Capitol LXXI. Com Herodes torna resposta als Reys: dient lo loch hon deuia naixer lo senyor que cercauen.
Aquest miserable Rey herodes
cuydant nauegar a sa guisa segons lo vent de la presumpcio que
seguia: trames cuytadament per los dits reys: los quals foren ab ell
molt prest: e rebels ab molta parenceria
de amor ficta:
e dixlos. Senyors yom so entrames del que vosaltres demanau e cercau.
Han me dit aquests juheus que saben prou en estes propheties o
fantasies: que en bethleem deu naixer aqueix rey que vosaltres
cercau: axi anau hi que prop es de açi: e demanau diligentment del
dit fadri: e com lo haureu trobat yous deman de merce que retorneu a
mi: car deliberat tinch de anar personalment per adorarlo: Les quals
paraules procehien de molt simulada e ypocrital
malicia: car no hauia gana de adorar lo fill de deu: ans de matarlo:
ne desijaua conseruar la vida del dit senyor: ans de delir
la memoria sua de la terra: al qual Herodes podia esser dit. O rey
com vanejes
en los teus pensaments: car desijes ço que portar a fi no poras: que
sies cert lo verdader Rey messies no te a morir en tan poca edat. ¶
Ante condendum est euangelium: ante predicandum est regnum dei: ante
sanitates donande: ante sunt fatienda miracula. Car ans de la mort
sua te a esser ordenada la ley euangelica: ans se deu preycar lo
regne de deu: e fer lo manifest als homens: ans sera donada sanitat
als malalts: e fets infinits miracles. E perço est
encegat tu e tots los fills dels homens: qui ab astucies e intricats
sabers: cuydau empachar la ordinacio diuina. Car pensar pots herodes
si seny ni raho te acompanyen: que lo fill de deu no es deuallat del
cel per regnar en la terra: car de sa magestat es dit. ¶ Dominum
mundi temporale non querit regnum: qui prestat eternum. Car lo senyor
del mon no vol ni demana lo temporal regne: qui es vengut per donar
lo eternal.
E lo dit Herodes dona comiat als virtuosos reys: car
la enueja sua nol leixaua reposar en nenguna cosa: ans se temia de
totes parts: sospites li augmentauen de hora en hora: car ab aquesta
pena se posseeixen les honors mundanes: que de continuu es temut lo
decayment. E perço dix Salamo dels axi temerosos. ¶ Fugiet impius
nemine persequente. Car lo peccador quis troba en dignitat de la qual
no es digne tement lo decayment que justament mereix accusantlo la
propria consciencia: fuig sens nengun perseguirlo.
