Mostrando las entradas para la consulta fel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de mayo de 2026

valencià vs català


(N. E. Texto no editado, ni corregido por mí.)

ALGUNES DE LES MOLTES DIFERENCIES ENTRE VALENCIÀ I CATALÀ


A.- Subsistema lèxic.



No és precís que siguen moltes les diferencies lèxiques. No és la cantitat, sino la calitat de significació que tenen en el procés de formació de la llengua i en la freqüència d’us. Tenen gran valor com a traços pertinents de diferenciació les paraules que no tenen significat propi, com les preposicions, conjuncions, adverbis, determinatius, possesius, personals, numerals, etc. Els noms, calificatius i verps no són tan valorables perque es presten a abundar en sinònims. Ademés s’ha de tindre ben present que els arcaismes no son paraules valencianes: ho foren en son temps, pero ara son fosils. Poden documentar-se, pero s’han d’archivar. Quant ara s’usen eixos termes fosils valencians, notem que no ho fan perque estiguen en els clàssics valencians, sino perque son català vulgar actual. No servixen per a diferenciar o no els sistemes llingüístics. 


Com a eixemples indicatius podem citar l’artícul masculí i neutre lo (cat. el), determinatiu este (c. aquest) , possesiu seua (c. seva), personal vosatres - vosatros (c. vosaltres), numeral deneu (c. dinou), preposició en (c. a), conjunció puix (c. doncs), adverbi aci (c. aquí), casi o quasi (c. gairebé)… 


Les diferencies lexiques que es troben entre el castellà i qualsevol dels seus dialectes, o d’atra llengua, son menors sense dubte que les que hi ha entre la llengua valenciana i el català. 


B.- Subsistema fonologic .


El fonema és l’unitat mínima determinant de significacions diversificades, l’unitat distintiva mínima que nos permet diferenciar dos significats. Quant substituïm en una paraula un fonema per un atre obtindrem un significat diferent: Canviant el fonema /n/ de la paraula "nas" pel fonema /p/ convertint-se en "pas", ha variat la significació. 


El sistema fonològic és característic d’una llengua, i en ell son importantíssimes les "oposicions fonològiques" perque definixen la seua individualitat en major pes que les lèxiques o morfosintactiques. 


El sistema fonològic valencià es diferent del català. El mateix Badia Margarit no vol definir be el català per les raons que després eixiran i afirma, tractant dels canvis de significació, que: 

"Néamoins, les choses en sont pas toujours aussi claires qu’on pourrait le croire". ("Sons i fonemes de la llengua catalana", Barcelona, 1988, p.19) 

És evidentíssim per a tots, encara que no siguen versats en la matèria, que el sistema vocàlic valencià, de 7 vocals perfectament definides, totes elles en valor de fonema, es contraponen al caotic sistema vocalic català, de set vocals toniques i tres atones. En català, segons M. Palau Martí, les tres atones (la i, la u, i la vocal neutra que no existix en valencià) són els tres fonemes vocàlics del català. 


Badia Margarit no accepta l’afirmació científica de Palau Martí perque acceptar-ho deixaria fora del "domaine linguistique catalan… grandes régions de la langue" (pensem en Valencia) i estaria en contra de "l’unité de la langue catalane" (p. 43). O siga que el dogma de l’unitat de la llengua catalana, en la que inclouen el valencià, es primordial sobre el criteri científic de distinció de fonemes entre el català i el valencià. 

Entidades políticas en la conquista de Valencia, Antonio Ubieto Arteta

En el sistema vocàlic, pero sobre tot en el sistema consonàntic, hem de tindre present que les diferencies poden desdibuixar-se si l’estudi comparatiu es fa sobre el paper escrit, perque les diferencies reals no apareixen moltes voltes quant s’usen ortografies etimologistes o arcaiques, com les dels catalans i els catalanisadors valencians, pero que són evidents per a qui estudia el parlar viu del poble. 


Dites diferencies afecten al modo d’articulació, a l’introducció de nous sons en paraules de la mateixa etimologia, a la germinació, a grups consonàntics arcaics, a la pèrdua o conservació de diferents sons. Vore "Fonètica de la Llengua Valenciana" de GUINOT I GALAN, p. 293-303. 


C.- Subsistema ortogràfic . 


L’interés que tenen els catalanisadors del poble valencià en que l’ortografia que usen els que escriuen en valencià siga idèntica a la de l’Institut d’Estudis Catalans no es una qüestió trivial. Molt al contrari, es un assunt fonamental per a les seues intencions. 


Perque tot sistema ortogràfic es un compromís entre la tradició gràfica i la realitat fonològica; i un canvi ortogràfic te una importància enorme quan afecta a l’articulació de les paraules entranyant un canvi fonològic. 


Qualsevol canvi fonològic afecta a la mateixa identitat i individualitat de la llengua. I si s’obliga a tal canvi ortogràfic, es ferix el sistema fonològic, pero se’l ferix greument, perque en açò no hi ha ferides lleus. 


Per això, qui vol absorbir una llengua, primer ha de matar-la llevant-li la seua identitat i individualitat. I es conseguix pel camí de l’ortografia. ¡Pareix tan inocent i de tan poca importància …! Pero el veri que du dins tal realisació es decisiu . 


Alguns eixemples de forçaments de canvi ortogràfic que implica canvi de fonema: 




Elig (v.) canviat a Elx (c.) L’últim fonema /prepalatal africat sort/ es convertix en /prepalatal fricatiu sort/. Yo (v.) canviat a Jo (c.) El primer fonema /mig-palatal fricatiu sonor/ es convertix en /prepalatal africat sonor/. normalisar (v.) a normalitzat (c.) Canvi de /alveolar fricatiu sonor/ a /alveolar africat sonor/. Valencia (v.) canviat a València (c.) Canvi de /e tancada/ a /e oberta/, diferents fonemes que distinguixen, p.e. Valencia (ciutat) de valència (valor de combinació d’un element químic). chufa (v.) canviat a xufa (c.) orchata (v.) canviat a orxata (c.) Canvi de /prepalatal africat sort/ a /prepalatal fricatiu sort/.




Les persones que ignoren els mecanismes llingüístics i les relacions entre els fonemes i les lletres representatives poden creure que eixos canvis ortogràfics son producte d’una elaboració "científica", com diuen els interessats en difondre la falsetat baix el nom de la ciència. Els valencians no previnguts poden caure en la confusió d’acceptar una forma arcaica o exòtica que li presenten baix una aureola "científica", sense saber explicar per que. 

La realitat es que no es científic; que estan proposts i exigits, el canvi i l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, per a llevar-li a la llengua valenciana la seua individualitat. 


D.- Subsistema morfosintàctic. 


Les diferencies morfosintàctiques son les que hui, en sentit estricte, constituïxen les diferencies "gramaticals". Aplicant criteris de llingüística sincrònica, els traços pertinents de diferenciació son notables i evidents, de modo que no pot dir-se sense enganyar que valencià i català tenen la mateixa gramàtica. 


Remetem a la bibliografia, perque son moltes les diferencies morfosintàctiques. Posarem tan sols uns quants eixemples. 


En la flexió verbal. 



Són formidables traços pertinents les formes respectives de la flexió verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En català hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valencià: 


Els catalans usen "ser" per a expressar ubicació després de canvi: "ja hi som aquí" (v. ya estem ací); i "estar" per a una acció passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro). 


Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià: Català "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en català: "he vist mon pare". 


Valencià: verps que indiquen companyia, relació d’instrument o mig del qual u se val, duen la preposició "en" (o "ab" arcaica), mentres el català porta "amb". 


Català: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore al fill). 


Català: reflexiu "hom", introduint una oració impersonal, no existix en valencià: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu). 


Català: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot content" (v. content) 



Conjugació verbal. 


