Furs

Furs.

https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html

De la manera de guerrejar. - V. Saint-More, Benito de.

N.° 1011 [Furs, capitols y actes de cort].

Fol. 1: Capitols de la proferta feta al Senyor Rey en les corts per aquell celebrades als incoles del Regne de ualencia en lo monestir dels frares de preycadors de la Ciutat de valencia en lany Mil CCCC.XVIII. (1418) 

Fol. XII: Capitols fets en les corts per lo senyor rey celebrades en la sala episcopal de valencia en lany mil CCCC.XVIIII (1419) ab los quals es donat orde a la electio fahedora dels officials del gral (general) del Regne de valencia per lo bras militar.

Fol. XXII: Capitos (Capitols) de la profferta feta al senyor Rey en les corts per aquell celebrades al (als) incoles del regne de Valencia en la vila de Muruedre (Murvedre : Murviedro) en lany Mil CCCC.XXVIII. (1428)

Fol. XXVIII: Capitols fets en les corts per lo senyor Rey celebrades en la vila de sent Matheu en lany Mil CCCC.XXIIII. (1424) ab los quals es donat orde a les subdelegations fahedores per los officials del general.

Fol. XXXI: Capitols e ordenacions fetes per los Reuerents Nobles e honorables Deputats Comptadors e altres persones eletes al redreçament e reformacio del General del Regne; de Valencia sobre la modificacio dels salaris dels officials del dit general les quals modifications prenen començament en lo principi del Trienni seguent lo qual començara de nadal qui ve en hun any qui sera iorn de la natiuitat de nostre Redemptor iesus Començant a contar any Mil CCCC quaranta. (1440)

Fol. XXXVII v.to: 1446. Molt exellent senyor Los tres braços ecclesiastich militar e de les Ciutats e viles Reyals del Regne de Valencia instants en la present cort regraciant la propositio per la molt alta senyora Reyna com a llochtinent general...

Fol. XXXXVIIII: La offerta feta per los Tres bracos (braços) Ecclesiastich 

Militar E de les Ciutats e viles Reals del Regne de Valencia a vint del mes de Juliol any Mil Cinchcents he deu a la Magestat del Rey don fferrando nostre Rey e senyor en les corts que sa Magestat celebra en la vila de Monço als incoles del dit Regne principiades a quatre de Maig dit any ab los actes de cort fets en la dita cort.

Fol. LXXIIII: Rubrica de la restitucio de la electio de deputats e Comptadors e ales Ciutats e viles reals feta per lo Rey nostre senyor.

Fol. LXXVII: Furs y actes De cort Fetes En les Corts celebrades per la magestat Del emperador: nostre senyor als Regnicols Del present Regne. En la villa de Monço. en lo any Mil cinchcents vint y huyt los quals son Del thenor Seguent.

Fol. LXXXXII: Furs y actes De cort Fets En les corts celebrades Per la magestat del Emperador nostre señor als Regnicols del present Regne. En la vila De monço en lo any mil cinch cents trenta tres los quals son del thenor seguent.

Fol. 102: Furs y actes de Cort fets en les corts celebrades per la magestat Del emperador nostre señor als Regnicols del present regne. En la vila de monço en lo any mil cinchcents trenta set los quals son del thenor Seguent.

Fol. 115: Furs y actes De cort fetes en les corts celebrades per la magestat del Emperador nostre señor als regnicols del present Regne en la vila de monço En lo any Mil cinchcents quaranta Dos, los quals son Del thenor Seguent.

Fol. 125: ✞ Furs y actes De Corte fets en les corts celebrades Per lo molt alt y molt Poderos Princep nostre senyor Don Phelip als Regnicols del Present Regne En la vila de monço en lo any mil y cinchcents quaranta set.

Fol. 140: ✞ Furs y Actes De Cort Fets en les corts celebrades Per lo molt alt E molt poderos princep nostre senyor Don Phelip Als Regnicols del present Regne en lo any mil cinchcents cinquanta Dos.

Fol. 167 v.to: Actes de cort del General del añy M. D. XLVII. sien seruats, no obstant certa comissio de causa recognoscendi obtesa de sa Alteza ab certa saluetat.

Fol. 176: Furs e actes de cort, fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre señor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als regnicols de la ciutat y regne de Valencia, en la vila de Monço en lo any. M. D. LXIIII.

Fol. 203: Furs E Actes de Cort fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre Senyor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als Regnicols de la Ciutat y Regne de Valencia en la Vila de Monço en lo any. M. D. LXXXV. 

Fol. 267 v.to: Dominus Rex ex actis indicta Curia Generali aeditis publicatis et juratis mandavit mi Petro ffranqueça Juravit autem dominus Rex inposse nobilis Protonotarii Et omnes praedicti firmarunt.

278 hojas, de las cuales están en blanco las seis primeras, 11, 48, 91, 122, 123, 124, 139, 164, 165, 166, 200, 201, 202, 269 y 270. - Vitela; con recuadros y rayas; foliación 1 a 268, 0,270 alto X 0,204 ancho: caja escritura 0,201 X 0,130. - Letra fines del S. XVI; con notas marginales; capitales miniadas en oro y colores y sólo en colores, con o sin adornar; títulos en rojo o en oro; calderones en rojo y azul; foliación en rojo y negro con cifras romanas o arábigas. En el fol. 48 v.to hállase representada al óleo la imagen del Salvador sentado sobre arco iris, con manto escarlata, llevando espada en la diestra y en la siniestra globo con cruz; los pies y mano derecha del Señor ostentan las señales de los clavos, y rodean la figura principal los atributos de los evangelistas, yendo todo dentro de recuadro de oro.

En el fol. 152 la orla de oro y colores tiene a la derecha dos especies de 

cariátides, y en la parte superior tres escudos con San Jorge, la Virgen con el niño y armas de Valencia. La capital representa un escritor.

En el fol. 125 hállase orla con cuatro ángeles pintados a la acuarela.

En el fol. 176 retrato a la aguada y con purpurina dorada, representando 

a Felipe II llevando el toisón al pecho; la orla se asemeja a la del folio siguiente.

En el fol. 268 se encuentra el escudo de Valencia, en rojo.

Terciopelo carmesí.

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez)

// Aquí vuestra futura reina con el toisón de oro. //

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries que per la concepcio del fill de deu: hauria en la terra. e finalment en lo cel imperial.

(o la miniatura) Excellent senyora (. o ,) qui pot dir ne estimar quanta sera la alegria e consolacio de vostra senyoria trobant se mare de vn tal fill: car per ell sereu reyna de parays e dispensadora e tresorera dels tresors diuinals. ¶ O magnanima senyora com sera lo vostre cor alegre e content com vos veureu tan richa e tan habundosa de dons e gracies: e poreu distribuir e donar largament als miserables: e lo tresor vostre senyora per molt quen doneu james no minuara: e nengu no partira de vostra merçe sens habundancia de gracies: e poran dir tots aquells que hauran experimentat les misericordies vostres. ¶ Quis sufficiet enarrare opera tua domina: aut quis inuestigabit thesauros misericordie tue. Volent dit: qui sera sufficient senyora a recomptar les piadoses obres vostres: ni qui pora conexer ne cerquar los tresors amagats de la misericordia vostra: La qual exampla e obre lo cor dels peccadors: los quals diran a vostra senyoria. ¶ Cucurri cum dilatasti cor meum. Volent dir cascu dels dits peccadors. O excellent senyora yo he corregut e so vengut a la clemencia vostra per veure e fartarme de la font viua de la vostra dolçor: car la pietat de vostra mercem ha tant examplat lo cor que no dubte obtenir tot lo que a la senyoria vostra demanare ¶ O senyora: inrecomptable sera la alegria e goig de vostra senyoria com veureu lo senyor fill vostre apres de aquella tan dolorosa mort resucitat e glorificat e apartat de tota dolor e pena: e restara algun temps en la terra per consolacio vostra: e apres senyora en presencia vostra e de molts seruents seus sa magestat ab infinida gloria e triumpho pujara a regnar en lo seu celestial regne. ¶ Et dabit illi dominus deus sedem dauid patris eius et regnabit in domo iacob in eternum et regni eius non erit finis. E alli li sera donada per la magestat de nostre senyor deu la cadira triumphal de misericordia com a redemptor glorios de natura humana: la qual cadira justament li sera deguda com a fill de dauid ço es de vostra senyoria qui deuallau de la propria linea del misericordios rey Dauid: e regnara en la casa de Jacob (Iacob) eternalment: ço es en lo regne del seu pare eternal: ab lo qual ell sera egual en potencia e gloria: e sera senyor e regidor sobre tots los elets del regne seu: Lo qual regne james haura fi. E vos senyora aquell dia sereu molt gloriosa e alegra de la inestimable gloria del vostre tan amat fill. E lo senyor volent mes alegrar vostra merçe apres pochs dies del seu pujament trametra lo sanct sperit sobre tots los del vostre collegi: de que vos senyora haureu inestimable goig vehent los dexebles e criats del vostre fill axi plens de la sciencia diuina e de la gracia del sanct sperit. ¶ E apres senyora que sera finit lo temps que la magestat diuina ha constituit vostra merce ature en aquesta mortal vida: pujareu en lo regne del cel ab gloria no recomptable abraçada ab lo vostre excellent fill: qui per vos deuallara ab tota la cort del cel. E sereu altament receptada per tota la sancta trinitat e dignament collocada en aquella cadira real que a mare de deu se pertany. ¶ O senyora alegres vostra merçe car pot esser molt certa: que aquell dia finiran totes les dolors vostres: e hauran complida perfectio los vostres goigs: car eternalment sereu ajustada ab aquell del qual huy sereu mare: e tot lo que huy es promes a vostra altesa aquell dia us (diaus) sera donat. ¶ Perço senyora suplich vostra merce no tema ni se espante de les dolors temporals: puix los goigs seran sens fi. Sia de vostra senyoria no tardeu lo consentiment: car grans e innumerables son los bens que de aquest misteri se han a seguir (aseguir). E vehent gabriel que la senyora verge staua tota pensosa e recollegida dins si mateixa: e conexent que pensaua estretament en lo que ell de part de la diuina magestat li hauia dit: e ja tenia consell ab si mateixa sobre lo delliber de aquest consentiment. ¶ Crida lo dit gabriel hun angell de aquells quil hauien acompanyat e dix li. Cuytau als lims e digau a Adam e als fills seus: que ara es hora de cridar e demanar merçe a aquesta senyora: car la fahena de la sua redempcio sta per cloure. E anant langel molt cuytadament denuncia a Adam lo que manat li era ¶ E hoint la dita missatgeria Adam se prostra ab tots los fills seus: e comença a cridar ab gran fe e deuocio reclamant a la senyora e deya. ¶ In te domina speraui: non confundar in eternum: in tua misericordia libera nos. Volent dir: O senyora e filla mia ja sab vostra merçe que en vos apres deu es tota la sperança mia: no sia yo confus senyora: ne reste eternalment en la dolor que ara so: ans clement vos placia obrir les entramenes de la vostra misericordia e hauer pietat dels dolorats fills meus e de mi e voler nos deliurar de tanta pena per lo vostre gracios consentiment. ¶ E en aquesta pregaria e crit continua Adam els fills seus fins mereixqueren esser hoits.

Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem

Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem: cercant e demanant aquell qui era nat rey dels juheus.

Lo tretzen dia apres la natiuitat de Jhesus senyor nostre la excellent senyora mare sua hague vn grandissim goig per temprament de la dolor passada. Car veu complida aquella prophecia d´Ysayes. ¶ Tunc videbis et afflues et mirabitur et dilatabitur cor tuum: quando conuersa fuerit ad te multitudo maris: fortitudo gentium venerit tibi. Volent dir dreçant son parlar a sa senyoria. O excellent reyna e senyora quius trobau mare de deu sia certa vostra altesa que lauors com haureu atesa aquesta singular dignitat maternal: sera lo cor de vostra senyoria alegrat e molt exemplat: quant veureu venir a vostra merce la gran flota de la gent qui nauega per les hones de les dignitats de aquest mon: car no seran gents de poca estima los que vendran adorar e confessar lo fill vostre: ans seran Reys excellents acompanyats e molt abillats. E de aquests ha parlat dauid: dient. ¶ Coram illo procident ethiopes et inimici eius terram lingent: Reges tharsis et insule munera offerent: reges arabum et sabba dona adducent. Car dauant la presencia de aquest senyor nouament nat se prostraran los ethiops qui fins aquella jornada eren stats enemichs seus per la sua infidelitat e ab moltissima deuocio besaran la terra dauant los seus sagrats peus. E los reys de tharsis e de les illes (jlles) li offeriran moneda: e los reys de arabia e de Sabba grans dons li portaran: e a sa magestat presentaran. E axi fon complida largament la dita prophecia de Dauid. Venint aquests reys animosos en jherusalem tota la terra qui era en lo circuit fon moguda e torbada e molt mes los habitadors de la dita ciutat: e specialment lo rey herodes qui lauors regnaua. Car veren aquells excellents Reys sens nenguna temor entrar en regne strany e ab animo constant publicament demanar. ¶ Ubi est qui natus est rex iudeorum. E venint aquesta noua al Rey ixquen los a recebir ab animo molt irat e portant los al palau seu: aqui los interroga agudament com sabien ells que rey nouell sia nat en judea: qui per la magestat del senyor emperador cesar august es senyorejada: lo qual ha fet manament negu no sia gosat nomenarse rey sino aquell a qui sa magestat volra donar tal titol. E los dits Reys esforçadament respongueren: dient. ¶ Vidimus enim stellam eius in oriente et venimus adorare eum. Volent dir. No penseu que nosaltres vingam ab poca certitut ne siam persones quens mogam en layre: car be sabem que es scrit per Salamo. ¶ Qui cito credit leuis est corde. E perço siau cert vos senyor qui de present regnau per la magestat del emperador: que nosaltres venim ab tanta certitut: e hauem vist tal senyal del naximent de aquest verdader rey: que venim deliberats de adorarlo e confessarlo esser rey e senyor: e posar la vida e lo stat per lo seruici seu. E de vostra senyoria no volem aldre sino quens maneu dir lo loch e mostrar la posada hon aquest senyor es nat. E Herodes ques pensaua tenir son regne en gran repos e seguretat hoint que aquests reys en son regne cerquen e demanen nouell Rey fon molt enujat de aquesta fahena e alteras e torbas en extrem: ab tot ques cobri tant com pogue: e dixlos. Senyors placiaus anar a vostres posades a reposar e apres menjar tornareu y dar vos he resposta del que demanau.

Capitol CXVIII. Com la gloriosa Magdalena lançant de si tots los arreus plora de cor los peccats seus.

Capitol CXVIII. Com la gloriosa Magdalena lançant (lancant) de si tots los arreus plora de cor los peccats seus.

E venint a casa sua: entrasen prestament en la pus secreta cambra: e leuas tots los arreus lançant los per terra ab vna gran dolor e auorricio: recordant se quant ab aquelles vanitats hauia offes lo seu creador e senyor: e restant en gonella e en cabells: los quals hauia singularment bells e grans: lanças en terra de tot son pes: dient. ¶ Cor mundum crea in me deus 7 spiritum rectum innoua in visceribus meis. Volent dir. O senyor meu y vos qui sabeu aquest meu cor quant es stat corrumput: nafrat e destroit per multitut de peccats: e infinides vanitats: creau ara senyor vn cor nou dins mi: que no veja ni senta sino a vos vida mia e aquell sperit de rectitut de vera justicia: qui es la gracia vostra: lo qual yo he mortificat e lançat de mi: renouau lo ara senyor dins les mies entramenes dolorosos. ¶ Quia facere voluntatem tuam deus meus volui: 7 legem tuam in medio cordis mei. Car yo senyor dellibere ab tot mon cor e desig fer la voluntat vostra: e en mig del meu cor sera empremptada la ley vostra: no partint me de aquella en nenguna manera. O senyor y la amor mia qui tan desfrenadament la he posada en les coses temporals: sia ara tota en vos: que altre no veja ni senta: ni ame sino a vos senyor meu: per lo qual totes coses vull leixar e abandonar. ¶ Sed nec inutilis conmutatio: pro eo qui super omnia est omnia relinquere: nam 7 simul cum eo donantur omnia (o+i nassal+a). Car no es inutil: ans molt profitosa la tal conmutacio de leixar totes coses per aquell qui es senyor de totes coses: e ensemps ab ell son totes coses posseides. O senyor y dau me a vos que altre no vull ni cerque: ni demane. ¶ Inclinaui cor meum ad faciendas iustificationes tuas propter retributionem. Car yo senyor he inclinat lo meu cor e voluntat a fer e seguir los vostres justificats consells e manaments eternalment sperant la retribucio qui sou vos mateix. ¶ Quoniam apud te est fons vite: 7 in lumine tuo videbimus lumen. Car vos sou la font de vida eternal: e de la lum e claredat vostra pendrem tots lum en lo regne vostre. O senyor que ara puch dir lo parlar de Dauid qui diu. ¶ Concaluit cor meum intra me 7 in meditatione mea exardescet ignis. Car yo sent senyor que lo meu cor crema dins mi: e lo recort que es en lo pensament meu de la vostra bonea e clemencia encen flames de amor en la anima mia: e aquesta excellent Magdalena axi escalfada e feruent en la amor diuina: lançaua tan grans purnes de vera caritat: que en ella fon be verificat: lo que es scrit. ¶ Non potest ciuitas abscondi supra montem posita. Car aquella insigne ciutat nomenada amor qui es la principal en lo regne de la anima: la qual deus omnipotent ha elegida per cambra e posada sua: com la dita ciutat se troba sitiada e fundada sobre aquella muntanya ferma qui es lo cor de la dona virtuosa e amable: no es possible stiga amagada: ans continuament se mostra per obres tan grans e marauelloses que passen forsa de homens. ¶ Aquesta amor diuina ha fet a les dones tenir cara ferma contra los tirans: e de les batalles de aquells exir inuencibles: passar turments acerbissims alegrament: offerint se voluntariament a tota pena per sostenir la veritat: en tant que huy es cantat a gran gloria de la magestat diuina: e a molta honor de les dites dones. ¶ Deus qui inter cetera potentie tue miracula etiam in sexu fragili victoriam martirij contulisti: qui infirma mundi eligis vt fortia quequem (queq3) confundas. Volent dir. O clement deu e senyor infinides gracies sien fetes a la real magestat vostra. Car entre les altres obres miraculoses que proceheixen de la vniuersal potencia vostra es aquesta singularment marauellosa: car haueu donada tanta fermetat en lo linatge flach de les delicades dones: que ab victoria de glorios martyri moltes delles han finat la vida. E vos senyor sou aquell qui haueu elegit les coses flaques del mon ço es les dones per posar en elles la amor vostra: a gran confusio dels cauallers mundanals: qui aço atenyer no han pogut: e si totes les dones generalment per esser piadoses hi amables tenen molts priuilegis: quant mes hauem a creure es exalçada aquesta excellent Magdalena e priuilegiada sobre totes: car en amor ha preceit a totes les altres. Car apres la sanctissima mare de deu: a la qual creatura nenguna comparar nos deu: aquesta senti mes de la amor diuina que nenguna altra. e perço ha dit de ella Salamo. ¶ Multe filie congregauerunt diuitias: tu supergressa es vniuersas. Volent dir parlant ab la dita magdalena en sperit. O gloriosa magdalena ab tot que les altres dones hajen ajustat grans riquees de virtuoses obres: vos sobre totes haueu tesaurizat aquella preciosa moneda dor molt fi qui es amor e caritat: la qual haueu molt ben esmerçada posantla tota en lo fill de deu. ¶ Cui angeli seruiunt: cuius pulcritudine sol 7 luna mirantur. Al qual serueixen los angels: e de la bellea sua stan admirats lo sol e la luna E perço mereixereu vos excellent magdalena mes que totes esser premiada: no solament en lo regne eternal: hon sereu dignament glorificada: ans en la present vida aturant encara en lo mortal cors: sentireu coses tan altes e de tanta dolçor: de les que eternalment haueu a posseir: que poreu molt be dir. ¶ Ostendit mihi thesauros incomparabiles: quos mihi se donaturum re promisit. Volent dir queus son mostrats thresors e riquees sens comparacio: los quals vos seran donats ab augmentacio en la terra dels viuents. ¶ Aquesta Magdalena axi triada e elegida per lo senyor fill de deu entre totes les dones del imperi seu per esser per ell tant amada: e que per ella donas forma de vera amor als sdeuenidors seruents seus: feu que la feruor sua se mostras en moltes maneres: en special en gran e singular penitencia. Car aquesta es la principal obra d´amor: car clarament vehem que qui molt ama: infinidament se dol de hauer offes lo amat seu. E perço la dita Magdalena desijosa de reconciliar se ab lo senyor que tant amaua: lo qual conexia hauer tant offes e desobeit: no li paregue res difficil per cobrar la amistat e gracia sua.

