Capitol XCII. Com la senyora e Joseph treballauen de ses mans per guanyar la vida e lo senyor los aiudaua del que podia.

Capitol XCII. Com la senyora e Joseph treballauen de ses mans per guanyar la vida e lo senyor los aiudaua del que podia.

Com la senyora comença a esser coneguda per les dones de aquella terra donauen li fahena de filar e cosir: e ab lo dit treball guanyaua algun diner de que passaua la vida: e del restant compra algunes aynetes per a la seruitut de casa sua. E joseph axi mateix treballaua de fusteria e ferreria logant se ab los mestres daquell art fins tingue algun poch de cabal. O qui pot pensar quanta dolor trauessaua lo cor de la piadosa senyora quant veya aquell vulnerable vell anar a treballar per cases stranyes: hon sofferia grans vituperis e injuries: e venint al vespre a casa sua cansat e dolorat no tenia sa merce que donarli a sopar. e de aço sa senyoria molt atribulada e congoixada souint scampaua infinides lagrimes per compassio de la gran fretura e necessitat que lo sanct vell passaua: e ell molt mes se dolia es companyia de la dolor de sa merce que de la fretura propria: e lo dit joseph per leuar sa senyoria de congoixa: e perque li fes companyia en casa delibera de no anar pus per loguers: e compra vna poca de fusta vella del que hauia guanyat a jornals: e de aqui auant feu fahena en casa e venia la a la porta. e com lo senyor crexia comença a treballar e ajudar a joseph del que podia segons la edat sua: e seruia a la senyora mare sua en tot ço que los altres fills acostumauen seruir ses mares. E com la senyora no volia comportar que la seruis pensant que era fill de deu e creador seu sa magestat li deya. O senyora mare leixau me fer: car yo vull donar exemple als homens qui son pols e cendra: que aprenguen de humiliarse: e no hajen vergonya de fer obres de seruitut per amor mia: recordantse que yo he auorrit totes les coses que de si porten honor e estimacio: em so exercitat en aquelles que la miserable superbia esquiua e auorreix. Car vos senyora mare sabeu queus he dit diuerses vegades. ¶ Non veni ministrari sed ministrare. Car no so vengut en lo present mon per esser seruit: ans per seruir: e la senyora que veya aquella esser la voluntat del seu amat fill leixauali fer lo que volia ab molta dolor e pietat: en special dauant los stranys: perque no diguessen que era mal criat. E anaua lo senyor de fora casa per totes les coses necessaries: car no tenia la senyora mare sua altri qui la seruis: ell li portaua aygua de la fonte anaua ab los altres fadrins a cullir lenya: e portauala als seus muscles. ¶ E la senyora piadosa quel veya venir axi cansat y suat exial a recebir ab los braços estesos vberts: e descarregant lo prest posantlo en la sua falda: besantlo stretament: torcauali ab molta amor la suoreta del front: regant la sua diuinal faç ab lagrimes dientli. O vida mia y en tan poca edat voleu axi fatigar la persona vostra: O senyor y fill meu que lo vostre treball a mi cansa: reposau amor mia si voleu que yo descanse. E lo senyor per donar consolacio e repos a la senyora mare sua: rahonauas ab ella vna estona e com era descansat tornaua a fer fahena ab joseph no volent ja mes star ocios: mostrant que la occupacio virtuosa e continua era a sa magestat molt plaent. E com la senyora mare sua hauia acabada la liura del estam o del li: sa clemencia la tornaua a de qui era. E aquelles gents de egipte rustices e de mala gracia acullientlo tan mal que moltes vegades lo lancauen de casa no volentli pagar lo preu de la fahena que portaua. E lo senyor callant ab molta paciencia tornaua a la posada hon staua la senyora mare sua. E sa senyoria quel veya venir coneixia en la sua cara lo mal aculliment que li hauien