Es tan diferent la conjugació valenciana de la catalana que hauríem de recórrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicació: 



c. tenir, venir, veure v. tindre, vindre, vore 

c. prengui, prenguem v. prenga, prengam 
c. donés, sofrix v. donara, sofrira 
c. neixer, treure v. naixer, traure 
c. seure, ensopegar v. assentarse, entropeçar 
c. temo, perdo(1ª pers.) v. tem, perc 
c. visc, cresc v. vixc, creixc 
c. creiem, caieu v. creem, caeu 
c. perdi, creixis v. perga, creixques 
c. veuré, veuries v. voré, vories 
c. plangui, planguí v. planyga, plangyuí 
c. vinguem, vingueu v. vingam, vingau 
c. serveix, converteix v. servix, convertix 
c. obre, omple v. obri, ompli 
c. sofert, omplert v. sofrit, omplit 
c. amansir, espessir v. amansar, espesar 
c. sapiga, sapigues v. sapia, sapies 
c. culli, cullis v. cullga, cullgues 
c. tusso, tussi v. tusc, tusca 
c. cuso, cusi, cusis v. cusc, cusca, cusques 


Preposicions. 


El català usa preposicions pospostes en una construcció que no tenim en valencià ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arròs sense conill). Uns quants eixemples, sense explicació, donaran idea de la diferenciació: 



c. s’entesta que li donen v. s’encabota en que li donen 

c. es queixaven que v. es queixaven de que 
c. anarem en aquell lloc v. anàrem a aquell lloc 
c. estic a Valencia v. estic en Valéncia 
c. prometre de veure v. prometre vore 
c. Jaume veu Pere v. Jaume veu a Pere 
c. pensar a dir-ho v. pensar en dir-ho 
c. no m’era permes d’anar v. no m’estava permés anar 
c. pis per llogar (causal) v. pis per llogar 
c. pis per llogar (final) v. pis per a llogar 
c. a la tarda v. per la vesprada 
c. al dessota de v. baix de 
c. al davant de v. davant de 
c. al defora de v. fora de 
c. malgrat v. a pesar de 

Substantius. 


Diferencies de gènero, encara que en totes les llengües romàniques es conserva el que tenim en llatí, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres: 




c. (el) fel v. (la) fel 

c. (el) aventatge v. (la) ventaja 
c. (el) escafandre v. (la) escafandra 
c. (la) aladre v. (el) aladre 


També diferencies en el mateix gènero 


c. jueva v. jueua 

c. princessa v. princesa 
c. alcaldessa v. alcaldesa 
c. comtessa v. comtesa 
c. el periodista (masc.) v. el periodiste (masc.) 
c. el maquinista (masc.) v. el maquiniste (masc.) 


Diferencies en número, els que passen al plural de diferent forma en català i en valencià: 



c. [papés] v. papers 

c. [carrés] v. carrers 
c. homes v. hòmens 
c. joves v. jóvens 
c. presupostos v. presuposts 
c. boscos v. boscs 
c. generes v. gèneros 
c. quadres v. quadros 
c. litres v. litros 
c. goigs v. gojos/goigs 
c. desigs v. desijos/desigs 
c. assumpte v. assunt 
c. culte v. cult 

Adjectius. 


En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjectius i pronoms): 



c. meva v. meua 

c. teva v. teua 
c. el meu (neutre) v. lo meu (neutre) 
c. el nostre (neutre) v. lo nostre (neutre) 
mes, tes, ses 

Demostratius: 


c. aquest v. est/este 

c. aqueix v. eix/eixe 

numerals cardinals: 


c. vuit v. huit 

c. dinou v. dèneu 
c. seixanta v. xixanta 
c. dues-centes v. doscentes 
c. milio v. milló 

Numerals ordinals: 


c. cinqué v. quint 

c. sisé v. sext 
c. vinté v. vigèsim 


Partitius i colectius: 


c. meitat v. mitat 

c. miler v. miler/miller/millar (Fullana) 

Quantitatius: 


c. força v. molt 

c. quant pa v. quant de pa 
c. fa molt fret v. fa molt de fret 
c. quanta de neu v. quanta neu 

Indefinits: 


c. altre v. atres 

c. abdues v. les dos 
c. nombrós v. numerós 



Articul definit. 



En català està proscrit l’artícul masculí en les formes LO i LOS, que el valencià manté vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar. 

En valencià sol ser incorrecte posar l’artícul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en catala. 


Pronom personal. 


En valencià el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI: 


c. hom diu per tot arreu v. se diu per onsevol 

c. jo us mane v. yo vos mane / yo tos mano en chapurriau
c. Que no hi es? v. ¿ que no està ? 

En valencià es pot dir A ELL o AD ELL, i D’ELL, referint-se a persones o coses; en català s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses: 



c. en turnem a parlar v. tornem a parlar 



Frases i tractaments: 



c. davant meu v. davant de mi 

c. darrere teu v. darrere de tu / detrás de tu en chapurriau
c. aquest és pintat per mi v. este està pintat per mi 
c. vos v. vosté


Adverbis: 

Hi ha un grapat d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmació, negació i dubte. Uns eixemples significatius: 


c. lluny v. llunt / llun

c. sota, dessota v. baix, baix de / baix, davall, devall (de)
c. endavant v. davant, cap davant / cap aván, aván, avan y crits
c. al damunt v. damunt / damún, a damún de
c. aleshores v. llavors / entonses, allabonses, allacuanta
c. avui v. hui / avui
c. aviat v. pronte / pronte
c. a entrada de fosc v. a boqueta nit / cuan se fa de nit
c. demà passat v. despusdemà / despuesdemá
c. abans d’ahir v. despusahir / antesahí
c. dos quarts de nou v. les huit i mija / les vuit y mija
c. de cop sopte v. de repent / de repén ( de qué s'ha mort? De repén )
c. s’un plegat v. d’una volta / de una vegada, de una volta, de una tongada
c. no facis pas el meu v. no faces lo meu / no faigues lo meu
c. mai no vindras v. no vindràs mai / no vindrás may

Bueno me ha sabido a poco, así es que aquí os pongo algo que podemos contestar cuando nos dicen eso de....."Todas las Universidades del mundo dicen que son la misma lengua":


En Abril de 1980, se celebró en Palma de Mallorca, el XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica, patrocinado por la "Société de Linguistique Romane" y organizado por la "Cátedra Ramon Llull" de la Universitat de Barcelona y el "Estudi General Lul.lià" de Palma. El cual se desarrolló durante los días 7 al 12 y al que acudieron 723 congresistas de 31 países.


En el transcurso de una Sesión Plenaria, el Comité Organizador, de mano de su Secretaria presentó a la firma de los 723 congresistas el siguiente documento: "Los romanistas abajo firmantes, participantes del XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica, manifiestan su satisfacción por los progresos recientemente obtenidos por la lengua catalana mediante su normalización con la creación de nuevos centros de investigación, la incorporación de la lengua en sus diversos grados de enseñanza, la multiplicación de publicaciones y otras manifestaciones culturales, si bien no ha alcanzado aún en los medios de comunicación social la intensidad deseable. Lamentamos, sin embargo, las tentativas de secesión idiomática efectuadas en el País Valenciano por ciertos grupos de presión por razones desprovistas de todo fundamento científico. El catalán, como quiera que es un idioma, tiene su propia estructura; bien definida, y los romanistas de este XVI Congreso consideran inaceptables las tentativas de fragmentación lingüística."


De los 723 congresistas solo 36 estamparon su firma aceptando el contenido del documento; con el agravante de que de los componentes del Comité Científico (22) solo lo firmaron 7. O sea, para los catalanistas "todo el mundo científico" y "toda la romanística internacional" y todas las Universidades del mundo, se reduce tan solo a 36 cientificos de 723. 


