Capitol XLIX. Com la humil Senyora se arrea ab les joyes que deu lo pare li hauia trames: aparellant se a rebre la gent que venia.
Sanct miquel dix a sa senyoria. Ara senyora sia de vostra merçe vestir vos e arrear vos ab aquestes joyes: que troben vostra senyoria a punt los ciutadans de parays qui venen a fer reuerencia a vostra altesa. ¶ E acostant se les donzelles per seruir sa senyoria: La vna delles portaua la camisa: e laltra la gonella: altra lo manto: vna delles la pentinaua estenent los seus bells cabells per les spalles. Altra li posaua lo excellent collar sobre lo manto: e totes ensemps ab molta reuerencia li posaren la real corona: E sa senyoria axi arreada sigues en la cadira qui staua en mig del stado que los angels hauien aparellat. ¶ E venint lo camarlench sanct Miquel fica lo genoll dauant sa altesa: e posali lo ceptre en la ma dient. Senyora excellent aquest ceptre mana la magestat diuina sia vostra merce donat per la dignitat maternal: car per aquella haueu aconseguida general senyoria en lo cel e en la terra. ¶ Estant axi la senyora en tan glorios stat: les donzelles sues contemplant la bellea de sa excellencia començaren a cantar glorificant sa senyoria dient. ¶ Pulcritudo eius vincit solem et lunam et compositio decoris adornamenta virtutum. ¶ Volent dir. O que la bellea de la nostra senyora venç lo sol e la luna: e lo seu bell comport ab lo ornament de tantes virtuts. ¶ E apres acostant se les dites donzelles a sa senyoria besant li la ma ab grandissima alegria: dient a sa altesa. ¶ Amicta solari lumine sicut vestimento duodecim stellarum corona rutilans radianti. Volent dir. O gloriosa senyora y com stau abrigada de aquell sol e lum diuinal quius cobre (que os cubre; que tos cobrix, cubrix) tota axi com vn bell vestiment: e ennobleix vostra senyoria singularment la corona de dotze steles que sobre lo vostre excellent cap portau qui resplandeix e clareja singularment.