fet alla hon era anat: ab tot ell no deya res: e trauessada de piadosa dolor prenial per la ma e metent lo dins casa ab moltes lagrimes li deya. O repos dels tribulants y quius ha gosat enujar. O alegria dels angels y qui ha entrestit la vostra diuinal cara. Ja de açi auant fill meu vos no ireu a tornar la fahena: ans ire yo: car mes ame que vituperen e lancen a mi que a vos vida mia: que les injuries vostres me son molt pus dures de portar que les propries. ¶ E lo senyor clement responia a la sua amada mare dient. O mare mia nous coneixeu: car per sofferir injuries e menyspreus so vengut en la terra dels mortals: e delibere induir los seruents meus a portar les injuries alegrament: dient a ells. ¶ Libenter suffertis insipientes: cum sitis ipsi sapientes. sustinetis enim si quis vos in seruitutem redigit: si quis deuorat: si quis accipit: si quis extollitur: si quis in faciem vos cedit. Volent dir. Siau certs los que a mi voleu seguir: que de necessitat vos coue (cove: convé) portar alegrament les injuries quius seran fetes per los no sauis: e axi mostrareu la sauiesa e prudencia vostra: e comportau que vsen de vosaltres com de persones a ells sotsmeses: encara que mostren queus volen deuorar e destroir. Res nous espante: e sius firen (hieren; ferixen) en la cara preniu ab delit e plaer: car aquest es lo cami cert e segur de anar a paradis. E si aquestes coses senyora mare yo no les pose per obra: ans que les preyque: la preycacio mia seria poch estimada: e perço vull que sia dit de mi. ¶ Cepit iesus facere et docere. Car primer començare a posar en obra: lo que vull mostrar de paraula. Axi mare mia armau vos de paciencia: que la vida mia tota sera acompanyada de diuersitat de penes: e ab aquesta dolor me haueu a posseir en la present vida. E la senyora hoint aquestes rahons de la boca del seu amat fill lançaua infinides lagrimes: sens mes replicar deixant totes les coses a la ordinacio e voluntat sua.

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles: en quin temps cascuna de elles faria matremoni ab lo seu diuinal fill: e de les grandissimes alegries e festes de aquelles.

Ara filles mies yous vull manifestar com ni en quin temps sereu ab lo meu fill collocades. Car vos caritat qui sou la primera e per mi tant amada vull que façau matremoni ab ell ara stant dins lo meu ventre: e aqui siau molt estreta ab la amor sua: ajudant li a portar (aportar) les dolors de la redempcio humana: car ja les sent agudament. Vos ma filla lo acompanyareu en aquelles fins a la fi de la vida sua: carament lous acoman nous partixcau de ell nit ni dia. Car vos poreu be dir. ¶ Ego primogenita (p en un ganchet damún + mogenita) ante omnem creaturam. Car vos sereu la primogenita sobre totes amada. ¶ E la sancta donzella caritat molt contenta del dit matremoni besa la ma a la senyora regraciant a sa senyoria com tan be la hauia collocada. E sa merce besa la en la boca acceptant la per filla e feu la seure molt prop de si. E dreçant son parlar a laltra donzella: que hauia nom sancta pobrea dix li. Veniu ma filla: que yo a vos nous tinch oblidada: ans vull façau matremoni ab lo meu fill lo dia de la natiuitat sua. En vostres mans lo posare exint del meu ventre. ¶ Quia non erat ei locus in diuersorio. Car en lo porchet hon lo parre noy haura llit ni strado per a la magestat sua: ans lo haure a posar en vn pesebre: e aqui sereu vos ab ell: el (e lo, y lo: el) afalagareu ab la vostra dolçor fent li passar alegrament aquella tanta penuria per amor vostra. ¶ E de aqui passejareu ab ell tota la vida sua: sens james partir lit ni taula: ab ell yreu (ireu; anireu; iréis) en totes les peregrinacions sues: En la mort sua li sereu tan acostada: que per mostrar quant