la humilitat sua: ans treballen en coneixer sa freuoltat e miseria que no esser coneguts ni estimats per los altres: e aquesta coneixença porta lome a vera perfectio: e lauors pora dir lo que la ateny. ¶ Quando enim infirmor tunc fortior sum. Volent dir. Quant yo conech la infirmitat mia e he experimentada la mia flaquea e so entrat dins la freuoltat de la mia miseria: lauors coneixent la infirmitat mia so pus fort e pus ferm en la vera humilitat e en totes les altres virtuts. e perço es scrit. ¶ Nam virtus in infirmitate proficit. Car les virtuts no poden longament aprofitar sino en aquell qui coneix la sua infirmitat: e de la sola bonea diuina confia. E aquesta vera coneixença de la propria miseria es la vall profunda hon nostre senyor deu tramet abundosament les aygues de la sua misericordia e gracia: segons testifica lo psalmista dient. ¶ Qui emittis fontes in conuallibus inter medium montium pertransibunt aque. Car aquesta vall de humilitat es constituida entre dos muntanyes de superbia: la vna naix dels bens temporals: laltra dels spirituals. e per mig de les dites muntanyes passen aquelles aygues dolçes de la gran diuina sens declinar a vna part ne a altra: e vmplen e farten aquella vall ço es la anima humil e fan la verdejar e fructificar en fruyts de grandissima dolçor. E en aquest virtuos exercici de humilitat passa lo senyor la vida sua fins en edat de trenta anys: en lo qual temps se parti de la senyora mare sua per manifestar se al mon: offerintse francament a la batalla.

Capitol CIV, Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort:

Capitol CIIII (CIV; ciiij). Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort: donant li seguretat de la saluacio sua.

Lo senyor fill de deu: vehent lo seu virtuos pare joseph: axi alterat per los pensaments temerosos: que de la sua profunda humilitat proceyen dix li. O joseph no temau. Ego sum iudex et testis: quia data est mihi omnis potestas in celo et in terra. Volent dir. Ab tot que vos pare meu joseph hajau raho de tembre segons la fragilitat humana: recort vos que yo so aquell quius tinch a jutgar: e so verdader testimoni de les vostres obres virtuoses: e no he mester altre informador e ab mi sols haueu a liurar les vostres fahenes. Car tota potestat es a mi donada en lo cel e en la terra. E yo so lo jutge general de tota creatura. e axi alegrau vos pare meu: car gran es la amor queus tinch. E siau cert que los vostres seruicis me son stats tan acceptes queus dellibere premiar molt copiosament. car vos poreu dir ¶ Reposita est mihi corona iusticie quam reddet mihi dominus in illa die iustus iudex. E aquesta corona dignament per vos meritada: vos posare yo de la mia ma aquell dia que per mort deuallare als lims: hon araus tramet. car mostrant se aqui la diuinitat mia graduare a cascu dels que hi sereu en la dignitat que mereix: e sereu certificats del que en la gloria eternal haueu a posseir: quant ensemps ab mi pujareu lo quarenten dia: apres la mia mort e resurrectio. E aqui sera manifest a tots quant sou per mi amat. e tots los angels e sancts admirats de la inestimable gloria vostra diran. ¶ Iste est qui ante deum magnas virtutes operatus est: qui priuilegio amoris precipui ceteris altius meruit honorari. Car veuran clarament e coneixeran que vos sou aquell que grans obres e marauelloses haueu obrades dauant lo meu pare en seruici seu e meu: e dignament per priuilegi de singular amor sereu honrat e exalçat sobre tots los altres: car mereixen ho les vostres excellents obres: les quals en la terra no porien esser premiades: per queus es necessari passar de aquesta vida per la comuna porta de la mort: e hauran fi los vostres treballs: e reposareu en sperança d´atenyer molt prest: lo que dit vos he. E com entrareu dins aquell delitos regne de paradys ab gran alegria direu. ¶ O qp gloriosum est regnum in quo reges congregati sunt un vnum ad laudandum et glorificandum eum: qui super omnes est rex regum et dominus dominantium. O joseph quant sera contenta e farta la vostra anima: quant vos veureu en aquell regne en companyia de tants princeps e reys qui no cessaran de lohar e glorificar lo meu pare e a mi. Totes les dolors e angusties que haueu sentit en lo mon: vehent a mi tant desconegut per los homens