Capitol XL. Com foren presentats a la mare de deu v. maços de perles per sant Miquel significant v. graus de puritat.

Capitol XL. Com foren presentats a la mare de deu v. maços de perles per sant Miquel significant v. graus de puritat.

Acostant se hun angel ab vna singular capça dor per excellencia obrada: e ficant lo genoll dauant la senyora posa la dita capça en mans del visrey: Lo qual obrintla dix: Purissima senyora veus açi cinch maços de perles (p+les) orientals blanquissimes e molt singulars: que la magestat diuina tramet a vostra senyoria: significant en vostra merce cinch graus de puritat en los quals excelliu e passau a tota creatura. Car la puritat de vostra mundissima pensa ha clarejat e clareja continuament: que foscura nenguna en ella james sera trobada E perço dignament de vostra merce es dit. ¶ Tu es lucerna vere lucis tu exemplar omnis (o+i en virgulilla+s) artis. Car vos senyora sou la lum vera: qui resplandiu per puritat: e sou exemplar de tota art a vencre virtuosament totes les temptacions a aquells qui a vostra merce se comanaran: Posseiu senyora tanta mundicia en la vostra sanctissima anima: que estimar ni rahonar nos pot: car de vostra senyoria es apertat (a+p+tat) e molt lunyat tota natura (na+t en ganchet+a) de peccat original: venial: e mortal: e nenguna specia de aquells a vostra merce james se es acostat: Per que dignament de la dita anima vostra mundissima es dit. ¶ O quem pulcra est anima tua sanctissima: paradisus omnium delitiarum. Volent dir. O com es bella e pura la vostra sanctissima anima senyora excellent: car ella es certament peradis (p+adis) de delits: en la qual se delita e pren continuat deport la majestat diuina: O senyora que la mundicia de la vostra virginal carn resplandeix entre la natura humana: Axi com lo caruoncle la fosca nit: En vos senyora se reposa nostre senyor deu: los angels han singular leticia e goig contemplant vostra senyoria: qui vestida de humana carn sobremuntau la puritat angelica en singular grau: E perço sera cantat de vostra senyoria per totes les nacions. ¶ Angelorum agmina transcendit munditia. O senyora quant son e seran les obres vostres fundades en puritat: exemple e doctrina sou e sereu de tots los vergens: qui a vostra merce seguira errar no pora: En admiracio sou donada de totes les gents: O purissima senyora benauenturats seran los que de cor vos amaran: e per amor de vostra senyoria seruaran virginitat de pensa e d´obres seguir la regla vostra: Aquests certament hauran vostra merce per capitana e maestressa sentint de vostra altesa grans fauors e amors: e poran be dir. ¶ In caritate perpetua dilexisti nos: quibus sempiternas delitias preparasti (o preperasti, pre+p+asti). Volent dir. O senyora y bens haueu amat ab infinida amor e caritat preparant e mostrant a nosaltres la via delitosa per anar als goigs de parais seguint lo anyell sens macula fill vostre: e a vos senyora mare sua: qui de puritat sou lo exemplar e la guia: E aqui cantarem hun cant de tant dolça melodia: que sols lo entendrem los qui som de vostra virginal confraria. O magnifica senyora y quant gloriosament haueu mostrat puritat vostra en les prudentissimes paraules vostres: Car james no es exida paraula de la vostra boca que no mostre e denuncie la puritat intrinseca del vostre mundissim cor: E perço les dites paraules de vostra senyora han tant plagut a nostre senyor deu que ell mateix vos diu. ¶ Vox tua plena suauitate melliflua: descendere me fecit in vallem miserie. Volent dir: O verge purissima la dolçor de la vostra virginal veu plena de suauitat molt delitable ma fet deuallar per amor vostra en la vall de miseria hon vos posau: Axi senyora puix tan singular sou en tots los graus de puritat dignament vos son donades les dites perles: E la senyora accepta les ab molta estima per amor d´aquell senyor que les y trametia: E acomana les a la sua amada cambrera: qui haia nom sancta humilitat: car aquesta tenia carrech de guardar les joyes de sa senyoria.

// Mostra de captura de pantalla. 

Capitol XIII, Adam, misericordia, pietat

Capitol. XIII. Com lo venerable pare Adam trames de part sua mia (i en rayeta damún: misericordia) e pietat per raonar la sua causa ensemps ab lo princep Miquel.

Respos Adam miquel senyor y a qui puch yo trametre dauant tanta magestat: car so cert que offenent lo meu senyor e creador he offeses totes les creatures sues e les he constituydes enemigues mies: e so cert que totes demanen venjança de mi e punicio del meu peccat. Veritat es Miquel que en totes les dolors e perdues mies dos donzelles man molt aconsolat e aiudat e nunca son de mi partides en totes les angusties mies: e man offert de james desemparar me (no está cla si me va separat o jun) fins sia reconsiliat ab aquell qui ma creat. Si aquestes senyores volran anar a rahonar la causa mia molt sere yo content: car fie molt delles e tot me pose en los seus braços. E dix sent Miquel: O adam y qui son les donzelles de qui tanta fe teniu. ¶ E respos adam la vna es misericordia e laltra pietat: e ab aquestes es tot lo meu descanç espay e deport: car sens elles fora yo perit: quant me viu lançat (me vaig vore llançat) ab tanta furia de parahis terrenal per lo meu peccat. E sent miquel hoynt lo nom de aquestes donzelles alegras molt e dix. O patriarcha glorios quant haueu ben delliberat en comanar la fahena vostra a aquestes virtuoses donzelles. Car siau cert son tant fauorides en la cort del meu senyor que tot lo que demanen a la magestat sua impetren complidament. Axi desempachau suplicau les nous falguen (no os fallen) en esta jornada. E adam anant cuytadament a les amades consoladores sues (pareix una ,) dix los. O senyores mies venguda es la hora que vosaltres me podeu molt ajudar. Car lo senyor e creador meu hoit lo doloros crit meu ha trames lo gran princep Miquel a veure e sentir les dolors e miseries mies e dels fills meus que en lo mon son: ha les vistes e mogut de compassio ham offert de treballar ensemps ab tots los altres angels en la delliuracio mia: E te per bo vaja ab ell alguna persona de part mia qui porte procura bastant de tota natura humana perque si algunes questions se mouen contra mi e los fills meus nos puga rahonar. E com yo no tinga de qui fiarme puga sino de vosaltres amigues mies deman vos de merçe vullau empendre aquesta empresa. E misericordia ab cara molt affable abraça Adam: e dix li. O patriarcha no temau que yo ni la companyona mia no podem fallir als atribulats. E com vos siau posat en tanta dolor e angustia nous fallirem james. Digau adam. ¶ Nunqd obliuisci potest mulier infantem suum: vt non misereatur filio vteri sui: et si illa oblita fuerit ego tamen non obliuiscar tui. Volent dir no es cosa crehedora que la dona qui tan amable e piadosa es per natura puga oblidar lo fill seu: e que no vse de molta misericordia ab aquell qui del seu ventre es exit: e si ella reuessant sa natura se oblida la amor de mare ja yo nom oblidare de vos Adam: que pus car me sou que fill: e hon volreu que vaja ire: car aparellada so de pujar al cel: e deuallar en la terra infinides vegades per amor vostra. E adam molt alegre e content de la resposta de misericordia feu li infinides gracies. E apres leuas pietat e prengue lo dit Adam per la ma: e dix. ¶ *Noli timere: confortare et esto robustus ego aút (rayeta a la u) protector tuus sum. Volent dir no temau adam siau confortat e molt esforçat: que yous do la fe d´esser vos protectora e aiudadora tostemps quem hajau mester. E adam regraciant a les donzelles animoses a cascuna per si e abduy ensemps la valença que offerta li hauien suplicant les desempachasen de metres apunt (apút, u nassal; àpunt, com la tv catalanista) per que prestament partissen. E retornant a sent miquel dix li com les donzelles aduocades sues eren prestes de partir tota hora que a ell plagues. E dient aço foren aqui junctes ab ells les dites virtuts. E misericordia se era vestida de brocat carmesi per mostrar la gran feruor de amor que portaua. E pietat portaua la roba sua de brocat vert per mostrar la gran sperança ab que anaua de obtenir la sua demanda. (vert, sperança) E vehent les sent Miquel saluda les ab molta alegria: e elles feren li gran reuerencia dient volien anar en companyia sua per treballar que fos feta pau entre la magestat de nostre senyor deu e natura humana. ¶ E ell respos que era molt content de la anada de elles: car sabia que eren tant animoses que la fahena que elles emprenien la portauen a deguda fi.