Capitol LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.

Capitol LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.

La senyora ab molt recel continua lo seu cami per tornar en nazaret a la posada sua: e essent aqui juncta senti la venguda de sa merce la senyora Anna mare sua: e vengue molt prest ab desig no recomptable de veure la magestat del seu net e la senyora filla sua tan amada: e vengueren ab ella les dos filles sues donzelles germanes de la senyora per fer reuerencia a sa senyoria desijoses de seruirla com a senyora e major germana. E aquella gloriosa anna vehent vna tal vista: cuyda deffallir per sobres de goig. E prostras en terra adorant lo senyor com a son deu y creador: e dreçant se ab feruor de amor prengue lo dit senyor en los seus braços com a net seu molt car E la excellent senyora mare de deu agenollantse ab molta reuerencia besa la ma a la senyora mare sua: demanant li la benedictio sua: la qual lay dona molt largament besantla e abraçant la ab singular amor: e sigues la senyora ab molta humilitat dauant la sua sancta mare: mirant lo goig e festa que feya de aquell seu excellent net. E de aço sa senyoria prenia vna grandissima consolacio: com veya la sua mare en la sua antiga edat hauer obtengut per lo mija seu vna tan singular dignitat de esser auia del fill de deu: e quel haja vist ab los vlls corporals: e quel haja tengut en la falda sua. La qual gloriosa Anna abraçaua aquell excellent net ab infinida amor besant lo moltes vegades: E mirant la senyora en la cara ab hun grandissim goig dixli: Ma filla comptau me estesament tots los misteris e secrets de aquest senyor com lo haueu concebut e parit: nom celeu res la mia amada filla: daume aquest complit goig en la mia vellea: Car vos la mia cara filla fos lo començament de la alegria e consolacio de la casa mia: per vos he meritat aquest diuinal net: qui sera gloria y delit meu: recitaume largament tot lo esser seu: car yo so certa vos res no ignorau E la piadosa senyora hoint la demanda de la sua mare: e ab quanta amor speraua hoir tot (tor) lo proces de aquell senyor e net seu: e recordantse quantes dolors e penes li hauia a comptar del dit senyor si satisfer volia a la sua demanda: callant baixa los vlls e comença habundar en multitut de lagrimes per la sua preciosa cara: E les sentides e corteses germanes de la senyora ab tot fossen de poca edat: per son bon sentiment e virtuos criament conegueren que la senyora sa mare e la senyora sa germana major volien parlar e comunicar de alguns grans secrets sens dirlos negu res: elles se leuaren e feta reuerencia partieren se de aqui deixant la senyora mare ab la sua amada filla a soles: per que pus francament poguessen comunicar la vna al altra sos secrets: E la senyora vehent que ses germanes se eren apartades per fer los loch leuas per tancar la porta per star ab mes repos: e tornant a seure augmenta lo seu piados plor e dix. ¶ Quid dicam aut quid respondebo tibi. Volent dir: O senyora mare queus puch dir ni respondre a la vostra demanda: del que voleu saber de la persona de aquest senyor fill meu: sino que sia certa vostra merce que te a rembre natura humana per mija de mort e de infinides dolors: e sera perseguit en tota la vida sua per aquest poble a qui tant ha amat: per sola enueja e malicia hun sol dia de repos no li permetran hauer en tota la vida sua: E la gloriosa Anna hoyda vna tal raho: vehent la gran dolor e alteracio de cara ab que la senyora sa filla ho recitaua: la qual no podia nomenar la mort del seu amat fill sens venir en extrem de mort: fon axi trauessada la dita Anna d´extrema dolor que perdent lo parlar ab gemechs no recomptables tremolant tota la persona sua: ab lo esforç que podia abraçaua lo seu net desijant lo metre dins les sues entramenes: e amagarlo de la vista de aquell cruel poble judaych que axil desconexia: O quant fon la senyora mare de deu turmentada per crua dolor vehent la sua mare antiga en tan extrema pena: quantes lagrimes escamparen les dos sens poderse dir res: E la senyora alçant los seus piadosos vlls miraua la cara del seu amat fill e conexia que tenia gran compasio de la dolor sua: e dix li: O vida mia. ¶ Aspice in me: que tanta patior pro te. Volent dir: O vida e dolcor mia mirau me