Capitol LX. Com adam ab tots los pares partiren del lims...

Capitol LX. Com adam ab tots los pares partiren del lims: e vingueren a fer reuerencia a la mare de deu: per la qual foren rebuts ab gran amor.

Volent partir dix misericordia al visrey. senyor vos sou açi lochtinent general de la magestat real de nostre senyor deu sia de vostra merce manar ordenar aquesta gent: perque vagen concertats e be en orde. ¶ E lo visrey respos: dient. Senyora misericordia lorde que a mi par se deu tenir en aquesta anada es aquest. Que vos e pietat vostra germana porteu lo venerable Adam en mig de vosaltres: e la senyora fe vaiga primera e sia guia de tots: car a ella deuen dir los homens. ¶ Per tuas semitas duc nos quo tendimus ad lucem quam inhabitas. Volent dir. Senyora fe portau nos (duc nos: dus mos; duch, aqua + ducto : acueducto, ducere, il Duche, conductor, etc...; dur, portar) per les vies stretes (estretes) e difficils (semitas : sendes, semita: senda) segurs e ferms: perque pugam peruenir alla hon desijam anar: ço es a veure la claredat diuina hon vos stau e habitau (esteu, estau, habiteu). E al costat de Adam ira la sua virtuosa muller Eua: e portarlan (la portarán, la han de portá) del braç amor e sperança. Car qui molt ama molt spera (ame, espere, ama, espera). E com les dones sien singularment amables per natura (Mónica Oltra incluída o inclosa): amor les ha de vnir ab nostre senyor deu: e sentint les dites dones dins si la gran efficacia de amor quant los fa sentir e asaborir les consolacions diuines: dira cascuna delles. ¶ Miror cur totus homo non resoluitur per amorem domini sui. Volent dir. Gran admiracio tinch com los homens no regalen tots per amor del seu senyor: qui tant carament los ama. ¶ E apres de Adam y de Eua ira (jra) lo seu santissim fill Abel acompanyat de puritat e de deuocio. E tots los altres seguiran aquestos: e cascu ira acompanyat de dos donzelles de aquelles que viuint en lo mon hauran amat e seguit. E hoyt aço misericordia dix. O senyor Miquel vos haueu ben ordenat sia fet axi com manau. E prenint les dos germanes Adam començaren son cami. E lo visrey cuyta primer per esser ab la senyora en la recepcio de aquesta gent: e entrant per la cambra dix a sa altesa. Senyora excellent ja son molt prop aquells qui ab infinit goig venen a fer reuerencia a vostra senyoria. E sa merce alegrant se molt leuas de peus: e dix que volia exir fins a la porta de la cambra per rebre Adam e ferli honor de pare. e prenint la lo visrey del braç ab multissima reuerencia vingue sa senyoria a la dita porta. E essent aqui junct Adam vehent aquella excellentissima cara de la filla sua. ¶ Reuixit spuns eius et dixit. Maria virgo virginum redemptionis hostium porta salutis integra lapso ceruicem releua. Car reuiuit lo seu sperit de vna tal vista dix. O senyora Maria filla mia: vos sou verge sobre totes les vergens porta de nostra redempcio per vos nos es donada entrega salut: sia de vostra merce senyora releuar lo miserable caygut en tanta dolor e miseria. E dit aço prostrat en terra ab grandissima deuocio adora lo seu creador tancat dins aquella lanterna virginal del ventre sagrat de la sua filla: e dix. ¶ Adorandus admirandus et glorificandus es semper dominus meus et deus meus propter magnam misericordiam tuam: Volent dir. O senyor meu digne sou de tota adoracio: admirable sou redemptor meu gloria sia dada a la clemencia vostra eternalment senyor y deu meu per la gran y habundosa misericordia a mi feta e a la generacio mia que de infern haueu restaurada ab la vostra sancta venguda. O senyor que tostemps he agut ferma sperança en la pietat vostra quem haureu merce: encara quem sia vist condempnat a mort perpetual e ja posat en tenebros carcer: nunqua he desconfiat de la clemencia e misericordia vostra. e perço dix lo meu fill Job en persona mia. ¶ Etiam si occiderit me in ipso sperabo. Car si vostra majestat me hagues mort de deu milia morts: james per axo la sperança mia no fora perduda: ans sperara hauer de la clemencia