Capitol XCIII. Com les dones que venien a lauar al riu: pregauen la senyora manas al seu fill quels guardas la roba.

Capitol XCIII. Com les dones que venien a lauar al riu: pregauen la senyora manas al seu fill quels guardas la roba.

Com lo senyor hagues atesa la edat de cinch o sis anys aquelles dones qui venien a lauar al riu prop la casa de la excellent mare sua: començaren hauer molta familiaritat an sa senyoria. E vehent lo seu fill axi gracios e humil e ben criat amauen lo molt: e diuerses vegades deyen a sa excellencia: que fos de sa merce manar al seu hobedient fill: quels guardas la roba que hauien estesa a exugar. E sa senyoria ab molta dolor de cor no guosant dir de no a les dites dones manaua al senyor fill seu: que anas ab elles e fes lo que elles volien. E lo glorios senyor hobeyala de molt bon grat e staua tot lo dia al sol cremantse aquella sua diuinal cara. E la senyora piadosa exia ades ades a la porta per mirarlo: car en nengun loch reposar no podia sens la dolça companyia del amat fill seu. E com la roba era exuta les dones aquelles de qui era la plegauen ajudant los lo senyor ab molt plaer: e elles vehent lo tant benigne e de tan bon manament seruien se dell molt largament: e com la roba era plegada posauenlay al cap tanta com podia portar: segons la edat sua. E lo restant portauen elles: e prenintlo per la maneta anauen a ses cases: e aqui descarregant lo senyor dauen li vn troç de pa: posantli en la faldeta vna poca de fruyta: e tornauen lo a la posada de la senyora mare sua: regraciant a sa merce lo seruir que lo seu fill los hauia fet: beneint la del bon criament que donat li hauia pregant deu que loy prestas e lin deixas veure goig complit. O senyor e quanta tendror de pietat trauessaua lo cor de aquella sanctissima mare hoint axi parlar aquelles dones coneixent que del tot ignorauen los secrets diuinals a sa merce largament reuelats. E partint sen les dones lo clement senyor donaua a la sua mare lo pa e la fruyta que portaua. E la senyora ab lagrimes de molta amor lo abraçaua dient. O vida mia y vos que sou rey dels reys e thresor de les riquees diuinals: creador e senyor de totes coses: ab vn troçet de pa vos paguen de vostres treballs les creatures vostres. O senyor meu y de quant vos resten obligats los homens car per amor d´ells vos sou tant humiliat sotsmetent vos a tan extrema pobrea. E de aquesta humiliacio parlauen souint lo senyor e la mare sua molt largament.

Capitol XCII. Com la senyora e Joseph treballauen de ses mans per guanyar la vida e lo senyor los aiudaua del que podia.

Capitol XCII. Com la senyora e Joseph treballauen de ses mans per guanyar la vida e lo senyor los aiudaua del que podia.

