Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Despedits los sancts angels leixant lo fill de deu en lo pesebre acompanyat de la sua excellent mare e de joseph passaren per les muntanyes hon stauen vns sancts pastors. ¶ Vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum. Los quals eren molt ansiosos sobre la custodia del seu bestiar. E mostras a ells hu dels angels: e la claredat de nostre senyor los illumina. E hagueren grandissima temor de la marauellosa visio del angel: Lo qual los dix. ¶ Nolite timere. Volent dir. O pastors virtuosos no vullau hauer temor: car no so trames a vosaltres per espantar vos: ans per denunciaruos vn grandissim goig: Lo qual se estendra a tot lo poble. ¶ Quia natus est vobis hodie saluator: qui est xps (p en virgulilla) dominus in ciuitate dauid. Car es nat a vosaltres homens mortals huy en aquest dia lo saluador vostre: lo qual es lo ver messies e senyor general. E lo loch hon ses celebrada eta singular natiuitat es bethlem dita ciutat de Dauid. E lo senyal en que coneixereu aquest excellent senyor es aquest. ¶ Inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in presepio. Car trobarleu tan chiquet que esta nit es nat embolicat en pobrellets draps e posat en vn pesebre per fretura de lit. E dit aço sobtosament hoyren los dits pastors aquell angel ensemps ab altra gran multitut de caualleria angelica cantar e lohar nostre senyor deu: dient. ¶ Gloria in altissimis deo et in terra pax hominibus bona voluntatis. Volent dir. Gloria sia donada a nostre senyor deu en les altees del cel: car de aqui ha fet deuallar lo fill seu a peregrinar en la terra ab la esclauina de natura humana per reduir a pau los homens que hauran bona voluntat e desig de concordarse e pacificarse ab lo seu creador: La dita pau generalment a tots los homens es offerta: e per pochs acceptada. ¶ E los pastors hoydes e vistes tantes marauelles tingueren consell entre simateixos: e digueren. ¶ Transeamus vsquem bethlem: et videamus hoc verbum quod factum est: quod dominus ostendit nobis. Volent dir anem cuytadament e passejem fins a bethleem: e vejam la veritat de aquesta paraula quens es dita: la qual nostre senyor vol mostrar a nosaltres. E axi ells partiren e vingueren en bethlem hon trobaren lo senyor e la mare sua e joseph segons langel los hauia dit. E vehent primer aquella reyna excellent en lo gest e maturitat sua conegueren que aquella era mare del senyor que ells cercauen: e digueren a sa senyoria ab singular amor e deuocio. ¶ Vbi est dilectos tuus o pulcherrima mulierum. Volent dir. O senyora vos qui sou la pus bella e graciosa de totes les dones mostrau nos hon es lo vostre amat fill. E sa merce leuant se depeus e acostantse al senyor qui jayia en lo pesebre ab molta reuerencia leuali vn drap ab que tenia cubert lo cap e la careta: e mostra aquella faç diuina del seu sagrat fill als deuots pastors: Los quals reberen en si tanta alegria de aquella vista que no podentla sostenir caygueren en terra perdent tots los sentiments corporals per la grandissima dolçor que dins la anima sentien. Car coneixien esser deu omnipotent aquell qui en tan chica persona home verdader se mostraua tant humiliat e ab besties acompanyat. E la senyora vehent los dits pastors axi alterats pres lo seu fill al braç e sigues en terra: perque millor lo poguessen mirar e contemplar: e dix los. ¶ Si quis diligit sapientiam ad me declinet: et eam inueniet. Volent dir. SI vosaltres diligents pastors amau la sauiesa diuina e cercau aquella leuau vos e veniu a mi: car en la mia falda la trobareu. Los dits pastors dreçant se anaren ab molta reuerencia adorar lo senyor besant li los peus com a son deu e senyor crehentlo esser deum occultum et hominem manifestum. Car la lum de la fe los mostraua que dins aquella humanitat que ab