martes, 18 de mayo de 2021

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem: e trobaren aqui lo senyor e la sua excellent mare.

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem: e trobaren aqui lo senyor e la sua excellent mare.

Los Reys sancts haguda resposta de herodes despedits dell ab gran plaer: partiren cuytadament desijosos de trobar lo senyor que cercauen. E exint de hierusalem veren la stela quels hauia guiat per tot lo cami: la qual hauien perduda venint en la dita ciutat. E recomplits de goig inestimable seguirenla: la qual los porta al propri loch hon era lo senyor ab la excellent mare sua. E entrant per aquella casa o porchet: trobaren la magestat diuina ab la vestidura humana: sols de la sua mare acompanyada. E illuminats de celestial gracia: conegueren esser aquell lo fill de deu qui en forma humana en los braços de la sua sanctissima mare reposaua. E prostrats en terra ab goig inestimable adoraren lo senyor: regraciant a sa clemencia la merce tan singular quels hauia feta e digueren ab feruor de vera deuocio. ¶ O omnipotencia nascentis: o magnificentia de celo ad terram descendentis: gratias agimus tibi domine deus omnipotens: quia ad viam rectam nos duxisti. mens nostra tibi deuota: amore tuo succensa suspirans tibi: quia tu es fons lucis diuine et sol claritatis eterne. requiescat in te anima nostra: ardeat in te cor nostrum cantet laudes tuas in iubilatione: es gloria nostra et spes nostra in terra viuentium. E dient aço los dits reys sentiren dins si vn lum diuinal: quels illumina les consciencies fent los conexer clarament les errors e peccats en que han viscut fins aqui: e la gran misericordia que hauien rebuda per sola bonea de nostre senyor deu: de que romperen en tantes e tan habundoses lagrimes per gran peça no pogueren parlar ne leuarse de terra. E la senyora leuantse depeus ab gest prudentissim presentas a ells tenint en lo braç lo tresor diuinal a sa senyoria comanat: ço es lo seu fill glorios. E dixlos ab singular dolçor. ¶ Surgite et accedite et illuminamini: et facies vestre non confundentur. Volent dir. Leuau fills meus ab gran seguretat e mirau aquest spill de vida: e sereu pus largament illuminats: e podeu esser certs les vostres cares de açi auant no seran confuses: puix vos sou mesos sots la bandera de aquest Rey de gloria. ¶ Ideo notum vobis facio qp liberati a peccato: serui aūt facti deo: habetis fructum vestrum: in sanctificationem: finem vero vitam eternam: quia nomina vestra scripta sunt in celis. Volent dir sa senyoria. O amichs e per lo meu fill molt amats yous manifeste vn grandissim goig: car sou deliurats de tot peccat. e fets seruents de aquest senyor fill de deu e meu: qui es deu omnipotent: e lo fruyt vostre en gran sanctificacio de vida: de que aconseguireu la beatitut eterna: car los noms vostres scrits en lo cel: per aquell qui eternalment vos ha elegit. E dispensa axi la diuina clemencia que lo parlar de la senyora fon axi entes per ells: e lo dells per sa senyoria com si tots eren de vna lengua. E hoyt per los reys lo dolç parlament e rahonament de sa altesa dreçaren se ab infinit goig: del que hoit hauien: e anant axi agenollats acostaren se al senyor ab molta reuerencia de hu en hu besant lo peu de sa magestat ab deuocio no recomptable. E la senyora a qui era donada potestat e auctoritat de regir lo fill de deu: prengue aquella preciosa maneta del dit senyor e posala sobre lo cap de cascu dels reys: de que sentiren consolacio no recomptable de aquell tocament. E digueren ab grandissima suauitat. ¶ O dulcebo amoris et amor dulcedinis qp magna misericordia tua: et propitiatio tua conuertentibus ad te: quesiuimus et inuenimus te domine: vt habeamus te sicut signaculum super cor nostrum. Volent dir O dolçor de sobirana amor: e amor tota dolça quant es gran la misericordia vostra: e com vos acostau senyor als qui a vos se conuerteixen: cercat vos hauem bonea infinida: e sou vos leixat trobar senyor perço que dins lo nostre cor sia empremtada la memoria vostra axi com lo sagell en la disposta cera. E dient aço besauen moltes