vos seran conuertides en grandissim goig: quant me veureu lohat e seruit e molt exalçat per tots los sancts: car en lo mon maueu mes amat que a vos mateix: e en lo cel sentireu goig infinit de la gloria y exaltacio mia. E joseph hoint lo parlar del senyor axi clement e piados fon la anima sua molt alegrada e confortada e ab consolacio no recomptable prengue les mans de sa real senyoria: e dixli. ¶ Spes mea es tu et portio mea in terra viuentium. Volent dir. O senyor y rey de vida vos sou la sperança mia e tot lo meu goig: qui tan largament haueu alegrada y aconsolada la anima mia: e vos senyor sereu la gloria e delit meu en la terra dels viuents. ¶ Ara senyor meu exira la anima mia ab grandissima consolacio e alegria del miserable carçre de aquest cors: puix de la vostra clemencia ha aguda tanta seguretat. O bonea infinida inestimable es la liberalitat vostra qui per pochs seruicis donau tan gran paga. Qui es lo miserable hom qui de vos se aparta sols vn moment: car sens vos senyor meu noy ha consolacio vera en la present vida. De que senyor ab tota la humilitat que puch regracie a la magestat: vostra com vos ha plagut sostenirme en la seruitut e companyia vostra per tant larch temps: car per pus benauenturat me tinch de hauer passat pobrea e molta fretura e continuats treballs seguint a vostra senyoria: que si apartat de aquella hagues senyorejada pacificament tota la monarchia del mon. Sol senyor meu la dolor mia es com nous he seruit ab tanta forsa e virtut com a vostra magestat se pertany: supplicant la infinida clemencia vostra me vulla perdonar tots los deffalliments que he comes en la servitut vostra e de la vostra sancta mare: la qual yo no era digne de hauer per sposa. E ara açi en presencia de vostra senyoria li deman perdo d´aquella errada que fiu quant la volgui leixar coneixent la esser prenyada ignorant la excellencia del seu sanct prenyat: estant en aquest duptos pensament langel me dix. Joseph fili dauid noli timere accipe mariam coniugem tuam: qd´enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. E de aço yo auisat per langel: coneixent la culpa mia demani perdo a sa merce tantost: la qual per sa acostumada pietat me perdona de molt bona voluntat. Ab tot que tant com mes clemencia e dolçor conegui en sa senyoria: mes causa de dolor e de penediment fon ab mi del pensament que agut hauia de leixar sa merce: ab la qual yo no era digne de star ni habitar. E aquesta dolor de hauer deliberat de leixar la sua dolça companyia: ha turmentat la anima mia (mla) continuament de aquella hora ença: car no pot esser limitada la dolor de aquell qui offen la persona que molt ama. E perço en aquest darrer examen de la vida mia torne a demanar perdo a sa senyoria. E la senyora hoyda la raho de aquest sanct vell: que ella tan carament amaua: reuengue en tan piadoses lagrimes que parlar no pogue per vna gran estona: e reforçant vn poch dixli. O joseph que vos nom haueu offes en nenguna cosa: ans acompanyada en totes les peregrinacions mies e molt aconsolada en les dolors e congoixes mies: e la vostra companyia me era vn gran spay: e la vostra absencia sera a mi de molta dolor. Ab tot quem alegre infinidament del vostre repos: e com sereu apartat de la vista e pratica de aquest mon desconegut que al seu senyor e creador ha tan mal acullit segons vos mateix haueu vist: e continuara la desconeixença sua fins haja portat a mort lo senyor fill meu que vos tant amau. De veure aquesta acerbissima dolor sereu vos staluiat per la vostra cuytada mort yo sola restare a veure la fi de totes les dolors. E perço de la vostra mort so molt contenta: puix se que la haueu tant desijada e demanada per fugir a aquesta dolor. e acostant se sa senyoria al sanct vell pres lo darrer comiat ab molta caritat e amor confortant lo en lo seu mortal viatge. e despedit de sa merce: dixli lo senyor jesus. Joseph pare meu la vida vostra es stada tan ben regida e ordenada que en vos nos troba nenguna cosa digna de punicio: veritat es que la natura humana es constituida en tanta miseria e flaquea que ab gran difficultat se pot tenir la persona per perfeta que sia de caure en alguns pochs defalliments durant la vida humana. Sine quibus mortalis infirmitas viuere non potest. E de aquestes poques