los propris vlls veyen era la diuinitat amagada. E perço digueren dreçant son parlar a la senyora sa mare qui en los braços lo tenia (te na). ¶ Memoriam fecit mirabilium suorum misericors et miserator dominus escam dedit timentibus se. Volent dir. O senyora excellent aquest glorios fill vostre es lo gran memorial de que parla Dauid en lo qual nostre senyor deu hauia de recollegir totes les obres marauelloses sues: car açi relluu la sua sauiesa e potencia e los grans miracles fins a huy fets termenen en aquest singular e inaudit miracle: que deu e home se troben vnits en vna sola persona: per lo qual se seguiran infinits miracles de molt major excellencia que los passats. Ara senyora seran al mon manifestades molt largament les misericordies e miseracions de nostre senyor deu. Car aquest fruyt precios del vostre ventre es la vianda singular que lo pare celestial vol donar a mengar als tements e amants a ell: lo qual sols los pot fartar e contentat. E aço senyora demanaua Dauid en persona de natura humana famolenta no trobant res que la pogues deliurar de tan miserable fam: com deya. ¶ Ostende nobis domine misericordiam tuam. Aquesta misericordia senyora fin a huy no ses manifestada ni mostrada als homens: ara la hauem vista e podem dir. ¶ Dies sanctificatus illuxit nobis. Car lo dia sanctificat per los pares antichs tan desijat a nosaltres ha huy clarejat. E la senyora vehent la gran (grau) misericordia que nostre senyor deu hauia feta a aquells pastors manifestant los tan largament los seus diuinals secrets al restant del mon tan amagats: alça los vlls al cel regraciant al pare celestial les marauelles sues dient. ¶ Confiteor tibi domine celi et terre qui abscondisti hec a sapientibus et prudentibus et reuelasti ea paruulis. E sa senyoria informa los dits pastors en la vera crehença del seu fill: e que totes les coses que veyen de la sua tanta humilitat e extrema pobretat eren misteris amagats: e dix los. ¶ Non in parentum domo: sed in via nascitur: vt se peregrinum esse et regnum suum de hoc mundo non esse ostenderet. Volent dir. Mirau aquest senyor que no es nat en casa mia ne de negun parent: ans en aquest loch qui es en la via comuna mostrant que ve a peregrinar en aquesta mortal vida: e que lo regne seu no es de aquest mon: Car ab tot ell sia senyor general del cel e de la terra: no delibera ara sa magestat senyorejar ne mostrar la sua potencia: ans passar tota la vida sua en perfectissima humilitat: segons en la natiuitat sua ha començat. E los feruentissims pastors hoint lo parlar de la senyora stauen tant eleuats quels paria que ja fossen en paradis. E per mostrar lo gran goig que dins de les animes tenien: leuaren se a ballar e cantar desijant lohar e magnificar lo senyor e la sua excellent mare: e digueren. ¶ Memento salutis auctor: qp nostri quondam corporis: ex illibata virgine nascendo formam sumpseris. E lo glorios Joseph que no menys goig que los pastors tenia sorti en lo ball: e comença a cantar dient. ¶ Gaudet chorus celestium: et angeli canunt deo: palamquem fit pastoribus: pastor creator omnium. E axi molta alegria festejaren la senyora vna gran part de la nit: e acostant se la matinada despedits de sa merce los virtuosos pastors tornaren a les cabanyes sues glorificantes et laudantes dominum in omnibus que audierant et viderant. E resta la senyora ab joseph acompanyada mirant e contemplant lo fill de deu e rahonant se continuament de les grans excellencies sues e de la excessiua amor que sa magestat hauia a natura humana: e de aço li feyen continues gracies supplicant sa clemencia perdonas a la dita natura humana la gran desconeixença que cometia estimant tant poch la sua venguda.

Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase.

Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase.

