Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta joyosa. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta joyosa. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dimarts, 18 de maig del 2021

Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu

Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu la qual reuela a Joseph con aquell chiquet seria lo sanct ladre dimas.

La dona trobantse a soles ab la excellent senyora comença a rahonar les passions sues a sa merce prenint gran descans de menudament dir les a sa senyoria: e specialment li recompta aquella dolor extrema que mes la congoixaua de la malaltia de vn fillet sols que tenia quel amaua mes que a la sua vida: E prenint les mans de la senyora ab grans lagrimes estrenyia e besaua aquelles dient. O ma senyora y quant me fora yo mes alegrada de la venguda de vostra merce si la dolor daquest fillet nom tingues tan affligida: car vostra senyoria pot esser certa que tantes nits ha que no dorm ni repose james: E la senyora que de sols hoir nomenar dolor e amor de fill les entramenes sues se alterauen totes comença a plorar ab la dona atribulada hauent molta compassio de la pena e dolor sua: Car de la sua virtuosa caritat se pertanyia Flere cum fletibus: et gaudere cum gaudentibus: Co es plorar ab los qui ploren e alegrarse ab los qui virtuosament se alegren: E sa senyoria aconsolaua la largament ab la dolçor de les sues peraules: E acostas sa merce ensemps ab la dita dona al breç hon jayia lo fill malalt e trobaren lo ab vn pantaixet que paria que ja li volia exir la anima: E la trista de mare augmentant lo seu plor lança vn gran crit dient: Ay la mia senyora y que fare yo que lo meu fillet se mor: e no podent mirar la pena de aquell fill que tant amaua apartas de aqui trauessada de amargosa dolor: E la senyora piadosa resta ab lo minyo affalangant lo e tocant ab les sues propries mans tota la sua personeta de que lo malaltet comença a pendre vn gran millorament per lo tocament de sa senyoria: e sa merce vehent lo ja ques començaua vn poquet alegrar prengue lo seu excellent fill e posal de peus arrimat al breç del malalt e dix li. ¶ Scio qr omnia potes et nulla te latet cogitacio. volent dir: O fill meu e senyor yo so certa que a vos totes coses son possibles e nenguna cogitacio a vos no es amagada: e vos vida mia sabeu que a mi seria plaent que aquesta criatura guaris del tot per consolacio de la mare sua qui ab tanta caritat nos ha acullit: E lo senyor qui en totes coses deliberaua hobeir la senyora mare sua: mira e toca aquell malalt ab tanta dolçor que tot mal e dolor fon apartat de la sua personeta: e alegrant se de singular goig dreças en lo breç ab vna gran alegria escometent de jochs al fill de deu: E lo excellent senyor per amagar los secrets diuinals prengues a jugar ab ell: de que la dolorada mare del fadri qui son fill com a mort ploraua sentint les sues rialletes giras al breç hon staua: e vehent lo axi sa y alegre: per sobtos e desmesurat goig ixque quasi de simateixa: e lançant se al peus de la senyora deya a sa merce O ma senyora y beneyt fon lo dia que vostra senyoria entra en aquesta coua: que tanta misericordia e gracia yo haja aconseguida per la presencia de vostra merce: noy basten senyora quants seruirs yo poria fer a vostra altesa a tan gran e singular benefici: E acostant se la dita dona al seu fillet prenguel al braç ab alegria no recomptable: e besant lo estretament donali ab gran plaer a mamar: E lo chiquet apres que hague mamat adormis en los braços de sa mare: e ella d´aço molt joyosa loaua la potencia diuina de tan singular marauella: e ab aquesta alegria passa tota la nit: e venint lo dia fon aqui sin marit ab Joseph: E la dona ab gran goig mostra al dit marit lo fillet bo y guarit: de que fon molt alegre e regracia a nostre senyor deu la misericordia que feta li hauia per mija de aquella senyora qui en sa habitacio ab tanta amor hauia rebuda E la senyora aparta vn poch a Joseph e dixli: O pare meu Joseph vull vos manifestar vn gran misteri que nostre senyor deu me ha reuelat lo qual yo no puch dir sens multissima dolor: E coneixereu que es molt vera e certa aquella peraual que diu. Pietas ad omnia valet. Co es que pietat val y ajuda a totes coses: Car per lacolliment e pietat que aquesta gent ha hagut de nosaltres fent nos tanta cortesia prenint nos a merce com nos poguessen pendre e catiuar a la seruitut sua segons acostumauen fer a les altres gents: nostre senyor deu qui es magnanim remunerador los vol molt largament remunerar aquesta obra qui a sa magestat es stada molt accepta: car no solament aquell fill del capita sera guarit en lo cors: ans vos dich sera hu dels grans e asenyalats sancts de perays car ab tot que ell en lo seu jouent seguira los apetits e males inclinacions del pare seu e ocupara la vida sua en grans ladronicis e homeys: e en aquells perseuerant largament sera pres en lo temps doloros: quel meu fill sera cruelment perseguit e mort: e finara la vida al costat seu: aquest se conuertira a la amor e conexença del dit senyor fill meu ab tanta força de fe: que ab tot lo veura en pensa e turment e en molta humiliacio: lo confessara rey e senyor e donador de gloria: quant los juheus e majors de la ley lo maleyran e menysprearan: aquest tendra la fe ferma quant los criats y dexebles del fill meu la perdran. En aquest contemplaran largament los peccadors la granea e inmensitat de la misericordia diuina: e podeu pensar joseph que mirant yo ara aquest chicquet (chic+q en virgulilla:que+t): e recordant me que ensems ab lo amat fill meu te a finar la vida es coltell de dolor que trauessa la mia anima. e a nostre senyor deu plau que yo sapia estes coses menudament ans: per que sien augment de les mies dolors: e per que acompanye lo meu senyor e fill en lo recort de les sues penes: car res no ignore del que te a passar: ans li son presents tostemps les dolors que te a sostenir en tota la vida sua: les quals de continu yo porte trauessades en la anima mia. E aço recomptaua la senyora ab multissimes lagrimes: e Joseph la escoltaua ab infinida dolor. e venint la hora de partir per continuar son viatge: la senyora se acosta a la muller del ladre per despedirse de ella: La qual ab grans crits e plors se abraça a sa senyoria no podent se separar de sa merce: e deya. Ay la mia senyora y tan poch ma durada aquesta tanta consolacio: paradis seria a mi lo star de aquest trist desert si vna vegada lo dia yous podia veure: car ab lo descanç de la vostra presencia hauia oblidat totes les mies dolors e desauentures: Ara senyora les cobrare doblades per la absencia de vostra senyoria. ¶ E la senyora per sa acostumada caritat mostraua hauer molta pietat de aquella dona e aconsolauala molt de la solitut sua e de les altres tribulacions: dientli lo gran be que los pacients aconsegueixen: e axi sa merce se parti della leixant la ab molta dolor e plor. E lo capita dels ladres volgue acompanyar sa senyoria ab tota la sua gent: e sa merce nou permes ans los feu aturar regraciant los molt la bona voluntat, e ells vehent la necessitat e pobrea de sa senyoria prouehiren la largament per al cami: e hagueu be mester: car ja hauia acabat tot lo que li hauia donat la senyora sa mare.