vos qui podeu veure lo intrinsech de la mia anima e veureu com so trauessada de dolor recordant les vostres penes: e veig aquesta senyora mare mia tant tribulada per gran compassio que te de la dolor vostra e mia: que tem no perda la vida: tant es la edat sua cansada: que no te força a sofferir pes de tanta dolor si vos senyor no li ajudau carament laus coman vida mia: car apres la vostra amor no tinch res pus car en la present vida: E lo piados e clement senyor hoyda la peticio de la sua amada mare desijos de obehirla: giras tot a la sancta hauia (avia, auia; yaya; abuela) sua: e ab les sues dolçes manetes tocaua li lo cap e la cara posantli los dits sobre la boca: volent li mostrar que tenia gran compassio de la sua dolor: e quasi pregant la que cessas de plorar per amor sua: E la gloriosa Anna vehent los affalachs e caricies d´aquell senyor dolç retorna quasi de mort a vida: e besantlo moltes vegades miraua e contemplaua tota la sua persona. E dix dreçant son parlar a la senyora filla sua dientli: O ma filla y que pora fer mal a aquesta persona del senyor fill vostre tan delicada e tan reuerent: Qui la gosara mal tractar: quel cor huma sera acompanyat (acómpayat) de tanta crueldat que de sa magestat no haja pietat: O ma filla quel pot auorrir com ell sia tan amable: E agenollantse la gloriosa Anna en feruor de sperit tenint aquell dolç senyor en les sues mans dix: O creador meu vos sou inmortal per la vistra diuinal natura: e sou passible e mortal per la humanitat que de aquesta mia tan amada filla haueu presa: per la qual me sou net verdader e natural per que supplich la clemencia vostra: vulla donar fi a la vida mia puix vos he vist humanat e no haja a veure les vostres dolors car del sol hoirles nomenar es la anima mia axi turmentada y affligida quem par veure les ja: e sentir les dins les mies entramenes: e ab aquest sospir vos posseire tant com viua sia: hajau senyor pietat de la antiga edat mia: que ja es cansada de soportar la vida. Infinit es stat senyor lo goig meu d´hauer vos vist humanat: stimar nos pot la dolor mia pensant vos passible e mortal: sia de vostra merce no veja mes dolor: car no basten les mies forçes a poderla comportar: E lo senyor ab tot encara no parlas ab la dolçor dels seus piadosos vlls mostraua voler la contentar: E la excellent senyora a qui era donat parlar y respondre en persona del seu fill dix a la mare sua Anna. Com lo senyor era content atorgar li la sua demanda fent la certa que ella passaria d´aquesta vida per mort ans que sa magestat entras en lo conflicte de la sua acerbissima batalla. Empero que plau a sa clemencia que ella vixqua fins que ell haja complit los vint anys per que en tot aquell temps se puga alegrar e sentir lo goig de la sua diuinal presencia: e hauer ab ell colloquis de tanta consolacio que no basta lengua humana ne angelica a explicarlos. E hoyda per la gloriosa Anna la resposta que la senyora filla sua li hauia feta de part del seu excellent net: fon axi la anima sua alegra e aconsolada: que muda les lagrimes de dolor en gran dolçor de la diuinal amor que dins si mateixa sentia: E prenint los peus del senyor net seu besant aquells moltes vegades regraciaua a sa clemencia la tanta misericordia a ella feta e abraçaua a la senyora filla sua ab amor no recontable sabent que de ella e per ella li venen tots aquests bens: E la senora excellent ab aquella dolçor filial aconsolaua la sua mare recomptant li los misteris de la redempcio humana: E axi parlant e plorant passaren gran part de la nit: E apres torna la gloriosa anna a la posada sua: resta la senyora sola en la casa sua ab lo fill seu y ab Joseph: criant e seruint aquell diuinal fill ab molta pobrea e solitut ab tot que la senyora sa mare la visitaua souint: car lo delit seu era veure e contemplar lo senyor net seu nis volguera partir dell james. E aquesta visitacio e companyia de la gloriosa Anna era a la senyora filla sua vna grandissima consolacio e descanç. Empero nostre senyor permete per augment dels seus merits que li dura molt poch: car forçadament se hague a partir de natzaret e deixar la companyia tan amada.

Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella

Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella (falte .)