vos ama: volra tot nuu penjar en la creu: e poran ben dir los miradors. ¶ Quomodo in vita sua dilexerunt se: ita et in morte non sunt separati. Volent dir. Mirau aquest senyor ab la sua sposa sancta pobrea: quant se son amats en la vida sua que en la mort no son separats: ans lo ha acompanyat fins al estrem: nius partireu de ell apres la mort: car en strany sepulcre lo fareu soterrar. Vos ma filla li poreu dir. ¶ Ego tecum (cum te) sum vbicumquem ambulasti. Volent dir. Yo senyor meu so ab vos hon se vulla que aneu. E pobretat molt alegra del que la senyora li hauia dit besa la ma a sa altesa donant li la fe de james desemparar lo seu fill ne a ella en la present vida: e sa senyoria la besa ab molta amor com a filla molt cara. ¶ E girant se sa merce a laltra donzella dix li. O paciencia amada mia: vos haureu lo meu fill per marit en edat molt tendra: car sols que haja complit huyt dies de la natiuitat sua tantost lo posare en poder vostre. Car aquell dia començara a sentir les cruels dolors: que per los homens te a passar prenint circuncisio: e escampara aquella impreciable sanch sua en tan tendra edat: O ma filla: y quant vos haura mester lo meu fill: car les dolors sues d´aquest dia auant tostemps creixeran e augmentaran. E en aquelles yo so certa no volra altra companyia sino la vostra: souint se rahonara ab vos en la plenitut de les angusties sues: eus dira. ¶ Tu es refugium meum in tribulatione mea. Volent dir. Que vos sou lo refugi e descans en les tribulacions sues. O paciencia filla mia y carament vos coman aquest vostre spos en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car com sera en la creu clauat yo nol pore tocar: vos lo haureu a tenir en los vostres braços: e aquell mirare yo el contemplare ab molta dolor e dire a vos ab infinides lagremes. ¶ Redde michi hominem sanctum: iustum: mansuetum et pium. Volent dir. tornau a mi mare dolorosa lo fill meu: qui es home sanct e sens nenguna culpa: just mansuet e piados. ¶ E respos paciencia a la senyora sa mare e dix. O ma senyora yous offir que com vos lom (l+ o en virgulilla: lon, lom) demanareu: yol vos tornare mes no viu. Car mort sera posat en la vostra falda: aquil tendreu ab molta dolor: e poreu mirar e comptar les nafres de la sua persona: e yo senyora sere aqui ab vos: axi com sere stada ab lo vostre fill: eus fare portar aquelles dolors ab tant gran modo e prudencia: que los miradors molt marauellats diran. ¶ Quomodo amabat eam. Volent
dir. Mirau esta senyora quant ama la sua nora que per amor sua passa les dolors del seu fill ab sobirana temprança. ¶ E hoint la senyora les rahons de paciencia sa cara filla: e sabent que axis hauia a seguir (aseguir) com ella deya: no li pogue tornar paraula: ans besantla lança vn gran sospir e abraçantla molt estret dix. O ma filla que en les dolors del meu fill vos e yo tostemps serem vnides: carament lous acoman: e paciencia besant la ma a sa senyoria dix. Senyora deixau les ansies a mi: que james lo perdre de vista. ¶ E cridant la senyora laltra donzella molt amada dix li. Veniu ma filla humilitat: car nous tinch yo en oblit: ans vos vull collocar e sposar ab lo fill meu en lo temps que començaran les persecucions sues. Car vos lo fareu fugir de Herodes: e passar tantes dolors e necessitats en egipte: e tota la jouentut sua sera de vos acompanyada: e lo restant de la vida sua nos partira de vos: car singularment vos amara e per ligarse ab vos es deuallat del cel en la terra: car de vos es dit. ¶ Perfecta inuenta est videns eam rex exinaniuit. Volent dir. Que entre les altres donzelles mies vos sou perfectissima trobada: e mirant vos lo rey de gloria es se (se es) tant baixat per amor vostra: que se es fer home mortal e passible