Ni decir cabe que, realmente, el criterio científico de la "romanística internacional" se corresponde con el de la mayoría de científicos (687) que no comulgaron con las infundadas teorías catalanistas. Valenciano y Balear son dos lenguas secularmente diferentes e independientes del Catalán y en consecuencia no puede existir "fragmentación lingüística" del Catalán puesto que no forman parte de esta lengua.]


Y para cuando os dicen que son la misma lengua porque son iguales, les podeis poner esto:


1) Valenciano: Este, esta, estos, estes.

Catalán: Aquest, aquesta, aquests, aquestes. 

2) Valenciano: En, antiguamente ab, ambas equivalen en castellano a la preposición “con”.

Catalán: Amb, jamás utilizada en el idioma valenciano 

3) Valenciano: Este - Eixe - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales)

Catalán: Aquest - Aqueix - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales) 

4) Valenciano: Açi - Ahí - Allí.

Catalán: Aquí - (no tiene) - Allí. 

5) Valenciano: Meua, teua, seua.

Catalán: Meva, teva, seva. 

6) Valenciano: Mosatros, vosatros, mos, vos.

Catalán: Nosaltres, vosaltres, ens, us. 

7) Valenciano: Atre, atra, atres.

Catalán: Altre, altra, altres. 

 Valenciano: Huit, deneu, xixantahuit, doscentes, millo, quint, sext, vigesim.

Catalán: Vuit, dinou, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté. 

9) Valenciano: Pos mentres que prenga molt de pa en chocolate (uso de "-a", uso de "en").

Catalán: Doncs mentre que prengui gaire pa amb xocolata (uso "-i", uso de "amb"). 

10) Valenciano: Hui, els bous estan en Muchamel (uso del verbo "estar", uso de "en"). 

Catalán: Avui, els toros son a Mutxamel (uso del verbo "ser", uso de "a"). 

11) Valenciano: Ha segut un chic (uso del verbo "ser" para formas pasivas).

Catalán: Ha estat un noi (uso del verbo "estar" para formas pasivas). 

12) Valenciano: Davant de mi esta el sapo ("de + mi/tu/ell/mosatros/vosatros/ells).

Catalán: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur). 

13) Valenciano: Te que ser vert, no roig.

Catalán: Te que esser vert, no pas vermell (uso del "pas" en negaciones). 

14) Valenciano: Ademes, lo pijor es que yo pense aixina (uso de "lo", uso de "-e").

Catalán: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (uso de "el", uso de "-o"). 

15) Valenciano: Dos homens menuts y dos chiques boniques (uso de "menut/chiquico").

Catalán: Dos homes petits i dues noias macas (uso de "petit" diminutivo, "dues" femenino). 

16) Valenciano: Se diu molt pronte aixo (uso de "se" impersonal).

Catalán: Hom diu força aviat aixo (uso de "hom" impersonal). 

17) Valenciano: Articul, vehicul, vincul (uso de "-cul". Salvo "muscle", "mascle").

Catalán: Article, vehicle, vincle (uso de "-cle"). 

1 Valenciano: Formalisar, realisat, analisà (uso de "-isar", "-isat", "-isà").

Catalán: Formalitzar, realitzat, analitzada (uso de "-itzar", "-itzat", "-itzada"). 

19) Valenciano: Chufa, chutar, che (uso de "ch-").

Catalán: Xufa, xutar, xe (uso de "x-"). 

20) Valenciano: Mege, plaja, coche (uso de "g", "j", "ch").

Catalán: Metge, platja, cotxe (uso de "tg", "tj", "tx"). 

21) Valenciano: Novela, ilicità, colege (uso de "l").

Catalán: Novel.la, il.licità, col.legi (uso de "l.l"). 

22) Valenciano: Pronte, conte, assunt (uso de "n").

Catalán: Prompte, compte, assumpte (uso de "mp"). 

23) Valenciano: Pobrea, rarea, durea (uso de "ea").

Catalán: Pobresa, raresa, duresa (uso de "esa"). 

24) Valenciano: Regateig, braceig (uso de "-eig").

Catalán: Regatejo, bracejo (uso de "-jo"). 

25) Valenciano: Les chiques. Les idees. Les dos voltes (uso de "les", "-es").

Catalán: Las noias. Las ideas. Las duas vegadas (uso de "las", "-as"). 

26) Valenciano: Noroest, surest, surafrica.

Catalán: Nord-oest, sud-est, sud-africa. 

27) Valenciano: Carlos y Ampar estan ahí menjant polp. 

Catalán: El Carles i la Empar son allí menjant pop (uso de artículo ante nombre propio). 

2 Valenciano: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentarse, naixer, traure...

Catalán: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, seure, neixer, treure... 

29) Valenciano: Insistixc, seguixc, sapien, creguen, haja, feres, donares, referix...

Catalán: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix... 

30) Valenciano: Elig (uso de "-ig" sonido "ch" castellana).

Catalán: Elx (uso de "-x" sonido "ch" francesa).

Me gustaría hacer algunas puntualizaciones con el fin de mejorar este buen trabajo ...



Cita Iniciado por JOSE2 Ver mensaje
Y para cuando os dicen que son la misma lengua porque son iguales, les podeis poner esto:

1) Valenciano: Este, esta, estos, estes.
Catalán: Aquest, aquesta, aquests, aquestes.

2) Valenciano: En, antiguamente ab, ambas equivalen en castellano a la preposición “con”.
Catalán: Amb, jamás utilizada en el idioma valenciano

3) Valenciano: Este - Eixe - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales)
Catalán: Aquest - Aqueix - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales) – La forma “Aqueix”, normalmente, ni se usa: en este caso, también se dice “Aquell”.

4) Valenciano: Açi - Ahí - Allí.
Catalán: Aquí - (no tiene) - Allí.

5) Valenciano: Meua, teua, seua.
Catalán: Meva, teva, seva.

6) Valenciano: Mosatros, vosatros, mos, vos.
Catalán: Nosaltres, vosaltres, ens, us.

7) Valenciano: Atre, atra, atres.
Catalán: Altre, altra, altres.

 Valenciano: Huit, deneu, xixantahuit, doscentes, millo, quint, sext, vigesim.
Catalán: Vuit, dinou, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté.

9) Valenciano: Pos mentres que prenga molt de pa en chocolate (uso de "-a", uso de "en").
Catalán: Doncs mentre que prengui gaire pa amb xocolata (uso "-i", uso de "amb").

10) Valenciano: Hui, els bous estan en Muchamel (uso del verbo "estar", uso de "en").
Catalán: Avui, els bous son a Mutxamel (uso del verbo "ser", uso de "a"). – En mi pueblo, siempre decimos “Bous”: “Toro” es castellano.

11) Valenciano: Ha segut un chic (uso del verbo "ser" para formas pasivas).
Catalán: Ha estat un noi (uso del verbo "estar" para formas pasivas).

12) Valenciano: Davant de mi esta el sapo ("de + mi/tu/ell/mosatros/vosatros/ells).
Catalán: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur).

13) Valenciano: Te que ser vert, no roig.
Catalán: Te que esser verd, no pas vermell (uso del "pas" en negaciones). – “Esser” coexiste con “Ser” e incluso se usa más ésta última; supongo que el último “vert” era un lapsus.

14) Valenciano: Ademes, lo pijor es que yo pense aixina (uso de "lo", uso de "-e").
Catalán: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (uso de "el", uso de "-o").

15) Valenciano: Dos homens menuts y dos chiques boniques (uso de "menut/chiquico").
Catalán: Dos homes petits i dues noies maques (uso de "petit" diminutivo, "dues" femenino). – Aunque nunca he sido amiga de las normas fabrianas, no queda más remedio que aceptarlas a la hora de hacer las comparaciones; la fonética será otra cuestión a tratar más adelante.

16) Valenciano: Se diu molt pronte aixo (uso de "se" impersonal).
Catalán: Hom diu força aviat aixo (uso de "hom" impersonal).