Capitol CIV, Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort:

Capitol CIIII (CIV; ciiij). Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort: donant li seguretat de la saluacio sua.

Lo senyor fill de deu: vehent lo seu virtuos pare joseph: axi alterat per los pensaments temerosos: que de la sua profunda humilitat proceyen dix li. O joseph no temau. Ego sum iudex et testis: quia data est mihi omnis potestas in celo et in terra. Volent dir. Ab tot que vos pare meu joseph hajau raho de tembre segons la fragilitat humana: recort vos que yo so aquell quius tinch a jutgar: e so verdader testimoni de les vostres obres virtuoses: e no he mester altre informador e ab mi sols haueu a liurar les vostres fahenes. Car tota potestat es a mi donada en lo cel e en la terra. E yo so lo jutge general de tota creatura. e axi alegrau vos pare meu: car gran es la amor queus tinch. E siau cert que los vostres seruicis me son stats tan acceptes queus dellibere premiar molt copiosament. car vos poreu dir ¶ Reposita est mihi corona iusticie quam reddet mihi dominus in illa die iustus iudex. E aquesta corona dignament per vos meritada: vos posare yo de la mia ma aquell dia que per mort deuallare als lims: hon araus tramet. car mostrant se aqui la diuinitat mia graduare a cascu dels que hi sereu en la dignitat que mereix: e sereu certificats del que en la gloria eternal haueu a posseir: quant ensemps ab mi pujareu lo quarenten dia: apres la mia mort e resurrectio. E aqui sera manifest a tots quant sou per mi amat. e tots los angels e sancts admirats de la inestimable gloria vostra diran. ¶ Iste est qui ante deum magnas virtutes operatus est: qui priuilegio amoris precipui ceteris altius meruit honorari. Car veuran clarament e coneixeran que vos sou aquell que grans obres e marauelloses haueu obrades dauant lo meu pare en seruici seu e meu: e dignament per priuilegi de singular amor sereu honrat e exalçat sobre tots los altres: car mereixen ho les vostres excellents obres: les quals en la terra no porien esser premiades: per queus es necessari passar de aquesta vida per la comuna porta de la mort: e hauran fi los vostres treballs: e reposareu en sperança d´atenyer molt prest: lo que dit vos he. E com entrareu dins aquell delitos regne de paradys ab gran alegria direu. ¶ O qp gloriosum est regnum in quo reges congregati sunt un vnum ad laudandum et glorificandum eum: qui super omnes est rex regum et dominus dominantium. O joseph quant sera contenta e farta la vostra anima: quant vos veureu en aquell regne en companyia de tants princeps e reys qui no cessaran de lohar e glorificar lo meu pare e a mi. Totes les dolors e angusties que haueu sentit en lo mon: vehent a mi tant desconegut per los homens vos seran conuertides en grandissim goig: quant me veureu lohat e seruit e molt exalçat per tots los sancts: car en lo mon maueu mes amat que a vos mateix: e en lo cel sentireu goig infinit de la gloria y exaltacio mia. E joseph hoint lo parlar del senyor axi clement e piados fon la anima sua molt alegrada e confortada e ab consolacio no recomptable prengue les mans de sa real senyoria: e dixli. ¶ Spes mea es tu et portio mea in terra viuentium. Volent dir. O senyor y rey de vida vos sou la sperança mia e tot lo meu goig: qui tan largament haueu alegrada y aconsolada la anima mia: e vos senyor sereu la gloria e delit meu en la terra dels viuents. ¶ Ara senyor meu exira la anima mia ab grandissima consolacio e alegria del miserable carçre de aquest cors: puix de la vostra clemencia ha aguda tanta seguretat. O bonea infinida inestimable es la liberalitat vostra qui per pochs seruicis donau tan gran paga. Qui es lo miserable hom qui de vos se aparta sols vn moment: car sens vos senyor meu noy ha consolacio vera en la present vida. De que senyor ab tota la humilitat que puch regracie a la magestat: vostra com vos ha plagut sostenirme en la seruitut e companyia vostra per tant larch temps: car per pus benauenturat me tinch de hauer passat pobrea e molta fretura e continuats treballs seguint a vostra senyoria: que si apartat de aquella hagues senyorejada pacificament tota la monarchia del mon. Sol senyor meu la dolor mia es com nous he seruit ab tanta forsa e virtut com a vostra magestat se pertany: supplicant la infinida clemencia vostra me vulla perdonar tots los deffalliments que he comes en la servitut vostra e de la vostra sancta mare: la qual yo no era digne de hauer per sposa. E ara açi en presencia de vostra senyoria li deman perdo d´aquella errada que fiu quant la volgui leixar coneixent la esser prenyada ignorant la excellencia del seu sanct prenyat: estant en aquest duptos pensament langel me dix. Joseph fili dauid noli timere accipe mariam coniugem tuam: qd´enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. E de aço yo auisat per langel: coneixent la culpa mia demani perdo a sa merce tantost: la qual per sa acostumada pietat me perdona de molt bona voluntat. Ab tot que tant com mes clemencia e dolçor conegui en sa senyoria: mes causa de dolor e de penediment fon ab mi del pensament que agut hauia de leixar sa merce: ab la qual yo no era digne de star ni habitar. E aquesta dolor de hauer deliberat de leixar la sua dolça companyia: ha turmentat la anima mia (mla) continuament de aquella hora ença: car no pot esser limitada la dolor de aquell qui offen la persona que molt ama. E perço en aquest darrer examen de la vida mia torne a demanar perdo a sa senyoria. E la senyora hoyda la raho de aquest sanct vell: que ella tan carament amaua: reuengue en tan piadoses lagrimes que parlar no pogue per vna gran estona: e reforçant vn poch dixli. O joseph que vos nom haueu offes en nenguna cosa: ans acompanyada en totes les peregrinacions mies e molt aconsolada en les dolors e congoixes mies: e la vostra companyia me era vn gran spay: e la vostra absencia sera a mi de molta dolor. Ab tot quem alegre infinidament del vostre repos: e com sereu apartat de la vista e pratica de aquest mon desconegut que al seu senyor e creador ha tan mal acullit segons vos mateix haueu vist: e continuara la desconeixença sua fins haja portat a mort lo senyor fill meu que vos tant amau. De veure aquesta acerbissima dolor sereu vos staluiat per la vostra cuytada mort yo sola restare a veure la fi de totes les dolors. E perço de la vostra mort so molt contenta: puix se que la haueu tant desijada e demanada per fugir a aquesta dolor. e acostant se sa senyoria al sanct vell pres lo darrer comiat ab molta caritat e amor confortant lo en lo seu mortal viatge. e despedit de sa merce: dixli lo senyor jesus. Joseph pare meu la vida vostra es stada tan ben regida e ordenada que en vos nos troba nenguna cosa digna de punicio: veritat es que la natura humana es constituida en tanta miseria e flaquea que ab gran difficultat se pot tenir la persona per perfeta que sia de caure en alguns pochs defalliments durant la vida humana. Sine quibus mortalis infirmitas viuere non potest. E de aquestes poques culpes vos vull absolre (absoldre; absolver) e perdonar molt liberalment: perque passeu de aquesta vida ab vera puritat e nedea de anima ab la gracia e benedictio mia. ¶ E lo glorios joseph hoyda la misericordiosa resposta de Jesus e rebuda la absolucio e benedictio sua fon axi recomplit de singular goig e alegria que desijant prest rompre los ligams del cors: dix a la anima sua. ¶ Egredere anima quid dubitas: egredere quid times: octoginta et quinqm (qu+i nassal+q3) annis seruisti deo et mortem times: Volent dir ab gran feruor de amor. O anima mia hix prestament no stigues dubtosa ne temes res: car huytanta e cinch anys son passats de la edat mia seguint lo apetit teu sotsmetent la sensualitat a la voluntat tua en lo seruici diuinal los has despes: perque pensada la bonea del teu magnanim senyor no deus tembre la mort: ans alegrarte molt en la present hora: vehent dauant tu lo fill de deu humanat qui te potestat plenaria de remetre peccats e mundificar aqui ell vol que sia mundat. E per la sua sancta boca es stada absolta de tota culpa. Usquem ad quadrantem nouisimum. Per que ab goig inestimable deus fer ton viatge: e lo virtuos Joseph com hagues axi inflammada la sua anima e ja volgues desemparar lo cors pres les mans del senyor fill de deu ab deuocio e feruor no recomptable e besant aquelles dix. ¶ O fons vite ex quo viuunt angelici spiritus et anime iustorum: tu es aquo cuncta procedunt: tu fons vite: tu auctor salutis eterne in manus tuas dulcissime iesu fili dei viui commendo (o conmendo) spiritum meum. Volent dir. O font de vida de la qual e per la qual viuen los sperits angelicals e les animes dels justs. Tu senyor est aquell de qui totes coses procehexen: tu est font de vida tu est començador de la salut e vida eternal: en les tues mans dolç Jesus fill de deu viu coman lo meu sperit. E dites aquestes paraules aquesta sancta anima se parti de aquell virtuos cors. e la senyora sposa sua resta viuda e ab molta solitut ab la sola companyia del seu tan amat fill: lo qual dona orde en la sepultura del dit joseph axi com si propriament li fos pare: e vestit de dol lo acompanya al soterrar. E la excellent senyora per cobrir los secrets diuinals feu totes les cerimonies que les altres viudes acostumauen de fer.

