Capitol LXXV. Com los sancts Reys foren auisats per langel: no tornassen per herodes: e com prengueren comiat del senyor e de la gloriosa mare.
Venint la nit aquests reys foren auisats en sompnis per
langel de nostre senyor deu que no retornassen per res a Herodes: ans
que prestament parteixquen de aqui e per altre cami e no per aquell
hon son venguts retornen en ses propries terres. E los dits reys molt
spantats retornaren a la senyora maestressa sua per pendre consell de
sa senyoria: e quels informats
(informas)
de la voluntat del seu amat fill. E la senyora quels veu axi alterats
aconsolals ab la dolçor de les sues paraules: e dix los. O fills
meus nous espanteu si lo rey dels reys vos mana fugir del Rey
terrenal: car tot se fa per profit vostre e per deixar exemple als
esdeuenidors. Car ja sabeu que costuma es de vosaltres reys e senyors
que los cauallers valents e animosos trameteu a les perilloses
batalles: per que la força e virtut sua per tots sia coneguda e molt
estimada: e reben la corona dignament: La qual sens treballs a nengu
justament no es donada ¶ Axi la majestat real del fill meu hauent
vos acceptat a la seruitut e caualleria sua vol que siau posats en
tentacio: segons diu lo Ecclesiastich auisant a tots los qui tal
caualleria pendre volran: dientlos. ¶ Fili accedens ad seruitutem
dei sta in iusticia et timore et prepara animam tuam ad tentationem
et deprime cor tuum et sustine. Car siau certs que qui no es passat
per foch de tribulacions e tentacions no es sabut ni spert en nenguna
cosa: segons testifica lo mateix ecclesiastich: dient. ¶ Qui
tentatus non est nihil scit. La tentacio fa passar al home los
tempraments e oblidar tots delits. E perço diu job. ¶ Memento belli
et ne vltra addas loqui. Car lo quis recorda la gran pena que porten
les tentacions de sols parlar vna peraula
sta temeros: e posa gran custodia en la sua lengua: sabent quant
perilloses batalles comencen e venen per lo mija d´aquella. E lo
home saui e prouat per tentacio totes coses ab gran animo sofir e
senyoreja simateix e ses naturals inclinacions: segons es scrit: ¶
Qui sapiens est dominabitur astris. E en aço podeu coneixer quant
vos ama lo meu fill e com delibera premiar vos en la gloria sua: car
vol que la primera tentacio vostra sia la pus fort que donar se pot:
ço es que sou perseguits per home potent e sabut e astucios en
malicies e pratich en aquelles: quis troba senyor e rey en aquesta
terra hon vosaltres sou stranys e no coneguts. ¶ Ara es hora fills
de mostrar vostra real natura e animo virtuos alegrant vos molt de
esser perseguits per amor de aquest senyor: de qui ab tanta feruor
vos sou fets seruents. Lo qual siau certs nous leixara en la batalla
ans sera ab vosaltres. Car a cascu qui per sa magestat es tribulat
promet per boca de Dauid no fallirlos james: dient. ¶ Cum ipso sum
in tribulatione cripiam eum et glorificabo eum. Certificant tots los
tribulats que ensemps ab la tribulacio reben lo senyor si de
paciencia son acompanyats. E lo qui es cert de hauer tal companyia en
les tribulacions sues desijarles deu e no esquiuarles. E perco
es dit. ¶ Beatus vir qui suffert tentationem: quia in paucis vexati
in multis bene disponuntut: quoniam deus tentauit illos et inuenit
eos dignos se. Car benauenturat es sens dupte lo qui comporta la
tribulacio que poch dura ab sperança del repos sens fi que per mija
de aquella spera. ¶ In illa superna ciuitate vbi gaudium sine
merore: requies sine labore dignitas sine tremo: e. vbi summa dei
bonitas cernitur: et lumen illuminans a sanctis glorificatur. Car en
aquella sobirana ciutat seran pagats e contentats e molt remunerats
los verdaders pacients: en la qual ciutat trobaran goig sens
tristicia: repos sens treball: dignitat gran sens temor de perdrela:
e aquis
mostrara a ells la summa bondat e clemencia de nostre senyor deu: e
aquell lum illuminant qui es per tots los sancts altament glorificat.
¶ E los dits reys foren axi aconsolats del parlar de la senyora que
digueren a sa merce. O senyora excellent be ha dit de vostra altesa
la sauiesa diuina per boca de Salamo. ¶ Thesaurus desiderabilis
requiescit in ore sapientis. Car lo parlar de vostra senyoria nos ha
tant confortats que sentir persecucio e penes per seruir lo senyor
fill vostre es a nosaltres gracia inestimable: sols la dolor nostra
es hauer nos a partir de sa presencia: car certament senyora. ¶
Melius arbitramur cum illo tribulari: qp in absentia illius epulari.
O senyora y quins pora partir de aquest magnanim senyor qui tan
largament nos ha comunicat la misericordia e clemencia sua no
solament a nosaltres: ans som certs se esten esta gracia a tota la
gentilitat: la qual nosaltres representam: volent heretar
lo dit poble com a fill seu primogenit: deseretant
lo miserable poble judaych per sa gran culpa e molta desconeixença.
E perço senyora sa majestat los dira en la cara.
¶ Multi
(Mul´ti)
ab oriente et occidente venient et recumbent cum Abraam Ysaach et
Jacob in regno celorum: filij autem regni etjcientur
in tenebris. O senyora puix tanta e tan singular amor hauem conegut
en lo senyor fill vostre: digna cosa es sia per nosaltres obeit e
seruit en totes coses: veja vostra senyoria que mana de part sua que
a tot som aparellats ab molta promptitut. E la senyora clement los
dix. Que la voluntat diuina era que retornassen en les sues terres: e
que preycassen a les gents la fe noua que han pres. E que compten e
reciten a les gents lo que han vist e hoit del senyor humanat: Los
quals tantost obeint lo manament diuinal sens mes replicar
despedirense de la senyora ab dolor no recomptable: adorant la
magestat del seu fill: que sa merce tenia en la falda: ab tanta
habundancia de lagrimes que paraula neguna formar no pogueren: veent
ja començar la persecucio del dit senyor en tan tendra edat.
