Capitol. XIIII. Com sent Miquel. e misericordia e pietat despedits de adam vingueren dauant la magestat diuinal e oferiren a aquella per part de natura humana la humil verge Maria per la qual obtingueren que la causa se ves per justicia.
Despedint se lo princep sent miquel e les
donzelles d´Adam per fer son viatge. lo dit glorios Miquel prengue
misericordia per lo braç: e hu dels angels que ab ell eren prengue
laltra donzella: e axi partiren E misericordia girant se a Adam e als
fills seus qui restauen en la terra dix los ¶
Ecce ascendimus ierosoliman, ierosolimam (Jerusalén; Ierusalem;
ierosolimán) et consumabuntur omnia que scripta sunt per prophetas.
Volent dir ara siau alegre e restau content vos Adam e tota la
generacio vostra: car veus que pujam a jherusalem celestial: e seran
complides totes les coses: que scrites son per los prophetes de la
reparacio vostra. ¶
E hoynt aço adam: e tots los fills seus se prostraren en terra e
cridaren ab gran deuocio dient a nostre senyor deu. ¶
Exaudi nos domine (dñe) in gemitibus nostris quia humiles sumus in
vniuersa terra propter peccata nostra: et nunc sequimur in toto corde
et timemus te: et querimus faciem tuam: ne confundas nos: sed fac
nobiscum secundum multitudinem misericordie tue. ¶
Volent dir: o senyor clement placia a la vostra alta senyoria voler
hoyr los nostres gemechs: e acceptar aquesta misatgeria
que a la magestat vostra trametem. E prengaus
senyor pietat de nosaltres car humiliats e aterrats som per tota la
vniuersal terra per los peccats nostres. ¶
E ara senyor volem seguir a vos de tot lo nostre cor: e tembre e
hobeyr a vos senyor e deu nostre (nre,
r en virgulilla).
Y
cercar ab gran diligencia de poder veure la vostra cara: e atenyer la
vostra desijada gracia: O senyor no vullau siam confusos ans vos
placia fer a nosaltres segons la multitut de les vostres
misericordies. ¶
E axi e adam e los fills seus continuament les sues clamors e
pregaries ab molta feruor e deuocio sent Miquel e les donzelles foren
aplegats molt prestament al cel. E venint dauant la magestat diuina
feta adoracio: dix sent miquel (miql) a sa clemencia. O omnipotent
deu e senyor yo so deuallat en aquella vall de miseria segons vostra
magestat mauia
(me hauia, me havia;
me había)
manat per visitar aquells que axi piadosament criden e demanen merçe
a la clemencia vostra: hels
trobat en tanta dolor que es vna grandissima compassio. ¶
Omnes declinauerunt simul inutiles facti sunt non est qui faciat
bonum. ¶
Tota la terra es dissipada
les
besties els
altres animals son rebelles al home: fan lo viure en molta temor e
recel. Los homens ab si matexos stan en continues bregues: pau ni
repos no es conegut entre ells: infinits son senyor los mals que
sofiren
En tot lo verger
de natura humana no si
troba
flor odorifera:
ni graciosa: ne plaent de veure: tot es sech:
sino sola vna excellent viola
qui per la profunda (pfunda:
esta p, pro, porte un ganchet cap a la esquerra, paregut a una
polleta, falo, sigala, cigala, coga de demoni, etc; pág. 25 del pdf)
humilitat sua te totes les fulles sues esteses per terra: la olor e
suauetat e dolçor sua puja fins açi a la magestat vostra. ¶
Aquesta senyor vos presenta e offir Adam com a filla natural sua: e
nada
entre les spines del seu ort
sens lesio nenguna del original peccat: suplicant la clemencia vostra
dient per si e per tots los fills seus. ¶
Ut eius interuentione tue circa nos pietatis semper viscera
sentiamus. Volent dir senyor placia a la infinida clemencia vostra
per lo mija e intercessio de aquesta senyora e filla mia: La pietat
visceral de la magestat vostra sia vberta
e manifesta als fills meus e a mi: resplandexca
tostemps la heficacia
sua sobre la generacio nostra. ¶
E nostre senyor deu responent a sent Miquel diu li: O visrey vos siau
molt be
vengut: lo present quem portau de part de natura humana es a mi tan
accepte que no es cosa nenguna creada en lo cel ni en la terra que
tan plaent me sia. De aquesta preciosissima
flor es dit. ¶
Dulcis est memoria eius super mel
et fauum:
et odor
eius super omnia aromata.