dissabte, 8 de maig del 2021

Capitol LXII. Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom:

Capitol LXII (lxij). Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom: e zacharies cobra la paraula. E com apres sen torna la senyora en nazaret.

Com los nou mesos fossen complits Elizabeth pari vn glorios fill: e tota la dolor del part li fon prestament oblidada ab la vista joyosa del fill: Lo qual com fon faixadet: portaren lo a la senyora quis era apartada en vn retret per no esser vista per les gents moltes que venien a visitar Elizabet: alegrant se molt del seu goig: e sa senyoria vehent aquell chiquet e sabent la gran sanctedat sua alegras de singular alegria e prenguel al braç ab molta amor donantli largament la sua benedictio. E lo sanct chiquet vsant de raho baixa lo cabet axi com pogue: e besa la ma a la senyora qui en lo braç lo tenia: agenollas en la falda de sa senyoria apartant los peuets seus no tocassen lo ventre sagrat a hon staua tancat lo fill de deu humanat: Lo qual ell adoraua continuament ab sobirana reuerencia. E la senyora molt alegra de les marauelles que veya en lo seu car nebodet: dix. ¶ Iste puer magnus coram domino nam et manus eius cum ipso est. Volent dir. o quant sera gran e marauellos aquest fadri dauant nostre senyor deu: e la ma sua ço es la sua potencia sera ab ell tostemps fent li fer obres tan marauelloses que sera vna gran admiracio dels miradors. E dit aço tornal a la dida quel portas a sa mare: e com la gent sen fon anada sa senyoria ana a la cambra de elizabeth: e seruiala en les necessitats sues ab molta amor e diligencia: e james sen partia: sino tant com la gent venia: car sabia era scrit. ¶ Vbi (o ubi) est multitudo ibi est confusio (hon hi ha multitut, no falte confusió; aon ña multitut, no falte confusió; donde hay multitud, no falta confusión).
Car
hon ha multitut: no defall confusio. ¶ E venint lo huyten dia: volent circuncir (tallálila pelleta pera fé un morralet) la criatura fon delliberat per los amichs e parents li fos posat lo nom del seu virtuos pare zacharies, (aquí ña un rombo, no un pun: punt: punct, pero no se pot mirá tot lo texto a vore si es coma o pun. Yo fico pun a tot arreu, encara que ñague minúscula después. Qui u vullgue editá milló, que traballo y se llixgue tot lo llibre) e sentint aço la mare dreças en lo lit ab vn gran esforç: e dix. ¶ Nequaqp: sed vocabitur iohannes. Volent dir. Nou façau per res de metre li lo nom de son pare: mes digauli johan. // (nequaqp, la qp en rayeta damún: mes pareix “nanay” que “Nou façau per res de metre li lo nom de son pare”)
e respongueren a ella los parents pus acostats: dient. O senyora per merce pensau en esta fahena vn poch: e no vullau li sia imposat vn nom tan
estrany que nos troba tal en tota la parentela vostra. e vehent que la mare estaua ferma en son proposit delliberaren demanar al pare en signes quin nom volia fos imposat al seu primogenit fill. Lo qual vehent que per paraula nos podia satisfer axi com desijaua venguerenli los vlls en aygua: e demana tinta e paper e screui: dient. ¶ Johannes est nomen eius. Volent dir.
(
4 paraules en latín, Isabeleta: Elizabeth, que ne són 5 al traduí: Johannes es lo seu nom. ¿Les has de estirá com un chiclet mastegat? Eres mol cansina, donen ganes de tancá lo llibre. 313 págines a 4 columnes. Ya ne porto 147, y me emprén lo cor continuá; menos mal que me acompañe la donzella passiensia).