17) Valenciano: Articul, vehicul, vincul (uso de "-cul". Salvo "muscle", "mascle").
Catalán: Article, vehicle, vincle (uso de "-cle").

1 Valenciano: Formalisar, realisat, analisà (uso de "-isar", "-isat", "-isà").
Catalán: Formalitzar, realitzat, analitzada (uso de "-itzar", "-itzat", "-itzada").

19) Valenciano: Chufa, chutar, che (uso de "ch-").
Catalán: Xufla, xutar, oi (uso de "x-"). – En catalán es “xufla”, no “xufa”; respecto a “che”, aunque tenemos un equivalente genuíno como “oi”, para este caso consistente en demostrar que en valenciano distinguen entre sonidos africados sonoros y sordos, es irrelevante.

20) Valenciano: Mege, plaja, coche (uso de "g", "j", "ch").
Catalán: Metge, platja, cotxe (uso de "tg", "tj", "tx").

21) Valenciano: Novela, ilicità, colege (uso de "l").
Catalán: Novel.la, il.licità, col.legi (uso de "l.l").

22) Valenciano: Pronte, conte, assunt (uso de "n").
Catalán: Prompte, compte, assumpte (uso de "mp"). – Aunque aquí la intención sea otra, aquí, la forma “prompte” no existe a no ser de forma local en pueblos fronterizos con Valencia o Aragón; nosotros siempre decimos “Aviát”.

23) Valenciano: Pobrea, rarea, durea (uso de "ea").
Catalán: Pobresa, raresa, duresa (uso de "esa").

24) Valenciano: Regateig, braceig (uso de "-eig").
Catalán: Regatejo, bracejo (uso de "-jo").

Alguna vez lo he comentado y Rudy también: Aquí se ha mezclado el tocino con la velocidad; parece ser que en el caso valenciano, estamos ante sustantivos, mientras que en el caso catalán, en vez de sustantivos, se han puesto la forma de la primera persona singular del Presente de Indicativo de los verbos de los cuales parten las acciones verbales de los ejemplos valencianos; por tanto:

Si la intención es la del ejemplo valenciano, es decir, comparar sustantivos, entonces el punto 24 es irrelevante ya que en ambas lenguas es “Regateig”, “Braceig”, ...

Pero si por contra, la intención es comparar las primeras personas del Presente de Indicativo de los verbos de la primera conjugación, entonces se pueden aprovechar, pero quedarán de la siguiente manera:

Valenciano: Regatege, bracege / bracille, ...
Catalán: Regatejo, bracejo, ...


25) Valenciano: Les chiques. Les idees. Les dos voltes (uso de "les", "-es").
Catalán: Les noies. Les idees. Les dues vegades (uso de "las", "-as"). – Aquí digo lo mismo que en el punto 15.

26) Valenciano: Noroest, surest, surafrica.
Catalán: Nord-oest, sud-est, sud-africa.

27) Valenciano: Carlos y Ampar estan ahí menjant polp.
Catalán: El Carles i la Empar son allí menjant pop (uso de artículo ante nombre propio).

2 Valenciano: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentarse, naixer, traure...
Catalán: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, asseure / seure, neixer, treure...

29) Valenciano: Insistixc, seguixc, sapien, creguen, haja, feres, donares, referix...
Catalán: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix...

30) Valenciano: Elig (uso de "-ig" sonido "ch" castellana).
Catalán: Elx (uso de "-x" sonido "ch" francesa).
Asímismo, hay otras diferencias a añadir que incorporaré en cuanto las recuerde en este mismo punto. Aquí va una más:

31) Valenciano: Bandit, agranador, cantor, cascarrabies, charrador, ...

Catalán: Trabucaire, escombrariare, cantaire, rondinaire, xerraire, ... (sufijos en -aire, inexistentes en valenciano como se puede ver).

32) Valenciano: Albornús, alcamfor, alcatrós, alcassaba, algassara, almagasén, almagassenar, almidó, alquitrà, atalaya, ...

Catalán: Barnús, camfora, mascarell, ciutadella, gatzara, magatzem, emmagatzemar, midò, quitrà, talaia, ...

(El árabe dejó mayor huella en el valenciano evidentemente).


33) Muchas palabras que en castellano acaban en "-neo", en valenciano lo hacen en "-neu" mientras que en catalán acaban en "-ni".


Valenciano: Calcàneu, coetaneu, contemporaneu, craneu, erròneu, espontaneu, homogéneu, idoneu, mediterràneu, ...

Catalán: Calcani, coetani, contemporani, crani, erroni, espontani, homogeni, idoni, mediterrani, ...

34) Lo dicho en el 33, también ocurre con otras palabras acabadas en "-eo":


Valenciano: Calcàreu, cesàreu, cetàceu, ciclòpeu, cinéreu, nucleu, petròleu, ...

Catalán: Calcari, cesari, cetaci, ciclopi, cineri, nucli, petroli, ...

35) Terminaciones en -us que no existen en valenciano, salvo excepciones técnicas.


Valenciano: Ano, cirro, feto, foco, globo, poro, rito, tipo, ...

Catalán: Anus, cirrus, fetus, focus, globus, porus, ritus, tipus, ...

36) Otras terminaciones en "-o" que, por diversas razones, existen en valenciano aparte del caso concreto del punto anterior.


Valenciano: Abadejo, acomodo, aforro / alforro, alardo, anodo, barco, baso, berberecho, bordo, borrego, boto, bovo, cacho, càgalo, caixco, caldo, caparrucho, caramelo, carbono, carinyo, carranco, cascavellico, càtodo, cefalòpodo, centeno, cervo, chaparro, chato, cigarro, clero, cobro, colomello, cómodo, contrabando, corbo, covarcho, cuenco, cuiro, curro, enterro, entreforro, erro, esperanto, esquerro, fallo, fardacho, fardo, filaracho, flasco, flato, floronco, fondo, gamberro, ganado, ganso, garramancho, gayo, gènero, guilopo, lavabo, litro, llauro, luto, macho, mamparo, manco, mètodo, metro, misto, modorro, moixo, mònstruo, moreno, mosseguello, mumo, nano, nudo, número, nyispro, pago, palmito, panfigo, pepino, período, pilotero, pipo, pito, potro, quadro, regomello, retrato, ritmo, roïdo, rombo, rumbo, sapo, sarro, senyorongo, sério, sexo, somordo, sorgo, sorro, soto, taco, talpo, teatro, tento, tío, topo, tormo, torondo, triumfo, vero, viudo, yayo.


Catalán: Bacallà, acomodació, estalvi, ostentació, anode, vaixell, arna, escopinya, bord, xai, bot o odre, ximple, cot, paràsit (au), casc, brou, caperutxa, caramel, carboni, afecte, carrau, pruna petita, càtode, cefalòpode, sègal o sègol, cérvol, rabasut, camús, cigarret o cigar, clergat, cobrament, ullal, comode, contraban, cove, catabauma, bol, cuir, manc o manxol, enterrament, entretela, errada o error, esperant, esquerre, fallada, llangardaix, fardell, filagarsa, flascó, floronc / forùncol, fons - profund, disbauxat, bestiar, oca, esborrall, flat, gaig, genere, entremaliat, rentamans, litre, terrelló, dol, mul, andròmina, menys, metode, metre, ensopit, pioc, monstre, bru o morè, ratapinyada, llumí, papu, nan, nus, nombre, nespra, pagament, pàmfil, ventall, cogombre, període, arpella, xumet, ufanós, poltre, quadre, curtesa, retrat, ritme, soroll, rombe, rumb, gripau, carrall, ricàs, seriós, sexe, somort, melca, guineu, soterrani, tac, talp, teatre, tacte, oncle, serrell, torm, nyanyo, triomf, veritable, vidu, avi.