Com la senyora comença a esser coneguda per les dones de aquella terra donauen li fahena de filar e cosir: e ab lo dit treball guanyaua algun diner de que passaua la vida: e del restant compra algunes aynetes per a la seruitut de casa sua. E joseph axi mateix treballaua de fusteria e ferreria logant se ab los mestres daquell art fins tingue algun poch de cabal. O qui pot pensar quanta dolor trauessaua lo cor de la piadosa senyora quant veya aquell vulnerable vell anar a treballar per cases stranyes: hon sofferia grans vituperis e injuries: e venint al vespre a casa sua cansat e dolorat no tenia sa merce que donarli a sopar. e de aço sa senyoria molt atribulada e congoixada souint scampaua infinides lagrimes per compassio de la gran fretura e necessitat que lo sanct vell passaua: e ell molt mes se dolia es companyia de la dolor de sa merce que de la fretura propria: e lo dit joseph per leuar sa senyoria de congoixa: e perque li fes companyia en casa delibera de no anar pus per loguers: e compra vna poca de fusta vella del que hauia guanyat a jornals: e de aqui auant feu fahena en casa e venia la a la porta. e com lo senyor crexia comença a treballar e ajudar a joseph del que podia segons la edat sua: e seruia a la senyora mare sua en tot ço que los altres fills acostumauen seruir ses mares. E com la senyora no volia comportar que la seruis pensant que era fill de deu e creador seu sa magestat li deya. O senyora mare leixau me fer: car yo vull donar exemple als homens qui son pols e cendra: que aprenguen de humiliarse: e no hajen vergonya de fer obres de seruitut per amor mia: recordantse que yo he auorrit totes les coses que de si porten honor e estimacio: em so exercitat en aquelles que la miserable superbia esquiua e auorreix. Car vos senyora mare sabeu queus he dit diuerses vegades. ¶ Non veni ministrari sed ministrare. Car no so vengut en lo present mon per esser seruit: ans per seruir: e la senyora que veya aquella esser la voluntat del seu amat fill leixauali fer lo que volia ab molta dolor e pietat: en special dauant los stranys: perque no diguessen que era mal criat. E anaua lo senyor de fora casa per totes les coses necessaries: car no tenia la senyora mare sua altri qui la seruis: ell li portaua aygua de la fonte anaua ab los altres fadrins a cullir lenya: e portauala als seus muscles. ¶ E la senyora piadosa quel veya venir axi cansat y suat exial a recebir ab los braços estesos vberts: e descarregant lo prest posantlo en la sua falda: besantlo stretament: torcauali ab molta amor la suoreta del front: regant la sua diuinal faç ab lagrimes dientli. O vida mia y en tan poca edat voleu axi fatigar la persona vostra: O senyor y fill meu que lo vostre treball a mi cansa: reposau amor mia si voleu que yo descanse. E lo senyor per donar consolacio e repos a la senyora mare sua: rahonauas ab ella vna estona e com era descansat tornaua a fer fahena ab joseph no volent ja mes star ocios: mostrant que la occupacio virtuosa e continua era a sa magestat molt plaent. E com la senyora mare sua hauia acabada la liura del estam o del li: sa clemencia la tornaua a de qui era. E aquelles gents de egipte rustices e de mala gracia acullientlo tan mal que moltes vegades lo lancauen de casa no volentli pagar lo preu de la fahena que portaua. E lo senyor callant ab molta paciencia tornaua a la posada hon staua la senyora mare sua. E sa senyoria quel veya venir coneixia en la sua cara lo mal aculliment que li hauien fet alla hon era anat: ab tot ell no deya res: e trauessada de piadosa dolor prenial per la ma e metent lo dins casa ab moltes lagrimes li deya. O repos dels tribulants y quius ha gosat enujar. O alegria dels angels y qui ha entrestit la vostra diuinal cara. Ja de açi auant fill meu vos no ireu a tornar la fahena: ans ire yo: car mes ame que vituperen e lancen a mi que a vos vida mia: que les injuries vostres me son molt pus dures de portar que les propries. ¶ E lo senyor clement responia a la sua amada mare dient. O mare mia nous coneixeu: car per sofferir injuries e menyspreus so vengut en la terra dels mortals: e delibere induir los seruents meus a portar les injuries alegrament: dient a ells. ¶ Libenter suffertis insipientes: cum sitis ipsi sapientes. sustinetis enim si quis vos in seruitutem redigit: si quis deuorat: si quis accipit: si quis extollitur: si quis in faciem vos cedit. Volent dir. Siau certs los que a mi voleu seguir: que de necessitat vos coue (cove: convé) portar alegrament les injuries quius seran fetes per los no sauis: e axi mostrareu la sauiesa e prudencia vostra: e comportau que vsen de vosaltres com de persones a ells sotsmeses: encara que mostren queus volen deuorar e destroir. Res nous espante: e sius firen (hieren; ferixen) en la cara preniu ab delit e plaer: car aquest es lo cami cert e segur de anar a paradis. E si aquestes coses senyora mare yo no les pose per obra: ans que les preyque: la preycacio mia seria poch estimada: e perço vull que sia dit de mi. ¶ Cepit iesus facere et docere. Car primer començare a posar en obra: lo que vull mostrar de paraula. Axi mare mia armau vos de paciencia: que la vida mia tota sera acompanyada de diuersitat de penes: e ab aquesta dolor me haueu a posseir en la present vida. E la senyora hoint aquestes rahons de la boca del seu amat fill lançaua infinides lagrimes: sens mes replicar deixant totes les coses a la ordinacio e voluntat sua.