Senyors perdeu tot pensament: car certament vos dich que lo seu nom ha de esser Johan. Lo qual nom no hauem triat sa mare ni yo: ans li es imposat per la magestat diuina qui sab les dignitats sues: e segons aquelles
la nomenat. E legit lo scrit tots foren plens de gran admiracio: vehent la concordia del pare e de la mare sobre aquest sanct nom. E tantost com zacharies acaba de scriure senti la lengua sua deliura, e hauent dins si vn grandissim goig fica los genolls en terra per donar lahor e gracies a nostre senyor deu: e sentint en si la gracia del sanct sperit paral profeticalment e dix.
Benedictus dominus deus israel quia visitauit et fecit redemptionem plebis sue. Volent dir. Beneyt sia nostre creador e senyor deu de israel (jsrael, la j está clara; tamé passe a ire: iré, que se llich jre): car ha visitat lo seu poble vestintse de carn humana: deliberant rembrel de la captiuitat diabolica ab la sanch propria. E tots los que aqui eren hoint parlar a zacharies hagueren grandissima admiracio e goig no recomptable: Lauors fon la alegria complida en la casa de zacaries: en tota la parentela sua. E la senyora molt aconsolada del goig singular que veya en aquelles sanctes persones loaua nostre senyor deu ensemps ab ells. ¶ E fenides (finides; fin; finit) les festes sa senyora dix a zacharies e a elizabeth: que delliberaua tornar a casa sua. Los quels prengueren aquesta noua ab molta congoixa supplicant sa merce volgues aturar en la posada sua e seria per ells seruida e reuerida com a reyna e senyora e mare del seu creador. E la senyora regraciant los la bona offerta e molta amor que en ells conexia: pregals haguessen paciencia: car no li era possible contentar lo desig de ells: que la voluntat de nostre senyor era tornas a nazaret. E zacharies e Elizabeth sabent la ordinacio e voluntat de nostre senyor deu no gosaren pus contrastar (contra + salte línia + star): ans ficant los genolls en terra digueren. O excellentissima senyoria sia de vostra merce donarnos la ma: car digna cosa es que laus besem: que reyna e senyora nostra sou e de tot lo mon general: e placia a vostra senyoria voler nos beneir a nosaltres dos ensemps ab lo nostre fillet e tota la casa nostra E sa altesa nols volgue donar la ma: mas beneils ab molta amor: e dix los Alegrau vos cosi germa e cosina germana. ¶ Quia in hoc vocati estis: vt benedictionem hereditate possideatis: Car faç vos molt certs que sou cridats e elets per nostre senyor deu: perço que posseixcau la heretat de benedictio e pau: ço es la gloria de parais. ¶ E prenint sa senyoria lo glorios Johan dels braços de Elizabeth sa mare e abraçant lo estretament ab molta amor mirant lo en la cara dix. ¶ Tu puer propheta altissimi vocaberis preibis eni ante faciem domini parare vias eius. Volent dir. Vos nebodet molt car: sou fadrinet chiquet a la vista dels homens: e sou molt gran e magnifich dauant nostre senyor deu: car la alta magestat sua vos ha elegit en propheta singular e demostrador del seu fill humanat: dauant lo qual vos ireu (jreu) aparellant la via ço es los cors dels homens: als quals ab gran feruor preycareu quel reben com a redemptor e senyor: el amen: el serueixquen. E dit aço la senyora torna lo fillet a la sua cosina germana despedint se della. E lo glorios Johan vehent que la senyora sen volia partir feu tanta demostracio de tristicia e de enyorament que a tots los miradors feu plorar: car tant com se era alegrat per la venguda de sa senyoria tant se entresti de la sua partida. E axi la senyora sen parti e torna en nazaret a viure de la fahena de ses mans.