culpes vos vull absolre (absoldre; absolver) e perdonar molt liberalment: perque passeu de aquesta vida ab vera puritat e nedea de anima ab la gracia e benedictio mia. ¶ E lo glorios joseph hoyda la misericordiosa resposta de Jesus e rebuda la absolucio e benedictio sua fon axi recomplit de singular goig e alegria que desijant prest rompre los ligams del cors: dix a la anima sua. ¶ Egredere anima quid dubitas: egredere quid times: octoginta et quinqm (qu+i nassal+q3) annis seruisti deo et mortem times: Volent dir ab gran feruor de amor. O anima mia hix prestament no stigues dubtosa ne temes res: car huytanta e cinch anys son passats de la edat mia seguint lo apetit teu sotsmetent la sensualitat a la voluntat tua en lo seruici diuinal los has despes: perque pensada la bonea del teu magnanim senyor no deus tembre la mort: ans alegrarte molt en la present hora: vehent dauant tu lo fill de deu humanat qui te potestat plenaria de remetre peccats e mundificar aqui ell vol que sia mundat. E per la sua sancta boca es stada absolta de tota culpa. Usquem ad quadrantem nouisimum. Per que ab goig inestimable deus fer ton viatge: e lo virtuos Joseph com hagues axi inflammada la sua anima e ja volgues desemparar lo cors pres les mans del senyor fill de deu ab deuocio e feruor no recomptable e besant aquelles dix. ¶ O fons vite ex quo viuunt angelici spiritus et anime iustorum: tu es aquo cuncta procedunt: tu fons vite: tu auctor salutis eterne in manus tuas dulcissime iesu fili dei viui commendo (o conmendo) spiritum meum. Volent dir. O font de vida de la qual e per la qual viuen los sperits angelicals e les animes dels justs. Tu senyor est aquell de qui totes coses procehexen: tu est font de vida tu est començador de la salut e vida eternal: en les tues mans dolç Jesus fill de deu viu coman lo meu sperit. E dites aquestes paraules aquesta sancta anima se parti de aquell virtuos cors. e la senyora sposa sua resta viuda e ab molta solitut ab la sola companyia del seu tan amat fill: lo qual dona orde en la sepultura del dit joseph axi com si propriament li fos pare: e vestit de dol lo acompanya al soterrar. E la excellent senyora per cobrir los secrets diuinals feu totes les cerimonies que les altres viudes acostumauen de fer.

Capitol CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros pensant en lo estrem de la mort.

Capitol CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros pensant en lo estrem de la mort.

Venint lo terme per lo senyor asignat: que lo sanct home joseph deuia retre la anima sua: temoros de si mateix recordantse de la freuoltat de natura humana: pensant que en la larga vida sua no hagues comes alguna cosa digna de reprensio. Quia bonarum mentium est ibi culpam timere: vbi culpa non est. Car de les bones penses e virtuoses se pertany tembre esser culpable de ço que no es nenguna culpa. E aquell engana si mateix: que cuyda esser quiti de peccat e culpa: ans deuen dir los mortals fills de Adam: confessant la misericordia sua. ¶ Si dixerimus quoniam peccatum non habemus ipsi nos seducimus et veritas in nobis non est. E perço en la present vida: negu no pot esser segur de si mateix: fins sia passat per aquell stret juy de la mort: en lo qual sera fet examen de la vida de cascu: en presencia de aquella sauiesa diuina: a qui totes coses son manifestes e excusacio neguna donar nos pot. E de aquest estret juy es dit. ¶ Cum rex iustitie sederit in trono: quis gloriabitur castum se habere cor: Aut quis gloriabiter mundum se esse a peccato: Car com lo rey de justicia seura en la sua cadira judicial e voldra fer examen de les nostres obres: quis gosara gloriejar que haja agut lo cor pur ne cast: ne qui gosara dir que sia munde de peccat: com ignorem del tot les obres nostres de quina estima son dauant deu: o si son dignes de premi o de pena. car diu job. ¶ Nunquid homo dei comparatione iustificabitur. Volent dir que la baxea del home per sanct que sia: comparat a laltitut de nostre senyor deu: no pot esser justificat ne sens culpa trobat. E perço aquest sanct hom joseph ple de sauiesa: ab tot hagues viscut virtuosament vehentse tant propinque a la mort: alterat de aquests tals pensaments temoros de si dix. ¶ Tremens factus sum ego: et timeo dum discussio venerit atquem ventura ira. Volent dir. yo so posat en gran temor e tremolament: car lo temps es vengut en lo qual la vida mia te a esser examinada. E so cert que qui mes gracies ha rebut de mes te a donar compte. ¶ E com yo entrels mortals sia stat per nostre senyor deu tant exalçat: que la cura del seu fill maja comanat: quin compte li pore retre de aquesta gran dignitat en que ma posat: Car los angels nostenen per dignes de seruir aquest senyor. Que dire yo: que so pols e cendra: e no se si lo seruir es stat accepte a sa magestat: ans tem. Ne exeat iusticie regl´a d´thesauris illi^9: et inueniatur tortum: quod videatur rectum. Car no se si exiria aquella regla de justicia dreta: dels alts secrets diuinals e que trobe en mi tort: ço que yo estimaua esser dret. Car negu no sab jutjar de si la veritat de les obres sues: e perço es ben dit. ¶ Ne laudaueris hominem in vita sua: lauda post vitam magnifica post consumationem: lauda nauigantis felicitatem: sed cum venead portum: Lauda ducis virtutem: sed cum peruenerit ad trihumphum. Car negu no deu esser loat en la vida present: per les grans mutacions que en aquella poden venir ans de la fi. E la seguretat del home nos pot hauer sino apres la mort. e lauors es digne de esser loat e magnificat puix virtuosament ha acabat la peregrinacio sua. Car lo qui nauega ab gran felicitat e bonança: no pot esser dignament loat: fins que es peruengut al port de seguretat. Ne lo valent caualler meritament no es loat fins que seu en la thriumphal cadira: e reb la corona de la victoria. E perço ab molta raho deu star lo home reçelos del juhi seu: per sanctament que haja vixcut. Car sab lo jutge esser tan just: que no lexa res impunit: del qual es dit. ¶ Qui seruiunt ei: non sunt stabiles et in angelis suis reperit prauitatem: quanto magis hi qui habitant domos luteas: qui terrenum habent fundamentum. Car en los angels qui en tanta excellencia hauia creat ha trobat tant que punir: quant mes trobara: en lome qui sta e habita en casa de fanch hauent los fonaments de terra: Car lo cors mortal qui es de miserable fanch te lanima del home axi closa e tancada en la present vida: que no pot veure ne sentir sino coses terrenals: ne pot fer juy de si mateixa: trobantse en tal preso: en la qual totes les coses li son fosques: e res clar no veu. e perço deu dir lo home dins sa consciencia. ¶ Si iustificare me voluero: os meum condempnabit me. Si innocentem ostendere: prauum me comprobabit. Volent dir. Si yom vull justificar la mia boca me condamnara. car confessant yo esser home: me constituixch peccador, e com mes me vull monstrar innocent e sens culpa: pus manifests faç los defalliments e culpes mies. E perço din molt be Dauid en lo psaltiri. ¶ Sciant gentes quoniam homines sunt. Car la persona qui humiliar se vol: no li cal sino que conegua que es home: E lauors sera cert quantes son les miseries que seguex en la natura del home. e conexera quanta raho te de humiliarse e de tembre en tota la vida sua. Car qui les coneix tostemps troba dins si causes de perill: quel fan viure en gran temor del juy de deu. e aquesta es la vera sauiesa quel home deu studiar en la vida present: esforçant se en perfetament conexer si mateix e tembre e amar lo seu pare e creador: qui es jutge dreturer. E daquesta virtuosa temor: parla lo ecclesiastich dient. Ynicium (Inicium, initium) sapientie: timor domini. Volent dir que lo començ de sauiesa es tembre deu: e en altre loch diu. Timenti dominum bene erit in extremis: et in die functionis sue benedicetur. Car qui tem deu durant la vida sua: gran misericordia e be trobara en lo extrem de la mort: e en lo dia de la fi sua sera beneyt e rebra aquella gracia final: que eternalment durara. E per ço com lo glorios joseph spos de la senyora nostra era stat molt largament en la sobirana scola de virtuts: ço es en la companyia del senyor e de la sua mare aprengue aqui sta sciencia virtuosa e tan profitosa de sancta temor: la qual ell mostra en lo temps que era mes necessaria ço es en la hora de la mort. Car aqui es tot lo perill dels mortals: e perço es scrit. ¶ Ubi te inuenero: ibi te iudicabo. Car en lo stament quel home es trobat en la mort en aquell es jutgat: perque es sobirana sauiesa tembre en cars de tan gran perill.