Capitol XXIX. Com la noble e inuencible paciencia suplica la Senyora volgues acceptar la honor de esser mare de deu: E no tembre les grans dolors que per aço hauia de sentir.
Venint aquella noble donzella e molt reposada per la
sua auançada edat ab ligaça e vestidura molt honesta: La qual hauia
nom sancta paciencia: e feta gran reuerencia a la senyora dix a sa
altesa: O ma senyora y que es aço que tant tarda vostra merce de
cloure aquesta fahena: si per ventura redupta vostra senyoria les
dolors grans e infinides que lo fill que te a concebre ha a passar e
vostra altesa ensemps ab ell. ¶ O senyora serenissima per merçe
nous espanten passions in (ni) tribulacions que yous do la fe
de no partirme (partir + = en ángul + salte línia + me) james de
vostra senyoria en totes les dites dolors: e com mes penes passareu:
yo mes vos abraçare. Acceptau la mia senyora les honors ab les
dolors: car en aquesta vida ab tot siau molt exalçada e digna mare
de deu nomenada: tambe senyora sereu molt dolorada: e
la paciencia vostra sera admirable e regla de vida als esdeuenidors
seruents de deu. ¶ O senyora que per vos sere yo estimada entre les
gents car sabent que lo senyor fill vostre e vostra senyoria me haueu
aguda tan familiar e accepta en tota la vida vostra: no sera
nengu quem gose fer mala cara ne lançar de sa casa: vist que
lo fill de deu e la mare sua man aposentada e tenguda en sa companyia
tan largament. ¶ O senyora que vos sou aquella muntanya ferma e
habundosa de tot be en la qual lo senyor nostre vol habitar e
reposar: segons diu Dauid mostrant vostra senyoria a les gents dient
¶ Mons in quo beneplacitum est deo habitare in eo. Volent dir. veu
açi la singular muntanya axi ferma per paciencia que per nenguna
natura de tribulacions no sera moguda: aquesta ha elegida lo senyor
per habitacio sua. ¶ O spes sanctorum et turris fortitudinis eorum:
tu non confundis: s3 (3:m) te expectantibus gratiam
infundis: non cecas: sed illuminas. O senyora que en totes
coses pendran de vostra merçe lum los elets: car vos sou la sperança
dels sancts e la torre de la sua fortalea. Vos senyora no
permeteu que nengu sia confus ans als sperants en vos donau
gracia e misericordia: no ençegau (non cecas; cegar;
ciego; cec, cecs, cechs, çec, çecs, com Quico lo cèlio de Tortosa)
nengu senyora clement: ans certament illuminau los cechs. ¶
Axi senyora preparau vos ab animo valent a entrar en la
mar de dolors perque la paciencia vostra sia vista y coneguda per
tots los nauegants de aquesta mortal vida: e sapien la riquea (ri+q
en virgulilla+a) que per ella se ateny. Car ja sab vostra
senyoria que yo en les tribulacions so molt coneguda: e perço es
dit. ¶ In fornace tribulationis patientia exercetur:
fortitudo roboratur: constantia solidatur. Car en la fornal de
les tribulacions yo senyora vixch: e aqui es lo exercici meu:
e la fortalea de les persones virtuoses de aqui pren força e virtut:
e la vera constancia e fermetat per les dites tribulacions es
refermada. ¶ E perço senyora vol la clemencia diuina que de
aquestes tribulacions e dolors vostra merce ne senta
mes que nenguna altra dona: perque ab les vostres dolors sien
conuidats a amar a mi tots los dolorats e posats en angustia. ¶ Vos
senyora haueu a esser confort e remey a tots los tribulats: acceptau
senyora lo fill queus es offert: car de la impreciable sanch
sua sa (se ha, s´ha) de fer lo restaurant
a guarir natura humana: e altra medecina nenguna noy es
bastant. ¶ E perço supliquen e criden a vostra merçe tots los
homens: nols vullau tardar pus aquesta singular
medecina: en la qual sta tota la salut sua: e dien a vostra altesa ab
multissima deuocio. ¶ Exaudi gemitus suspirantium ad te: et
ne sprenas (spenas) vota inuocantium nomen tuum. Volent dir
senyora: que sia de vostra merce hoir los gemechs e sospirs de
aquells qui la ajuda vostra demanen. e que no vullau menysprear les
suplicacions de aquells qui posats en tanta angustia inuoquen lo nom
de vostra senyoria: dient. ¶ Curramus ergo carissimi ad nobilem et
dulcissimam virginem mariam: salutemus eam: vt in sue dulcedinis
gremio quiescamus. Car ab gran confiança se conuiden los vns als
altres de anar e recorrer a vostra senyoria: e dien: Corregam
jermans a la noble e dulcissima verge Maria saludem la
ab gran reuerencia perque meritem reposar en la dolçor de la sua
falda. car aqui te a rebre lo tresor de nostra redempcio. ¶ O
senyora hajau pietat de aquesta fatigada gent: fartau la sua
insaciable fam: la qual sens les penes: e dolors del fill vostre
fartar nos pot. E hauent axi supplicada la senyora la noble paciencia
besa la ma a sa senyoria despedint se de sa merce e leuant se crida a
sa germana fortalea que vingues prest per suplicar la senyora e
inflamarla vulla consentir en aquesta tan dificultosa obra la qual
vingue molt prest.
