Capitol LXXV. Com los sancts Reys foren auisats per langel: no tornassen per herodes:

Capitol LXXV. Com los sancts Reys foren auisats per langel: no tornassen per herodes: e com prengueren comiat del senyor e de la gloriosa mare.

Venint la nit aquests reys foren auisats en sompnis per langel de nostre senyor deu que no retornassen per res a Herodes: ans que prestament parteixquen de aqui e per altre cami e no per aquell hon son venguts retornen en ses propries terres. E los dits reys molt spantats retornaren a la senyora maestressa sua per pendre consell de sa senyoria: e quels informats (informas) de la voluntat del seu amat fill. E la senyora quels veu axi alterats aconsolals ab la dolçor de les sues paraules: e dix los. O fills meus nous espanteu si lo rey dels reys vos mana fugir del Rey terrenal: car tot se fa per profit vostre e per deixar exemple als esdeuenidors. Car ja sabeu que costuma es de vosaltres reys e senyors que los cauallers valents e animosos trameteu a les perilloses batalles: per que la força e virtut sua per tots sia coneguda e molt estimada: e reben la corona dignament: La qual sens treballs a nengu justament no es donada ¶ Axi la majestat real del fill meu hauent vos acceptat a la seruitut e caualleria sua vol que siau posats en tentacio: segons diu lo Ecclesiastich auisant a tots los qui tal caualleria pendre volran: dientlos. ¶ Fili accedens ad seruitutem dei sta in iusticia et timore et prepara animam tuam ad tentationem et deprime cor tuum et sustine. Car siau certs que qui no es passat per foch de tribulacions e tentacions no es sabut ni spert en nenguna cosa: segons testifica lo mateix ecclesiastich: dient. ¶ Qui tentatus non est nihil scit. La tentacio fa passar al home los tempraments e oblidar tots delits. E perço diu job. ¶ Memento belli et ne vltra addas loqui. Car lo quis recorda la gran pena que porten les tentacions de sols parlar vna peraula sta temeros: e posa gran custodia en la sua lengua: sabent quant perilloses batalles comencen e venen per lo mija d´aquella. E lo home saui e prouat per tentacio totes coses ab gran animo sofir e senyoreja simateix e ses naturals inclinacions: segons es scrit: ¶ Qui sapiens est dominabitur astris. E en aço podeu coneixer quant vos ama lo meu fill e com delibera premiar vos en la gloria sua: car vol que la primera tentacio vostra sia la pus fort que donar se pot: ço es que sou perseguits per home potent e sabut e astucios en malicies e pratich en aquelles: quis troba senyor e rey en aquesta terra hon vosaltres sou stranys e no coneguts. ¶ Ara es hora fills de mostrar vostra real natura e animo virtuos alegrant vos molt de esser perseguits per amor de aquest senyor: de qui ab tanta feruor vos sou fets seruents. Lo qual siau certs nous leixara en la batalla ans sera ab vosaltres. Car a cascu qui per sa magestat es tribulat promet per boca de Dauid no fallirlos james: dient. ¶ Cum ipso sum in tribulatione