Capitol
CIIII (CIV;
ciiij).
Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort:
donant li seguretat de la saluacio sua.
Lo senyor fill de deu:
vehent lo seu virtuos pare joseph: axi alterat per los pensaments
temerosos: que de la sua profunda humilitat proceyen
dix li. O joseph no temau. Ego sum iudex et testis: quia data est
mihi omnis potestas in celo et in terra. Volent dir. Ab tot que vos
pare meu joseph hajau raho de tembre segons la fragilitat humana:
recort vos que yo so aquell quius tinch a jutgar: e so verdader
testimoni de les vostres obres virtuoses: e no he mester altre
informador e ab mi sols haueu a liurar les vostres fahenes. Car tota
potestat es a mi donada en lo cel e en la terra. E yo so lo jutge
general de tota creatura. e axi alegrau vos pare meu: car gran es la
amor queus tinch. E siau cert que los vostres seruicis me son stats
tan acceptes queus dellibere premiar molt copiosament. car vos poreu
dir ¶ Reposita est mihi corona iusticie quam reddet mihi dominus in
illa die iustus iudex. E aquesta corona dignament per vos meritada:
vos posare yo de la mia ma aquell dia que per mort deuallare als
lims: hon araus tramet. car mostrant se aqui la diuinitat mia
graduare a cascu dels que hi sereu en la dignitat que mereix: e sereu
certificats del que en la gloria eternal haueu a posseir: quant
ensemps ab mi pujareu lo quarenten dia: apres la mia mort e
resurrectio. E aqui sera manifest a tots quant sou per mi amat. e
tots los angels e sancts admirats de la inestimable gloria vostra
diran. ¶ Iste est qui ante deum magnas virtutes operatus est:
qui priuilegio amoris precipui ceteris altius meruit honorari. Car
veuran clarament e coneixeran que vos sou aquell que grans obres e
marauelloses haueu obrades dauant lo meu pare en seruici seu e meu: e
dignament per priuilegi de singular amor sereu honrat e exalçat
sobre tots los altres: car mereixen ho les vostres excellents obres:
les quals en la terra no porien esser premiades: per queus es
necessari passar de aquesta vida per la comuna porta de la mort: e
hauran fi los vostres treballs: e reposareu en sperança d´atenyer
molt prest: lo que dit vos he. E com entrareu dins aquell delitos
regne de paradys ab gran alegria direu. ¶ O qp gloriosum est regnum
in quo reges congregati sunt un vnum ad laudandum et glorificandum
eum: qui super omnes est rex regum et dominus dominantium. O joseph
quant sera contenta e farta la vostra anima: quant vos veureu en
aquell regne en companyia de tants princeps e reys qui no cessaran de
lohar e glorificar lo meu pare e a mi. Totes les dolors e angusties
que haueu sentit en lo mon: vehent a mi tant desconegut per los
homens vos seran conuertides en grandissim goig: quant me veureu
lohat e seruit e molt exalçat per tots los sancts: car en lo mon
maueu mes amat que a vos mateix: e en lo cel sentireu goig infinit de
la gloria y exaltacio mia. E joseph hoint lo parlar del senyor axi
clement e piados fon la anima sua molt alegrada e confortada e ab
consolacio no recomptable prengue les mans de sa real senyoria: e
dixli. ¶ Spes mea es tu et portio mea in terra viuentium. Volent
dir. O senyor y rey de vida vos sou la sperança mia e tot lo meu
goig: qui tan largament haueu alegrada y aconsolada la anima mia: e
vos senyor sereu la gloria e delit meu en la terra dels viuents. ¶
Ara senyor meu exira la anima mia ab grandissima consolacio e alegria
del miserable carçre
de aquest cors: puix de la vostra clemencia ha aguda tanta seguretat.
O bonea infinida inestimable es la liberalitat vostra qui per pochs
seruicis donau tan gran paga. Qui es lo miserable hom qui de vos se
aparta sols vn moment: car sens vos senyor meu noy ha consolacio vera
en la present vida. De que senyor ab tota la humilitat que puch
regracie a la magestat: vostra com vos ha plagut sostenirme en la
seruitut e companyia vostra per tant larch temps: car per pus
benauenturat me tinch de hauer passat pobrea e molta fretura e
continuats treballs seguint a vostra senyoria: que si apartat de
aquella hagues senyorejada pacificament tota la monarchia del mon.
Sol senyor meu la dolor mia es com nous he seruit ab tanta forsa e
virtut com a vostra magestat se pertany: supplicant la infinida
clemencia vostra me vulla perdonar tots los deffalliments que he
comes en la servitut vostra e de la vostra sancta mare: la qual yo no
era digne de hauer per sposa. E ara açi en presencia de vostra
senyoria li deman perdo d´aquella errada que fiu quant la volgui
leixar coneixent la esser prenyada ignorant la excellencia del seu
sanct prenyat: estant en aquest duptos pensament langel me dix.