¶
E siau cert visrey que les coses per amor de ella demanades yo so
molt prompte a donar les. Veritat es que aquesta fahena de natura
humana es obra molt ardua per quey ha interes de part e contrarietat
entre les principals virtuts. Car iusticia vol e demana quel home sia
punit de la culpa sua. E la virtut de fortalea
crida e demana que la sentencia per mi donada reste sens mutacio: E
misericordia vol e desija que sia remesa la culpa del peccador. E
perço (pço) que les parts sien concordades vull que façau aiustar
lo meu consell real: e ques dispute aquesta causa de natura humana en
la audiencia: e vejen (vejé)
ques deu fer per justicia. ¶
E respos lo visrey dient: O senyor per merce nos haja de veure
aquesta fahena per justicia: sino lo home es perdut. Car si
testimonis son demanats no es nengu que no faça testimoni contra
ell: totes les creatures lo condampnaran
digne de mort eternal. ¶
E perço senyor adam vos suplica per la boca de Dauid fill seu dient.
¶
Non intres in iudicium cum seruo tuo domine: quia non iustificabitur
in conspectu tuo omnis viuens ¶
Volent dir que no es mester al home que vos senyor entreu en juhi ab
ell: car neguna creatura no es justificada dauant la rectitut de la
vostra alta justicia. ¶
E perço senyor la clemencia vostra sola te adelliurar
lo home: car totes les altres coses li son contraries. E respos lo
senyor dient O princep Miquel no sabeu les obres mies quant son
justificades: e que justicia va dauant la mia cara axi com a mestre
sala:
segons testifica Dauid. ¶
Justicia ante eum ambulabit. E que yo vull que totes les coses se
façen
segons orde de justicia. ¶
E respos sent miquel e dix. O senyor que molt rahonable cosa es les
obres de vostra magestat sien eguals:
car infinit es lo vostre poder e saber: e podeu contentar axi
misericordia com justicia. Car Dauid senyor molts mestressales (o
mestres + salte página + sales, mestre sala está separat una mica
mes amún)
conexia en la vostra cort. car ell mateix dix. ¶
Misericordia et veritas precedent faciem tuam. ¶
Car axi be senyor serueix
vostra magestat eus
va dauant misericordia com justicia: sia de vostra merçe que elles
abduys
elegeixcan
cascuna
vna persona per si per disputar aquesta fahena: perque pus facilment
reduides a pau: e no vingua la disputa a molts sino seria proces
infinit. ¶
E la magestat diuina contenta del que lo visrey dit hauia: mana
cridar justicia e dix li com misericordia era venguda dauant sa
clemencia per demanar la reparacio del home: e com sia interes vostre
vull que doneu vna persona de part vostra: e altra que sia per la
part de misericordia perque prestament sen
vega
de aço
la raho.
¶
E justicia responent a sa magestat dix: que era molt contenta de fer
lo que sa clemencia manaua: e que acomanaua la sua causa a veritat:
car ella podia molt be disputar e deffensar aquesta fahena: La qual
sabia largament e molt clara de quant era deutor lo home: e com justa
era la pena sua. ¶
E misericordia dix a la magestat diuina: eternal deu e senyor yo done
de part mia a la disputa aquesta gentil donzella qui es venguda ab
mi: la qual ha nom pietat e porta procura de tota natura humana. E
crech
yo
que ella dara
tanta raho
a justicia e a veritat que elles no li poran contradir: ans se hauran
acordar ab ella fauorejant tostemps vostra magestat la part mia
segons de vostra clemencia confie.
