Capitol XCIII. Com les dones que venien a lauar al riu: pregauen la senyora manas al seu fill quels guardas la roba.

Capitol XCIII. Com les dones que venien a lauar al riu: pregauen la senyora manas al seu fill quels guardas la roba.

Com lo senyor hagues atesa la edat de cinch o sis anys aquelles dones qui venien a lauar al riu prop la casa de la excellent mare sua: començaren hauer molta familiaritat an sa senyoria. E vehent lo seu fill axi gracios e humil e ben criat amauen lo molt: e diuerses vegades deyen a sa excellencia: que fos de sa merce manar al seu hobedient fill: quels guardas la roba que hauien estesa a exugar. E sa senyoria ab molta dolor de cor no guosant dir de no a les dites dones manaua al senyor fill seu: que anas ab elles e fes lo que elles volien. E lo glorios senyor hobeyala de molt bon grat e staua tot lo dia al sol cremantse aquella sua diuinal cara. E la senyora piadosa exia ades ades a la porta per mirarlo: car en nengun loch reposar no podia sens la dolça companyia del amat fill seu. E com la roba era exuta les dones aquelles de qui era la plegauen ajudant los lo senyor ab molt plaer: e elles vehent lo tant benigne e de tan bon manament seruien se dell molt largament: e com la roba era plegada posauenlay al cap tanta com podia portar: segons la edat sua. E lo restant portauen elles: e prenintlo per la maneta anauen a ses cases: e aqui descarregant lo senyor dauen li vn troç de pa: posantli en la faldeta vna poca de fruyta: e tornauen lo a la posada de la senyora mare sua: regraciant a sa merce lo seruir que lo seu fill los hauia fet: beneint la del bon criament que donat li hauia pregant deu que loy prestas e lin deixas veure goig complit. O senyor e quanta tendror de pietat trauessaua lo cor de aquella sanctissima mare hoint axi parlar aquelles dones coneixent que del tot ignorauen los secrets diuinals a sa merce largament reuelats. E partint sen les dones lo clement senyor donaua a la sua mare lo pa e la fruyta que portaua. E la senyora ab lagrimes de molta amor lo abraçaua dient. O vida mia y vos que sou rey dels reys e thresor de les riquees diuinals: creador e senyor de totes coses: ab vn troçet de pa vos paguen de vostres treballs les creatures vostres. O senyor meu y de quant vos resten obligats los homens car per amor d´ells vos sou tant humiliat sotsmetent vos a tan extrema pobrea. E de aquesta humiliacio parlauen souint lo senyor e la mare sua molt largament.

Capitol XCII. Com la senyora e Joseph treballauen de ses mans per guanyar la vida e lo senyor los aiudaua del que podia.

Capitol XCII. Com la senyora e Joseph treballauen de ses mans per guanyar la vida e lo senyor los aiudaua del que podia.