Mirant la senyora per aquell loch hon staua cercaua hon poria reposar lo seu fill e no trobant part nenguna que li satisfes: dix a les sues donzelles. O criades mies hon consellau que pose aquest rey eternal. ¶ Quia non habet vbi reclinet caput suum. Car segons veu no ha loch hon reclinar lo seu glorios cap. ¶ E respos sancta pobrea: qui era la sua aposentadora: e dix. Ma senyora aquest pesebre ha elegit lo senyor fill vostre per lit de repos: posau loy senyora: no hajau temor de les besties quey son: car puix los homens lan tant desconegut e desestimat les besties senyora no li falliran ans li prestaran ab molt plaer la dita menjadora: el regoneixeran per son deu e creador. E sa senyoria hoint aço e sabent que aquesta era la voluntat de nostre senyor deu: qui volia que lo seu fill se humilias fins a la companyia de les besties: per tirar asi lome bestial e sensual: e fer lo digne de la companyia angelical: ab moltes lagrimes e sospirs: pensada la excellencia del seu fill: e la extrema pobre: en quel veya: leuas lo mantell que abrigaua: e en la mitat embolica lo senyor e de laltra mitat li feu capçalet: e axi lo posa ab molta dolor en lo pesebre: agenollant se sa merce dauant ell mirant lo tostemps en la cara. ¶ E lo Bou el ase segons sa natura bestial feren gran demostracio de sentir la presencia del seu creador: E ficant los genolls adoraren lo com a son deu y senyor: e acostants se ab molta reuerencia a sa magestat ab les boques tancades per no espantar la Senyora mare sua qui tan recelosa staua d´aquell excellent fill e ab lo alende que per lo nas lançauen: e spayosament calfauen lo senyor: de que fon verificada la prophecia de Ysayes: qui diu. ¶ Cognouit bos possessorem suum et asinus presepe domini sui: israel autem me non cognouit: Clamant se lo senyor per la boca del dit propheta: dient. Quel ase e lo bou lo hauien (vauien) conegut: e lo poble de israel (jsrael) tan amat lo hauia desconegut. E los sancts angels que aqui eren ab gran admiracio e delit mirauen aquestes coses e loant la potencia diuina començaren a cantar: dient. ¶ O regne celi cui talia famulantur obsequia: stabulo ponitur qui continet mundum: iacet in presepio: et in celum (cel´) regnat. Volent dir. O rey e senyor del cel quant son grans e admirables les vostres obres: acompanyat vos trobau de besties e seruit de aquelles. en lo estable sou posat vos qui gouernau e regiu lo mon: en lo pesebre jaeu vos senyor qui regnau en lo cel. E dita aquesta canço (cauco) e moltes daltres adoraren la magestat del senyor: e besaren la ma a la senyora mare sua e partiren de aqui.

Capitol LXV. Com lo senyor ixque del ventre virginal de la sua mare. E fon adorat e bolcat per aquella.

Capitol LXV. Com lo senyor ixque del ventre virginal de la sua mare. E fon adorat e bolcat per aquella.

Venint la nit del diumenge en lo qual lo fill de deu se hauia a presentar al mon: La senyora se agenolla leuant la sua pensa en la altea diuinal contemplant los misteris marauellosos de la redempcio humana: e foren comunicats a la anima sua secrets no recomptables. E encesa en sobirana amor del seu fill desijant los vlls corporals: parlauali en sperit ab sobirana dolçor: e deya. ¶ O pulcherrimum et dulcissimum dominum meum ex tote corde meo te desidero: veni mihi; videam te speciosissime pre filijs hominum: quia amore langueo et te videre desydero. Volent dir. O senyor meu y fill molt car bell e dolç vos sabeu que de cor vos desije: veniu a mi vejaus e tingaus en la mia falda bellissim sobre tots los fills dels homens: car defall ja la mia anima per desig insaciable de veure la vostra presencia. E stant axi la senyora tota inflammada (inflámada, a nassal) e absorta en la amor diuina e en lo desig de veure aquell seu fill tan amat: acostanse la mija nit fon aqui lo gran princep sanct Miquel ab tota la cort del cel: e ficant lo genoll dauant sa senyoria besaren li la ma tots per orde com a Reyna e senyora del cel imperial: e resplandi aquell loch de singular claredat. E lo dit