Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins

Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins: dient los calças sa merce quant per sis staments de persones seria reclamada.

Apres fon aqui altre angel ab vn bell baçi fet de coral guarnit dor de molt singular obra en lo qual y hauia sis parells de tapins. E prenint lo sanct Miquel presentals a sa senyoria dient. ¶ Excellent senyora la magestat de nostre senyor deu tramet a vostra altesa aquests tapins per a vostre calçar: car haueu molt a caminar per socorrer a natura humana en les necessitats sues: com per ella sereu reclamada. Los vns tapins senyora son tots de argent specialment obrats: aquests senyora calçareu com sereu reclamada per los homens quis trobaran en stament de gracia. Car coneguda la flaquea humana seran molt certs que sens vostra merce conseruar nos poden. E perço continuament cridaran e diran a vostra senyoria cascu de ells. ¶ Conserua me domina quoniam speraui in te. Volent dir. O senyora y conseruaume en aquest stament glorios: que stiga ferm e constant en la gracia y amor del meu senyor e creador: e deliure de tota offensa sua. E corrent prestament la senyora per ajudarlos dir los eu. ¶ Nolite confidere in cordibus vestris: quia qui confidit in corde suo stultus est. Volent dir. O fills meus qui sou en stament de perfectio: e posseyu (posseíu) la gracia de nostre senyor deu: guardau vos de presumpcio: que no es cosa al mon que pus prestament vos faça caure: ne fieu de la fermetat del vostre cor: car dich vos certament que es be orat qui de si mateix confia. Ans tostemps que sentireu en vosaltres alguna virtuosa disposicio: deueu dir ab humilitat. ¶ Suffitientia nostra ex deo est. Confessant que qualseuulla be o gracia que en vosaltres sia sols es de deu e de vosaltres no res. E axi perseuerareu ferms en la gracia a vosaltres donada. ¶ Los altres tapins senyora son d´vn brocat vert molt singular: aquests calçara vostra merce: quant sera cridada per aquells qui son en peccat mortal. Car los dits miserables trobant se en aquell pou profunde de la jra de nostre senyor deu reclamaran a vostra clemencia: dient cascu per si. ¶ Saluum me fac domina: quoniam intrauerunt aque vsquem ad animam meam. Volent dir. O senyora qui sou font de misericordia saluau nos e deliurau nos: car les aygues de peccat son entrades dins la anima nostra: e han la offegada e morta e apartada del seu creador e noy ha quins delliure sino vos qui sou mare del jutge: ens podeu ab ell reconciliar. E vos senyora hoyt lo crit dells cuytareu ab los dits tapins: e acostant vos a ells: darlos ha vostra merce gran sperança de venia: dient a cascu de ells. ¶ Spera in domino et declina a malo et fac bonitatem. Volent dir. O miserables qui en la profunditat de peccats sou cayguts nous desespereu: ans hajau gran sperança en la clemencia de nostre senyor deu queus haura merce: e apartau vos de tot peccat e mal: e feu obres bones e virtuoses e sereu delliures de la mort eternal. ¶ Los altres tapins senyora son de vellut burell tots brodats de mates de murta: Aquests calçara vostra senyoria com negociara en les fahenes ardues de natura humana. Car a vostra merce han a recorrer tots los temptats e tribulats en la present vida. Los quals diran a vostra altesa. ¶ O tu benedicta super mulieres: que angelos vincis puritate: sanctos superas pietate veni domina in adiutorio populo dei. ¶ Volent dir. O senyora vos qui sou beneyta sobre tot lo linatge de les dones e venceu los angels en puritat e sobrau tots los sancts en excellent pietat: veniu senyora en adiutori del poble de nostre senyor deu e vostre: Car sens vos los tribulats pereixen: los temptats son vençuts. E vostra senyoria respondra a ells dient a cascu per si. ¶ Eleua de tenebris affectionem tuam: et de sempiternis delitijs refice viscera tua. Volent dir. Sabeu vosaltres qui en tants perills e treballs vos trobau: no es cosa nenguna que tant vos puga ajudar a no sentir ni estimar los dits treballs com es leuar la amor e affectio vostra de les coses tenebroses de aquest mon: e fartar e adelitar lo vostre cor: e entramenes en contemplar e desijar los delits eternals. Car aquell sols es dit benauenturat en la present vida qui de cor menysprea tota la felicitat mundana e res no ha menester de aquella. E perço es dit. ¶ Felicissimus est ergo plane cui felicitate vti opus non est. ¶ E molts desijant repos e gloria temporal cahen (cauen; com dien: diuen) en infinides dolors: perque les caygudes dels passats deuen fer cautelosos los presents: e perço es scrit. ¶ Felix quem faciunt aliena pericula cautum. E axi