Falcó, Jaime Juan. En lo dit any 1475 Divendres a 17 del mes de Nohembre

Falcó, Jaime Juan.

(Fragment de https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html)

N.° 948 Historia de algunas cosas más notables pertenecientes a este  Convento de Predicadores de Valencia Compuesta por el muy R. P. F. Jayme Falco Predicador General hijo de hábito de este Convento. Renuévala por orden del M. R. P. Presentado Fr. Vicente Inza Prior de dicho Convento, su más indigno súbdito el P. F. Luis Carbonell hijo de dicha Casa en el año del Señor de 1720.

842 páginas y tres hojas en blanco, a 24 líneas. - Papel 0,310 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,260 X 0,140. - Letra S. XVIII; con reclamos y notas marginales.

Port. (en rojo y negro). - V. en bl. - Prólogo. - Dáse (se da) breve noticia del autor.

- Texto. - De un Dietario manuscrito con letra antigua sacó sumariamente las siguientes memorias el M. R. P. Fr. Jayme Falco. 

(Pag. 807).

El extracto del Dietario es curiosísimo. Comienza en 9 de julio de 1391 y 

termina en la siguiente forma:

“En lo dit any 1475 Divendres a 17 del mes de Nohembre comença a ploure, e lo disapte fins a mig gorn (jorn), e lo Diumenge e dilluns feu bell, e lo Dilluns a 20 de Nohembre en la nit començaren les grans y espantables aygues, que tres dies e tres nits no cesa la gran pluga ultramensura, que paria que los cels fosen uberts, e que lo mon degues perir. De que vengueren los rius barranchs torrents grosos que nunca fonch vist ni hoyt dir, ponts açuts trencats y derrocats, terres arrambladas, arbres derrocats e altres mals, e danis que les aygues avien fet. E continuant no cesar les aygues e grans plutges les gents no podien igir (ixir, eixir) de ses cases, los viures comenaren (començaren) a mancar, lo poble egent (eixint) de Valencia e de tot lo Regne, e encara dels altres regnes pasen gran detriment e les aygues no mancar de dia ni de nit que nunca fonch vist tantes aygues, ni tan grans, e axi generals en lo Regne de Arago, de Valencia de Catalunya e de Castella e en altres Regnes. E lo divendres que fonch primer dia de Dehembre, lo Riu de Valencia derroca tres arcades del pont del Real, moltes cases comencaren a caure en Valencia, manaven e brollaven fons en les cases que avian asgotar, los pous venien a sobreixir y escurrir en los carrers. 

E lo dijous en la nit a 7 de Dehembre vespra de la Concepcio de la Verge Maria foch tanta e tan gran pluja que era cosa de molt gran espant e de gran terror: e ala (a la) mija nit en la gran plaja trona, lampa, caygue pedra e terratremol tot en una hora de que tota Valencia tremola, que paria que Valencia degues perir. E en aquella hora lo lamp feri en lo Monestyr del (dels) Frares Preycadors e leva lo Capell del caragol de la capella del Rey e lança les pedres per tota la placa (plaça) e a la casa de mossen Jordi entra pedra que tota la casa atrona, e lo penel que estava alt en lo capel lanca (lança) a la plaça dels ams.

En aquella nit y hora caygue la torre nova de Mossen Pere Exarch que havia obrat sobre lo portal, e moltes cases, parets foren caygudes en Valencia en aquella nit: E tantes cases foren somogudes que no y bastaven obres de Vila per poder pigar, que en veritat apenes se podia anar per Valencia per los alberchs pigats (.) E si mal en Valencia molt mes en los llochs de fora axi dels deles (de les) montanyes, com dels llochs dels plans.

E lo disapte a 9 de Dehembre fonch ordenat que fesen professo a la Verge Maria de Gracia, e que tot hom dejunas, e los que dejunarien a pa y aygua guanyasen quaranta dies de perdo. fonch ordenat que en la Seu e en cascuna Esglesia de Valencia ans de la Misa sia feta professo al altar de la Verge Maria ab llums en les mans e aqui fos dita la lletania dels set 

Psalms solemnament, ab oracions de serenitat. E mes que fossen dites set misses dels set goigs de la Verge Maria (ab llums en les mans) solemnament e les pluges tot tems durar e no mancar les gents y animals perien, torres, cases caure en Valencia, lo Palau del Bisbe pigat, la casa del bisconte de Chelva, la Den Pellicer, la Den Mompalau, la Den Çaera, la Den Perellos, Den Jaume de Fochs, de Mossen Jaume Pelegri, de mossen Franci Amalrrich, la del Artiacha de Xativa, la Abadia de
S. Berthomeu e moltes altres cases pigades, e caygudes en Valencia e de fora Valencia, que casi les gents e bens y animals perien, que del diluvi 

de Noe ença nos llig aver fet tant de mal ni tants aygues com ara. Les aygues no mancar”.

Fray Jaime Juan, hijo de D. Jaime Falcó, nacido en Valencia a 18 de octubre de 1565, ingresó en el Convento de Santo Domingo, contando 17 años, y obtuvo los cargos de Superior, Vicario, Maestro de novicios, Archivero, Predicador general y Baile de la encomienda de Perpungent en la Orden de Montesa. Falleció en 9 de marzo de 1641.

Capitol LXXI. Com Herodes torna resposta als Reys: dient lo loch hon deuia naixer lo senyor que cercauen.

Capitol LXXI. Com Herodes torna resposta als Reys: dient lo loch hon deuia naixer lo senyor que cercauen.

Aquest miserable Rey herodes cuydant nauegar a sa guisa segons lo vent de la presumpcio que seguia: trames cuytadament per los dits reys: los quals foren ab ell molt prest: e rebels ab molta parenceria de amor ficta: e dixlos. Senyors yom so entrames del que vosaltres demanau e cercau. Han me dit aquests juheus que saben prou en estes propheties o fantasies: que en bethleem deu naixer aqueix rey que vosaltres cercau: axi anau hi que prop es de açi: e demanau diligentment del dit fadri: e com lo haureu trobat yous deman de merce que retorneu a mi: car deliberat tinch de anar personalment per adorarlo: Les quals paraules procehien de molt simulada e ypocrital malicia: car no hauia gana de adorar lo fill de deu: ans de matarlo: ne desijaua conseruar la vida del dit senyor: ans de delir la memoria sua de la terra: al qual Herodes podia esser dit. O rey com vanejes en los teus pensaments: car desijes ço que portar a fi no poras: que sies cert lo verdader Rey messies no te a morir en tan poca edat. ¶ Ante condendum est euangelium: ante predicandum est regnum dei: ante sanitates donande: ante sunt fatienda miracula. Car ans de la mort sua te a esser ordenada la ley euangelica: ans se deu preycar lo regne de deu: e fer lo manifest als homens: ans sera donada sanitat als malalts: e fets infinits miracles. E perço est encegat tu e tots los fills dels homens: qui ab astucies e intricats sabers: cuydau empachar la ordinacio diuina. Car pensar pots herodes si seny ni raho te acompanyen: que lo fill de deu no es deuallat del cel per regnar en la terra: car de sa magestat es dit. ¶ Dominum mundi temporale non querit regnum: qui prestat eternum. Car lo senyor del mon no vol ni demana lo temporal regne: qui es vengut per donar lo eternal.
E lo dit Herodes dona comiat als virtuosos reys: car la enueja sua nol leixaua reposar en nenguna cosa: ans se temia de totes parts: sospites li augmentauen de hora en hora: car ab aquesta pena se posseeixen les honors mundanes: que de continuu es temut lo decayment. E perço dix Salamo dels axi temerosos. ¶ Fugiet impius nemine persequente. Car lo peccador quis troba en dignitat de la qual no es digne tement lo decayment que justament mereix accusantlo la propria consciencia: fuig sens nengun perseguirlo.

Vita Christi, Ysabel de Billena, Isabel de Villena

Kempis
Vita Christi
POR
Sor Ysabel
DE
Villena
Letra
Gótica (Gotica).
Libro rarísimo (Rarisi*)
Impreso año
1497.
Incunables
1973
(BNE)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta, (la t está damún de la radera a, pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

(Notes del editor en chapurriau, Ramón Guimerá Lorente:
Les vocals nassals, como lú, lum : llum les escriuré n o m, pot ñabé errors. No sol ñabé tildes als textos antics. Les í en tilde són mol difissils de diferensiá de les i sense tilde en este tipo de lletra: gótica.
La I, i mayúscula, pareix una Y mayúscula, com a Ioachim, Ioachim, Ysta, Ista, etc.
- La BNE, de aon hay descarregat lo pdf, fique que esta obra está escrita en catalá. Sirán idiotes.)

Molt alta molt poderosa
*rpianissima (la p en virgulilla) Reyna e senyora.

La resplandent lum de deuocio que dins vostra altesa clareia: li ha descubert q (en virgulilla) en aqst (q en virgulilla) seu monestir hi hauia vn deuot vita Christi ordenat pla (per la) illustre dona Elionor al´s sor Ysabel d´Billena Reuerend abad´ssa e mare nostra: hi p quant vostra Reyal celsitut tota enla amor del gran Rey d´paradis encesa: hauia scrit al Batle general de aquest seu regne de Valencia (Ualencia) li trametes trellat de aquell he pensat fer accepte seruey a vostra Magestat p que mes prest ases (a ses) reyals mans pogues attenyer: fer aquell empremptar: hy perque enla fonda y plorosa vall de lagrimes de aquest mon miserable. los qui ab ales d´algña mundana laor se alçen: mes profundament enlo (en la y en lo, a partí de aquí u escribiré separat) baix centre del penos infern deuallen. E los qui p les baixes sendes de simple humilitat acaminen: mes a la summitat de la Ciutat de paradis se acosten. La virtuosa 7 (este 7 es lo nexo et, e, y) dignissima mare Abbadessa predecessora mia: ab la lum del seu clar enteniment: mirant los perills que la mundana laor porta: en tan baix centre de humilitat era deuallada: que no volgue scriure lo seu nom en alguna part de aquest libre. Tement que les sues virtuoses obres dins los archius de humilitat tanchades: per les iniques mans de vana gloria no poguessen esser assaltades: hi resplandint en ella les ençeses antorches de la claredat d´son illustrissi3 (pareix un 3, pero hauríe de sé una m: illustrissim: ne trobo bastantes al llibre, les escriuré m a partí de aquí) linatge. Axicom sos reals parents hauien sembrat innumerables acres de gloriosa fama: per exaltacio de la sancta fe christiana ella deuotissima mare ha volgut sembrar en lo blanch paper de aquest libre La lauor de la sua apurada consciencia: perque los quil legissen poguessen collir fruyt de profitosa doctrina. Suplicant al gran Rey Jesus volgues esser lo naucher y pilot d´la barcha de son entendre: perque segurament pogues nauegar en la gran mar de la sua benauenturada vida. hy los raigs del clar sol de iusticia entrant per les finestres de la sua luminosa intelligencia: axi en encesa caritat la scalfaren que volgue ab afanyos treball compondre aquest tant gran volum 7 libre E puix ella humil religiosa resta loada d´hauer callat lo seu nom en la composicio de tant digne libre: yon crech attenyer no poch merit dauant deu en publicar lo nom de tant singular mare de inmortal memoria digna. Sor Ysabel debillena lo ha fet. Sor Ysabel debillena la compost. Sor Ysabel debillena ab elegant y dolç stil la ordenat: no solament per ales deuotes sors y filles de hobediencia que en la tanchada casa de aqst monestir habiten: mas encara per atots los qui en aquesta breu enugosa 7 transitoria vida viuen. Yo serenissima e rpianissima (reverendissima) senyora lo tramet a sa altesa en lo qual trobara tant profundes e altes sentencies que clarament conexera que lo sperit sanct era lo regidor del enteniment e ploma de tant dignissima e Reuerent mare qui era tant affectada al seruici de vra (r en virgulilla) celsitut. Lo stat y vida de la qual exalce hi prospere la sanctissima Trinitat. De la vra ciutat de Valencia (Ualencia).a.xxviiij.del mes de marc any. Mil.cccc.lxxxxvij. (1497)
D. U. R. M. * humil seruenta coradora sor Aldonça de montsoriu indigna Abbadessa d´l monestir d´la sancta Trinitat.

Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual si a donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.
Capitol primer com per hun angel fon denunciada a sanct Johachim la mundissima concepcio de la sua sanctissima filla.