vegades aquells peuets tan dolços del senyor. ¶ E apres volgueren besar la ma a la senyora mare sua: e sa merce nou volgue permetre: per donar honor a la dignitat reyal sabent quant es a nostre senyor cara. E posant los lo braç damunt ab molta familiaritat e amor mana que siguessen en vn banquet pobrellet que staua en aquell loch dauant sa senyoria sens catifa ne bancal: car en la posada de sa merce res de empaliament noy hauia: ans pobretat extrema e fretura gran. E los dits reys supplicaren sa senyoria los leixe star axi agenollats: car no senten nengun treball ne cansament: e la senyora tornant los a manar que siguessen: leuant se ells depeus per hobeir e fer lo que sa merce manaua: entra joseph lo glorios spos de la senyora per la porta: qui de mati era exit de la posada e no era tornat fins alauors: e vehent tanta nouitat de gent estanya stigue admirat fins per la senyora fon informat qui eren ne perque venien. E sabuda la veritat alegras molt e festeja tant com li fon possible aquells excellents reys. E ells lo reueriren singularment sabuda la sanctedat sua e la dignitat tan alta qui era spos de la senyora de qui ells eren tan afectats seruidors. E lo dit joseph no podent los seruir daltre leuas lo manto per posarlo sobre lo banch hon los reys hauien a seure per fer los strado. E ells conuidant se ab ell feren lo seure primer de si regoneixent li majoritat e senyoria per esser dit pare del fill de deu: e spos de la sua mare: e perco li donauen tota la honor e reuerencia possible. e stant axi los dits Reys asseyts contemplant en lo senyort e en la sua purissima mare: e molt desijosos de saber largament lo diuinal misteri de aquella vnio diuina e humana interrogaren la senyora dient. ¶ O mira et laudabilis inter feminas enarra nobis quomodo meruisti esser mater dei. Volent dir. O senyora admirable e digna de singular lahor entre totes les dones sia de vostra merce recomptar a nosaltres com haueu meritat esser mare de deu: car defall tot enteniment en pensar tan excellent dignitat: e sa senyoria respongue ab la humilitat e prudencia acostumada: e dix. ¶ Gratia dei sum id qd´ sum: quia regnum tenui virginitatis: et regem genui castitatis: ingredientem et regredientem habui in palatio ventris filium imperatoris: et de manibus meis non amisi clauem regni pudoris. Volent dir sa merce als dits reys. o fills meus responent vos al que desijau saber: dich vos que les grans obres marauelloses que nostre senyor deu ha fetes en mi son per sola gracia e clemencia sua. Car hali plagut que tenint yo lo regne de virginitat haja concebut e parit lo rey de castedat: e dins lo palau del ventre meu es entrat e exit lo fill del emperador eternal e de la mia ma no he leixada james la clau del regne de puritat virginal. E hoida aquesta resposta de la senyora los sancts reys foren tant inflamats en la amor de sa senyoria que ficant lo genoll dauant sa altesa: digueren. ¶ O virgo virginum reffugium opressorum et summe deitatis oraculum: pro peccatoribus es effecta: nam peccatores hoc meruerunt: vt mater efficereris altissimi: et propter iperos (i+ p en virgulilla +ros) inuenisti gratiam apud deum: non enim audebat homo: se tante credere magestati: per seipsum accedere ad deum suum: nisi tu mediatrix interuenisses: per quam velut per scalam ad nos descenderet summus deus: et ad ipsum ascenderet ymus homo. Volent dir. O verge e senyora sobre totes les vergens reffugi e solaç als tribulats e posats en pressura vos sou aquella intercessora e aiudadora qui dels peccadors sou e sereu feta aduocada: e aço han senyora meritat los peccadors que vos siau constituida mare del altissim deu e senyor: e per ells hauem trobat gracia dauant la magestat diuina reconciliant los ab la sua clemencia. O senyora excellent que no fora lome gosat de pensar atreuirse tant que per si mateix se hagues acostar a tanta magestat com es la del seu deu y senyor si vos mediadora no fosseu entreuenguda: per lo mija de la qual axi com per scala es deuallat a nosaltres lo sobiran deu omnipotent. E sa clemencia es pujat lome qui es pols e cendra.

