Capitol XLIX. Com la humil Senyora se arrea ab les joyes que deu lo pare li hauia trames.

Capitol XLIX. Com la humil Senyora se arrea ab les joyes que deu lo pare li hauia trames: aparellant se a rebre la gent que venia.

Sanct miquel dix a sa senyoria. Ara senyora sia de vostra merçe vestir vos e arrear vos ab aquestes joyes: que troben vostra senyoria a punt los ciutadans de parays qui venen a fer reuerencia a vostra altesa. ¶ E acostant se les donzelles per seruir sa senyoria: La vna delles portaua la camisa: e laltra la gonella: altra lo manto: vna delles la pentinaua estenent los seus bells cabells per les spalles. Altra li posaua lo excellent collar sobre lo manto: e totes ensemps ab molta reuerencia li posaren la real corona: E sa senyoria axi arreada sigues en la cadira qui staua en mig del stado que los angels hauien aparellat. ¶ E venint lo camarlench sanct Miquel fica lo genoll dauant sa altesa: e posali lo ceptre en la ma dient. Senyora excellent aquest ceptre mana la magestat diuina sia vostra merce donat per la dignitat maternal: car per aquella haueu aconseguida general senyoria en lo cel e en la terra. ¶ Estant axi la senyora en tan glorios stat: les donzelles sues contemplant la bellea de sa excellencia començaren a cantar glorificant sa senyoria dient. ¶ Pulcritudo eius vincit solem et lunam et compositio decoris adornamenta virtutum. ¶ Volent dir. O que la bellea de la nostra senyora venç lo sol e la luna: e lo seu bell comport ab lo ornament de tantes virtuts. ¶ E apres acostant se les dites donzelles a sa senyoria besant li la ma ab grandissima alegria: dient a sa altesa. ¶ Amicta solari lumine sicut vestimento duodecim stellarum corona rutilans radianti. Volent dir. O gloriosa senyora y com stau abrigada de aquell sol e lum diuinal quius cobre (que os cubre; que tos cobrix, cubrix) tota axi com vn bell vestiment: e ennobleix vostra senyoria singularment la corona de dotze steles que sobre lo vostre excellent cap portau qui resplandeix e clareja singularment.

Capitol XLVIII. De la excellent e singular corona de xij murons o esteles

Capitol XLVIII. De la excellent e singular corona de xij murons o esteles ço es les xij dignitats sues: e ab vij fermalls: ço es los vij dons del sanct sperit: presentada a la mare de deu per lo princep Miquel.

Apres vingue gran multitut de angels ab infinides trompetes e ministres: portant quatre dells vn bastiment molt guarnit de pedres e perles ab gran solemnitat: en mig del qual venia vna corona excellentissima. E acostant se los dits angels a la senyora ficant lo genoll dauant sa senyoria baixaren lo bastiment qui portauen molt alt. ¶ E sanct miquel prenint la dita corona en les mans: dix a sa altesa. Serenissima e inclita senyora aquesta es la corona a vostra merce deguda per compliment de les vostres joyes. La qual es de tanta valor que no basta enteniment huma a compendre la estimacio sua. Ella senyora es de or molt purissim obrada marauellosament: la qual te dotze murons e sobre cascu de aquells resplandeix vna stela de singular claredat significant les vostres excellencies e dignitats les quals son sens par. ¶ La primera es senyora que sou eternalment predestinada per nostre senyor deu. ¶ La segona que vostra merce es stada figurada: e per los prophetes prophetada del començ del mon ença. ¶ La terça que per langel de nostre senyor deu solempnament sou stada denunciada (aixina se díe anunciada abans) a pare e a mare. ¶ La quarta es senyora que sou sanctament concebuda vsant de raho dins lo ventre de vostra virtuosa mare. ¶ La quinta que vostra merce es stada goyosament nada e haueu singularment alegrada tota la parentela vostra. ¶ La sisena que lo nom de vostra senyoria es stat imposat per nostre senyor deu e per lo angel reuelat. ¶ La setena que la vida de vostra merce es stada singularment ordenada sobre tota creatura. ¶ La huytena que sou senyora dels peccadors piadosa aduocada. ¶ La nouena es senyora que sou filla singular de deu lo pare. ¶ La dehena que sou mare verdadera de deu lo fill. ¶ La onzena que sou sposa molt amada del sanct sperit. ¶ La dotzena que sou tresorera de gracia: e administradora de aquella. ¶ E aquestes dignitats senyora cascuna per si clareja molt mes quel sol embellint singularment la vostra real corona. ¶ Aximateix son en la dita corona engastats set fermals fornits de pedres e perles (per les) preciosissimes mostrant esser en vostra senyoria molt copiosament los set dons del sanct sperit. Car de vostra senyoria es dit. ¶ De plenitudine eius accipiant vniuersi. Volent dir. Que de la plenitut e habundancia que en vostra senyoria se troba dels dits dons tot lo mon ne reb consolacio e gracia. En lo vogi de la dita corona son engastades infinides pedres e perles en gran orde mostrant que la gloria vostra es embellida de innumerables virtuts. E perço senyora mana nostre senyor deu que sia dit als homens habitants en la terra. ¶ Glorificate eam omnes gentes in virtute vestra: et cuncti populi terre extollite magnificientiam eius. Volent dir. glorificau aquesta senyora totes les gents ab la virtut e força e tot lo poble de la vniuersal terra exalçau la magnificencia sua. E la senyora molt contenta e alegra de tal corona pres la ab gran plaer e acomanala a la sua amada cambrera.