Capitol
XC. Com la senyora crida lo seu spos Joseph que hoys
lo seu fill que ja hauia començat a parlar.
La senyora volent
comunicar a joseph lo gran goig que tenia com lo senyor fill seu
començaua a parPlar crida dient. ¶ Venite et audite quia (qnia)
dominus locutus est. Volent dir. Veniu joseph e haureu alegria car
hoyreu lo senyor fill meu que ja parla. E ell venint ab goig
inestimable acostas a la senyora e prengue lo Rey del cel dels braços
de sa senyoria: e ab gran feruor de amor alçaual en alt començant
lo a ballar: dientli. ¶ Loquere domine et audiat seruus tuus: sonet
vox tua in auribus meis. Volent dir. Parlau senyor meu e hojaus lo
seruidor vostre: sone la dolçor de la vostra veu dins les mies
orelles: e descansare de tots los meus treballs. E lo senyor mirant
lo en la cara ab vna rialleta posantli les manetes sobre lo cap
deyali balbucejant Pare. O qui pot estimar quanta fon la dolçor que
la anima de Joseph senti hoint vna tal paraula: quant repos e descans
prengue en tots los treballs seus. E per extrem goig lança moltes
lagrimes: e dix. O bonea infinida quanta es aquesta que yo hoia de
vostra magestat vna tan amable paraula tots los treballs e congoixes
que passar poria son cami delit: puix me veig senyor per vos tant
amat e fauorit. O senyor que mes puja e mes alegra vna consolacio
vostra que tots los delits e plaers e prosperitats que en lo mon
hauer se poden. O vida mia y tan rich y tan heretat so yo tenint a
vos en los meus braços. Tots los plaers e prosperitats de aquesta
miserable vida serien per los mortals auorrits si de vostra clemencia
sentien vna poqueta consolacio. E la excellent senyora mirant la
festa y alegria que joseph feya staua molt aconsolada y contenta: e
deyali. O joseph aquest senyor fa bon seruir e amar qui largament y
abundosa pagua e satisfa als seruidors seus donant a ells. Pro
terrenis celestia pro temporalibus sempiterna pro modicis magna. Car
per les coses terrenals leixades per amor sua dona les celestials:
per les temporals les eternals: e per minim treball infinit repos. E
axi la senyora e joseph ab aquestes consolacions que del fill de deu
sentien passauen los treballs e pobrea de la peregrinacio sua: e com
mes creixia lo senyor pus clar parlaua: car en totes les coses
humanes volgue sa clemencia esser semblant als altres homens: e la
senyora augmentaua en moltes consolacions hoint les diuinals paraules
del seu amat fill.