Com la senyora comença a esser coneguda per les dones de aquella terra donauen li fahena de filar e cosir: e ab lo dit treball guanyaua algun diner de que passaua la vida: e del restant compra algunes aynetes per a la seruitut de casa sua. E joseph axi mateix treballaua de fusteria e ferreria logant se ab los mestres daquell art fins tingue algun poch de cabal. O qui pot pensar quanta dolor trauessaua lo cor de la piadosa senyora quant veya aquell vulnerable vell anar a treballar per cases stranyes: hon sofferia grans vituperis e injuries: e venint al vespre a casa sua cansat e dolorat no tenia sa merce que donarli a sopar. e de aço sa senyoria molt atribulada e congoixada souint scampaua infinides lagrimes per compassio de la gran fretura e necessitat que lo sanct vell passaua: e ell molt mes se dolia es companyia de la dolor de sa merce que de la fretura propria: e lo dit joseph per leuar sa senyoria de congoixa: e perque li fes companyia en casa delibera de no anar pus per loguers: e compra vna poca de fusta vella del que hauia guanyat a jornals: e de aqui auant feu fahena en casa e venia la a la porta. e com lo senyor crexia comença a treballar e ajudar a joseph del que podia segons la edat sua: e seruia a la senyora mare sua en tot ço que los altres fills acostumauen seruir ses mares. E com la senyora no volia comportar que la seruis pensant que era fill de deu e creador seu sa magestat li deya. O senyora mare leixau me fer: car yo vull donar exemple als homens qui son pols e cendra: que aprenguen de humiliarse: e no hajen vergonya de fer obres de seruitut per amor mia: recordantse que yo he auorrit totes les coses que de si porten honor e estimacio: em so exercitat en aquelles que la miserable superbia esquiua e auorreix. Car vos senyora mare sabeu queus he dit diuerses vegades. ¶ Non veni ministrari sed ministrare. Car no so vengut en lo present mon per esser seruit: ans per seruir: e la senyora que veya aquella esser la voluntat del seu amat fill leixauali fer lo que volia ab molta dolor e pietat: en special dauant los stranys: perque no diguessen que era mal criat. E anaua lo senyor de fora casa per totes les coses necessaries: car no tenia la senyora mare sua altri qui la seruis: ell li portaua aygua de la fonte anaua ab los altres fadrins a cullir lenya: e portauala als seus muscles. ¶ E la senyora piadosa quel veya venir axi cansat y suat exial a recebir ab los braços estesos vberts: e descarregant lo prest posantlo en la sua falda: besantlo stretament: torcauali ab molta amor la suoreta del front: regant la sua diuinal faç ab lagrimes dientli. O vida mia y en tan poca edat voleu axi fatigar la persona vostra: O senyor y fill meu que lo vostre treball a mi cansa: reposau amor mia si voleu que yo descanse. E lo senyor per donar consolacio e repos a la senyora mare sua: rahonauas ab ella vna estona e com era descansat tornaua a fer fahena ab joseph no volent ja mes star ocios: mostrant que la occupacio virtuosa e continua era a sa magestat molt plaent. E com la senyora mare sua hauia acabada la liura del estam o del li: sa clemencia la tornaua a de qui era. E aquelles gents de egipte rustices e de mala gracia acullientlo tan mal que moltes vegades lo lancauen de casa no volentli pagar lo preu de la fahena que portaua. E lo senyor callant ab molta paciencia tornaua a la posada hon staua la senyora mare sua. E sa senyoria quel veya venir coneixia en la sua cara lo mal aculliment que li hauien fet alla hon era anat: ab tot ell no deya res: e trauessada de piadosa dolor prenial per la ma e metent lo dins casa ab moltes lagrimes li deya. O repos dels tribulants y quius ha gosat enujar. O alegria dels angels y qui ha entrestit la vostra diuinal cara. Ja de açi auant fill meu vos no ireu a tornar la fahena: ans ire yo: car mes ame que vituperen e lancen a mi que a vos vida mia: que les injuries vostres me son molt pus dures de portar que les propries. ¶ E lo senyor clement responia a la sua amada mare dient. O mare mia nous coneixeu: car per sofferir injuries e menyspreus so vengut en la terra dels mortals: e delibere induir los seruents meus a portar les injuries alegrament: dient a ells. ¶ Libenter suffertis insipientes: cum sitis ipsi sapientes. sustinetis enim si quis vos in seruitutem redigit: si quis deuorat: si quis accipit: si quis extollitur: si quis in faciem vos cedit. Volent dir. Siau certs los que a mi voleu seguir: que de necessitat vos coue (cove: convé) portar alegrament les injuries quius seran fetes per los no sauis: e axi mostrareu la sauiesa e prudencia vostra: e comportau que vsen de vosaltres com de persones a ells sotsmeses: encara que mostren queus volen deuorar e destroir. Res nous espante: e sius firen (hieren; ferixen) en la cara preniu ab delit e plaer: car aquest es lo cami cert e segur de anar a paradis. E si aquestes coses senyora mare yo no les pose per obra: ans que les preyque: la preycacio mia seria poch estimada: e perço vull que sia dit de mi. ¶ Cepit iesus facere et docere. Car primer començare a posar en obra: lo que vull mostrar de paraula. Axi mare mia armau vos de paciencia: que la vida mia tota sera acompanyada de diuersitat de penes: e ab aquesta dolor me haueu a posseir en la present vida. E la senyora hoint aquestes rahons de la boca del seu amat fill lançaua infinides lagrimes: sens mes replicar deixant totes les coses a la ordinacio e voluntat sua.

Capitol XCI. Com la senyora desmama lo seu amat fill.

Capitol XCI. Com la senyora desmama lo seu amat fill.

No desmama la senyora lo seu fill fins hague complits tres anys: car no tenia les delicadures que les altres mares acostumen dar a sos fills quant los desmamen ans de temps. Ans era tanta la necessitat e pobrea de sa senyoria: que stant lo senyor de poca edat algunes vegades demanaua a menjar e sa senyoria no tenia en tota la casa sua que donarli ne sols vn troçet de pa. O quin coltell de dolor era aço a sa merce e ab quantes lagrimes li responia dient. Vida mia no tinch queus done. e daqui auant tots dies al dinar sa senyoria estojaua vn poch de pa: per que pogues almorzar e berenar lo seu amat fill: segons la tendrea de la sua edat requiria.