cripiam eum et glorificabo eum. Certificant tots los tribulats que ensemps ab la tribulacio reben lo senyor si de paciencia son acompanyats. E lo qui es cert de hauer tal companyia en les tribulacions sues desijarles deu e no esquiuarles. E perco es dit. ¶ Beatus vir qui suffert tentationem: quia in paucis vexati in multis bene disponuntut: quoniam deus tentauit illos et inuenit eos dignos se. Car benauenturat es sens dupte lo qui comporta la tribulacio que poch dura ab sperança del repos sens fi que per mija de aquella spera. ¶ In illa superna ciuitate vbi gaudium sine merore: requies sine labore dignitas sine tremo: e. vbi summa dei bonitas cernitur: et lumen illuminans a sanctis glorificatur. Car en aquella sobirana ciutat seran pagats e contentats e molt remunerats los verdaders pacients: en la qual ciutat trobaran goig sens tristicia: repos sens treball: dignitat gran sens temor de perdrela: e aquis mostrara a ells la summa bondat e clemencia de nostre senyor deu: e aquell lum illuminant qui es per tots los sancts altament glorificat. ¶ E los dits reys foren axi aconsolats del parlar de la senyora que digueren a sa merce. O senyora excellent be ha dit de vostra altesa la sauiesa diuina per boca de Salamo. ¶ Thesaurus desiderabilis requiescit in ore sapientis. Car lo parlar de vostra senyoria nos ha tant confortats que sentir persecucio e penes per seruir lo senyor fill vostre es a nosaltres gracia inestimable: sols la dolor nostra es hauer nos a partir de sa presencia: car certament senyora. ¶ Melius arbitramur cum illo tribulari: qp in absentia illius epulari. O senyora y quins pora partir de aquest magnanim senyor qui tan largament nos ha comunicat la misericordia e clemencia sua no solament a nosaltres: ans som certs se esten esta gracia a tota la gentilitat: la qual nosaltres representam: volent heretar lo dit poble com a fill seu primogenit: deseretant lo miserable poble judaych per sa gran culpa e molta desconeixença. E perço senyora sa majestat los dira en la cara.
¶ Multi (Mul´ti) ab oriente et occidente venient et recumbent cum Abraam Ysaach et Jacob in regno celorum: filij autem regni etjcientur in tenebris. O senyora puix tanta e tan singular amor hauem conegut en lo senyor fill vostre: digna cosa es sia per nosaltres obeit e seruit en totes coses: veja vostra senyoria que mana de part sua que a tot som aparellats ab molta promptitut. E la senyora clement los dix. Que la voluntat diuina era que retornassen en les sues terres: e que preycassen a les gents la fe noua que han pres. E que compten e reciten a les gents lo que han vist e hoit del senyor humanat: Los quals tantost obeint lo manament diuinal sens mes replicar despedirense de la senyora ab dolor no recomptable: adorant la magestat del seu fill: que sa merce tenia en la falda: ab tanta habundancia de lagrimes que paraula neguna formar no pogueren: veent ja començar la persecucio del dit senyor en tan tendra edat.