Ecce jam venit plenitudo temporis. Car venint e acostant se la plenitut d´l temps per nostre senyor deu ordenat en lo ql sa magestat delliberaua entendre en la reparatio e salut de natura humana: e que per a fer aqsta obra tan alta era necessari sa clemencia deuallas en la terra de la captiuitat: hon eren exellats los miserables fills d´Adam. E sabia molt cert que en tota la dita terra noy hauia posada decent p a sa altesa reposar. Per q li plague manar e ordenar que fos fabricada huna tal posada com a sa magestat pertanyia obrada de tan excellent e singular obra q semblant james no fos trobada. En tant que los miradors hajen a dir admirats de la bellea de aquesta casa. ** est hic aliud nisi dom* dei: et porta celi. Volent dir certament aquesta posada no es feta ni fabricada sino per a la magestat de nostre senyor deu e nengun altre no deu aturar en ella. E p esta sacratissima posada sera trobada scala a pujar en les altees del regne de paradis p los homens no conegut ni vist. E per lo desempachament de la dita casa mana la majestat diuina cridar hun gran princep angelical lo aposentador major d´la sua cort e dir li. Anau aposentador.
¶ *yn vallem lacrimarum. E cerquau hun gran mestre de cases per los homens no conegut ni estimat: ans lançat e menyspreat com a home infructuos. Lo qual ha nom Ioachim. E per mi es molt amat e reseruat per aquesta singular obra de la posada mia. E digau li d´part mia q ensemps ab la sua sanctissima muller Anna fabriquen la casa mia en la qual per excellencia yo vull posar la primera pedra del fonament. E informar largament lo aposentador d´la magnificencia e bellea de la casa q nostre senyor manaua esser feta: parti de aqui prestament p desempachar la sua embaxada: e venint en la terra noy troba sino: Labor et dolor. Car totes les gents eren posades en multitut de treballs e dolors no recomptables. E hauent molta compassio de aquella catiua gent mira entre ells lo mestre que cerquaua: e trobal en les aspres muntanyes ab los pastors d´l seu ganado: ab los quals se rahonaua de la congoxa e dolor sua: com axi era lançat del temple per la sterilitat sua: en la qual ja no speraua remey p que delliberaua finir la vida en aquella solitut absent de la sua muller Anna e d´tots los parents e amichs seus. E los simples pastors ajudauen a planyer a son senyor la congoxa sua. E lo princep angelical venint en forma humana acostas a ells e saludant a Ioachim dix li. ¶ Qui sunt hij sermones quos confertis inter vos et estis tristes. Volent dir o senyor Ioachim y quines son los rahons tan congoxoses de que parlau: que axi es la vostra cara trista: e dels fels pastors vostres que la vostra dolor per propria prenen. E Ioachim ignorant q fos angel: respos li dient. O virtuos joue (p9) pus veheu en lo meu gest la mia dolor esser inrecomptable perque voleu dar a mi tanta pena que moltes vegades la haja ab la propria lengua a recitar. Car a feus jur cascuna vegada: ¶ Dolor meus renouatus est. Axi deman vos de merce no vullau augmentar la dolor mia: puix diminuir no la podeu. Si tan ansios sou d´sentir la angustia mia. ¶ Interroga eos qui audierunt me. Placiaus interrogar aquestos seruidors meus q son açi: car ells han hoyt de mi tota la causa de la dolor mia. la qual recomptar altra vegada ja no puch. E langel volent se manifestar a ell diuli. O valent caualler deuallant de aquell trib d´juda de la verdadera linea real de la casa d´Dauid no sia desmayar. ¶ Ego sum angelus domini: et missus sum ad te loqui. Car yo so angel d´nostre senyor deu trames per sa magestat a dir e comunicar a vos les grans e altes marauelles sues que dellibera fer en la terra. Car vol e mana que vos senyor Ioachim torneu a la muller vostra: qui ab tanta dolor haueu dexada: La qual concebra de vos vna filla de tanta excellencia e dignitat. ¶ Quia nullus dicere possit aliquam ante eam sunilem ei fuisse nec post eam futuram. Car podeu esser cert Ioachim senyor: que nenguna persona no pot dir que ans de aquesta senyora y haja agut semblant a sa senyoria en tot lo vniuersal mon: ne apres en lo esdeuenidor temps egual a sa merce nenguna nos trobara. ¶ Hec est illa lux quam dixit deus vt fieret d´qua *facit est sol. Car aquesta es la lum que nostre senyor manaua esser feta de la ql es fet lo sol. Car nostre senyor deu q es verdader sol de justicia naxera d´aquesta senyora filla vostra: eternalment la ha elegida per temple seu. de la ql se pot dir en ueritat. ¶ Hoc est templum dei magnum et famosum: in quo malleus 7 ferreum non sunt audita cum hedificaret. Car aquest es lo sagrat temple de nostre senyor deu gran e molt famos en la hedificacio: ço es en la *ceptio sua no vol sa magestat sia hoyt colp de martell (mall, malleus en latín aquí dal) ni de ferro (ferreum). Car aquell fexuch e pesat carrech del original peccat en sa merce no sera trobat ni colp de martell de nenguna culpa en ella no sera sentit. Car aquesta es la imperial reyna que no es entesa ni compresa en nenguna ley comuna: ans li diu nostre senyor deu. ¶ Non pro te sed pro omnibus hec lex constituta est. Volent dir parlant ab aquesta senyora en la sua noua concepcio: no temau temple meu que ab tot vos deualleu de la natura propria del linatge de Adam no sereu compresa en la ley per lo seu peccat constituyda: ans sobre aquella priuilegiada per gracia mia en singular grau ¶ Quia ego elegi te. Car yous he elegida per palau e repos meu e vull q siau lort d´ls meus delits (deleite, deleites en castellano). O Ioachim que li pot fallir a aquesta senyora que nostre senyor deu la vulla crear delliberadament (d´lliberadamént) per a mare sua. Car ensemps ab dignitat maternal aconseguira totes les excellencies que fora deu comunicar se poden a creatura angelica ni humana. car creant aquella anima gloriosa la vestira de la sua gracia: e larreara de tan altes e singulars joyes: que en sa senyoria sera verificat lo parlar del ecclesiastich (griego: ἐκκλησιαστής : Ekklesiastés: hebreo : קֹהֶלֶת : Qohéleth) que diu. ¶ Ipe (p en virgulilla) creauit eam in spú (u en virgulilla) suo: vidit et dinumerauit et mensurauit. Volent dir nostre senyor deu ha creat aquesta senyora excellent segons son plaer e voler e contentament del seu sperit: ell la vista eternalment (et´nalment, en dos línies, sense guió) e della ses enamorat: ell sols sab comptar les magnificencies sues e mesurar la altea e dignitat sua.
¶ Vere templum est spús (u en virgulilla) sancti: et palacium filij dei: et sponsalis thalamus patris eterni. Car verdaderament aquesta senyora es lo excellent temple del sperit sanct: e lo palau real del fill de deu: e lo gran thalem del sposalici d´l pare eternal A la qual diu nostre senyor deu per boca de Dauid. ¶ Eleuata est magnificencia tua super celos. Volent dir que sa magestat la delliberaua exalçar e magnificar sobre tota natura angelica. E de continent que la gloriosa anima sua sia creada e vnida al cors: la vol vestir e arrear de la sua gracia en singular grau Car primerament posara vn excellent carboncle en lo seu cap: ço es la singular e ferma memoria de sa senyoria hon sera aposentat lo eternal pare mostrant la sua infinida potencia e en aquesta primera cambra per sa magestat tan dotada. ¶ La segona cambra: qui es es lo enteniment de aquesta senyora sera d´tanta claredat: que en la fosca nit de aquest mon clarejara e resplandira passant en luminositat e altea de saber als serafins e cherubins e contemplara pus viuament les altees e excellencies diuinals e sentira mes en aquelles q nenguna pura creatura. En la qual cambra sera aposentat lo fill de deu omnipotent: emprentant en aquella la sauiesa diuinal sua: en tan excellent grau que pora dir a ella. O temple meu molt amat. ¶ Dedi tibi cor sapiens 7 intelligens in tantum vt nullus ante te similis tui fuerit: nec post te surrecturus sit. Volent dir: lo fill de deu a la senyora nouament creada. Yous he elegida temple per a mi heus dat cor e memoria sapientissim e molt intelligent en tanta habundancia e copia que algu ans d´vos no ses trobat semblant: ne apres vos se trobara.
¶ La terça cambra de aquesta diuinal casa sera la voluntat de aquesta senyora tota inflamada e aqui sa posentara lo sperit sanct estrenant a ella en la primera entrada los fet dons seus: segons es scrit. ¶ Superquam septem dona spiritus sancti plenissime requiescunt. Car sobre esta senyora reposaran plenament tots los dits set dons del sperit sanct. En aquestes tres sacratissimes cambres staran e habitaran les tres persones diuines: cascuna en la sua e totes tres ensemps en cascuna. ¶ Quia opera trinitatis non sunt diuisa. E vol nostre senyor deu que perque esta sposa sua stiga ben acompanyada segons lo stat seu: sien triades per tot lo imperi seu set donzelles de singular excellencia: que seruixquen e acompanyen sa senyoria dins (dis, la i nassal) lo ventre de sa mare: e tot lo temps de la sua vida perque aquestes sien les primeres criades e per sa merçe mes amades. ¶ Lo nom de la primera sera ffe aquesta li fara creure fermament tot lo contengut en la ley e prophetes ¶ La segona haura nom Sperança aquesta li fara sperar ab gran desig veure complides totes les promissions diuines. ¶ La terça haura nom excellent caritat aquesta la ençendra tant en la amor de deu e de sos prohismes que continuament treballara en reconciliar nostre senyor deu ab natura humana. ¶ La quarta sera nomenada sancta humilitat aquesta li fara estimar e conexer les gracies singulars p nostre senyor deu a ella donades: e de aquelles retreli continues lahors e gracies. ¶ La quinta haura nom ardent deuocio aquesta la tendra en vn inflamament continuu e desig insaciable de orar. ¶ La sisena sera nomenada misericordia aquesta li fara tenir les entramenes vbertes a rebre los miserables e aiudar als freturosos. ¶ La setena ha nom pietat aquesta li fara hauer compassio dels tribulats e aiudar los prest en les necessitats sues.
Veus açi Ioachim senyor quina vol la magestat diuina sia la filla vostra. E si alguns staran admirats d ´la sua gran excellencia: sials respost. ¶ Dominus opus habet. Volent dir tal la mester lo senyor deu eternal: per a esser mare sua: ell la ha pintada e deuisada tal com la hauia necessaria: y a ell (yaell) era plaent. E Ioachim hoydes estes rahons ixque quasi fora si mateix axi per grandissima admiratio com p singular goig: e no pugue parlar p vna gran peça: e recobrant esforç dix. ¶ Magnus est deus noster super omnes deos, quis ergo poterit preuidere vt hedificet ei dignas domum si celum et celi celorum capere eum non qunt (q en virgulilla): quantus ego sum vt possim ei hedificare domum. Volent dir: O angel gran es lo nostre deu: y senyor e molt marauellos sobre tots los deus: qui es aquell de tanta prudencia e saber que a sa magestat hedifique digna casa. Lo cel ni tots los cels compendre a ell no poden: qui so yo q haja a sa clemencia a hedificar casa. E langel replicant diu li: O Ioachim senyor e nous acordau del parlar del vostre aui Dauid que diu. ¶ Nisi dominus hedificauerit domum in vanum laborauerunt qui hedificant eam. Car si lo senyor no tenia la ma en esta fahena debades o en va seria vostre treballar. Car la magestat ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. Veritat es que plau a sa clemencia q apres sa senyoria vos siau lo obrer de aquesta casa e reporteu la gloria de hauer hedificat lo temple de deu molt pus excellent sens comparacio q Salamo e haureu aquesta (progatiua) prerogatiua singular entre tots los sancts que sereu dit pare de la mare de deu e per aquesta causa sobre tots honrat. E hoynt aço Ioachim prostras en terra e adora nostre senyor deu regraciant li les sues altes marauelles dient. O saber infinit e potencia sens terme: be es gran veritat lo que es scrit. ¶ Quod est impossibile apud homines: hoc est possibile apud deum. (hoc est: ho es) Car lo que als homens paria impossible de yo hauer fills e per aquesta causa so stat tant vituperat e menyspreat: e ab gran vituperi del temple lançat: com a vos senyor ha plagut es stat possible e faedor. ¶ Quia non est confusio sperantibus in te. Car no poden esser confusos longament los qui de cor speren en vos. Be hauia esperimentada la dolçor de la vostra clemencia lo meu aui Dauid (lo meu yayo David, avi, avus) com dix. ¶ Secundum multitudinem dolorum meorum in corde meo: consolationes tue letificauerunt animam meam.
Car segons les dolors portades ab paciencia per los tribulats vos senyor los donau les vostres consolacions: en molt major copia segons en mi veig per speriencia. De que senyor vos reste mes obligat que tots los homens d´l mon eus faç infinides gracies de aquesta misericordia a mi feta e a tota la casa mia. E volent sen partir langel Ioachim li diu. O princep glorios si yo he trobat gracia dauant vos feu me merce vullau venir al meu tabernacle qui sta molt prop d´açi e aqui pendreu collacio. E langel li respon: Ioachim senyor per mi es accepta e molt estimada la vostra caritativa volentat: heus faç infinides gracies d´l vostre conuit. ¶ Quia cibus meus inuisibilis est: et potus meus a nullo mortali potest videri. Car lo mengar meu inuisible es: e lo meu beure per negu dels mortals no pot esser vist. Axi senyor Ioachim nous detingau sino que aneu prest a la senyora muller vostra: q per la absencia vostra sta molt congoxada: e yo ire primer per consolar la: e dir li queus ixqua a recebir. E despedit langel Ioachim compta la visio als seus pastors: qui li eren molt fels los quals li digueren senyor sia de vostra merce anem prest: e sia p vos hobeyt lo manament de nostre senyor deu: e del seu angel. E axi meteren se en cami: e anaren per ses jornades.

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem:

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem: e trobaren aqui lo senyor e la sua excellent mare.

Los Reys sancts haguda resposta de herodes despedits dell ab gran plaer: partiren cuytadament desijosos de trobar lo senyor que cercauen. E exint de hierusalem veren la stela quels hauia guiat per tot lo cami: la qual hauien perduda venint en la dita ciutat. E recomplits de goig inestimable seguirenla: la qual los porta al propri loch hon era lo senyor ab la excellent mare sua. E entrant per aquella casa o porchet: trobaren la magestat diuina ab la vestidura humana: sols de la sua mare acompanyada. E illuminats de celestial gracia: conegueren esser aquell lo fill de deu qui en forma humana en los braços de la sua sanctissima mare reposaua. E prostrats en terra ab goig inestimable adoraren lo senyor: regraciant a sa clemencia la merce tan singular quels hauia feta e digueren ab feruor de vera deuocio.

¶ O omnipotencia nascentis: o magnificentia de celo ad terram descendentis: gratias agimus tibi domine deus omnipotens: quia ad viam rectam nos duxisti. mens nostra tibi deuota: amore tuo succensa suspirans tibi: quia tu es fons lucis diuine et sol claritatis eterne. requiescat in te anima nostra: ardeat in te cor nostrum cantet laudes tuas in iubilatione: es gloria nostra et spes nostra in terra viuentium.

E dient aço los dits reys sentiren dins si vn lum diuinal: quels illumina les consciencies fent los conexer clarament les errors e peccats en que han viscut fins aqui: e la gran misericordia que hauien rebuda per sola bonea de nostre senyor deu: de que romperen en tantes e tan habundoses lagrimes per gran peça no pogueren parlar ne leuarse de terra. E la senyora leuantse depeus ab gest prudentissim presentas a ells tenint en lo braç lo tresor diuinal a sa senyoria comanat: ço es lo seu fill glorios. E dixlos ab singular dolçor.

¶ Surgite et accedite et illuminamini: et facies vestre non confundentur. Volent dir. Leuau fills meus ab gran seguretat e mirau aquest spill de vida: e sereu pus largament illuminats: e podeu esser certs les vostres cares de açi auant no seran confuses: puix vos sou mesos sots la bandera de aquest Rey de gloria.

¶ Ideo notum vobis facio qp liberati a peccato: serui aūt facti deo: habetis fructum vestrum: in sanctificationem: finem vero vitam eternam: quia nomina vestra scripta sunt in celis.

Volent dir sa senyoria. O amichs e per lo meu fill molt amats yous manifeste vn grandissim goig: car sou deliurats de tot peccat. e fets seruents de aquest senyor fill de deu e meu: qui es deu omnipotent: e lo fruyt vostre en gran sanctificacio de vida: de que aconseguireu la beatitut eterna: car los noms vostres scrits en lo cel: per aquell qui eternalment vos ha elegit. E dispensa axi la diuina clemencia que lo parlar de la senyora fon axi entes per ells: e lo dells per sa senyoria com si tots eren de vna lengua. E hoyt per los reys lo dolç parlament e rahonament de sa altesa dreçaren se ab infinit goig: del que hoit hauien: e anant axi agenollats acostaren se al senyor ab molta reuerencia de hu en hu besant lo peu de sa magestat ab deuocio no recomptable. E la senyora a qui era donada potestat e auctoritat de regir lo fill de deu: prengue aquella preciosa maneta del dit senyor e posala sobre lo cap de cascu dels reys: de que sentiren consolacio no recomptable de aquell tocament. E digueren ab grandissima suauitat.

¶ O dulcebo amoris et amor dulcedinis qp magna misericordia tua: et propitiatio tua conuertentibus ad te: quesiuimus et inuenimus te domine: vt habeamus te sicut signaculum super cor nostrum.

Volent dir O dolçor de sobirana amor: e amor tota dolça quant es gran la misericordia vostra: e com vos acostau senyor als qui a vos se conuerteixen: cercat vos hauem bonea infinida: e sou vos leixat trobar senyor perço que dins lo nostre cor sia empremtada la memoria vostra axi com lo sagell en la disposta cera. E dient aço besauen moltes vegades aquells peuets tan dolços del senyor.
¶ E apres volgueren besar la ma a la senyora mare sua: e sa merce nou volgue permetre: per donar honor a la dignitat reyal sabent quant es a nostre senyor cara. E posant los lo braç damunt ab molta familiaritat e amor mana que siguessen en vn banquet pobrellet que staua en aquell loch dauant sa senyoria sens catifa ne bancal: car en la posada de sa merce res de empaliament noy hauia: ans pobretat extrema e fretura gran. E los dits reys supplicaren sa senyoria los leixe star axi agenollats: car no senten nengun treball ne cansament: e la senyora tornant los a manar que siguessen: leuant se ells depeus per hobeir e fer lo que sa merce manaua: entra joseph lo glorios spos de la senyora per la porta: qui de mati era exit de la posada e no era tornat fins alauors: e vehent tanta nouitat de gent estanya (estranya) stigue admirat fins per la senyora fon informat qui eren ne perque venien. E sabuda la veritat alegras molt e festeja tant com li fon possible aquells excellents reys. E ells lo reueriren singularment sabuda la sanctedat sua e la dignitat tan alta qui era spos de la senyora de qui ells eren tan afectats seruidors.
E lo dit joseph no podent los seruir daltre leuas lo manto per posarlo sobre lo banch hon los reys hauien a seure per fer los strado. E ells conuidant se ab ell feren lo seure primer de si regoneixent li majoritat e senyoria per esser dit pare del fill de deu: e spos de la sua mare: e perco li donauen tota la honor e reuerencia possible. e stant axi los dits Reys asseyts contemplant en lo senyor e en la sua purissima mare: e molt desijosos de saber largament lo diuinal misteri de aquella vnio diuina e humana interrogaren la senyora dient.
¶ O mira et laudabilis inter feminas enarra nobis quomodo meruisti esser mater dei.
Volent dir. O senyora admirable e digna de singular lahor entre totes les dones sia de vostra merce recomptar a nosaltres com haueu meritat esser mare de deu: car defall tot enteniment en pensar tan excellent dignitat: e sa senyoria respongue ab la humilitat e prudencia acostumada: e dix.
¶ Gratia dei sum id qd´sum: quia regnum tenui virginitatis: et regem genui castitatis: ingredientem et regredientem habui in palatio ventris filium imperatoris: et de manibus meis non amisi clauem regni pudoris. Volent dir sa merce als dits reys. o fills meus responent vos al que desijau saber: dich vos que les grans obres marauelloses que nostre senyor deu ha fetes en mi son per sola gracia e clemencia sua. Car hali plagut que tenint yo lo regne de virginitat haja concebut e parit lo rey de castedat: e dins lo palau del ventre meu es entrat e exit lo fill del emperador eternal e de la mia ma no he leixada james la clau del regne de puritat virginal. E hoida aquesta resposta de la senyora los sancts reys foren tant inflamats en la amor de sa senyoria que ficant lo genoll dauant sa altesa: digueren.
¶ O virgo virginum reffugium opressorum et summe deitatis oraculum: pro peccatoribus es effecta: nam peccatores hoc meruerunt: vt mater efficereris altissimi: et propter iperos (i+ p en virgulilla +ros) inuenisti gratiam apud deum: non enim audebat homo: se tante credere magestati: per seipsum accedere ad deum suum: nisi tu mediatrix interuenisses: per quam velut per scalam ad nos descenderet summus deus: et ad ipsum ascenderet ymus homo.
Volent dir. O verge e senyora sobre totes les vergens reffugi e solaç als tribulats e posats en pressura vos sou aquella intercessora e aiudadora qui dels peccadors sou e sereu feta aduocada: e aço han senyora meritat los peccadors que vos siau constituida mare del altissim deu e senyor: e per ells hauem trobat gracia dauant la magestat diuina reconciliant los ab la sua clemencia. O senyora excellent que no fora lome gosat de pensar atreuirse tant que per si mateix se hagues acostar a tanta magestat com es la del seu deu y senyor si vos mediadora no fosseu entreuenguda: per lo mija de la qual axi com per scala es deuallat a nosaltres lo sobiran deu omnipotent. E sa clemencia es pujat lome qui es pols e cendra.