per hauer a vos per sposa: e nengun loch no li es plaent si a vos noy troba. E perço vull quel seguixcau en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car aqui creixeran les persecucions e dolors sues e haura be mester la companyia vostra. ¶ E respos humilitat dient. O ma senyora que a mi es molta gracia que lo fill de deu e vostre sia tan content de la companyia mia: yo senyora queus do la fe de no partirme de sa senyoria en chiquea ni en granea e molt menys en la mort e ab vos senyora aturare tant com restareu en la present vida: E la senyora besant la ab molt plaer: accepta la sua bona offerta: e humilitat li besa la ma prenint la per mare e senyora. ¶ E apres sa senyoria dix a vna altra donzella. O penitencia sabeu vos quant fareu matremoni ab lo meu fill en lo trentren (trété; les dos e en virgulilla) any de la edat sua: e sereu per ell tant amada que de la companyia mia se apartara per seguir a vos: En lo desert lo tendreu quaranta dies e quaranta nits sols de vos acompanyat: en tota la vida sua james vos deixara: ans volra que tots los amichs seus façen gran festa de vos. E los peccadors que no li vinguen dauant sens vos: e a tots los queus hauran en sa companyia dara guiatge molt segur: car de vos ma filla es dit. ¶ Non inuenitur propitiatio sine illa: per illam peccata purgantur: et per illam fit vera remissio de peccatis. Volent dir. que sens vos lome pecador no trobara merce: car per vos son los peccats purgats: e per la intercessio vostra es feta vera remissio de peccats. ¶ Magnificentia tua predicatur in seculum. Car la magnificencia vostra sera preycada per tot lo vniuersal mon: Axi ma filla puix sou tan potent eus trobau amada muller del fill de deu: e per ell tant estimada: coman vos los peccadors quels siau aduocada: E penitencia besant la ma de la senyora dix a sa altesa. En hobeir vostra senyoria es tot mon desig: e so presta d´ajudar als peccadors si ells se volran amprar de mi: E la senyora contenta de sa resposta besant la com a cara filla feu la seure prop de si. ¶ E crida altra donzella pietat nomenada e dix li. Veniu ença ma filla car vull queus dispongau a esser muller del meu fill: en lo temps que sa clemencia se manifestara al mon: e començara a preycar: Vos ma filla lo moureu tostemps a compassio de natura humana en tant que per informar e instruir los homens en la ley euangelica li fareu passar infinits treballs e fatigues: anant e acaminant de nit e de dia per contentar a vos quius veura molt ansiosa dels miserables: Vos ma filla li fareu guarir los malalts: que a sa magestat se presentaran: ferlieu (fer+salte línia+lieu) resucitar los morts: e comportar ab molta dolçor los peccadors: e tirarlos a venia. ¶ Sit eloquium tuum dulce coram eo. Car lo vostre parlar sera tan dolç e tan plaent al fill meu: que res que vos demaneu nous sera negat. Les entramenes del meu fill seran axi atendrides per la amor vostra: que en les persecucions sues e congoixes a ell donades: tot simateix dara per amor de vos en deliuracio dels peccadors. E pietat hoint aço fon molt alegra e dix. O ma senyora y be sab vostra merce: que tostemps lo desig meu es ençes en ajudar als peccadors e miserables: perque reste molt obligada a vostra senyoria: com me vol collocar en temps que pore largament complir lo desig meu: e de aço senyora bese la ma a vostra altesa per mi e per tots los peccadors dels quals so aduocada. E la senyora besantla dix li. Axo es lo meu plaer ma filla: que penseu tostemps en ajudar e abraçar als miserables: e perço sereu singularment amada per lo meu fill e per mi. ¶ E sient se pietat ab ses jermanes la senyora crida la amada donzella misericordia dient a ella. ¶ O ma filla no siau descontenta com delibere