Capitol L. Com los ciutadans de parays vingueren a fer reuerencia a la mare de deu: e primerament lo mateix dia vingue lorde dels seraphins.
Stant
axi les donzelles festejant la sua senyoria sentiren gran so de
trompetes: e girantse veren venir gran multitut dangels en forma
humana. E la senyora mana al camarlench quels ixques
a recebir.
E les donzelles posaren se en orde entorn de la senyora per
acompanyar sa altesa en la venguda de aquella solemne gent. ¶ E
tornant sanct miquel ab aquella gloriosa companyia portaua lo capita
principal per la ma. E venint dauant la senyora feta reuerencia a sa
senyoria sa merce se leua vn poch per fer los honor. ¶ E tornant se
a seure ells se agenollaren per besar la ma a sa senyoria: e lo
camarlench dix a sa altesa. Senyora excellent aquest es lo princep
dels seraphins: qui ve per fer reuerencia a vostra senyoria ab tot lo
seu principat: aquests senyora son en la cort de parays los pus
auançats. car tots son amor e no tracten sino de les amors diuinals.
E lo dit princep seraphin besant la ma a sa merce dix. ¶ Per te
missa est redemptio adeo populus penitens habebit spem salutis.
Volent dir. O clementissima senyora per vos ha trames nostre senyor
la redempcio en lo mon: ço es lo fill seu per que lo poble penident
haja sperança de salut. E nosaltres senyora per la gran amor que
tenim a natura humana som açi per regraciar vostra alta senyoria lo
benefici a ella fet: offerint nos al seruir de vostra merçe. Car vos
senyora sou tan amable que inflamareu e encendreu la amor nostra: en
contemplar vostra senyoria sera lo nostre delit: los secrets de la
amor diuina ab vostra merce los tractarem e menejarem: vos senyora
sereu la nostra maestressa e doctoressa
en les obres de la dita amor. Car mes ne sent vostra merce sola que
tota natura angelica e humana. ¶ E tots d´hu en hu besaren la ma a
sa senyoria ab molta amor e reuerencia. E tot aquell dia stigueren
aqui ab grans festes cantant e ballant glorificant lo seu amable
creador tanquat dins aquell glorios tabernacle del ventre de la
excellent mare sua. ¶ E sa senyoria molt alegra del goig que
mostrauen aquells amables serafins: per ben festejarlos mana sa merce
a la principal de ses donzelles qui era caritat nomenada: que danças
ab lo princep dels serafins: e ella molt contenta leuas tantost per
hobeir sa senyoria: e perque te molta familiaritat ab lo dit princep:
car acordense
(s´acorden;
concordes)
molt en la calitat
amable. e era molt certa la dita caritat que tots los homens que en
la terra a ella hauran seguida y amada: en lo cel seran collocats
en lorde dels dits serafins: per ço se alegraua ab ells de goig
inestimable. ¶ E com hagueren ben dançat prengueren se a cantar los
dos ço es la dita caritat ab lo
princep serafich
concordant ab ells tots los altres e digueren. ¶ O amor innascibilis
natura semper pullulans: tu conditoris ratio: lux cordium fons venie.
Volent dir. O deu eternal qui sou pura amor sens començament: e la
natura vostra tostemps dona de si amor: car vos senyor haueu creades
totes les coses rationals
per amar a vos: qui sou lum e alegria del cor huma e font de infinida
clemencia. ¶ E com hagueren acabada aquesta canço a gloria del rey
de vida: digueren ne altra lohant la amable mare sua conuidant se
tots a dignament exalçar sa senyoria: e digueren. ¶ Laudate
eam seraphin: laudate dominam in factis eius: laudate
eam in virtutibus et miraculis eius. Volent dir seraphins tots
justats loau
e magnificau a la nostra Reyna e senyora en los grans fets seus:
loaula
en les sues virtuts e miracles: car digna es de tota lahor.
¶ E passat lo dia primer en aquestes joyoses festes los seraphins se
despediren de la senyora per tornar en la patria sua: adorant lo
prenyat e besant la ma a sa senyoria partiren se de aqui.