Capitol liiij. Com lo quint dia vingueren los sancts principats: a visitar la senyora.

Capitol liiij. Com lo quint dia vingueren los sancts principats: a visitar la senyora.

Apres de aquests vengueren los sancts principats e rebels lo camarlench (camarlenth) miquel ab molta reuerencia e veneracio e portals dauant la senyora: dient a sa merce. O excellent senyora veus açi los singulars religiosos de la cort del vostre diuinal fill: que no entenen ni pensen sino en hobeir los seus sancts manaments. ¶ E aquests senyora axi fundats en sancta hobediencia indueixen los homens els consellen de hobeir a nostre senyor e a tots los prelats per amor sua. E la senyora que singularment ama los hobedients feu tanta festa de aquests gloriosos princeps e se alegra tant de la sua venguda que a tots fon manifest esser per sa senyoria molt amats e estimats e fauorits. Acceptant los sa altesa per familiars seruidors a ella molt cars. E no solament volgue que vna de les sues reals donzelles danças ab lo capita principal ans mana a les tres pus amades: ques leuen ensemps: e dançen e ballen e canten ab aquell princep hobedient e ab los seus seguidors: car dignes son de tota honor e gloria. E los noms de les dites donzelles son hobediencia: virginitat e pobrea. les quals molt alegres se leuaren a dançar ab aquells sancts angels concordant ab ells en totes coses e ells no menys ab elles. ¶ Coneixent clarament que tots segueixen vna intencio: ço es de hobeir lo creador e seguir la voluntat sua. ¶ E apres lo dançar e ballar cantaren les tres dites donzelles ab tanta armonia e dolçor que tots los angels que aqui eren digueren a la senyora. Verdaderament senyora aquestes veus tan excellents e de tanta concordança no fan a separar: ans deuen star tostemps en vna. E com vostra senyoria delliberara collocarles en matremoni ab los religiosos esdeuenidors sia de vostra merce que cascu de ells se spose ab les tres e seran molt ben heretats de posseir vna tal terna. ¶ Ab tot senyora que sera als dits religiosos molt treballos e difficil conseruar les tres sposes sues en son real stat e amarles egualment fins a la mort: e poran be dir. ¶ Tria sunt difficilia. Car aquestes tres virtuts son tan difficils de seruar que noy basta la humanal força: si per deu singularment no es ajudada. E perço nosaltres tots qui som del dit orde dels principats serem specials aduocats e consellers dels tals religiosos. E com los veurem vn poch cansats del comport d´aquestes senyores sposes sues: direm a cascu de ells. ¶ Inspice et fac secundum exemplar quod tibi in monte monstratum est. Volent dir. O religios quit (qui te; que te) canses de poch treball e no coneixes la heretat gloriosa: que per lo matremoni de aquestes tres donzelles has aconseguit: alça los vlls e mira e fes segons lo exemplar que te es mostrat en la alta muntanya. Aquest exemplar senyora sera lo amat fill vostre: qui pujara en la muntanya de la creu per hobediencia del seu diuinal pare: essent aqui en exemple e regla de tots los religiosos. ¶ Et quicumquem (qcúq3) hanc regulam secuti fuerint pax super illos et misericordia. Car tots los que esta regla seguiran aconseguiran pau de consciencia e pervendran al regne de parays hon reluu la misericordia diuina sobre tots aquells qui seguint lo senyor fill vostre amaran e conseruaran aquestes donzelles axi com ell les ha amades e seruades. ¶ E les dites tres virtuts vehent se axi lohades e magnificades per los sancts angels volent dar de aço gloria a la inmensa (imésa, imensa) trinitat començaren a cantar ab gran alegria dient. ¶ In magestatis solio tres sedent in triclinio: nam non est consolatio completa solitario. E acabat lo cantar besaren la ma a la senyora suplicant la senyoria que no les vulla separar segons per los dits angels li es stat supplicat. E sa merçe los ho promete ab molt plaer. ¶ E d´aço elles feren grandissima festa e los gloriosos princeps ab elles: e axi passaren aquella jornada.

Capitol LXXVI. Com los sancts reys partits del senyor: tornaren en sos regnes:

Capitol (falte LXXVI). Com los sancts reys partits del senyor: tornaren en sos regnes: E de la gran indignacio de Herodes.

Volents se partir los dits Reys lo cortes spos de la senyora Joseph los volgue acompanyar fins a mar e fon ab ells fins foren en fusta: confortant los tostemps: e dient. ¶ Viriliter agite et confortetur cor vestrum. E com hagueren donada vela: els haguen perdut de vista retorna Joseph al senyor: e a la sua mare ab infinides recomandacions de aquells qui ab tan gran enyorament seguexen son cami. E sabuda aquesta noua per Herodes que los reys que ell speraua retornassen a ell sen eren partits amagadament tingues per scarnit trobantse axi decebut. De que vingue en tanta furia e malicia que del tot ixque de seny. Car tota persona per sauia que sia si es molt affectada en alguna cosa pert lo juhy rahonable en aquella. E perço ha dit vn sabut e valent home. ¶ Perit omne iudicium cum res transit in affectum. Axi li pres aquest miserable Herodes: car ab la gran fama que tenia de sostenir la honor e stat en ques trobaua que res de raho no coneixia: e cuydat enganar los dits reys engana si mateix. E perço diu Jeremies dreçant son parlar a aquest rey frenetich. ¶ Tu enim docuisti eos aduersum te: et erudisti in caput tuum: nunquit (núqt) non dolores aprehenderunt te quasi mulierem parturientes. Volent dir. O foll Rey herodes de quet congoixes: e no sabs que tu has mostrat lo cami a aquests reys: els has informat de les prophecies que parlen hon deuia naixer lo verdader Rey de aquest regne: que tu posseeixes tirannicament: sies cert que has parlat contra lo teu cap: e perçot prenen ara ab molta raho dolors axi com dona que va de part. E no speres goig de ta dolor ne fi en ta pena: ab malicia est anat: e malicia te ha tancat los camins que res no has ates del que desijaues. ¶ Be li ha seguit a aquest desauenturat Herodes: ço que diu Salamo. ¶ Quod timet impius veniet super eum. Car del que mes se tem lo peccador impiados: allo li ve damunt. E vehent aquest maluar rey que no podia hauer nenguna raho dels reys qui per mar sen eren anats ab lo vent molt prosper: ne sabia cosa nenguna del senyor e Rey messies de qui tant se temia: delibera matar tots los fills dels juheus per hoy del dit senyor. ¶ E la senyora mare sua sabuda aquesta noua resta molt temerosa del tresor diuinal a sa senyoria acomanat: ab tot que ja per aquesta temor nos parti del loch hon hauia parit fins foren complits los quaranta dies: segons manaua la ley: ab tots sa senyoria no fos obligada a la obseruança daquell manament volguel tenir: donant exemple a tots los obseruadors de les leys diuinals que no solament se sotsmeten al que son obligats: mas encara a tota ordinacio virtuosa.