collocar primer vostres germanes que a vos: car faç ho perque so certa teniu lanimo tan generos que en lo temps de la pobrea e de les persecucions del meu fill: vos starieu molt enyorada no podent manifestar la magnificencia vostra tan largament com volrieu. ¶ E perço vull detenir lo matremoni vostre ab lo fill meu fins en aquell dia que finara la penosa vida sua: e siura en aquella ricosa taula de cambi ço es la sancta creu en la qual estendra la sua moneda impreciable en tanta habundancia: que per terra ni haura gran copia: e sera calcigada per los seus enemichs: per mostrar ab quanta liberalitat e plaer la donara a sos amichs aquell magnanim senyor: qui axi la leixa calcigar a sos enemichs: Aquell dia fareu vos tan grans e tan asenyalades obres per la habundosa riquea del spos vostre a vos comunicada: que coneixeran les gents que a vos se endreça lo parlar de salamo que diu. ¶ Consumatus in breui expleuit tempora multa (ml⁹ta). Car en poch temps fareu fahena infinida: e per molt temps desijada: E perço es dit als homens viuint en aquest mon. ¶ Non enim curandum é qp diu viuatur: sed qp bene viuatur. Car nengu no deu estimar ni pensar quant durara la vida sua: mas solament com sera despesa. E perço ma filla haueu vos molta raho d´alegrar vos: car en aquell sols dia de les vostres noces desempachareu e acabareu totes les ardues fahenes de la redempcio humana: e fareu dir al vostre spos ab gran crit. ¶ Consumatum est. Volent dir. e manifestar als homens que tot lo que vos haueu demanat e volgut ha complit e acabat per amor vostra: fent vos destribuidora dels seus merits: ab los quals vos ma filla fareu aquell dia lo general pagament de la redempcio humana. Afranquireu los catius fills de Adam: darlos eu seguretat de hauer parays: si anarhi volran: alegrant se de aquells infinits merits dels quals vos sereu partidora: Car tota la riquea del spos vostre sera posada en vostres mans la qual es tanta que estimar nos pot. ¶ Quia hic est naturalis dei filius et a patre deo genitus ab eterno: hic est temporaliter factus homo: in quo omnes thesauri paterni sunt diuine scientie et sapientie abscondite copiose. Car aquest senyor es natural fill de deu eternalment engendrat per lo omnipotent pare seu: e aquest mateix temporalment ses fet home: en lo qual reposen tots los tresors dels seu pare: ço es diuinal sciencia: e sauiesa amagada e apartada de la coneixença dels homens en gran copia e infinida habundancia. ¶ O ma filla: que com mes despendreu dels tresors seus: pus richa restareu. Vos li fareu en aquell dia donar molt francament vn do lo major que demanar se pot: car dara paradis a vn ladre pobrellet que li demanara merçe. ¶ E per mostrar pus largament quant vos vol contentar donant se tot als peccadors: obrira lo seu costat mostrant als homens lo cor e les entramenes: trahent de aqui dos rius: lo hu d´aygua en lauament dels peccats: e laltre de sanch en remissio de les culpes. ¶ Gratiam infundit: perdita bona restituit etiam cum vsura. Car continuament la clemencia sua per amor vostra dara e infundira gracia (g+r en virgulilla+a) als homens: e los bens per ells perduts restituira ab continuat millorament. ¶ A tots los qui ab vos se affermaran haura merce: de la sola bona voluntat dels peccadors sera content: sino han temps de fer les obres bones que desijen: segons es scrit. ¶ Si desit facultas: non queritur nisi voluntas. Car si defall la facultat de be obrar: no vol sino la voluntat: aquestes gracies e moltes daltres hauran los peccadors per intercessio vostra: E finida la peregrinacio (p+egrinacio) del vostre spos ensemps ab ell pujareu al cel: car la terra no es loch dispost a la dolça qualitat vostra. ¶ Quia in terra non est requies: sed labor