dimarts, 18 de maig del 2021

Capitol XCI. Com la senyora desmama lo seu amat fill.

Capitol XCI. Com la senyora desmama lo seu amat fill.

No desmama la senyora lo seu fill fins hague complits tres anys: car no tenia les delicadures que les altres mares acostumen dar a sos fills quant los desmamen ans de temps. Ans era tanta la necessitat e pobrea de sa senyoria: que stant lo senyor de poca edat algunes vegades demanaua a menjar e sa senyoria no tenia en tota la casa sua que donarli ne sols vn troçet de pa. O quin coltell de dolor era aço a sa merce e ab quantes lagrimes li responia dient. Vida mia no tinch queus done. e daqui auant tots dies al dinar sa senyoria estojaua vn poch de pa: per que pogues almorzar e berenar lo seu amat fill: segons la tendrea de la sua edat requiria.

Capitol XC. Com la senyora crida lo seu spos Joseph que hoys lo seu fill que ja hauia començat a parlar.

Capitol XC. Com la senyora crida lo seu spos Joseph que hoys lo seu fill que ja hauia començat a parlar.

La senyora volent comunicar a joseph lo gran goig que tenia com lo senyor fill seu començaua a parPlar crida dient. ¶ Venite et audite quia (qnia) dominus locutus est. Volent dir. Veniu joseph e haureu alegria car hoyreu lo senyor fill meu que ja parla. E ell venint ab goig inestimable acostas a la senyora e prengue lo Rey del cel dels braços de sa senyoria: e ab gran feruor de amor alçaual en alt començant lo a ballar: dientli. ¶ Loquere domine et audiat seruus tuus: sonet vox tua in auribus meis. Volent dir. Parlau senyor meu e hojaus lo seruidor vostre: sone la dolçor de la vostra veu dins les mies orelles: e descansare de tots los meus treballs. E lo senyor mirant lo en la cara ab vna rialleta posantli les manetes sobre lo cap deyali balbucejant Pare. O qui pot estimar quanta fon la dolçor que la anima de Joseph senti hoint vna tal paraula: quant repos e descans prengue en tots los treballs seus. E per extrem goig lança moltes lagrimes: e dix. O bonea infinida quanta es aquesta que yo hoia de vostra magestat vna tan amable paraula tots los treballs e congoixes que passar poria son cami delit: puix me veig senyor per vos tant amat e fauorit. O senyor que mes puja e mes alegra vna consolacio vostra que tots los delits e plaers e prosperitats que en lo mon hauer se poden. O vida mia y tan rich y tan heretat so yo tenint a vos en los meus braços. Tots los plaers e prosperitats de aquesta miserable vida serien per los mortals auorrits si de vostra clemencia sentien vna poqueta consolacio. E la excellent senyora mirant la festa y alegria que joseph feya staua molt aconsolada y contenta: e deyali. O joseph aquest senyor fa bon seruir e amar qui largament y abundosa pagua e satisfa als seruidors seus donant a ells. Pro terrenis celestia pro temporalibus sempiterna pro modicis magna. Car per les coses terrenals leixades per amor sua dona les celestials: per les temporals les eternals: e per minim treball infinit repos. E axi la senyora e joseph ab aquestes consolacions que del fill de deu sentien passauen los treballs e pobrea de la peregrinacio sua: e com mes creixia lo senyor pus clar parlaua: car en totes les coses humanes volgue sa clemencia esser semblant als altres homens: e la senyora augmentaua en moltes consolacions hoint les diuinals paraules del seu amat fill.