Venint lo nouen dia foren aqui los sancts angels del menor orde e rebent los sanct Miquel ab gran alegria e goig e portals dins la cambra de la senyora: e dix a sa merce. O excellent senyora aquests son vns officials per lo senyor fill molt amats e estimats. Car son dits pares e aduocats dels orfens. Aquests senyora tenen en cura e guarda los miserables fills de Adam: dels quals son molt ansiosos e curosos. E han ho be menester: car son constituits e posats entre infinits perills de diuersitat d´enemichs. ¶ Nec enim posset tuta esse humana infirmitas inter tot et tantas hostis illius insidias: nisi sanctorum angelorum muniretur auxilio (anxilio). Car sia certa vostra senyoria no poria la infirmitat humana esser segura en tantes batalles e persecucions de enemichs sino fossen guardats e defesos per la custodia angelica. E la senyora vehent aquells gloriosos sperits dits pares dels orfens: alegras molt dells mostrant grandissim goig de la sua venguda: e dix los. Be siau venguts pares dels miserables fills de adam: vosaltres teniu offici tal que de necessitat priuareu molt ab lo fill meu e ab mi: car les majors fahenes que son en la cort sua son les que vosaltres haueu a menejar: ço es de la saluacio dels homens. Aquest negoci es tan car a la magestat del meu fill que per acabar e complir aquell es deuallat del cel en la terra: perque vosaltres per amor sua deueu esser molt solicits de la salut de aquestes animes a ell tan cares. e no hajau esguart a la desconeixença dels dits miserables fills de adam: sino sols a la bonea del creador vostre y seu qui tan carament los vos ha acomanats. E per que millor pugau exercir esta fahena tan gran y tan difficil vull que hajau de açi auant en companyia vostra continuament tres donzelles mies ço es: Pietat. Beniuolencia: Solicitat. e que los homens coneguen que per la noua incarnacio del fill de deu vosaltres los tractau ab multissima pietat mes que no haueu acostumat: cobrint e dissimulant los seus mals e comportant aquells (segons la q en rayeta vertical: qui : aquills) longament: los quals solieu punir brauament: e quels mostreu molta beniuolencia comunicant los molts secrets de la amor diuina e dels infinits delits que han a posseir en parais sius hobeixen e segueixen vostres consells: e que ab solicitut continua penseu en portarlos per la via de salut. e de aço teniu manament de la magestat diuina segons dauid ha reuelat als fills vostres: dient a cascu de aquells. ¶ Angelis suis deus mandauit de te vt custodiant te in omnibus (o+i nassal:mni en este cas+bus) vijs tuis. Car vosaltres sou constituits curadors e guiadors dels exellats e bandejats fills d´Adam: als quals deueu endreçar en totes les vies e carreres sues: puix sabeu aquesta esser la voluntat de nostre senyor deu: e yo queus ho acomane ara nouament de part del seu fill e meu: lo qual vol que (volq3: volquem) los homens a vosaltres acomanats sien pus segurs e mes guardats e conseruats e que com cascu d´aquells sera (ßa) d´edat de distrecio que per vosaltres sien induits e consellats a fermar matremoni ab set donzelles mies les quals son aquestes. Fe: sperança: amor: temor: humilitat: penitencia: e perseuerança. Aquestes los guardaran e deliuraran de tot perill els portaran finalment a la eternal beatitut: segons es scrit. Dient. ¶ Saluatus est vir infidel´ per mulierem fidelem. Car lome infel e desobedient a son deu e creador sera saluat per les dites mullers fidelissimes. car la primera que es fe lo apartara de tota error donant li conexença de la veritat que te a seguir e de les obres que te a fer conformes a la fe: perque la dita fe sia viua e meritoria. E de aqui tantost lo abraçara la sperança e dira ab vna gran fermetat de cor ¶ Ego enim sic curro non quasi in incertum. Volent dir. Yo si treballe corrent per lo curs de aquesta mortal vida nou faç vanament ne sobre cosa incerta: ans so molt segura que aquell larch donador me dara lo premi molt major sens comparacio que mos merits no meriten. E coneguda aquesta gran magnificencia e liberalitat diuina: encendras en amor d´aquell sobiran be qui sols mereix esser amat: e de aquesta amor paternal sortira la amor filial: car nunqua tem verdaderament de temor virtuosa lo qui no ama: e lo axi temeros guardas de offendre lo seu amat e tota cosa leixa per cara que li sia per no rompre la dita amor: e com mes lome sentira de aquesta amor diuina molt mes coneixera la sua propria miseria. e de aqui se engendrara la profunda humilitat en la anima: La qual humilitat fa desijar al home poder satisfer a deu de les offenses que fetes li ha. E aquest virtuos e humil desig li fara pendre ab molta patiencia totes