et dolor et afflictio spiritus. Car en la terra noy ha repos nengu: ans infinits treballs e dolors e molta afflictio de sperit: e perço lo aturat repos vostre sera en lo cel e no en la terra: e de aqui continuament trametreu dons e gracies als homens habitants en la terra: E misericordia molt alegra respos a la senyora e mare sua dient. O excellent reyna e senyora yo no he raho de esser descontenta: ans molt mes que contenta: car vostra senyoria spera la collocacio mia en temps a mi tan plaent: que la tarda es a mi augment de gloria: puix vendre en temps habundos e pore fartar e contentar a tots los que demanaran la ajuda mia. Yo ma senyora sere ab lo fill vostre e de vos nom partire en lo cel: o en la terra hon seuulla que siau los dos tostemps vos seguire: e dire a vos la mia senyora continuament. ¶ Magnifica nomen tuum multiplicatione gratiarum: et ne sinaa seruos tuos periculis subiacere. Volent dir. Senyora magnificau e exalçau lo vostre glorios nom donant multiplicacio de gracies per mans mies: Car yo senyora nunquam cansare de anar alla hon vostra merce me trametra: puix vaja ab les mans plenes: E perço supplique vostra senyoria: no vulla permetre los seruents vostres cayguen en los perills mundanals: mane vostra altesa sien prest socorreguts en les necessitats sues: nom planga vostra merce: car yo so molt prompta a tot treball que per ajudarlos haja de sostenir: E la senyora molt contenta de les paraules de sa cara filla besala ab molta amor e feula (feu la: feu + salte página + la) seure al seu costat. ¶ E cridant sa senyoria totes les altres donzelles que restauen dix los. Mes filles siau molt alegres de la collocacio de vostres majors jermanes que ensemps ab elles sereu acullides e amades en la cort del meu fill. ¶ Quia in domo eius mansiones multe sunt. Car en la real casa de sa altesa y ha tantes posades e officis que totes podeu esser molt ben aposentades e dignament collocades: e per sa magestat amades com a filles e germanes. ¶ E hoint aço totes les virtuoses donzelles ab gran goig besaren la ma a la senyora e leuarense a ballar festejant sa senyoria e lo seu prenyat. ¶ Tunc psallat fides: spes tripudiat: exl´tat caritas: deuotio plaudat: iubilat puritas: et sinceritas iocundetur. Car lauors la sancta fe trobant se molt feruent alça la sua veu e canta e loha lo senyor e la sua noua venguda. La sperança faltaua per sobres de gran goig. Alegras infinidament la sancta caritat. La deuocio inflamada comença a tocar palmes. La sancta puritat feya grandissimes festes. Hague goig singular la verdadera sinceritat. E axi totes ballant cantaren ab gran goig armonia dient. ¶ Cantate domine nostre canticum nouum laus eius in congregatione iustorum: Letentur celi de gloria eius insule maris et totus orbis. Volent dir. Cantau totes les coses creades a la senyora nostra cançons nouelles: resone la lahor de sa senyoria en la congregacio dels justs: e les illes (jlles) de la mar e tota la terra (orbis: orbe): car per lo fruyt del seu ventre tots som reparats. ¶ E acabat lo ballar vengueren les dites donzelles ab gran reuerencia dauant la senyora: e ficant lo genoll en terra adoraren lo seu glorios ventre: dient a sa senyoria. O excellent senyora que ara queus trobau mare de deu poden los miserables recorrer a vostra merce: dient ab gran confiança. ¶ O gloriosa spes nostra tuo filio nos comenda: tu nos sibi representa: quia in te dulcis Maria speramus vt nos deffendas in eternum. Volent dir. O gloriosa sperança nostra comanau nos senyora al vostre excellent fill: quens guart ens defena: presentau nos senyora a la clemencia sua: quens accepte a la seruitut sua: car en vos dolça senyora Maria speram: quens defendreu de tot perill eternalment.