Ya sé que esta lista ha sido un poco larga, pero como colofón, como no faltará algún listillo que nos sabemos, adelantaré que también hay palabras catalanas que no pierden la "o" final al margen de si en valenciano la pierden o no, o emplean otra palabra totalmente distinta:


Valenciano: Badoc, bonico o lindo, camerí, casino, chavo, chino-chano o chano-chano, choriç, churro, clochina, coralet o nyora, fadrinot, gancho, gaspacho, loro, mamarracho, monge, mono, orujol o brinsa, panoli o betzo, pens, perdonavides, porche o porchada, rádio, rancho, recreació, reencontre o retrobament, rellomello, rollo, safarrancho, troncho, tubo, visc o garcho.


Catalán: Totxo, maco, camerino, cassino, xavo, xino-xano, xoriço, xurro, musclo, bitxo, conco, ganxo, gaspatxo, lloro, mamarratxo, mico, monjo, oruxo, tonto, pinso, pinxo, porxo, ràdio, ranxo, esbarjo, retrobo, llomillo, rotllo, xafarranxo, tronxo, tub, guenyo o guerxo.


Mientras que otras son coincidentes en ambas lenguas: Amo, cagaferro, carro, cícero, estraperlo, euro, ferro, foto, gerro, gitano, golfo (de una porta), llobarro, moniato, monyo, moro, morro, mosso, moto, pallasso, periquito, piano, porro, sonso, suro, trío, verro, zero.


Otro más:


37) Terminaciones tecnicas de origen griego acabadas en castellano en -is, en valenciano se conserva y en catalán, en cambio, pierden la "s".


Valenciano: Anàlisis, archidiòcesis, catequesis, cianosis, cirrosis, crisis, litiasis, paràlisis, praxis, simbiosis, sintaxis, tesis, ...

Catalán: Anàlisi, arxidiòcesi, catequesi, cianosi, cirrosi, crisi, litiasi, paràlisi, praxi, simbiosi, sintaxi, tesi, ...

CASTELLANO……..…VALENCIANO……….…..CATALAN


ABONO......................FEM.................... ..........ADOB

ABUELO....................YAYO.................... .......AVI
BARATIJA................QUINCALLLA...........GALIN DAINA
BESO..........................BES................. ..............PETO
CERILLA..................MISTO.................... .....LLUMI
COMADRONA….....COMARE....................LLEVADORA
COMEDERO.............GAMELLA................OBI
CURIOSIDAD...........DOTORERIA............TAFANERI A
DESAZON.................DESFICI................... ..NEGUIT
EMBOSCADA..........CELADA....................PARAN Y
FAENA……………..QUEFER…………....FEINA
GENTUZA................GENTOLA................PURR IA
HABICHUELA….....FESOL......................MONGETA
INFORTUNIO…......MALASTRE….........DISSORT
JUICIO......................JUÏ................... .........JUDICI
LATIDO...................GLATIT................... .BATEC

CASTELLANO……..…VALENCIANO……….…..CATALAN

MALO........................ROÏN.................. .............DOLENT
NIÑO..........................CHIQUET............. .........NOI
OTOÑO.....................AUTOMME................. ..TARDOR
PARO……………….FOLGA………………..ATUR
RECREO..................RECREU.................... ....ESPLAI
SABAÑÓN................PRUNYO..................... ..PENELLÓ
TUERTO..................TORT...................... .......BORNI
UMBRIA..................OMBRAGE................... BAC
VOLTERETA….....VOLANTÍ.....................TOMBARE LLA
YESERO.................ALGEPSER..................G UIXAIRE
ZOPENCO..............SOQUELLOT..............GAMARÚ S

No, no creo que el titulo sea inapropiado, es una forma de llamar la atención para que se entre en el post y una vez dentro el contenido es incuestionable y puede animar ala gente a colaborar o al menos a leerlo y siguiendo con más cosas:


Esto se puede utilizar cuando nos digan que son el mismo indioma porque un catalan y un valenciano cuando hablan entre ellos se entienden y es porque es la misma lengua. Esto demuestra que esa afirmación, además de ser mentira notiene base:


ESTE ES EL DISCURSO DE BIENVENIDA DE D. MANUEL FRAGA COMO PRESIDENTE DE LA JUNTA GALLEGA Y ESTA ESCRITO EN GALLEGO, LOGICAMENTE: 


Coa emoción propia de quen se interna por primeira vez nun mundo apaixonante, escribo estas liñas, como quen escribe no aire, a xeito de benvida a quen decidira asomarse á realidade de Galicia a través desta fiestra electrónica. 


É a nosa unha pequena comunidade española, periférica e marítima, dique da Europa atlántica, meta do Camiño de Santiago, que forxou a súa identidade ó longo dos séculos sobre a base dunha lingua e unha cultura propias. Somos os galegos un pobo que desbordou os seus límites nunha inxente crecida humana que levou a galeguidade ata os máis arredados confíns do planeta. 


Somos un país orgulloso do propio, pero á vez aberto e cosmopolita, que a través da historia fixo da tolerancia e o entendemento pedras angulares da súa armazón social. 


A Galicia de hoxe aposta, como sempre, por conserva-lo mellor da súas tradicións, pero proxectándose decididamente cara á modernidade. Para iso veu realizando nos últimos anos un considerable esforzo político, económico e social, centrado na mellora e ampliación das súas infraestructuras básicas, de maneira moi especial no eido das tecnoloxías da comunicación, desde o convencemento de que constitúen o medio máis eficaz para acadar un verdadeiro avance social. 


Queremos estar na avanzada da sociedade da información e cada día damos un novo paso cara ese horizonte de futuro. A través das páxinas que seguen, quen o desexe poderá ir tendo cumprida noticia diso, e ademais poderá coñece-las iniciativas coas que entre todos, tanto desde o ámbito público coma desde o privado, estamos a construír a Galicia do terceiro milenio. 



Pues bien, hoy he tenido el gusto de descubrir el nombre del sistema lingüístico al que pertenece el idioma Valenciano y, por asombroso que parezca, no es otro que el "sistema lingüístico gallego-valenciano".

Si alguien me hubiera dicho hace unas pocas horas que el "gallego-valenciano" es el nombre del "sistema lingüístico" del que forma parte el idioma Valenciano no le habría dado crédito, pero resulta que es algo que he podido comprobar por mí mismo y ahora ya no tengo la menor duda de que ésto es así.

Yo, valenciano de nacimiento, escasamente ilustrado y poco dispuesto a salir de mi terruño, nunca conocí a persona gallega, ni estudié su lengua, ni visité su tierra, y sin embargo hace escasamente unas horas visité la página web de la Xunta gallega y tuve el gusto de leer el discurso de bienvenida de su presidente, el ilustre e ilustrado gallego D. Manuel Fraga, expresado en genuina lengua Gallega (perdón, a partir de ahora lengua "gallega-valenciana").( http://www.xunta.es/presiden/gsaludo.htm ).

Como digo, cientos de kilometros separan mi terruño valenciano del equivalente gallego, pocos estudios idiomáticos enaltecen mi parco (o inexistente) curriculum lingüístico (menos aún los referidos a la lengua "gallega-valenciana"), y sin embargo he sido capaz de entender con precisión meridiana todo el discurso de D. Manuel, gallego sin fisuras, en una lengua a la que hasta ayer consideraba distinta pero que hoy he de considerarla en unidad con el Valenciano y por tanto una misma lengua.

Sin haber estudiado jamás el idioma gallego lo entiendo, por tanto he de admitir la "unidad de la lengua" Gallega y Valenciana y llegar a la conclusión de que son el mismo idioma: el "gallego-valenciano".

Cierto es que algunas palabras no son exactamente iguales, pero si muy parecidas o parecidísimas, e igualmente algunos usos sintácticos o verbales también varían un poco, pero muy poco o poquísimo (al menos yo lo advierto así y eso que no he estudiado nunca "gallego-valenciano").