dimarts, 4 de maig del 2021

Capitol XXXVI. Com la senyora ajudada per les virtuts prudentissimament respongue al missatger

Capitol XXXVI. Com la senyora ajudada per les virtuts prudentissimament respongue al missatger: e tantost concebe lo fill de deu: e langel se despedi de sa altesa.

Leuant se la senyora de peus prengueren la per lo braç hobediencia e humilitat: e sa merce tota recolzada sobre elles fica los genolls en terra: plegant les mans alçant los vlls al cel ab lo sperit tot eleuat: stigue axi tota composta e recollegida dins si mateixa: mostrant que ab gran maturitat procehia en aquell diuinal misteri. E mirant la Gabriel axi aparellada ab goig infinit se prengue a cantar ensemps ab totes les donzelles de la senyora dient. ¶ Ecce aduenit dominator dominus et regnum in manu eius et potestas et imperium. Volent dir: Alegres lo cel e la terra e totes les coses creades: car veus que ja ve lo senyor dels senyors portant lo regne en la ma sua: e la potestat del imperi. ¶ E acabada la dita canço ab gran melodia: stant gabriel e les donzelles agenollats e molt atents mirant la faç de la excellentissima senyora. E la senyora sua obri aquella prudentissima boca sua plena de singular dolçor: e dreçant son parlar al missatger de nostre senyor deu: dix ab grandissima deuocio e reuerencia. ¶ Ecce ancilla domini fiat michi secundum verbum tuum. Volent dir. O angel glorios veus açi la seruenta humil del senyor e creador meu: sia fet en mi lo que per vostra paraula maueu recitat de part de sa magestat: yo li offir lo cor e lo cors e la anima e tot quant en mi es a la hobediencia e voluntat sua. ¶ E dites aquestes paraules la senyora senti dins si lo fill de deu format home perfet: en quantitat molt chiqua: e coneixent sa senyoria que ja era mare verdadera de vn fill tan excellent hague goig infinit. E baixant los vlls mira lo seu propri ventre adorant aquell com a tabernacle diuinal. ¶ E gabriel els (e los, y los: els) altres angels qui ab ell eren coneixent ja la senyora esser prenyada e lo fill de deu vestit de carn humana dins les sues entramenes tancat: prostrats en terra adoraren sa magestat dient. ¶ Gloria laus et honor tibi sit rex regum et domine dominuntium (dominútiú, la tilde es una virgulilla: nassal): quia pacem inter angelos et homines firmasti et stabilisti. Volent dir. Gloria e lahor sens fi sia donada a vos senyor Rey dels reys e senyor dels senyors: car vos ara haueu stablida e fermada pau entre angels e homens. E finida sa adoracio gabriel ab gran alegria besa la ma a la senyora com a reyna de parays dient a sa senyoria. ¶ O reclinatorium aureum: tu regis glorie thalamus: tu paradisi ianua: tu angelorum domina: tu refugium peccatoris (refugiúp+c en virgulilla+toris) tu es mater saluatoris. Volent dir. o senyora que vos sou lo glorios llit (fins açi lit) daurat e molt resplandent hon lo fill de deu reposa:e vos senyora excellent sou lo thalem singular del rey de gloria: vos sou senyora la fortissima porta de parays: car per vos e per lo fruyt del vostre ventre sera vberta als homens la dita porta: vos humilissima senyora sou feta huy senyora dels angels: e refugi molt segur de tots los peccadors: car trobau vos mare del saluador e redemptor d´humana natura. ¶ Apres dix lo dit gabriel yo senyora me vull despedir de vostra merce e tornar a la magestat del pare eternal quim ha trames a la alta senyoria vostra: tornare senyora molt alegre de hauer tan be desempachada la mia legacio e missatgeria: e vostra senyoria restara molt ben acompanyada del clement fill de deu e vostre ¶ E besant gabriel la ma a sa altesa parti de aqui molt prest deixant sa merce molt joyosa e alegra de son prenyat acompanyada de ses donzelles.