princep sanct Miquel ordena tota aquella multitut: que stiguessen entorn de la excellent senyora: qui prestament deuia parir: ab diuersos instruments de musicha de singular armonia. E sa senyoria staua en mig agenollada ab les mans plegades los vlls al cel la cara resplandent e tota angelica. ¶ E venint sanct Miquel agenollas dauant sa altesa: e crida lo gran secretari de sa senyoria Gabriel nomenat: e lo princep Rafel: perque los tres cantassen alegrant sa senyoria: e ans de començar demanaren de gracia a sanct Joseph volgues fer la tenor: Lo qual se leua molt prest: e acostas a ells ab gran alegria: dient: que era molt content de ajudarlos a cantar: car tant era lo goig que tenia en la sua anima: que volguera rompre los ligams del cors: e que lo sperit seu cantas e ballas continuament festejant la senyora e lo seu prenyat. E axi ells quatre començaren son cant en solemnitat: dient. ¶ Marie virginis: fecundat : vis scari flaminis: non carnis opera: carens originis: labe puerpera: dei et hominis: dans noua federa. E ab aquesta melodia venint la hora: e temps per lo pare eternal ordenada: ixque lo senyor del ventre virginal de la mare sua sens dar li nenguna dolor: leixant la verge e pura: segons Dauid hauia prophetat: dient. ¶ Tanquam sponsus procedens de thalamo. Car lo dit glorios Dauid veu en sperit com lo fill de deu exia de aquell talem excellent del purssim ventre de la mare sua vestit de aquella noua vestidura de natura humana: coma spos de aquella. ¶ E sanct Miquel e los altres princeps prengueren lo senyor prestament: per que no caygues en terra: e adoraren sa magestat ab profunda reuerencia: e presentarenlo a la senyora mare sua: qui ab goig infinit lo miraua: La qual lo adora ans de tocarlo: regoneixent lo esser son deu e senyor recordantse primer de la reuerencia diuina: que de la amor de mare ab tot que sens terme lo amaua. ¶ E prenintlo sa merce de les mans dels Angels ab sobirana prudencia e reuerencia posal en la sua falda: e abraçal e besal estretament ab tendrea de amor com a fill seu verdader e natural. E lo senyor ferma los seus amables vlls en la faç de la sua sanctissima mare mostrant adelitarse en aquella com a cosa a ell pus cara que tot lo restant del mon. E sens mija de lengua la anima del fill e de la mare se parlaren de tant alts e secrets parlaments que no bastaua enteniment angelich a compendrels: de que la senyora fon recomplida de alegria tanta que estimar ni recomptar nos pot. ¶ E mirant e contemplant aquell petit cors e vehent la excellent bellea sua conegue esser aquell del qual Dauid hauia dit.
¶ Spetiosus forma pre filijs hominum. Car era lo pus bell de tots los fills dels homens. E mirant aquella diuinal persona tan tendra y tan delicada: E recordantse que era passible e mortal: senti en si la senyora mare tant excessiua dolor que tot lo cor li trauessa: e specialment com lo senti plorar de fret. E acompanyant lo en son plor ab sobirana pietat embolcal ab summa diligencia aiudantli ses donzelles. Car diligencia li donaua los bolquers: Caritat los escalfaua: pobretat los estiraua tant com podia: perque bastassen a cobrir los peuets del senyor. E pietat portaua vn drap que li fos posat damunt lo cap. E tenint lo la Senyora axi bolcadet lo senyor leixa lo plorar: mostrant que hauia pres plaer ab aquella robeta quel estaluiaua del fret. E la senyora prenint gran plaer del seu repos: dixli ab dolçor de amor. ¶ Tu qui terram palmo concludis inuolutus panniculis recreatus es. ¶ Volent dir. O marauellos fill de deu vos qui per la vostra gran potencia e magnificencia cloeu tota la terra dins la vostra ma: ara vida mia sou calfat e recreat ab aquests pobrellets drapellets. E prenia la senyora los peuets del seu fill e calfauals ab les propries mans no hauent altra manera de foch e deyali. o amor mia la gran caritat e amor que haueu a natura humana vos fa sentir tant de fret e pobrea de roba. O senyor meu y coneguen aço los homens e estimen ho: e amen vos de cor puix tant los haueu amat.