Yo creo que lo anterior tiene fácil enmienda. Lo único que se tendría que hacer es, por una parte juntar todo el léxico de las dos lenguas en un mismo diccionario ("Gall-Val") ya que forman parte del mismo sistema lingüístico "gallego-valenciano" y después, crear un estandar de lengua "gallega-valenciana" donde se unifiquen las variedades dialectales existentes a lo largo de los "Paises gallego-valencianos".

Alguien me ha comentado que lo que se conoce como la "Academia Valenciana de la Lengua" (A.V.L.) anda en la faena de hacer algo parecido entre la lengua "gallega-valenciana" y la catalana. Lo cual no es una mala noticia si partimos de la base de que así "más fuerte será la lengua" o esa otra de que "cuantos más seamos más nos reiremos".

Por mí perfecto, pues como entiendo todas las lenguas (sin estudiarlas), no seré yo quien le ponga pegas a un posible "sistema lingüístico gallego-valenciano-castellano-catalán".

Y ahora si quereis podeis seguir diciendo que como catalan y valenciano se parecen algo, son la misma lengua. Pero habrá que decir lo mismo del gallego y el castellano, del catalan y castellano, gallego y catalan, catalan y portugues, italiano y portugues, gallego e italiano, italiano y valenciano, valenciano y portugues..........etc.......etc.........etc......


el text que molt inteligentment ha afegit JOSE2 es un articul de "Jaume de la Serra" que apareix en la plana IDIOMA VALENCIÀ.


EL SISTEMA LINGÜISTICO "GALLEGO-VALENCIANO"


Dins la seccio:


CONSIDERACIONS LLINGÜISTIQUES


Dins d'eixa seccio i d'unes atres mes n'hi han molts articuls de diferents autors valencianistes que pense son prou interessants i s'haurien de coneixer.


La seccio TITULS conté llibres debaes en format .pdf . El primer de tots IDIOMA VALENCIÀ PARLAT Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana , es interessant pa coneixer les diferencies de la llengua valenciana en el subnormalisat catala que mos volen impondre.


Y aqui podemos utilizar algun argumento sobre el origen del valenciano y los testimonios de los literatos que afirmaban que escribian en lengua valenciana:

CONSIDERACIONES SOBRE EL ORIGEN DEL VALENCIANO


Según la ciencia de la sociolingüística y desde cualquier ámbito internacional de esta disciplina científica, está plenamente demostrado y comprobado que la Lengua Valenciana es un idioma con una evolución, características e identidad diferente e independiente al de la lengua Catalana.

Está científicamente demostrado que por evolución y origen los dos idiomas presentan tal serie de diferencias que resulta imposible, artificioso e irracional tratar de unificarlos como una única lengua o pretender que uno derive del otro.

No es cierto que la lengua valenciana sea un dialecto del catalán, Sí que es cierto la existencia, al menos en su origen, de una gigantesca cultura unificada que disponía de su propia lengua, la de OC, perteneciente a un conjunto europeo formado por Occitania y Aragón.

A día de hoy, según la sociolingüística, son dos idiomas separados y autónomos, con rasgos y características diferentes que los configuran como dos lenguas distintas que no pueden aglutinarse bajo una misma normativa lingüística.

En el XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica se propuso por parte de los catalanes la firma de un documento que reconociese la unidad del catalán y del valenciano. De 723 congresistas sólo 36 firmaron el documento que afirmaba la unidad de la lengua catalana y valenciana. De los 687 que no firmaron destaco algunos nombres: Karlo Budor, Zagreb; Silvia Faitelson, Québec; Ulrike Vom Bruck, Munich; Flora Klein, Georgetown, USA; Norioski Miyake, Japón; Jorge Stepanov, Moscú; Bernard Pottier, Sorbona; Ettore Finazzi, Roma.

Hace tiempo ya se demostró (aunque hoy día el catalanismo lo niegue y esconda), que el Catalán es un dialecto de la lengua Occitana, que llegó desde el sur de Francia, durante la Alta Edad Media, a las tierras de los condados Francos de la "Marca Hispanica" (condados desunidos que mucho más tarde se aglutinarían formando Cataluña). Fué en esa época y durante la "Reconquista" cuando esos condados se llenaron de occitanos que hablaban en lengua Occitana ("Languedocien" más concretamente), del que nació el dialecto "Occitano del sur", conocido popular y tradicionalmente como "Catalán".

El punto diferencial entre la Lengua Valenciana y la Catalana estriba en que el "Catalán" recibió en la Edad Media un aporte muy importante de hablantes occitanos sobre un substrato de carácter también occitano (más antíguo), mientras que el idioma Valenciano se desarrolló a partir de un substrato mozárabe que hablaba un "romance Valenciano" derivado del latín vulgar, que recibió un aporte mucho más heterogéneo de hablantes.
Este hecho diferencial entre el Valenciano y el Catalán es el que determina que sean dos idiomas diferentes, ya que al observar los inicios de las dos lenguas queda claro que el Valenciano no nace como un dialecto del Catalán, sino como transformación de un romance Valenciano autóctono bajo la influencia de otras hablas romances superpuestas a éste.


"Agua pasada no mueve molino", lo que quiere decir que, aunque en la Edad Media (hace 800 años), el Valenciano y el Catalán pudieran haber sido más parecidos, hoy en día están claramente diferenciados y son dos lenguas con una evolución distinta y separada, que pertenecen cada una a un colectivo social y político distinto e independiente el uno del otro.

El intento de todos los que hoy día, por intereses políticos y económicos, quieren que el Valenciano se parezca artificiosamente al Catalán, es una maniobra involucionista anti-natura que no se ajusta a la realidad evolutiva de la lengua.

Por todos los motivos expuestos, la Lengua Valenciana tiene todo el derecho, desde el dictamen científico de la sociolingüística, a mantener su nombre histórico de "Valenciano" o "Lengua Valenciana", a tener una normativa lingüística propia valenciana y a defenderse de todos los ataques que padece por parte de los grupos pan/catalanistas que quieren cambiarle su nombre por el de "Catalán" y transformarla en dialecto Catalán aplicándole artificiosamente la normativa lingüística catalana (todo eso con el ánimo de incluir a las tierras valencianas dentro de unos ficticios "Països catalans" ("Eurorregió"), para darle mayor peso político a las ambiciones separatistas de Cataluña respecto al Estado Español).


TESTIMONIOS HISTORICOS SOBRE EL NOMBRE E IDENTIDAT DE LA LENGUA VALENCIANA


Fra Antoni de Canals (1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traduccio del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traducció de la òbra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana. Testimòni indiscutible de que ya en aquell temps el Valencià i el catala eren consideraes dos llengües diferents:

Bonifaci Ferrer (147 germa de Sant Vicent Ferrer, escrivia en l'ultima fulla de la Biblia traduida al Valencià i impressa en Valéncia

Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", en la present LENGUA VALENCIANA transferida...".

Miquel Perez (1482. 1494) en les seues òbres "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"

Joan Esteve (148 en la seua òbra "Liber Elegantiarum", diccionari Llati-Valencià, diu:

Johanot Martorell (1490) en la seua òbra "Tirant lo Blanch", impressa en Valéncia.

Joan Roïç de Corella (1496) en la seua òbra "Primer part del Cartoixa

Francesch Eximenis (1507) teòlec catala, en la seua òbra "Scala Dei", diu que traduix del Llemosí a Llengua Valenciana

Fra Tomas de Vesach (1511) en la seua òbra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu:

Joan Bonlabi (1521), catala de Tarragona, en la seua traduccio de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la llengua Valenciana demana disculpes per no ser expert en ella, ya que li resulta forastera

Rafael Martí de Viciana (1574) en la seua òbra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referències a la llengua Valenciana.