Joseph fili dauid noli timere accipe mariam coniugem tuam: qd´enim
in ea natura humana est de spiritu sancto est. E de aço yo auisat
per langel: coneixent la culpa mia demani perdo a sa merce tantost:
la qual per sa acostumada pietat me perdona de molt bona voluntat. Ab
tot que tant com mes clemencia e dolçor conegui en sa senyoria: mes
causa de dolor e de penediment fon ab mi del pensament que agut hauia
de leixar sa merce: ab la qual yo no era digne de star ni habitar. E
aquesta dolor de hauer deliberat de leixar la sua dolça companyia:
ha turmentat la anima mia (mla)
continuament de aquella hora ença: car no pot esser limitada la
dolor de aquell qui offen la persona que molt ama. E perço en aquest
darrer examen de la vida mia torne a demanar perdo a sa senyoria. E
la senyora hoyda la raho de aquest sanct vell: que ella tan carament
amaua: reuengue en tan piadoses lagrimes que parlar no pogue per vna
gran estona: e reforçant vn poch dixli. O joseph que vos nom haueu
offes en nenguna cosa: ans acompanyada en totes les peregrinacions
mies e molt aconsolada en les dolors e congoixes mies: e la vostra
companyia me era vn gran spay: e la vostra absencia sera a mi de
molta dolor. Ab tot quem alegre infinidament del vostre repos: e com
sereu apartat de la vista e pratica de aquest mon desconegut que al
seu senyor e creador ha tan mal acullit segons vos mateix haueu vist:
e continuara la desconeixença sua fins haja portat a mort lo senyor
fill meu que vos tant amau. De veure aquesta acerbissima dolor sereu
vos staluiat per la vostra cuytada mort yo sola restare a veure la fi
de totes les dolors. E perço de la vostra mort so molt contenta:
puix se que la haueu tant desijada e demanada per fugir a aquesta
dolor. e acostant se sa senyoria al sanct vell pres lo darrer comiat
ab molta caritat e amor confortant lo en lo seu mortal viatge. e
despedit de sa merce: dixli lo senyor jesus. Joseph pare meu la vida
vostra es stada tan ben regida e ordenada que en vos nos troba
nenguna cosa digna de punicio: veritat es que la natura humana es
constituida en tanta miseria e flaquea que ab gran difficultat se pot
tenir la persona per perfeta que sia de caure en alguns pochs
defalliments durant la vida humana. Sine quibus mortalis infirmitas
viuere non potest. E de aquestes poques culpes vos vull absolre
(absoldre;
absolver)
e perdonar molt liberalment: perque passeu de aquesta vida ab vera
puritat e nedea de anima ab la gracia e benedictio mia. ¶ E
lo glorios joseph hoyda la misericordiosa resposta de Jesus e rebuda
la absolucio e benedictio sua fon axi recomplit de singular goig e
alegria que desijant prest rompre los ligams del cors: dix a la anima
sua. ¶
Egredere anima quid dubitas: egredere quid times: octoginta et
quinqm (qu+i nassal+q3) annis seruisti deo
et mortem times: Volent dir ab gran feruor de amor. O anima mia hix
prestament no stigues dubtosa ne temes res: car huytanta e cinch
anys son passats de la edat mia seguint lo apetit teu sotsmetent
la sensualitat a la voluntat tua en lo seruici diuinal los has
despes: perque pensada la bonea del teu magnanim senyor no deus
tembre la mort: ans alegrarte molt en la present hora: vehent dauant
tu lo fill de deu humanat qui te potestat plenaria de remetre peccats
e mundificar aqui ell vol que sia mundat. E per la sua
sancta boca es stada absolta de tota culpa. Usquem ad quadrantem
nouisimum. Per que ab goig inestimable deus fer ton viatge: e lo
virtuos Joseph com hagues axi inflammada la sua anima e ja volgues
desemparar lo cors pres les mans del senyor fill de deu ab deuocio e
feruor no recomptable e besant aquelles dix. ¶
O fons vite ex quo viuunt angelici spiritus et anime iustorum: tu es
aquo cuncta procedunt: tu fons vite: tu auctor salutis eterne in
manus tuas dulcissime iesu fili dei viui commendo (o
conmendo) spiritum meum. Volent dir. O font de vida de la qual e
per la qual viuen los sperits angelicals e les animes dels
justs. Tu senyor est aquell de qui totes coses procehexen: tu
est font de vida tu est començador
de la salut e vida eternal: en les tues mans dolç Jesus fill de deu
viu coman
lo meu sperit. E dites aquestes paraules aquesta sancta anima se
parti de aquell virtuos cors. e la senyora sposa sua resta viuda e ab
molta solitut ab la sola companyia del seu tan amat fill: lo qual
dona orde en la sepultura del dit joseph axi com si propriament li
fos pare: e vestit de dol lo acompanya al soterrar. E la excellent
senyora per cobrir los secrets diuinals feu totes les cerimonies que
les altres viudes acostumauen de fer.
