Capitol LXV. Com lo senyor ixque del ventre virginal de la sua mare. E fon adorat e bolcat per aquella.
Venint la nit del diumenge en lo qual lo fill de
deu se hauia a presentar al mon: La senyora se agenolla leuant la sua
pensa en la altea diuinal contemplant los misteris marauellosos de la
redempcio humana: e foren comunicats a la anima sua secrets no
recomptables. E encesa en sobirana amor del seu fill desijant los
vlls corporals: parlauali en sperit ab sobirana dolçor: e deya. ¶ O
pulcherrimum et dulcissimum dominum meum ex tote corde meo te
desidero: veni mihi; videam te speciosissime pre filijs hominum: quia
amore langueo et te videre desydero. Volent dir. O senyor meu y fill
molt car bell e dolç vos sabeu que de cor vos desije: veniu a mi
vejaus e tingaus en la mia falda bellissim sobre tots los fills dels
homens: car defall ja la mia anima per desig insaciable de veure la
vostra presencia. E stant axi la senyora tota inflammada
(inflámada,
a nassal)
e absorta en la amor diuina e en lo desig de veure aquell seu fill
tan amat: acostanse la mija nit fon aqui lo gran princep sanct Miquel
ab tota la cort del cel: e ficant lo genoll dauant sa senyoria
besaren li la ma tots per orde com a Reyna e senyora del cel
imperial: e resplandi aquell loch de singular claredat. E lo dit
princep sanct Miquel ordena tota aquella multitut: que stiguessen
entorn de la excellent senyora: qui prestament deuia parir: ab
diuersos instruments de musicha de singular armonia. E sa senyoria
staua en mig agenollada ab les mans plegades los vlls al cel la cara
resplandent e tota angelica. ¶ E venint sanct Miquel agenollas
dauant sa altesa: e crida lo gran secretari de sa senyoria Gabriel
nomenat: e lo princep Rafel: perque los tres cantassen alegrant sa
senyoria: e ans de començar demanaren de gracia a sanct Joseph
volgues fer la tenor: Lo qual se leua molt prest: e acostas a ells ab
gran alegria: dient: que era molt content de ajudarlos a cantar: car
tant era lo goig que tenia en la sua anima: que volguera rompre los
ligams del cors: e que lo sperit seu cantas e ballas continuament
festejant la senyora e lo seu prenyat. E axi ells quatre començaren
son cant en solemnitat: dient. ¶ Marie virginis: fecundat : vis
scari flaminis: non carnis opera: carens originis: labe puerpera: dei
et hominis: dans noua federa. E ab aquesta melodia venint la hora: e
temps per lo pare eternal ordenada: ixque lo senyor del ventre
virginal de la mare sua sens dar li nenguna dolor: leixant la verge e
pura: segons Dauid hauia prophetat: dient. ¶ Tanquam sponsus
procedens de thalamo. Car lo dit glorios Dauid veu en sperit com lo
fill de deu exia de aquell talem excellent del purssim ventre de la
mare sua vestit de aquella noua vestidura de natura humana: coma spos
de aquella. ¶ E sanct Miquel e los altres princeps prengueren lo
senyor prestament: per que no caygues en terra: e adoraren sa
magestat ab profunda reuerencia: e presentarenlo a la senyora mare
sua: qui ab goig infinit lo miraua: La qual lo adora ans de tocarlo:
regoneixent lo esser son deu e senyor recordantse primer de la
reuerencia diuina: que de la amor de mare ab tot que sens terme lo
amaua. ¶ E prenintlo sa merce de les mans dels Angels ab sobirana
prudencia e reuerencia posal en la sua falda: e abraçal e besal
estretament ab tendrea de amor com a fill seu verdader e natural. E
lo senyor ferma los seus amables vlls en la faç de la sua
sanctissima mare mostrant adelitarse en aquella com a cosa a ell pus
cara que tot lo restant del mon. E sens mija de lengua la anima del
fill e de la mare se parlaren de tant alts e secrets parlaments que
no bastaua enteniment angelich a compendrels: de que la senyora fon
recomplida de alegria tanta que estimar ni recomptar nos pot. ¶ E
mirant e contemplant aquell petit cors e vehent la excellent bellea
sua conegue esser aquell del qual Dauid hauia dit.
¶ Spetiosus
forma pre filijs hominum. Car era lo pus bell de tots los fills dels
homens. E mirant aquella diuinal persona tan tendra y tan delicada: E
recordantse que era passible e mortal: senti en si la senyora mare
tant excessiua dolor que tot lo cor li trauessa: e specialment com lo
senti plorar de fret. E acompanyant lo en son plor ab sobirana pietat
embolcal
ab summa diligencia aiudantli ses donzelles. Car diligencia li donaua
los bolquers: Caritat los escalfaua: pobretat los estiraua tant com
podia: perque bastassen a cobrir los peuets del senyor. E pietat
portaua vn drap que li fos posat damunt lo cap. E tenint lo la
Senyora axi bolcadet lo senyor leixa lo plorar: mostrant que hauia
pres plaer ab aquella robeta quel estaluiaua del fret. E la senyora
prenint gran plaer del seu repos: dixli ab dolçor de amor. ¶ Tu qui
terram palmo concludis inuolutus panniculis recreatus es. ¶ Volent
dir. O marauellos fill de deu vos qui per la vostra gran potencia e
magnificencia cloeu tota la terra dins la vostra ma: ara vida mia sou
calfat e recreat ab aquests pobrellets drapellets. E prenia la
senyora los peuets del seu fill e calfauals ab les propries mans no
hauent altra manera de foch e deyali. o amor mia la gran caritat e
amor que haueu a natura humana vos fa sentir tant de fret e pobrea de
roba. O senyor meu y coneguen aço los homens e estimen ho: e amen
vos de cor puix tant los haueu amat.