Desde su fundación como "Reino de Valencia" en 1238 por el rey aragonés Jaume I, nunca ha estado políticamente subyugada a Cataluña, sino al contrario, siempre ha sido un reino soberano, independiente y en acasiones enfrentado a los catalanes. El único punto en común con Cataluña era que ambos, junto al Reino de Aragón (y otros territorios), pertenecían a la Corona de Aragón. Pero cada territorio con sus propias leyes, fueros, costumbres, instituciones y lengua. Y por supuesto sin que los catalanes tuvieran ningún grado de privilegio o potestad sobre el resto de miembros de la corona aragonesa, menos aún cuando Valencia poseía rango de reino y Catalunya era una simple referencia a una serie de condados independientes los unos de otros, entre los que el de Barcelona tenía cierta preponderancia sobre el resto (de condados).

Lengua propia tenía y tiene el pueblo valenciano. Y "Valenciano" es su nombre. En el fondo y en la superficie los catalanes saben que se trata de dos idiomas diferentes y diferenciados, tanto en orígenes como en evolución. Pero como se parecen tanto...no han podido sustraerse a la tentación de utilizar la manipulación y el engaño lingüístico para tratar de obtener benefícios políticos y económicos.

Su razonamiento es simple (simplón más bien): "Como el idioma Valenciano tiene similitudes con el Catalán diremos que el Valenciano es dialecto del Catalán; por lo tanto (y aquí aparece la pirueta político-lingüística que les da derecho a trinque) como en la Comunidad Autónoma Valenciana se habla Catalán (variante), los que lo hablan son catalanes y sus tierras son Cataluña".




lunes, 15 de julio de 2024

Guerau de Montmajor, Gaspar. Grau.

Guerau de Montmajor, Gaspar.

N.° 1082 I H S. Breu discriptio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat del Rey D. Phelipp Al Real de la ciutat de Valencia a 8 de febrer any 1586.

6 hojas útiles, excepto la 1.a a 2 col.s y 40 líneas. - Papel 0,200 alto X 0,135 ancho: caja escritura 0,171 X 0,090. - Letra S. XVI.

Título. - Texto. - P. en bl.

Rústica.

Mayans en su Vida de Vives, Fuster, Salvá, Nevot (Nebot) y Serrano Morales, se refieren a dos copias conocidas de esta sátira, las cuales tenían al final indicación de pie de imprenta, seguramente apócrifo. 

El presente MS. debe ser el original.

Guerau o Grau, que era natural de Onteniente (Valencia), graduóse de Maestro en Artes y Doctor en Teología; ejerció en la Universidad Valentina la cátedra de Retórica y Oratoria, de la cual fue destituido, repuesto y vuelto a expulsar, pasando a Alcalá, donde murió (como profesor de Retórica).

Véanse las dos curiosas notas proporcionadas por nuestro queridísimo amigo D. José Rodrigo Pertegás (N. E. o Pertegaz), que, según nuestra modesta opinión, ocupa el número uno entre los bibliófilos valencianos

Requisicións ante el Justicia Civil, año 1585. - Mano 15, folio 1.° a 15.

En una información testifical ante el Justicia promovida a instancia del Rector, en 18 de Marzo de este año presta declaración como testigo lo Reverent mestre Joan Joachim Mijavila entre otras cosas dice:

“... e aixi mateix essent ell dit testimoni ara ultimament rector a un mestre en arts dit mestre grau cathedratich de rethorica per diverses quexes que de aquell hi havia li feu proces del qual fonch escriva miquel andreu notari de la dita universitat y per lo que de dit proces resulta los magnifichs Jurats qui tunc eren lo privaren de la cathedra y classe il remeteren á ell testimoni pera que lo castigas e aixi maná al lochtinent 

del Justicia criminal lo portas pres a les presons del dit estudi general e dit lochtinent ab efecte lo prengue en la plaça de Sent Nicholau fora del territori del estudi e porta a mig jort (sic) publicament pres a dit estudi e per orde del dit testimoni fonch possat en lo cep y detengut molts dies de hon en apres sen fuyggue...” (Sigue otro asunto).

___

En el mismo día presta declaración Matheu balaguer vedell del Studi general de Valencia habitador de la present ciutat y dice:

“Que en lo any MDLXXXI essent vedell del estudi Lorens gostanti oncle de la muller del dit testimoni un dia de diumenge anant ell dit testimoni a dit estudi a vesitar dit gostanti troba en la plaça del dit estudi al lochtinent del Justicia criminal de la present ciutat nomenat alegre y demanantli all testimoni de hon venia aquell i dix que de portar un pres al estudi per orde del Rector de aquell y aci entrantsen ell testimoni en la casa del dit gostanti la cual esta dins lo estudi general troba com aquell estava en guarda de un mestre en arts nomenat grau y tenia cuydado y pena per lo que lo dit mestre grau deya que no volia muntar al cep ni a les presons y aci al cap de moltes rahons que ell testimoni passa juntament ab lo dit gostanti al dit mestre grau muntaren aquell pres y posaren en lo cep ahon ell testimoni lo veu tenir per alguns dies fins tant que entengue que cen era fugit de dites presons y aci per dits respecte com per altres entengué ell testimoni que lo Reverent mestre Mijavila qui llavors era Rector del dit estudi bandeja aquell...” (Sigue otro asunto).

(Archivo Regional del Reino de Valencia). 

La sátira que originó la desgracia de nuestro autor, es como sigue:

Yo mestre Grau  del mes agut

a qui mes plau  del corral brut

ser lo bochi  de les escoles

del Rey paschi  de beceroles

y lo fiscal  gran nuuolada

pera dir mal  caualcada

vul de mondit (mon dit)  de cada trip

dexar escrit  al Rey phelipp

lo besamans  ne fan viage

quels mestres vans  que may pasage

an fet al Rey  de arenes viu

per que en la ley  passar lo riu

en que yo vixch  que tant duras

dest modo em reixch          el fonch bell pas

riurem de tot  Dos grans maces

y dir un mot  fins areries

duen per guia ell fa de cel 

tantost venia coua de ladres:

un trist mesqui per be que ladres

en un roci  Vicent Garcia

coxo grammatich ab gallonia

un poch lunatich y molt gralleges

lo bon pomares e bachilleges

moço de frares no te se escusa

fonch en son temps. que en caperusa

ab ell ensemps tambe no rebes

ve Figuerola tu fart de sebes

gran laguiola e de tonyna

pareix vulca          es gran moyna

tant coxo va veuret lo hergul

de un negre peu. la veu de trul

Al jubileu  del lop menor

no y falta Gil lo cap menor

capdell de fil sentint les gens

sens sentener: puix un nas tens

veli darrer dich que tens nas

un mestre Seua que si fa lcas ('l cas) 

que tostemps neua phisonomia

per ser tant fret: en sodomia

ya sentremet has de parar

Agesilau a tot liurar 

que tot li escau almanguenat

si nol saber: del leonat

Lo mercader trau inuentio

del bon Torrella lo uil capo

sil porta sella gentil diuisa

tambe la porta com en camisa

ab gepa torta no paregue

com los demes:     mespanta ha fe

Seguia apres lo Vicent Blay

mestre Real lo papagay

vent fals y mal de les escoles

per un diner no marcha a soles

al barater tambe adorna

lo cambias esta gran sorna

al seu compas: un Castanyeda

ve Ripolles cruxint la seda

pesat poll es diu cada pas

com ques apega         Sancto Thomas

a la gent lega es de mi parte

simple sens fel primera parte

questione prima pareix un drach

tantost intima destopa ple

lo que no sap: darrere ve

mes chic que nap Antoni Andreu

un forcadell qui tot ho veu

ningu com ell y tot ho llig

mestre chiquet y a tot afig

pareix fillet y res no sap

de mestre en arts per altre cap

a totes parts va mestre Roca

seua girant quant mala y poca

petit infant doctrina allega:

dix un fadri en esta sega

que per meni ab gran herror

pensa restar lo laurador

a visitar de Villa Franca

al princep nostre tant poca y manca

laltre ques mestre molt tes de coll

mestre Palau pensas lo foll

preten y cau ser archebisbe

y no so sent un syllogisme

pensaua ardent          que saber fer

ser catredatich (: catedratich) e Lucifer

qui bon gramatich guito de peige

no crech que sia. portaua un meige

apres seguia o dos del loch

un mestre Alberro vestits de groch

digne sancerro color de gualles

daquest ramat a les espales.

