Capitol CXVIII. Com la gloriosa Magdalena lançant de si tots los arreus plora de cor los peccats seus.

Capitol CXVIII. Com la gloriosa Magdalena lançant (lancant) de si tots los arreus plora de cor los peccats seus.

E venint a casa sua: entrasen prestament en la pus secreta cambra: e leuas tots los arreus lançant los per terra ab vna gran dolor e auorricio: recordant se quant ab aquelles vanitats hauia offes lo seu creador e senyor: e restant en gonella e en cabells: los quals hauia singularment bells e grans: lanças en terra de tot son pes: dient. ¶ Cor mundum crea in me deus 7 spiritum rectum innoua in visceribus meis. Volent dir. O senyor meu y vos qui sabeu aquest meu cor quant es stat corrumput: nafrat e destroit per multitut de peccats: e infinides vanitats: creau ara senyor vn cor nou dins mi: que no veja ni senta sino a vos vida mia e aquell sperit de rectitut de vera justicia: qui es la gracia vostra: lo qual yo he mortificat e lançat de mi: renouau lo ara senyor dins les mies entramenes dolorosos. ¶ Quia facere voluntatem tuam deus meus volui: 7 legem tuam in medio cordis mei. Car yo senyor dellibere ab tot mon cor e desig fer la voluntat vostra: e en mig del meu cor sera empremptada la ley vostra: no partint me de aquella en nenguna manera. O senyor y la amor mia qui tan desfrenadament la he posada en les coses temporals: sia ara tota en vos: que altre no veja ni senta: ni ame sino a vos senyor meu: per lo qual totes coses vull leixar e abandonar. ¶ Sed nec inutilis conmutatio: pro eo qui super omnia est omnia relinquere: nam 7 simul cum eo donantur omnia (o+i nassal+a). Car no es inutil: ans molt profitosa la tal conmutacio de leixar totes coses per aquell qui es senyor de totes coses: e ensemps ab ell son totes coses posseides. O senyor y dau me a vos que altre no vull ni cerque: ni demane. ¶ Inclinaui cor meum ad faciendas iustificationes tuas propter retributionem. Car yo senyor he inclinat lo meu cor e voluntat a fer e seguir los vostres justificats consells e manaments eternalment sperant la retribucio qui sou vos mateix. ¶ Quoniam apud te est fons vite: 7 in lumine tuo videbimus lumen. Car vos sou la font de vida eternal: e de la lum e claredat vostra pendrem tots lum en lo regne vostre. O senyor que ara puch dir lo parlar de Dauid qui diu. ¶ Concaluit cor meum intra me 7 in meditatione mea exardescet ignis. Car yo sent senyor que lo meu cor crema dins mi: e lo recort que es en lo pensament meu de la vostra bonea e clemencia encen flames de amor en la anima mia: e aquesta excellent Magdalena axi escalfada e feruent en la amor diuina: lançaua tan grans purnes de vera caritat: que en ella fon be verificat: lo que es scrit. ¶ Non potest ciuitas abscondi supra montem posita. Car aquella insigne ciutat nomenada amor qui es la principal en lo regne de la anima: la qual deus omnipotent ha elegida per cambra e posada sua: com la dita ciutat se troba sitiada e fundada sobre aquella muntanya ferma qui es lo cor de la dona virtuosa e amable: no es possible stiga amagada: ans continuament se mostra per obres tan grans e marauelloses que passen forsa de homens. ¶ Aquesta amor diuina ha fet a les dones tenir cara ferma contra los tirans: e de les batalles de aquells exir inuencibles: passar turments acerbissims alegrament: offerint se voluntariament a tota pena per sostenir la veritat: en tant que huy es cantat a gran gloria de la magestat diuina: e a molta honor de les dites dones. ¶ Deus qui inter cetera potentie tue miracula etiam in sexu fragili victoriam martirij contulisti: qui infirma mundi eligis vt fortia quequem (queq3) confundas. Volent dir. O clement deu e senyor infinides gracies sien fetes a la real magestat vostra. Car entre les altres obres miraculoses que proceheixen de la vniuersal potencia vostra es aquesta singularment marauellosa: car haueu donada tanta fermetat en lo linatge flach de les delicades dones: que ab victoria de glorios martyri moltes delles han finat la vida. E vos senyor sou aquell qui haueu elegit les coses flaques del mon ço es les dones per posar en elles la amor vostra: a gran confusio dels cauallers mundanals: qui aço atenyer no han pogut: e si totes les dones generalment per esser piadoses hi amables tenen molts priuilegis: quant mes hauem a creure es exalçada aquesta excellent Magdalena e priuilegiada sobre totes: car en amor ha preceit a totes les altres. Car apres la sanctissima mare de deu: a la qual creatura nenguna comparar nos deu: aquesta senti mes de la amor diuina que nenguna altra. e perço ha dit de ella Salamo. ¶ Multe filie congregauerunt diuitias: tu supergressa es vniuersas. Volent dir parlant ab la dita magdalena en sperit. O gloriosa magdalena ab tot que les altres dones hajen ajustat grans riquees de virtuoses obres: vos sobre totes haueu tesaurizat aquella preciosa moneda dor molt fi qui es amor e caritat: la qual haueu molt ben esmerçada posantla tota en lo fill de deu. ¶ Cui angeli seruiunt: cuius pulcritudine sol 7 luna mirantur. Al qual serueixen los angels: e de la bellea sua stan admirats lo sol e la luna E perço mereixereu vos excellent magdalena mes que totes esser premiada: no solament en lo regne eternal: hon sereu dignament glorificada: ans en la present vida aturant encara en lo mortal cors: sentireu coses tan altes e de tanta dolçor: de les que eternalment haueu a posseir: que poreu molt be dir. ¶ Ostendit mihi thesauros incomparabiles: quos mihi se donaturum re promisit. Volent dir queus son mostrats thresors e riquees sens comparacio: los quals vos seran donats ab augmentacio en la terra dels viuents. ¶ Aquesta Magdalena axi triada e elegida per lo senyor fill de deu entre totes les dones del imperi seu per esser per ell tant amada: e que per ella donas forma de vera amor als sdeuenidors seruents seus: feu que la feruor sua se mostras en moltes maneres: en special en gran e singular penitencia. Car aquesta es la principal obra d´amor: car clarament vehem que qui molt ama: infinidament se dol de hauer offes lo amat seu. E perço la dita Magdalena desijosa de reconciliar se ab lo senyor que tant amaua: lo qual conexia hauer tant offes e desobeit: no li paregue res difficil per cobrar la amistat e gracia sua.

Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Preycant lo senyor en hierusalem sesdeuengue que vna gran senyora molt heretada: singular en bella e gracia sobre totes les dones del stat seu: franqua de senyoria de pare e de mare: car ja eren morts: deixant a aquella grans riquees e abundancia de bens ab tot tingues vn germa e vna germana: ella era la principal senyora e major de tots. E vehent se axi liberta en la jouentut sua sens negun reprenedor hauent la propria voluntat per ley: seguia tots los apetits sensuals no entenent: sino en delits e plaers de sa persona en arreus e nouitats e res no li era difficil: puix tenia que despendre. car la abundancia de riquees en persona joue es gran occasio de peccar: segons testifica Salamo: dient. ¶ Si diues fueris non eris immunis a delicto. Volent dir que la persona rica no es quitia de moltes culpes. E aquesta senyora era gran festejadora e inuentora de trajos: tenia cort e strado en casa sua: hon se ajustauen totes les dones jouens entenents en delits e plaers: e aquis feyen festes e conuits tots dies. E com en tals coses la fama de les dones no pot perseuerar sancera: encara que les obres no sien males: les tals demostracions donen sospita de mal: e licencia als mals parlers de jutjar e condempnar la vida de tals persones qui mes pensen en contentar la voluntat desordenada que no en conseruar la fama. E axi aquesta senyora tant com de mes stat era: e pus singular en bellea e riquea: tant pus prest la fama sua fon tacada: E la gent menuda que comunament se adelita en dir mal de les grans dones per poca causa que veja: parlauen tan largament de aquesta senyora qui hauia nom Maria magdalena: que ja entre lo poble no la nomenauen: sino la dona peccadora. ¶ E stant aquesta noble magdalena en la feruor de les gales sues: començas a diuulgar la gran fama de la preycacio del senyor: e com vn dia en presencia della se recitas de la bella eloquencia (elo+q+n que pareix u+cia) de sa senyoria: e com les diuinals paraules de sa magestat mudauen los cors e voluntats dels homens de mal en be sobtosament: e que feya obres tan marauelloses: que tot lo mon staua marauellat: la dita magdalena hoint aço fon axi escalfada en desig de hoir aquest senyor: que delliberaua lo cendema anar a la preycacio sua. E venint lo mati ellas leua ab molt plaer per anar prest a contentar son desig: e metes be a punct segons son costum: car pensaua en latauiu (lo, el atavío) de sa persona: perque fos ben mirada: e molt estimada per la gran multitut de gent que seria en lo sermo. E exint de la posada sua a cauall molt be acompanyada peruengue al loch hon tota la gent se era ajustada per hoir lo sermo. e aqui descaualcant los qui la acompanyauen feren fer loch ab molta pena: perque aquesta senyora fos collocada de les primeres. De ques mogue vn gran crit e aualot (avalot) entrel poble: que de gran peça nols pogueren acallar. E ella sient se molt prop de la trona: perque pogues veure e hoir lo senyor a son plaer. E venint sa magestat per preycar e pujant en lo predicatori: mira de fit la dita Magdalena ab aquells vlls de clemencia: tirant li vna sageta de amor dins lo seu cor: la qual sentintse axi nafrada hi tirada: staua tota alterada mudant los seus pensaments. e lo senyor qui eternalment la hauia elegida: e sabia quant hauia de esser gran e excellent aquesta dona: dreça tot lo sermo a ella: parlant de les grans misericordies diuinals: e com elera vengut del cel per reconciliar los peccadors e fermar pau entre lo seu pare eternal e ells: dient. ¶ Misericordiam volo 7 non sacrificium: non enim veni vocare iustos sed peccatores ad penitentiam. Volent dir. Misericordia vull donar e comunicar a les gents: e no vull altre sacrifici sino de amor cordial: car no so vengut per cridar los qui studien esser justs: sino aquells quis confessen es coneixen esser peccadors es dolen de hauer offes lo meu pare. Car aquesta es la vera penitencia a la qual yo cride e conuide los peccadors: ço es que coneguen ses propries errades: e que del cor auorreixquen aquelles. E magdalena hoint aquestes coses: e sentint se dins si tirada per gracia singular de la clemencia diuina: vehent se ja ligada e fermada ab aquella cadena de amor: La qual com mes anaua mes creixia dins ella: baixa los vlls en terra posant se lo ventall dauant la cara: e comença a rompre en grans lagrimes: dient dins son cor. ¶ Paratum cor meum deus. Volent dir (dire) O senyor e rey de vida: puix axim voleu: em tirau a tota vostra requesta: veu me açi prompta: e lo cor aparellat a la obediencia vostra: offerint vos tota la voluntat mia: dient vos. ¶ Domine quid me vis facere. Car manau vos senyor lo que voleu que faça: e sereu per mi largament obeit: e creixent la flama de amor dins ella: acabat lo sermo torna sen a casa sua a peu: no volent ja caualcar: auorrint de cor ço que tant solia amar.