les tribulacions e congoixes que deu promet li vinguen de qualseuulla natura sien: e no solament acceptara les dites penes alegrament ans voluntariament se donara a molta penitencia: apartant de si tots delits e plaers donant a la sua persona molta manera de treballs e penes per subiugar la carn sensual al sperit. E sentint lome la dolçor e repos que sta amagat dins los treballs de penitencia es animat a perseuerar en tota virtut fins a la fi de la vida sua: e lauors rebra lo guardo infinit per los treballs finits. e axi los homens ligats per matremoni ab aquestes donzelles seran axi forts y ferms e molt feruents e promptes a tot be que vosaltres los portareu per tots los camins que volreu. E diran ab molt plaer. ¶ Sic transeamus per bona temporalia vt non amittamus eterna. Volent dir. O pares e guiadors nostres siau certs que axi volem passar per los bens e plaers d´aquest mon: que per ells no perdam nenguna cosa de la seruitut diuina: ne la vida eternal per a la qual som creats. E los angels hoydes les rahons de la sua reyna y senyora foren alegres de goig infinit e besant la ma a sa altesa: digueren. ¶ O maria gratiam apud (apd´) dominum inuenisti et hanc per totum mundum diffundere meruisti. Volent dir. o senyora maria vos sou aquella que haueu trobada gracia dauant lo senyor: e per lo mija vostre la dita gracia es stada per lo mon escapada sobre los fills de Adam de qui nosaltres tenim cura. E perço senyora som açi per adorar lo fill vostre regraciant a la magestat sua la gran misericordia que ha feta als criats nostres fills d´adam exellats de parays: als quals nosaltres no podiem aiudar per molt que fossem curosos e ansiosos de ells: que a la fi tots no deuallassen en infern. Car fins açi no hauem vist goig nengu dels dits criats nostres que ab companyia nostra los poguessem portar a regnar en parays: ans venint cascu de ells a la fi dels seus dies los hauiem a leixar en lo carcre (carcer, càrcer; cárcel) tenebros de infern condempnats a mort eternal per lo peccat e deslealtat del seu primer pare. ¶ E ara senyora venint lo vostre excellent fill e vestint se aquesta natura ha axi viuificat lome quens pot molt be dir. ¶ Sicut in adam omnes moriuntur ita et in xpo omnes viuificabuntur. Car axi com en Adam tots los seus fills foren sentenciats a mort: axi per la venguda de a aquest redemptor deu e senyor son restituits a vida eternal: de que nosaltres aconseguim vn singular goig. ¶ Et gaudium nostrum nemo tollat a nobis. Car som molt certs que aquest goig nengu nol pora leuar a nosaltres: si lome se volra conseruar en la gracia a ell donada. ¶ Perço suplicam a vostra senyoria quens vulla prestar ajuda en conseruar aquesta gent qui te la natural inclinacio tan reuessa e peruersa per lo peccat del pare seu que ab grans ginys e affalachs los hauem a portar a parays. E han molt necessari la intercessio de vostra senyoria qui pot tot lo que vol: Car de vostra excellencia es dit. ¶ Non enim decens est vt ei aliquid deneget: qui matrem honorare precepit. Car no es cosa decent que lo senyor fill vostre denegue nenguna cosa per vostra merce demanada: lo qual ha manat estretament honrar e obehir la mare ¶ E les virtuts nomenades que la senyora hauia triat per a esser mullers dels fills de Adam hoint parlar la senyora e los angels tant en fauor de aquells que hauien a esser sos marits: enflamades en la amor de sa senyoria per mija de la qual tanta gloria e exaltacio hauia aconseguit lome peccador: agenollades dauant sa excellencia començaren a cantar dient. ¶ O benignissima omni laude dignissima quia per te reparata sunt omnia: et exaltatus homo et paradisus apertus. Volent dir. O senyora benignissima e dolça digna e mereixedora de tota lahor: car per vos totes coses son stades reparades: e lome singularment exalçat: e parays per a ell vbert. E perço senyora nosaltres som molt contentes de fer ab los dits fills de Adam matremoni car vehem en ells girada la sort: ço es que tots los que fins açi los auorrien e hauien en hoy: ara los amen e han plaer de acostarse a ells. Car fent pau ab lo creador lan feta ab totes les creatures: la qual pau senyora ses tractada y fermada per lo vostre dolç parlar: e per ço dignament pot esser cantat a gloria de vostra senyoria. ¶ Benedictum sit eloquium sanctum tuum: et benedicta sint omnia verba oris tui. Car ab molta raho deu esser beneyt lo parlar vostre e totes les paraules de la vostra sanctissima boca. E dit aço leuarense a dançar les dites donzelles: e los angels ab elles ab gran alegria. E acabada la jornada partirense se aqui los gloriosos pares dels orfens molt contents de la excellent senyora e de ses donzelles.