vostra perfeta resurrectio e deliurament de la mia culpa e gran errada: car la magnificencia vostra no ha terme ne fi. ¶ E acabades estes paraules sentint en si vna singular dolçor e alegria de la presencia del senyor dreças per besar la ma a la senyora: e sa merce no lay volgue donar: perque li era pare: ans lo feu leuar e abraçal ab molta amor: e prenint lo per la ma tornas a seure en la cadira: e dix a sanct Miquel que fes portar vna cadira per a Adam lo qual volia sigues al seu costat: e axi fon fet E seyta la senyora acostas la venerable mare Eua per fer reuerencia a sa altesa: la qual vehentla se leua de peus (depeus) rebentla ab molta amor e honor com a mare molt cara. E la dita mare Eua prostrada en terra adora lo seu redemptor: e dix. ¶ Ecce qui elongant se a te peribunt. Volent dir. O senyor y be es cosa certa: que tots los que se aparten de vos perexen: e los que se acosten a la clemencia vostra de mort tornen a vida. ¶ O maledicta sit insipientia mea que me a te elongauit. O senyor e maleit sia lo meu poch saber que axim ha lunyat de vos vida mia per tant lonch temps: e no solament a mi ans a tots mos fills per la errada mia. E ara senyor per la magnificencia e clemencia vostra podem dir ab gran alegria ells e yo. ¶ Eramus enim longe: facti sumus prope in sanguine domini xpi (x + pe en virgulilla + i). Car erem senyor tots molt luny de vos per la iniquitat mia: ara redemptor meu som retornats molt prop de vos senyor e deu meu per la humanitat que presa haueu delliberant escampar la vostra preciosa sanch per la salut mia. ¶ Quin tirament de amor tant transcendent senyor es aquest. Quines gracies senyor pore yo retre a vostra magestat de tanta misericordia: Noy ha en mi res sufficient que offerir vos puga: tota so vostra senyor e a vos me do de cor e de anima: preniu me senyor puix per sola clemencia vos sou donat a mi. ¶ Te ergo inuoco te adoro in animam meam. Car a vos senyor inuoque a vos adore dins la anima mia. E dit aço dreças aquella sanctissima mare Eua ab feruor de amor prenint les mans de la senyora ab tot que sa senyoria nou volgues permetre besaua aquelles: dient. O senyora leixau me besar aquestes mans vostres per qui tant de be he aconseguit. ¶ Quia nullum solatium habeo nisi te domina mea. Car no he altre solaç ni deport: sino tocar e mirar e contemplar a vos senyora mia mare del meu redemptor. E leuantla sa senyoria ab vna singular familiaritat e amor abraçantla e besantla dix li. Be siau venguda mare mia e de tota humana natura. Veus açi lo senyor que tant haueu desijat e cridat adelitau vos en ell: car aquest es remey de vostres dolors: terme e fi de vostre repos. ¶ E hoint Eua besaua aquell de sa senyoria ab goig no recomptable: dient. O senyora y quin tabernacle es aquest tant glorios en lo qual es tancat y clos lo qui no pot esser compres: la magestat infinida habita en estreta sala. ¶ O senyora y ab quanta raho puch dir. ¶ Benedictus sit mundissimus conceptus tuus: quia per ipsum liberata sum de manibus querentium me. Car obligada so eternalment a lohar e beneir lo purissim concebiment vostre: per lo qual so misericordiosissimament (tócat los collóns y balla!) deliurada de les mans iniques qui volien la mia anima. E dient aco tornaua abracar e besar aquell excellent ventre. E la senyora loy comportaua ab molt plaer adelitant se en la deuocio feruentissima sua. e a cap de vna gran peça (al cap de mol rato) que la sancta mare eua fon stada axi agenollada alegrant se en lo seu redemptor e senyor: la senyora reyna li mana que sigues (de seure; assentás, que se assentare; segués o seguès, com tos dono la gana ficá la tilde; le mandó que se sentase o sentara; en coxins; en, sobre cojines) molt prop de sa merce en coxins. La qual hobeint sa senyoria ab molta reuerencia sigue (se va assentá; se sentó; “es va seure”) alla hon li era manat: no partint james los vlls ni la pensa de aquell sagrat ventre: dient tostemps dins si mateixa. ¶ Ego autem gaudebo et exultabo in deo ihesu meo. Volent dir. Yom (yo me, yo´m) alegrare (gaudebo: gaudir) de singular goig en lo meu senyor jesus redemptor: e saluador meu. e apres tota la gent axi en orde com eren venguts anaren a besar la ma a la senyora adorant lo seu sanct prenyat: dient a sa senyoria cascu de ells. ¶ Intercede pro nobis salutifera mater dei que angelorum et hominum salutem concepisti. Volent dir. O serenissima senyora siau intercessora nostra vos qui tant potent vos trobau: car sou feta mare de deu: e haueu concebut aquell qui es salut e gloria dels angels e dels homens. Vos senyora sola sou constituyda mare e gouernadora e aduocada nostra: a vostra clemencia tots reclamam. e feta reuerencia per tots a sa senyoria ab gran alegria se prengueren a dancar e ballar ensemps ab les donzelles de la senyora: les quals ab molt plaer e singular amor se acompanyaren ab los fills de Adam: vehent que la sua senyora los ha tan be rebuts. e que en la sua cort ja no si parla sino de les grans fauors e amors de deu ab natura humana. e que de aço los dits homens stan tan gloriosos e alegres que es molta raho que totes les virtuts los ajuden a festejar aquesta gracia tan singular, e ab aquesta alegria e goig inrecomptable passaren tot aquell dia, e hauent se a partir de aqui Adam fica lo genoll en terra per despedirse de la senyora: e dix mirant lo ventre de la senyora contemplant la gran majestat que dins era. ¶ Tu esto nostrum gaudium: qui es futurum premium: sit nostra in te gloria per cuncta semper secula. Volent dir. Vos senyor sereu daçiauant lo goig meu y dels meus fills: car vos sou lo esdeuenidor premi e loguer nostre: en vos senyor sera la gloria e alegria nostra eternalment. e besada la ma a la senyora parti de aqui: e venint la mare eua per despedirse besant la ma a sa merçe dix. O senyora molt excellent que ara poden recorrer los meus fills a vostra senyoria ab gran confiança: dient vos en ses necessitats e angusties. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus Car podeu los recaptar gracia e gloria: e axi per orde tots besaren la ma a la senyora e tornaren als lims.

Capitol lix. Com misericordia e pietat supplicaren la mare de deu: Adam.

Capitol lix. Com misericordia e pietat supplicaren la mare de deu: que Adam e la sua gent vingues a fer reuerencia a sa senyoria.

Acabada la visita de tots los officials reals e ciutadans de parays resta la senyora sola en la cambra a acompanyada solament del visrey Miquel qui seruia sa senyoria de camarlench: e de ses donzelles molt amades. E stant axi misericordia e pietat deliberaren supplicar la senyora del que Adam los hauia recomanat. E venint les dos dauant sa senyoria ficaren lo genoll dauant sa altesa e digueren. Excellent senyora ja sab vostra merce que nosaltres dos germanes som stades tant partials a natura humana: que del seu cayment ença nunqua la hauem desemparada: ans hauem treballat sens cessar per reuelarla e tornarla en gracia e amicicia del seu creador. E lo dia que acabam e cloguem aquesta fahena: ço es que lo fill de deu se encarnaria dins vostra senyoria: deuallant del cel molt alegres de la conclusio de aquest misteri passam per lo carcre hon sta Adam e los fills seus: e dientlos la bona noua alegrarense de infinit goig. E lo pare adam ab affectio no recomptable nos prega molt que com vostra merce hagues concebut: suplicassem aquella volgues recaptarlos esta singular gracia ab la magestat del senyor fill vostre: que lo dit adam ab tots los presos que ab ell son sien licenciats de formar cossos segons la natura e venir adorar lo seu redemptor e senyor: e besar la ma a vostra senyoria per lo medi de la qual han aconseguit tan singular gracia. E la senyora hoyda aquesta piadosa demanda stigue tota pensosa e recollegida dins si mateixa volent consultar de aquesta fahena ab lo seu excellent fill: parlant li en sperit segons acostumat hauia. E sentida la voluntat e delliber del dit senyor respos sa merce a misericordia e pietat: dient. Donzelles al meu fill e a mi plau que sia contentat Adam e vinga e veja lo seu desig complit: car ab gran fam ha desijat e sperat aquesta jornada: anau vosaltres e portaulo. E misericordia e pietat molt alegres de la liberal resposta de la senyora besant les mans a sa senyoria digueren. ¶ Qui sperant in te amictum luminis induentur: et gaudium et perpetuam letitiam fortientur. Volent dir. O clement senyora: que tots aquells qui en vos speren seran vestits e cuberts de resplandent lum: e acompanyats de goig e perpetual alegria. E volent partir d´aqui molt prest per anar als lims: dix sanct miquel. Aturau senyores que yo he de anar ab vosaltres. E dit aço lo dit sanct Miquel fica lo genoll dauant la senyora: e dix a sa altesa. Sia de vostra senyoria darme licencia que vaja ab aquestes donzelles per acompanyar Adam: car tal manament tinch de nostre senyor deu que apres que los ciutadans de parays haguessen fet reuerencia a vostra senyoria: yo fes venir Adam e tota la generacio sua per besar la ma a vostra altesa. E ara senyora ire (jre; iré : aniré) molt ben acompanyat ab aquestes donzelles que vostra senyoria y tramet: car elles e yo som tant affectats a Adam e a la generacio sua: que entendre en les fahenes sues nos es vn gran delit. E la senyora respos a sanct Miquel: dient. Molt me plau visrey que vos aneu: car gran raho es que per vos sia cridat adam a venir en aquell conuit per ell tan desijat. E dit aço lo visrey e les donzelles feta reuerencia a sa senyoria partiren de aqui per anar als lims: hon era encarcerat Adam ab sos fills. E moltes altres donzelles de la senyora demanaren licencia a sa merce de anar ab lo visrey per acompanyar Adam: car totes se alegrauen infinidament de la reparacio e goig del dit Adam. E axi anant peruengueren a aquell loch tenebros: e sanct Miquel vehent Adam parlali ab veu molt alegra: dient. O venerable vell e pare de tota natura humana alegrau vos de singular goig: car yo so açi de part de la magestat diuina: per conuidaruos que aneu a fer reuerencie a la excellent senyora reyna sposa sua e filla vostra: La qual trobareu ja prenyada del redemptor e senyor vostre deu e hom verdader ¶ E hoyda aquesta gloriosa noua per Adam fon recomplit de goig infinit: e fica los genolls en terra ab les mans plagades: dix. ¶ O pretiosum et admirandum conuiuium (convivium : convit: convite): salutiferum et omni suauitate repletum. Volent dir. O glorios Miquel y quin conuit tan precios e tan admirable es aquest: a que vos me conuidau: quant sera suau e plaent e profitos a mi: lo qual me recomplira de tota dolçor e alegria. ¶ Vadam et videbo eum quem diligit anima mea. Anem prest senyor Miquel e vega yo aquell qui tan carament ama la mia anima. E dit aço entraren totes aquelles donzelles: e dix sanct Miquel. Veus açi Adam les vostres aduocades misericordia e pietat: que han supplicat la nostra senyora: queus recaptas aquesta gracia ab lo seu diuinal fill que poguesseu anar a la presencia sua per visitar sa merce. E lo dit adam leuantse corregue abraçar a la senyora misericordia: dient. O senyora e maestressa mia que vos e la germana vostra haueu portat a fi les fahenes mies: Les quals vos hauia recomanades de verdader cor confiant de vos e no so stat enganat: ab vos me so aconsolat en totes les angusties mies: tenint lo consell de sauiesa: qui diu. ¶ Causam tuam tracta cum amico tuo: et secretum tuum extraneo ne reueles. Volent dir:les propries necessitats ab lo verdader amich les deu hom tractar e menejar: e lo secret intrinsech no reuelar per res al strany. ¶ O senyora misericordia y tan certs poden esser los qui en vos confien que a la fi veuran tots los seus desigs complits. Axi senyora guiaume e peruinga yo prest a veure aquella senyora: per qui tant de be he aconseguit (casi totes les vegades trobo a+espay+conseguit): car la tarda mes (me es, m´es) molt penosa ab fam insaciable desije adorar lo seu diuinal prenyat e besar les mans a sa merçe.

Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella

Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella (falte .)