Capitol IX. sobiran sacerdot, beneyda, sancta matrona Anna

Capitol.IX. Com vist lo admirable puiament de la senyora per lo sobiran sacerdot fon per ell beneyda e molt reuerida e comanada a la sancta matrona anna (a nassal+na), prophetissa (pphetissa) e del excellent orde de vida que tingue stant en lo temple.

Hauent la Senyora acabat de pujar la scala fon dauant lo gran sacerdot qui la speraua al cap d´la dita scala: ab molts daltres sacerdots los quals vist lo marauellos pujament de la senyora en tan poca edat. ¶ Stupor aprehendit omnes: et repleti sunt timore dicentes: quia vdimus mirabilia hodie (hodie: huy + die; avui, vuy, avuy). Car gran admiracio caygue sobre tots e foren plens de grandissima temor: e digueren huy hauem vist gran e asenyalada marauella en aquesta senyora. E lo sacerdot apres que la hague beneyda solemnament segons lo costum judaych; pres la ab molta reuerencia e mes la dins hon stauen les donzelles qui aturauen en lo temple. les quals eren regides per vna sancta matrona qui hauia nom Anna filla de phanuel. la qual enuiuda (enviudà) joue (jove) e desijosa de ben seruir deu clogues dins lo temple e aqui staua en continues oracions e dejunis seruint nostre senyor deu: a la qual era donat do de prophetia en singular grau. A aquesta fon acomanada la gloriosa verge per seruir la e criar la. La qual coneixent en lo seu sperit que aquesta seria senyora e Reyna de totes les vergens e religioses esdeuenidores: amaua aquella de singular amor e seruiala ab gran delit. E coneixent la grandissima sanctedat sua: e que ja en aquella tendra edat vsaua de perfeta discrecio: asigna li vna celleta molt apartada hon sa senyoria pogues orar secretament E portant la alli dix a sa merce. Ma filla aquest sera lo retret d´ls vostres secrets açi stareu en solitut orant continuament al pare celestial qui talaus (tal us) ha creada per delit e gloria sua: que com pus sola stareu de companyia humana: pus acompanyada sereu de consolacions diuines e visitacions angelicals E restant sa senyoria sola partida la virtuosa Anna: sa merçe tanca la porta e agenollant se dauant vna finestra qui miraua al cel: e dix ab moltes lagrimes e singular deuocio. ¶ Pater meus et mater mea derelinquerunt me dominus autem assumpsit me. Volent dir lo meu pare e mare man leixat e son partits de mi: e lo senyor glorios ma pres en los seus braços: e ma fet muntar a sentir e asaborir los grans secrets seus. Per que ja de açi auant no vull amor ne companyia de pare ne de mare: ans cridare e dire en feruor de amor al meu senyor: ¶ Pater meus consolator meus: dulcedo mea: tu michi cor tene: mentem rege: intellectum dirige: animum suspende: Volent dir vos senyor sou lo meu pare: e lo meu consolador: e la dolçor de la mia anima. a vos senyor offir lo meu cor que siau sols posseyidor de aquell: e regidor e gouernador de la mia pensa: endreçador del meu enteniment: eleuacio e delit de la mia anima. E aquests rahonaments e molts daltres hauia la senyora ab lo seu creador: occupant la sua vida continuament en obres virtuoses. La qual partia en esta manera. Car ella se leuaua a mija nit segons lo consell de Dauid qui diu. ¶ Media nocte surgebam ad confitendum tibi. E en aquella hora ella eleuaua lo seu sperit en la gloria de parays: e aqui sentia consolacions tantes que no basta lengua a recomptar les. E en aquesta contemplacio de la gloriosa e excellent diuina staua fins al alba. E de aqui fins a hora de tercia se occupaua en les oracions vocals: qui per lo gran sacerdot eren ornenades a dir ales donzelles qui eren en lo temple. E de tercia fins a nona feya fahena de mans ab les altres donzelles inflamant les en la amor diuina dient los que fossen molt feruents en orar e lohar nostre senyor deu: e ques guardassen de perdre temps e de molt parlar. Car aço apartaua molt la anima de vera deuocio. Totes aquelles donzelles la amauen tant que james se volgueren partir della: e no li deyen sino la nostra reyna. E sa senyoria aturaua molt poch ab elles: car la solitut li era molt cara E venint la hora de nona tornauas a cloure dins la sua celleta e aqui oraua e legia les sanctes scriptures fins que langel li portaua vianda per a dinar a ella tramesa per nostre senyor deu. la qual ella menjaua ab grandissima deuocio. E apres son dinar feya gracies a nostre senyor deu dels grans e asenyalats benificis que continuament li feya. E suplicaua li hagues pietat dels pobres e freturosos: e inspiras als richs quels ajudassen en ses necessitats E apres tornaua a la fahena ab les altres donzelles fins a hora de vespres E venint la dita hora de vespres tornaua a la sua celleta e aqui staua en contemplacio fins a la nit: e apres posauas a dormir. E en aquesta vida continua la senyora lo temps que fon en lo temple. E aqui inspirada e inflamada per nostre senyor feu vot de virginitat. E en aço instruya moltes altres donzelles. Era exemple e regla de totes virtuts. Com degu la saludaua ella responia deo gracias. Perque en totes coses fos lohat nostre senyor deu. Lo qual ella amaua e desijaua continuament per ella e per tota creatura fos lohat e magnificat. E deya continuament dins lo seu feruentissim cor. ¶ Benedicam dominum in omni tempore: semper laus eius in ore meo. Volent dir: yo beneyre lo meu senyor tostemps: e la sua lahor nos partira james de la mia boca.