menyspreant lo mon fugireu a tots los mals e temptacions de aquell. ¶ Los altres tapins senyora son de brocat blanch: aquests calçara vostra senyoria com sera cridada per aquells qui son en lo pas de la mort: los quals trobantse en tanta dolor e angustia reclamaran a vostra altesa dient. ¶ O tu pia potens et potenter pia Maria: de qua fons est ortus misericordie: deffende nos in prelio vt non pereamus in tremendo iuditio. Volent dir. O senyora vos qui sou piadosa e potent: e tant com pus potent tant pus piadosa. de la qual axi com de viua font mana a nosaltres la diuinal misericordia: defeneu nos senyora en aquesta estrema batalla: perço senyora que no perixcam en lo temeros juhy que apres la mort speram. E vostra senyoria corrent a ells ab los dits tapins recaptarlos eu aquella gracia final quils emblanquira e denejara la anima fent la molt segura e alegra en son viatge: e dir los ha vostra merçe. ¶ Induite vos armaturam dei vt possitis stare aduersus insidias diaboli. Volent dir. O fills meus nous espanteu en aquest tan stret pas preniu les armes de nostre senyor deu: ço es la sanch del meu fill e ab aquesta armats e guarnits poreu vençre e sobrar les cauteles diabolicals: qui en aquest cars se esforça a fer vos perdre la gracia e amor diuina: La qual per mija de la dita sanch haueu obtenguda: e apres de aquesta gran victoria peruendreu a la gloria de inmortalitat: hon descansareu de tot treball. ¶ Los altres tapins Senyora son de brocat blau: aquests calçara vostra merce quant volra visitar aquell spital de purgatori: hon son aquelles animes turmentades per la sentencia diuina fins sien purgades e fetes dignes de entrar en lo repos de parays. ¶ De aquestes vostra senyoria sera tan ansiosa: que souint los fareu grandissimes misericordies: en special en les vostres solempnitats e festes. En les quals dira vostra excellencia a les dites animes. ¶ In nomine meo petite et accipietis: vt gaudium vestrum sit plenum. Volent dir: o animes penades demanau en nom meu ab gran confiança remissio de les vostres penes en los dies solempnes meus: car no sera negada misericordia a nengu en aquells dies: si ab vera deuocio e fe demana: ans siau certs lo vostre goig sera complit e haureu plenament e complida aquella visio diuina qui tant desijau. E com sereu en aquell repos pregareu estretament per aquells qui de vosaltres se son recordats en lo temps que ereu posats en penes e dolors eus socorrien ab ses oracions e suffragis. E yo per amor vostra sere special aduocada dels dits ben factors vostres: eus offir de james fallir los en les necessitats e angusties sues: Car les obres de pietat me plaen molt: quant mes aquelles que a vosaltres en la gracia e amor del meu amat fill. E aquelles animes senyora no solament en les grans festes vostres: ans en los dissaptes a vostra merce dedicats: cridaran e demanaran a vostra altesa socors e ajuda dient. ¶ Inueniat anima nostra lucem misericordie tue et recreet nos tue pacis dulcebo. Volent dir. O senyora clement troben e senten e sien mereixedores les animes nostres de veure resplandir sobre si la lum clara de la vostra misericordia: e siam senyora recreats ab la dolçor de la vostra pau: quins deliure de la pena que sentim ens porte prestament en lo loch de repos e pau. ¶ Quoniam benigna est misericordia tua et pietas tua in omnes qui inuocant nomen sanctum tuum. Car benigna e molt dolça es la vostra misericordia e pietat a tots aquells qui inuoquen lo vostre sanct e molt glorios nom. ¶ Los altres tapins senyora son de or tirat singularment obrats: aquests estojara vostra altesa per a la derrera jornada quant haura a fer aquell gran cami de la terra al cel. Car sera vostra merce cridada per tota la sancta trinitat: dient a vostra senyoria. ¶ Ascende huc et coronaberis. Volent dir. Pujau açi reyna excellent en la gran ciutat de parays: hon sereu dignament coronada. Aquell dia senyora calçareu los dits tapins de aquell or molt resplandent de inmortalitat e ab aquells entrareu per lo regne vostre de parays ab gloria inestimable: e fareu la cercha per aquella sancta ciutat per alegrar tots los ciutadans d´aquella. Los quals contemplaran vostra senyoria ab goig inestimable (2 vegades in estimable): e diran a vostra merce lo parlar de Salamo qui diu. ¶ qp pulcri sunt gressus tui in caltiamentis filia principis. ¶ Volent dir. O senyora princessa filla y sposa del gran princep deu eternal: y quant vos fa bell veure passejar ab aqueixos tapins resplandents de inmortalitat. ¶ Tots senyora ab gran alegria seguiran vostra senyoria obeint lo per ella manat: com a reyna y senyora nostra. ¶ E la senyora acceptant los bells tapins acomanals a la sua cambrera manantli quels tingues aparellats per a les jornades que sa senyoria los hauria mester.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

O senyora que altra malaltia haueu a guarir molt dolorosa e poch planguda: qui ha nom puagre: qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci senyora amprareu los guants guarnits de vert mouent los a speranca dels bens esdeuenidors: los quals nos atenyen si no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagros que ades tens la dolor en hun loch ades en altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachs e que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶ Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca facilment se destroeix la possessio E aximateix nou molt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de virtutibus suis extolliter (extolli + t en ganchet) quasi de medicamento vulnerater (vulnera + extolli + t en ganchet): Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera (i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio: Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas: bellum cum vitijs. Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega (guerra) ab los propris vicis: Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit: segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts endrecara a ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab aquestes medicines e empastres (emplastos; emplastes) guarreu axi los dits malalts que prestament los fareu sortir del lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha: Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat portant nos la gracia diuina: pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce aura molta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells guants guarnits de argent tocarlos eu los vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7 tu: Volent dir O miserable cech e si tut conexies: la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies domini sicut fur in nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiar sera axi amagat e secret com del ladre que ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de boca del jutge. ¶ Propter multudinem (multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut de les iniquitats vostres e per la durea dels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats: E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra: Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom adorma en la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura: E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut significada per los indurits e obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç (esforc) e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants guarnits de groch qui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar si ells mateixos ajudar nos volen: E dir los ha vostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te. Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si aquest despeneu en vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car scrit es. ¶ Que enim (e+i nassal+3 o Z) seminauerit hom (h+o en virgulilla: hon, hom): hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat. Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla: efforçau) vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la porta: çoes en lo eximent de la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir. O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon regiment sotsmetranse tots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses mans aquells guants guarnits de morat: qui es color foscha e molt honesta: Tocar los ha vostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans: Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres tocar los eu la lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits: parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis se nubes penetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus. ¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que proceeixca de cor. Car dich vos certament. ¶ Si cor non orat in vanum lingua laborat. Que si lo cor no es atent en la oracio en va treballa la lengua. ¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis. Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues. Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria esforçar san a posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia: dientli quels tingues prests per a quant vendrien los malalts a esser curats.