Venint lo nouen dia foren aqui los sancts angels del menor orde e rebent los sanct Miquel ab gran alegria e goig e portals dins la cambra de la senyora: e dix a sa merce. O excellent senyora aquests son vns officials per lo senyor fill molt amats e estimats. Car son dits pares e aduocats dels orfens. Aquests senyora tenen en cura e guarda los miserables fills de Adam: dels quals son molt ansiosos e curosos. E han ho be menester: car son constituits e posats entre infinits perills de diuersitat d´enemichs. ¶ Nec enim posset tuta esse humana infirmitas inter tot et tantas hostis illius insidias: nisi sanctorum angelorum muniretur auxilio (anxilio). Car sia certa vostra senyoria no poria la infirmitat humana esser segura en tantes batalles e persecucions de enemichs sino fossen guardats e defesos per la custodia angelica. E la senyora vehent aquells gloriosos sperits dits pares dels orfens: alegras molt dells mostrant grandissim goig de la sua venguda: e dix los. Be siau venguts pares dels miserables fills de adam: vosaltres teniu offici tal que de necessitat priuareu molt ab lo fill meu e ab mi: car les majors fahenes que son en la cort sua son les que vosaltres haueu a menejar: ço es de la saluacio dels homens. Aquest negoci es tan car a la magestat del meu fill que per acabar e complir aquell es deuallat del cel en la terra: perque vosaltres per amor sua deueu esser molt solicits de la salut de aquestes animes a ell tan cares. e no hajau esguart a la desconeixença dels dits miserables fills de adam: sino sols a la bonea del creador vostre y seu qui tan carament los vos ha acomanats. E per que millor pugau exercir esta fahena tan gran y tan difficil vull que hajau de açi auant en companyia vostra continuament tres donzelles mies ço es: Pietat. Beniuolencia: Solicitat. e que los homens coneguen que per la noua incarnacio del fill de deu vosaltres los tractau ab multissima pietat mes que no haueu acostumat: cobrint e dissimulant los seus mals e comportant aquells (segons la q en rayeta vertical: qui : aquills) longament: los quals solieu punir brauament: e quels mostreu molta beniuolencia comunicant los molts secrets de la amor diuina e dels infinits delits que han a posseir en parais sius hobeixen e segueixen vostres consells: e que ab solicitut continua penseu en portarlos per la via de salut. e de aço teniu manament de la magestat diuina segons dauid ha reuelat als fills vostres: dient a cascu de aquells. ¶ Angelis suis deus mandauit de te vt custodiant te in omnibus (o+i nassal:mni en este cas+bus) vijs tuis. Car vosaltres sou constituits curadors e guiadors dels exellats e bandejats fills d´Adam: als quals deueu endreçar en totes les vies e carreres sues: puix sabeu aquesta esser la voluntat de nostre senyor deu: e yo queus ho acomane ara nouament de part del seu fill e meu: lo qual vol que (volq3: volquem) los homens a vosaltres acomanats sien pus segurs e mes guardats e conseruats e que com cascu d´aquells sera (ßa) d´edat de distrecio que per vosaltres sien induits e consellats a fermar matremoni ab set donzelles mies les quals son aquestes. Fe: sperança: amor: temor: humilitat: penitencia: e perseuerança. Aquestes los guardaran e deliuraran de tot perill els portaran finalment a la eternal beatitut: segons es scrit. Dient. ¶ Saluatus est vir infidel´ per mulierem fidelem. Car lome infel e desobedient a son deu e creador sera saluat per les dites mullers fidelissimes. car la primera que es fe lo apartara de tota error donant li conexença de la veritat que te a seguir e de les obres que te a fer conformes a la fe: perque la dita fe sia viua e meritoria. E de aqui tantost lo abraçara la sperança e dira ab vna gran fermetat de cor ¶ Ego enim sic curro non quasi in incertum. Volent dir. Yo si treballe corrent per lo curs de aquesta mortal vida nou faç vanament ne sobre cosa incerta: ans so molt segura que aquell larch donador me dara lo premi molt major sens comparacio que mos merits no meriten. E coneguda aquesta gran magnificencia e liberalitat diuina: encendras en amor d´aquell sobiran be qui sols mereix esser amat: e de aquesta amor paternal sortira la amor filial: car nunqua tem verdaderament de temor virtuosa lo qui no ama: e lo axi temeros guardas de offendre lo seu amat e tota cosa leixa per cara que li sia per no rompre la dita amor: e com mes lome sentira de aquesta amor diuina molt mes coneixera la sua propria miseria. e de aqui se engendrara la profunda humilitat en la anima: La qual humilitat fa desijar al home poder satisfer a deu de les offenses que fetes li ha. E aquest virtuos e humil desig li fara pendre ab molta patiencia totes les tribulacions e congoixes que deu promet li vinguen de qualseuulla natura sien: e no solament acceptara les dites penes alegrament ans voluntariament se donara a molta penitencia: apartant de si tots delits e plaers donant a la sua persona molta manera de treballs e penes per subiugar la carn sensual al sperit. E sentint lome la dolçor e repos que sta amagat dins los treballs de penitencia es animat a perseuerar en tota virtut fins a la fi de la vida sua: e lauors rebra lo guardo infinit per los treballs finits. e axi los homens ligats per matremoni ab aquestes donzelles seran axi forts y ferms e molt feruents e promptes a tot be que vosaltres los portareu per tots los camins que volreu. E diran ab molt plaer. ¶ Sic transeamus per bona temporalia vt non amittamus eterna. Volent dir. O pares e guiadors nostres siau certs que axi volem passar per los bens e plaers d´aquest mon: que per ells no perdam nenguna cosa de la seruitut diuina: ne la vida eternal per a la qual som creats. E los angels hoydes les rahons de la sua reyna y senyora foren alegres de goig infinit e besant la ma a sa altesa: digueren. ¶ O maria gratiam apud (apd´) dominum inuenisti et hanc per totum mundum diffundere meruisti. Volent dir. o senyora maria vos sou aquella que haueu trobada gracia dauant lo senyor: e per lo mija vostre la dita gracia es stada per lo mon escapada sobre los fills de Adam de qui nosaltres tenim cura. E perço senyora som açi per adorar lo fill vostre regraciant a la magestat sua la gran misericordia que ha feta als criats nostres fills d´adam exellats de parays: als quals nosaltres no podiem aiudar per molt que fossem curosos e ansiosos de ells: que a la fi tots no deuallassen en infern. Car fins açi no hauem vist goig nengu dels dits criats nostres que ab companyia nostra los poguessem portar a regnar en parays: ans venint cascu de ells a la fi dels seus dies los hauiem a leixar en lo carcre (carcer, càrcer; cárcel) tenebros de infern condempnats a mort eternal per lo peccat e deslealtat del seu primer pare. ¶ E ara senyora venint lo vostre excellent fill e vestint se aquesta natura ha axi viuificat lome quens pot molt be dir. ¶ Sicut in adam omnes moriuntur ita et in xpo omnes viuificabuntur. Car axi com en Adam tots los seus fills foren sentenciats a mort: axi per la venguda de a aquest redemptor deu e senyor son restituits a vida eternal: de que nosaltres aconseguim vn singular goig. ¶ Et gaudium nostrum nemo tollat a nobis. Car som molt certs que aquest goig nengu nol pora leuar a nosaltres: si lome se volra conseruar en la gracia a ell donada. ¶ Perço suplicam a vostra senyoria quens vulla prestar ajuda en conseruar aquesta gent qui te la natural inclinacio tan reuessa e peruersa per lo peccat del pare seu que ab grans ginys e affalachs los hauem a portar a parays. E han molt necessari la intercessio de vostra senyoria qui pot tot lo que vol: Car de vostra excellencia es dit. ¶ Non enim decens est vt ei aliquid deneget: qui matrem honorare precepit. Car no es cosa decent que lo senyor fill vostre denegue nenguna cosa per vostra merce demanada: lo qual ha manat estretament honrar e obehir la mare ¶ E les virtuts nomenades que la senyora hauia triat per a esser mullers dels fills de Adam hoint parlar la senyora e los angels tant en fauor de aquells que hauien a esser sos marits: enflamades en la amor de sa senyoria per mija de la qual tanta gloria e exaltacio hauia aconseguit lome peccador: agenollades dauant sa excellencia començaren a cantar dient. ¶ O benignissima omni laude dignissima quia per te reparata sunt omnia: et exaltatus homo et paradisus apertus. Volent dir. O senyora benignissima e dolça digna e mereixedora de tota lahor: car per vos totes coses son stades reparades: e lome singularment exalçat: e parays per a ell vbert. E perço senyora nosaltres som molt contentes de fer ab los dits fills de Adam matremoni car vehem en ells girada la sort: ço es que tots los que fins açi los auorrien e hauien en hoy: ara los amen e han plaer de acostarse a ells. Car fent pau ab lo creador lan feta ab totes les creatures: la qual pau senyora ses tractada y fermada per lo vostre dolç parlar: e per ço dignament pot esser cantat a gloria de vostra senyoria. ¶ Benedictum sit eloquium sanctum tuum: et benedicta sint omnia verba oris tui. Car ab molta raho deu esser beneyt lo parlar vostre e totes les paraules de la vostra sanctissima boca. E dit aço leuarense a dançar les dites donzelles: e los angels ab elles ab gran alegria. E acabada la jornada partirense se aqui los gloriosos pares dels orfens molt contents de la excellent senyora e de ses donzelles.