ben entrañat Adell la hu

sobre ser roig que no ningu

feume mal goig lo Catala

mestre Ferrer cozin germa

de tireter sols tenen venes

propri martell pera morenes

pareix ausell Seguix pasqual

en campanar ques ell mes mal

a mes anar quels mals que cura

ve frare mas de la oradura.

un pegomas Anaua lo physich

semblaua entrells  etich y tisich

al pas dels vells del mal mateix 

trota Cardona Rodrig el leix

legia persona si nou sabeu

descosit sach laltre que veu 

Arbriscio es diu  un be mereix

entrant lestiu daquell bon loch

lo salaran que fonch un poch

ques porch tan gran home de be

de gros no puda puix lo mig te

tot se de muda de homens viciosos.

lo Boninfant anant pomposos

veuse galant per mig del pont

be uol lo leig estant de front

que lo paseig ja del Real

duras un any. com un tabal

Aquell tacany fent aualot

aquell traues uenia al trot

de cordoues lo doctor Garcia

espadachi e tant corria

venint alli que tal se creu

lo gran doctor que fos correu

Cosar menor de les escoles

que ca mos talla flos y violes

com ves y talla nesta dient

lo mal dient del mancament

en seguiment que fet li an

ve lo Segarra en est Sen juan

que ve que charra falta Almenara

mes tot ho borra no sap encara

ab tant que gorra lo seu treball

auisitar. la rambla auall

Polo me par ab vesta groga

segons lo viu no crech que ploga

groch cloch y piu diuen que dix 

escagassat tant imprimix

pernoriat un mal capell

venir deuia diu que puix ell

tant li seria micer Miro 

lo esclafament ab capiro

que lo trist sent y borles verdes

de tanta fusta sobre ses serdes

com tostemps gusta de jauali

al seu costat lo deu mari

porta a Salat em paregue

que per desig tant vert ixque

venia en mig quel vert de coll

del Segarra lo gira sol

raym de parra la baluerna

penjat pareix ram de tauerna

tot ell me sembla entre coloms

en altra adsembla dos corps mesclats

ve mestre Blanes dells diuisats

unflat ab ganes va mestre Aldana

de ser tengut que tot ho agrana

lo pet agut y tot ho vol

per molt donos cul de muçol

sent enujos tambe Monço

a Deu y a tots mestre en raco

en los seus mots fet en tinebles

escola legia y te decexbles

molt li bestiegia qui nuna ho fon

la cara fe[r]a tot o confon 

passar carrera ab contra puns

un mestre peres         sent tots los puns

que en totes veres de calçater

vol ser hebreu ve molt darrer

mas qui nou creu? lo Blay Nauarro

Veli vehi pesat com carro

lo gran Marti tot ert cosit

vehi li fonch pareix lo sit

pare que fonch apres de mort

nat en la sella lligat ben fort

quina parella? sobre la sella

ell y lo Gil tota Castella

doctor sotil no te tant vent

gelliceras per conseguent

com un cedas ve lo Ferrus

te lo ceruell que la jesus

qui cern ab ell pareix no sap

sols trau cego tant baix de cap

La processo que toca als peus

mes vogit te prim con fideus

Asscensi ve tot esmortit

lo que tant sap etich podrit

que ja no cap figa batut

en aquest mon tot espremut

dos frares son ve lo traydor

Salon y Estela del gran rector

que en esta tella mestre pasqual

tambe campege que res no val

ab puns de drets y val quant pot

fastijo sets ab beguinot

pesats com plom lo vant seguint

en aquest mon a peu grunint

molta canalla altres restaren

e gran farfalla que no anaren

de machucons la groça anguila

com en perdons de Mijavila

en badalits que diu ques cast

vent los vestits y home bast

dels mascarats en sermonar

ells son penats com sol cridar

destes escholes aualotant

portant estoles e palmejant

de puritat per exes trones

lo graduat espanta dones

y qui no u es gran plorador

Basta no mes de la moneda

ploma a retraure esta vereda

no vulles caure no vol seguir

per molt bolar per presehir

ques rebentar del gafarro

passar per tot mestre Monço

dich de rebot mestre Galant

y de mon dit ques vell infant

ho dexe escrit tot melindros

yo mestre Grau tot puagros

a qui mes plau tot mort de fam

ser lo bochi lo fill de Adam

del Rey paschi mes desdichat

e lo fiscal no sa trobat

pera dir mal en la pastura

segons dit es. la vil criatura

Finis. mestre Cordero  

ab son sombrero

(Feta la present descriptio a  e barret fort

8 del mes de febrer any 1586).  que de la mort

es adjutor

Dels que no anaren. lo portador

al degollar

Y no viu mes sententiar

estant present los desdichats

de aquesta gent esquarterats

ques poca y mala fins al suplici

semblant canalla resta en son vici

puix se mostraren mestre Oromi

e pasejaren gros colomi

com agotats  empapussat

arraconats de roin blat

casi fugits

trists y marchits

de formentera no volgue ter

gran bestia fera lo capiro

ensuperbit gran sens raho

molt engrehit lo desdijat

per ques lector tant subjectat

reformador al vezitar

de gent gallofa y mosejar

menjant garrofa al bon bou vermell

Calbo resta ques burla dell

que no gaza terriblement

comprar ceti lo impertinent

ans sen fugi confus boçal

per no venir brut animal

ans vol morir pomar falta

que no gastar que diu ana

mes viu faltar [a] vizitar 

en lo aualot pera donar

lo tararot lo mig del guany

doctor Reguart al roig vehi

que deu men guart no accedi

per deu exir lo trasullat

se senti dir cantos criat

tot diuisat de la miseria

com a orat perque ab lazeria

en primauera no pot comprar

es la albufera lo que gastar

arros ben fret li convenia

lo mes quinet tampoch venia

del doctor Plaça lo mallorqui

sens embaraça o alarbi

en cascun any dich lo doctor

ple de malany gran curador

e de unflors des cotiflats

y grans dolors puix les maldats

pagant peccats del meje suares

per ell causats no vol exerir

en son jouent nol puch sufrir

home imprudent gran guañador

murmurador no per doctor

y prouador mes per beato

de medicines fa gran barato

dexant les fines per sis dines

y les prouades va tres carres

falta pujades no per vezita

que sa muller en esta crita

falta Roqueta un millonar

criatureta de cagaferros

que va enconant terribles erros

phylosophant mercadejar

fins a patraix y vizitar

per fer lo encaix tot juntament

ab sa muller la pobra gent

ab son diner asi falta

mig homenet qui may guanya

lo cariestret fama ni nom

cara de pega un honrat hom

exuta y negra Bosch tant espes

Calbo falta que may ixques

que nos troba dell cosa bona

ab lo diner mala persona

pera fer fer de tota gent

lo capiro gran maldient

lo gran Masco si ell fora mut

volgue faltar y Montagut

y no anar son preceptor

per no tenir fora millor

ab que cobrir lo Martorell

son mal cosas moro borracho

animalas resta per macho

Capella armeno y en veritat

que de Galeno per gran orat

sol molt parlar restar pogues

coblejar basta no mes

en la velea ploma a retraure

que mal se emplea no vulles caure

lo meije roig per molt bolar

no li feu goig ques rebentar

aquesta empreça passar per tot 

al tort monteza dich de rebot.

que tot lo dia Finis.

ell consumia  (Facta a 8 de febrer any 1586.)

en fer pesar

Entrades mes vistes: