Capitol XCI. Com la senyora desmama lo seu amat fill.
No desmama la senyora lo seu fill fins hague complits tres anys: car no tenia les delicadures que les altres mares acostumen dar a sos fills quant los desmamen ans de temps. Ans era tanta la necessitat e pobrea de sa senyoria: que stant lo senyor de poca edat algunes vegades demanaua a menjar e sa senyoria no tenia en tota la casa sua que donarli ne sols vn troçet de pa. O quin coltell de dolor era aço a sa merce e ab quantes lagrimes li responia dient. Vida mia no tinch queus done. e daqui auant tots dies al dinar sa senyoria estojaua vn poch de pa: per que pogues almorzar e berenar lo seu amat fill: segons la tendrea de la sua edat requiria.
