Capitol CV. Com la senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu spos Joseph: e de la gran humilitat e callament quel senyor tingue en son iouent.
Passat lo glorios joseph
de aquesta present vida per mort: resta la senyora en sa caseta ab
molta pobretat e soledat dolentse de la virtuosa companyia que perdut
hauia. E lo senyor fill seu seruiala ab molta amor stant gran part
del temps en casa per companyia e consolacio sua: e lo dit senyor
passa la jouentut sua ab tan gran callament e humilitat que no
mostraua foranament neguna cosa de gran admiracio: ans anaua per la
via comuna apartant se de les congregacions de les gents exercitantse
en actes humils. Entant que era molt menyspreat per tots los de
nazaret en special per los parents seus e per tots los del veynat:
segons de aço
hauia prophetizat Dauid dient.
¶ Factus
est opprobium vicinis suis. e com mes entraua en edat mes lo
desestimauen: dient que passaua lo jouent infructuosament: e de aço
parla lo mateix propheta: dient en persona sua. ¶ Factus
sum illis in parabolam. Car com lo veyen exir de casa tots lo
scarnien e li deyen infinits vituperis. e lo senyor ho comportaua ab
molta paciencia: per donar exemple de humilitat en lo seu jouent. Car
no es de menys hedificacio lo seu callar que lo seu parlar. ¶
E sabent sa magestat que lo fonament de totes virtuts es sola
humilitat ha volgut mostrar aquella molt largament en la edat
primera: perque los jouens quil volran seruir imitant la humilitat
sua: ans treballen en coneixer sa freuoltat e miseria que no esser
coneguts ni estimats per los altres: e aquesta coneixença
porta lome a vera perfectio: e lauors pora dir lo que la ateny. ¶
Quando enim infirmor tunc fortior sum.
Volent dir. Quant yo conech la infirmitat mia e he experimentada la
mia flaquea e so entrat dins la freuoltat de la mia miseria: lauors
coneixent la infirmitat mia so pus fort e pus ferm en la vera
humilitat e en totes les altres virtuts. e perço
es scrit. ¶ Nam virtus in infirmitate proficit. Car les virtuts no
poden longament aprofitar sino en aquell qui coneix la sua
infirmitat: e de la sola bonea diuina confia. E aquesta vera
coneixença de la propria miseria es la vall profunda hon nostre
senyor deu tramet abundosament les aygues de la sua misericordia e
gracia: segons testifica lo psalmista dient. ¶ Qui emittis fontes in
conuallibus inter medium montium pertransibunt aque. Car aquesta vall
de humilitat es constituida entre dos muntanyes de superbia: la vna
naix dels bens temporals: laltra dels spirituals. e per mig de les
dites muntanyes passen aquelles aygues dolçes de la gran diuina sens
declinar a vna part ne a altra: e vmplen e farten aquella vall ço es
la anima humil e fan la verdejar e fructificar en fruyts de
grandissima dolçor. E en aquest virtuos exercici de humilitat passa
lo senyor la vida sua fins en edat de trenta anys: en lo qual temps
se parti de la senyora mare sua per manifestar se al mon: offerintse
francament a la batalla.