Capitol LXXI. Com Herodes torna resposta als Reys: dient lo loch hon deuia naixer lo senyor que cercauen.

Capitol LXXI. Com Herodes torna resposta als Reys: dient lo loch hon deuia naixer lo senyor que cercauen.

Aquest miserable Rey herodes cuydant nauegar a sa guisa segons lo vent de la presumpcio que seguia: trames cuytadament per los dits reys: los quals foren ab ell molt prest: e rebels ab molta parenceria de amor ficta: e dixlos. Senyors yom so entrames del que vosaltres demanau e cercau. Han me dit aquests juheus que saben prou en estes propheties o fantasies: que en bethleem deu naixer aqueix rey que vosaltres cercau: axi anau hi que prop es de açi: e demanau diligentment del dit fadri: e com lo haureu trobat yous deman de merce que retorneu a mi: car deliberat tinch de anar personalment per adorarlo: Les quals paraules procehien de molt simulada e ypocrital malicia: car no hauia gana de adorar lo fill de deu: ans de matarlo: ne desijaua conseruar la vida del dit senyor: ans de delir la memoria sua de la terra: al qual Herodes podia esser dit. O rey com vanejes en los teus pensaments: car desijes ço que portar a fi no poras: que sies cert lo verdader Rey messies no te a morir en tan poca edat. ¶ Ante condendum est euangelium: ante predicandum est regnum dei: ante sanitates donande: ante sunt fatienda miracula. Car ans de la mort sua te a esser ordenada la ley euangelica: ans se deu preycar lo regne de deu: e fer lo manifest als homens: ans sera donada sanitat als malalts: e fets infinits miracles. E perço est encegat tu e tots los fills dels homens: qui ab astucies e intricats sabers: cuydau empachar la ordinacio diuina. Car pensar pots herodes si seny ni raho te acompanyen: que lo fill de deu no es deuallat del cel per regnar en la terra: car de sa magestat es dit. ¶ Dominum mundi temporale non querit regnum: qui prestat eternum. Car lo senyor del mon no vol ni demana lo temporal regne: qui es vengut per donar lo eternal.
E lo dit Herodes dona comiat als virtuosos reys: car la enueja sua nol leixaua reposar en nenguna cosa: ans se temia de totes parts: sospites li augmentauen de hora en hora: car ab aquesta pena se posseeixen les honors mundanes: que de continuu es temut lo decayment. E perço dix Salamo dels axi temerosos. ¶ Fugiet impius nemine persequente. Car lo peccador quis troba en dignitat de la qual no es digne tement lo decayment que justament mereix accusantlo la propria consciencia: fuig sens nengun perseguirlo.

Capitol LXX. Com herodes tingue consell per saber hon deuia naixer lo Messies.

Capitol LXX. Com herodes tingue consell per saber hon deuia naixer lo Messies.

Partits los dits reys Herodes oblidat del propri dinar per la dolor enuejosa quel rosegaua mana conuocar consell e feu ajustar tots los princeps dels sacerdots judaychs e los scriuans del poble per demanar los agudament si sabien ells hon deu naixer lo Messies que ells speren: E apres moltes altercacions los juheus respongueren. In bethlem. Volent dir. senyor lo loch hon nosaltres crehem deu naixer lo Messies es bethleem la ciutat de dauid. E aço permete la sauiesa diuina per gran confusio dels juheus: que ells nomenassen lo loch hon deuia naixer lo seu rey: confermant lo seu dit ab test de prophetia: dient. ¶ Sic enim scriptum est per prophetam. Et tu bethleem terra iuda: nequamque minima es in principibus iuda: ex te enim exiet dux: qui regat populum meum israel. Car (Ear) axiu trobam scrit per vn propheta que diu. Que bethleem qui es en la terra de judea no crega esser menor en lo principat de juda: car de ella te a exir lo regidor (dux) del poble de deu. E aquesta prophecia los juheus no la digueren clara ni complida: ans la recitaren en so que no deuia esser creguda: per complaure a Herodes que d´aquesta noua staua molt irat. E per ço nostre senyor qui es just e veu clarament lo cor dels homens: segons de sa magestat es dit. ¶ Deus intuetur cor. Quicquid agant homines sola intentio iudicat illos. Car nostre senyor deu: qui veu lo intrinsech del cor huma no mira a les obres dels homens: ans los jutja segons les intencions de aquells. E vehent sa magestat la reprouada intencio de aquells juheus que per complacencia e temor humana: no digueren la veritat clara axi com dirse deuia: puix los era demanada: permete que lo dit Herodes los rete lo guardo que mereixien. Car desijos de matar aquell nouell Rey: mata tots los fills de aquells miserables juheus. qui axil volgueren complaure e lagotejar: Herodes hoit lo parlar dels juheus reposas molt crehent que aço no seria res: puix los juheus de qui principalment era interes stauen tan desansiats: e estimauen tan poch esta fahena ab tot que ell fiaua molt duptosament de a paraula dells: ans los tenia per molt sospitosos. E puix sabe lo loch no cura pus de conferir ab ells: car cregue facilment dar hi recapte. E fon enganat ignorant lo parlar de Salamo: qui diu. ¶ Non est prudentia non est consilium contra dominum. Car noy ha consell ni saber per prudent que sia: que puga fugir a la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu.