Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Despedits los sancts angels leixant lo fill de deu en lo pesebre acompanyat de la sua excellent mare e de joseph passaren per les muntanyes hon stauen vns sancts pastors. ¶ Vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum. Los quals eren molt ansiosos sobre la custodia del seu bestiar. E mostras a ells hu dels angels: e la claredat de nostre senyor los illumina. E hagueren grandissima temor de la marauellosa visio del angel: Lo qual los dix. ¶ Nolite timere. Volent dir. O pastors virtuosos no vullau hauer temor: car no so trames a vosaltres per espantar vos: ans per denunciaruos vn grandissim goig: Lo qual se estendra a tot lo poble. ¶ Quia natus est vobis hodie saluator: qui est xps (p en virgulilla) dominus in ciuitate dauid. Car es nat a vosaltres homens mortals huy en aquest dia lo saluador vostre: lo qual es lo ver messies e senyor general. E lo loch hon ses celebrada eta singular natiuitat es bethlem dita ciutat de Dauid. E lo senyal en que coneixereu aquest excellent senyor es aquest. ¶ Inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in presepio. Car trobarleu tan chiquet que esta nit es nat embolicat en pobrellets draps e posat en vn pesebre per fretura de lit. E dit aço sobtosament hoyren los dits pastors aquell angel ensemps ab altra gran multitut de caualleria angelica cantar e lohar nostre senyor deu: dient. ¶ Gloria in altissimis deo et in terra pax hominibus bona voluntatis. Volent dir. Gloria sia donada a nostre senyor deu en les altees del cel: car de aqui ha fet deuallar lo fill seu a peregrinar en la terra ab la esclauina de natura humana per reduir a pau los homens que hauran bona voluntat e desig de concordarse e pacificarse ab lo seu creador: La dita pau generalment a tots los homens es offerta: e per pochs acceptada. ¶ E los pastors hoydes e vistes tantes marauelles tingueren consell entre simateixos: e digueren. ¶ Transeamus vsquem bethlem: et videamus hoc verbum quod factum est: quod dominus ostendit nobis. Volent dir anem cuytadament e passejem fins a bethleem: e vejam la veritat de aquesta paraula quens es dita: la qual nostre senyor vol mostrar a nosaltres. E axi ells partiren e vingueren en bethlem hon trobaren lo senyor e la mare sua e joseph segons langel los hauia dit. E vehent primer aquella reyna excellent en lo gest e maturitat sua conegueren que aquella era mare del senyor que ells cercauen: e digueren a sa senyoria ab singular amor e deuocio. ¶ Vbi est dilectos tuus o pulcherrima mulierum. Volent dir. O senyora vos qui sou la pus bella e graciosa de totes les dones mostrau nos hon es lo vostre amat fill. E sa merce leuant se depeus e acostantse al senyor qui jayia en lo pesebre ab molta reuerencia leuali vn drap ab que tenia cubert lo cap e la careta: e mostra aquella faç diuina del seu sagrat fill als deuots pastors: Los quals reberen en si tanta alegria de aquella vista que no podentla sostenir caygueren en terra perdent tots los sentiments corporals per la grandissima dolçor que dins la anima sentien. Car coneixien esser deu omnipotent aquell qui en tan chica persona home verdader se mostraua tant humiliat e ab besties acompanyat. E la senyora vehent los dits pastors axi alterats pres lo seu fill al braç e sigues en terra: perque millor lo poguessen mirar e contemplar: e dix los. ¶ Si quis diligit sapientiam ad me declinet: et eam inueniet. Volent dir. SI vosaltres diligents pastors amau la sauiesa diuina e cercau aquella leuau vos e veniu a mi: car en la mia falda la trobareu. Los dits pastors dreçant se anaren ab molta reuerencia adorar lo senyor besant li los peus com a son deu e senyor crehentlo esser deum occultum et hominem manifestum. Car la lum de la fe los mostraua que dins aquella humanitat que ab los propris vlls veyen era la diuinitat amagada. E perço digueren dreçant son parlar a la senyora sa mare qui en los braços lo tenia (te na). ¶ Memoriam fecit mirabilium suorum misericors et miserator dominus escam dedit timentibus se. Volent dir. O senyora excellent aquest glorios fill vostre es lo gran memorial de que parla Dauid en lo qual nostre senyor deu hauia de recollegir totes les obres marauelloses sues: car açi relluu la sua sauiesa e potencia e los grans miracles fins a huy fets termenen en aquest singular e inaudit miracle: que deu e home se troben vnits en vna sola persona: per lo qual se seguiran infinits miracles de molt major excellencia que los passats. Ara senyora seran al mon manifestades molt largament les misericordies e miseracions de nostre senyor deu. Car aquest fruyt precios del vostre ventre es la vianda singular que lo pare celestial vol donar a mengar als tements e amants a ell: lo qual sols los pot fartar e contentat. E aço senyora demanaua Dauid en persona de natura humana famolenta no trobant res que la pogues deliurar de tan miserable fam: com deya. ¶ Ostende nobis domine misericordiam tuam. Aquesta misericordia senyora fin a huy no ses manifestada ni mostrada als homens: ara la hauem vista e podem dir. ¶ Dies sanctificatus illuxit nobis. Car lo dia sanctificat per los pares antichs tan desijat a nosaltres ha huy clarejat. E la senyora vehent la gran (grau) misericordia que nostre senyor deu hauia feta a aquells pastors manifestant los tan largament los seus diuinals secrets al restant del mon tan amagats: alça los vlls al cel regraciant al pare celestial les marauelles sues dient. ¶ Confiteor tibi domine celi et terre qui abscondisti hec a sapientibus et prudentibus et reuelasti ea paruulis. E sa senyoria informa los dits pastors en la vera crehença del seu fill: e que totes les coses que veyen de la sua tanta humilitat e extrema pobretat eren misteris amagats: e dix los. ¶ Non in parentum domo: sed in via nascitur: vt se peregrinum esse et regnum suum de hoc mundo non esse ostenderet. Volent dir. Mirau aquest senyor que no es nat en casa mia ne de negun parent: ans en aquest loch qui es en la via comuna mostrant que ve a peregrinar en aquesta mortal vida: e que lo regne seu no es de aquest mon: Car ab tot ell sia senyor general del cel e de la terra: no delibera ara sa magestat senyorejar ne mostrar la sua potencia: ans passar tota la vida sua en perfectissima humilitat: segons en la natiuitat sua ha començat. E los feruentissims pastors hoint lo parlar de la senyora stauen tant eleuats quels paria que ja fossen en paradis. E per mostrar lo gran goig que dins de les animes tenien: leuaren se a ballar e cantar desijant lohar e magnificar lo senyor e la sua excellent mare: e digueren. ¶ Memento salutis auctor: qp nostri quondam corporis: ex illibata virgine nascendo formam sumpseris. E lo glorios Joseph que no menys goig que los pastors tenia sorti en lo ball: e comença a cantar dient. ¶ Gaudet chorus celestium: et angeli canunt deo: palamquem fit pastoribus: pastor creator omnium. E axi molta alegria festejaren la senyora vna gran part de la nit: e acostant se la matinada despedits de sa merce los virtuosos pastors tornaren a les cabanyes sues glorificantes et laudantes dominum in omnibus que audierant et viderant. E resta la senyora ab joseph acompanyada mirant e contemplant lo fill de deu e rahonant se continuament de les grans excellencies sues e de la excessiua amor que sa magestat hauia a natura humana: e de aço li feyen continues gracies supplicant sa clemencia perdonas a la dita natura humana la gran desconeixença que cometia estimant tant poch la sua venguda.

Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase.

Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase.

Mirant la senyora per aquell loch hon staua cercaua hon poria reposar lo seu fill e no trobant part nenguna que li satisfes: dix a les sues donzelles. O criades mies hon consellau que pose aquest rey eternal. ¶ Quia non habet vbi reclinet caput suum. Car segons veu no ha loch hon reclinar lo seu glorios cap. ¶ E respos sancta pobrea: qui era la sua aposentadora: e dix. Ma senyora aquest pesebre ha elegit lo senyor fill vostre per lit de repos: posau loy senyora: no hajau temor de les besties quey son: car puix los homens lan tant desconegut e desestimat les besties senyora no li falliran ans li prestaran ab molt plaer la dita menjadora: el regoneixeran per son deu e creador. E sa senyoria hoint aço e sabent que aquesta era la voluntat de nostre senyor deu: qui volia que lo seu fill se humilias fins a la companyia de les besties: per tirar asi lome bestial e sensual: e fer lo digne de la companyia angelical: ab moltes lagrimes e sospirs: pensada la excellencia del seu fill: e la extrema pobre: en quel veya: leuas lo mantell que abrigaua: e en la mitat embolica lo senyor e de laltra mitat li feu capçalet: e axi lo posa ab molta dolor en lo pesebre: agenollant se sa merce dauant ell mirant lo tostemps en la cara. ¶ E lo Bou el ase segons sa natura bestial feren gran demostracio de sentir la presencia del seu creador: E ficant los genolls adoraren lo com a son deu y senyor: e acostants se ab molta reuerencia a sa magestat ab les boques tancades per no espantar la Senyora mare sua qui tan recelosa staua d´aquell excellent fill e ab lo alende que per lo nas lançauen: e spayosament calfauen lo senyor: de que fon verificada la prophecia de Ysayes: qui diu. ¶ Cognouit bos possessorem suum et asinus presepe domini sui: israel autem me non cognouit: Clamant se lo senyor per la boca del dit propheta: dient. Quel ase e lo bou lo hauien (vauien) conegut: e lo poble de israel (jsrael) tan amat lo hauia desconegut. E los sancts angels que aqui eren ab gran admiracio e delit mirauen aquestes coses e loant la potencia diuina començaren a cantar: dient. ¶ O regne celi cui talia famulantur obsequia: stabulo ponitur qui continet mundum: iacet in presepio: et in celum (cel´) regnat. Volent dir. O rey e senyor del cel quant son grans e admirables les vostres obres: acompanyat vos trobau de besties e seruit de aquelles. en lo estable sou posat vos qui gouernau e regiu lo mon: en lo pesebre jaeu vos senyor qui regnau en lo cel. E dita aquesta canço (cauco) e moltes daltres adoraren la magestat del senyor: e besaren la ma a la senyora mare sua e partiren de aqui.

Capitol LXIV. Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta.

Capitol LXIV (lxiiij). Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta. 

Venint vn dia Joseph de fora casa molt congoixat la senyora coneixent loy en la cara dixli. Ques aço joseph que tanta tristicia portau: Lo qual ab vn gran sospir respos. O senyora que vna crida he hoyda quem ha posat en molta ansietat e dolor. Car mana lo emperador que per a tal jornada cascu se trobe en la ciutat o vila de hon es natural: e que aqui pague lo trahut (el tributo) regoneixent vassalia al dit emperador. E com yo senyora sia natural de behetlem es necessari vaga en lo dit loch: e veig vos tan propinca (prop; propinqua; próxima) al part que en nenguna manera yo senyora nous lexaria: ans delibere encorrer qualseuulla pena desobeint al emperador que leixar esta gran comanda: que la magestat diuina a mi indigne ha fet de la custodia del seu vnigenit fill e de vos mare sua. E hoyt aço la senyora respos: e dix. ¶ O joseph no siau torbat car necessari es a vos hobeir a la ordinacio del emperador: puix sou auisat a nostre senyor deu es molt plaent: que los senyors temporals sien temuts e reuerits e mol hobeits per amor sua: del qual han la potestat. E perço scrit.
¶ Serui subditi stote in omni timore dominis: non tantum bonis et modestis: s3 etiam discolis. Volent dir que los vassalls e seruents sien sotsmesos ab tota temor e reuerencia a sos senyors no solament als bons e ordenats: ans encara als malauats e sens raho: sols per hobeir aquell que axi ho ha ordenat. ¶ E perço Joseph no solament jreu vos en Bethleem: mas yo ensemps ab vos jre. Car siau cert que lo senyor fill meu. Bethleem preelegit natiuitati: hierosolimam passioni. Aquest secret vull que sapiau Joseph que lo fill meu ha elegit bethleem per a celebrar la natiuitat sua per esser poca poblacio e gent desconeguda: que fara molt poca estima de la sua venguda: e en Hierusalem vol lo dit senyor finir la vida sua per augmentar la dolor e vergonya sua.
¶ Axi joseph deixau tots pensaments e posem nos en cami: car lo temps del meu parir es molt prop. ¶ E joseph pensada la sua molta pobrea: e que en loch impensat e fora sa casa hauia a portar la senyora a parir: fon la anima sua trauessada de molta compassio: Empero recordantse que ell seria en tot: e que nos partiria james de la senyora: e que ell veuria e tocaria lo fill de deu humanat fon recomplit de singular alegria. ¶ E prestament partiren: car no tenien res que trossar per al cami sino sols vn trossellet de bolquerets que la senyora hauia filat e texit: Lo qual acomana a vna donzella sua diligencia nomenada dientli quels tinga aparellats per a com lo senyor sera nat. ¶ E axi joseph e la senyora anaren son cami a peu ab molt gran treball e venint en Bethleem trobaren gran multitut de gent qui era aqui per la causa mateixa que ells venien. ¶ E joseph ana dret a posar a casa de vn parent seu de qui molt confiaua: Lo qual li dix: que en nenguna manera nol podia acullir: car tenia la casa logada e perdria molt si donaua comiat als hostes. E per molt que Joseph li digues la necessitat de la senyora que portaua prenyada: james lo pogue moure a pietat: tant tenia la cara girada a guany temporal: perque sen hagueren a partir de aqui ab molta vergonya e dolor. E axi passejaren la major partida de Bethleem anant de casa en casa demanant posada per reuerencia de deu: e no trobaren james qui acullir los volgues ne donar vn troç de cubert. ¶ E de aço joseph staua tant atribulat e congoixat que ja no podia moure los peus: Ans cuydaua caure dora en hora. ¶ E la senyora mirantlo ab molta compassio deyali. O joseph nous doneu tanta tristicia e dolor: car aquestes coses permet nostre senyor deu: per augment de la vostra paciencia: car sab quel amau de cor eus sentiu tant de la desconexença a ell feta per aquest poble: que major pena a vos no pot esser donada que la que ara sentiu: e portant la ab vera patiencia creixereu en grandissim merit: que certament vos dich. ¶ Quod lima ferro: quod fornar aura: quod flagellum grano hoc tribulatio viro iusto. Car ço que la lima fa al ferre: ço es quel deneja (nedeja, net) de tot rouell: e la fornal al or quel clareja e purifica: E lo flagel al gra: Lo qual deneja de la palla: aço mateix fa la tribulacio en lome just e virtuos ¶ E perço joseph les tribulacions deuen esser ab plaer acceptades: puix han a seguida tan gloriosa. E que aquesta es la voluntat de nostre senyor deu. ¶ Quia humiliari precipit et esse patientes. Car mana e vol que los seruents seus se humilien e sien pacients. E joseph hoint les paraules de la senyora e vehent que en ella la perfeta paciencia de que parlaua: dix a sa senyoria. ¶ Omnes gratie dei radiant in te. Volent dir. O senyora que totes les gracies que nostre senyor deu ha comunicat a diuerses creatures veig reluir en vos sola. Car sobrau a Joseph e a tots los tribulats en vera paciencia. ¶ Conforta me domina mea in aduersitate ista: sis mihi solatium in tribulatione. O senyora mia confortaume en aquesta aduersitat: siau me consolacio en la tribulacio mia: car com pens senyora queus he portat en la mia terra propria hon so tant emparentat: e per trobarme pobre so per tots axi desconegut: que vn sols troç de cubert per a reposar vostra senyoria hauer no he pogut: aço senyora me dona tant turment e tristicia que sino per la molta paciencia que contemple en vostra senyoria: e per lo gran confort que aquella me ha donat: yo fora esclatat. ¶ Perque puch dir ab veritat ¶ Tu es suauitas et dulcedo anime mee: pax et gaudium in tribulatione. Car vos senyora sou vna gran suauitat e dolçor de la mia anima: pau e alegria en les tribulacions mies. E stant axi fallintlos tot auxili huma: la senyora fidelissima recorregue a la diuinal ajuda: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Ostende nobis domine locum habitationis tue. ¶ Volent dir. O senyor e pare eternal mostraunos per vostra infinida clemencia lo loch: lo qual vos haueu elegit per habitacio e repos del vostre vnigenit fill en la sua noua venguda. E dient aço sa senyoria veu dauant si la sua amada donzella sancta pobrea: qui dix a sa merce. Veniu ma senyora que yous he trobat casa tal com lo senyor fill vostre la vol. E sa altesa seguila tantost e peruengue a vna coueta cauada en la roca: en la qual hauia un pesebre hon la pobra gent posauen les sues besties: e trobaren aqui ligats vn Bou e vn ase: e la senyora entrant per aquell loch veu lo tan chich e tan miserable: E pensada la altea e magnificencia del seu fill: e la miseria del loch rompe en multissimes lagrimes: e dix. O eternal deu e senyor vos qui lo mon haueu creat: tan gran e tant spayos: tan estreta posada e tan pobra haueu elegida per al vostre vnigenit fill: ¶ O senyor y quin aculliment li fara per auant lo traydor de mon: que ans de naixer ja la desconegut: Ell ve per morir per los homens e ells li han negat posada: La sanch sua offir per ells e degu no ses recordat de presentarli sa casa. E sa senyoria acostas tant com pogue a aquella raconada hon era lo pesebre: e joseph qui continuament ploraua mirant aquestes coses: prengue vn ramaç que troba aqui: e comença apartar lo fem: e agranar vn troç de terra hon la senyora sigues: e dix li. O reyna del cel e de la terra aquest es lo strado que lo mon vos ha aparellat hon reposeu lo tresor infinit que a ell portau. ¶ E reposada la senyora en aquell pobrissim loch Joseph ana per aygua a vna font qui staua aqui prop e ab vnes poques de panses e pa soparen los dos: que de tot lo dia no hauien menjat. E passaren tota aquella nit qui era diuendres e locendema dissabte continuament parlant e tractant dels grans secrets e marauelles de nostre senyor deu.

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles: en quin temps cascuna de elles faria matremoni ab lo seu diuinal fill: e de les grandissimes alegries e festes de aquelles.

Ara filles mies yous vull manifestar com ni en quin temps sereu ab lo meu fill collocades. Car vos caritat qui sou la primera e per mi tant amada vull que façau matremoni ab ell ara stant dins lo meu ventre: e aqui siau molt estreta ab la amor sua: ajudant li a portar (aportar) les dolors de la redempcio humana: car ja les sent agudament. Vos ma filla lo acompanyareu en aquelles fins a la fi de la vida sua: carament lous acoman nous partixcau de ell nit ni dia. Car vos poreu be dir. ¶ Ego primogenita (p en un ganchet damún + mogenita) ante omnem creaturam. Car vos sereu la primogenita sobre totes amada. ¶ E la sancta donzella caritat molt contenta del dit matremoni besa la ma a la senyora regraciant a sa senyoria com tan be la hauia collocada. E sa merce besa la en la boca acceptant la per filla e feu la seure molt prop de si. E dreçant son parlar a laltra donzella: que hauia nom sancta pobrea dix li. Veniu ma filla: que yo a vos nous tinch oblidada: ans vull façau matremoni ab lo meu fill lo dia de la natiuitat sua. En vostres mans lo posare exint del meu ventre. ¶ Quia non erat ei locus in diuersorio. Car en lo porchet hon lo parre noy haura llit ni strado per a la magestat sua: ans lo haure a posar en vn pesebre: e aqui sereu vos ab ell: el (e lo, y lo: el) afalagareu ab la vostra dolçor fent li passar alegrament aquella tanta penuria per amor vostra. ¶ E de aqui passejareu ab ell tota la vida sua: sens james partir lit ni taula: ab ell yreu (ireu; anireu; iréis) en totes les peregrinacions sues: En la mort sua li sereu tan acostada: que per mostrar quant vos ama: volra tot nuu penjar en la creu: e poran ben dir los miradors. ¶ Quomodo in vita sua dilexerunt se: ita et in morte non sunt separati. Volent dir. Mirau aquest senyor ab la sua sposa sancta pobrea: quant se son amats en la vida sua que en la mort no son separats: ans lo ha acompanyat fins al estrem: nius partireu de ell apres la mort: car en strany sepulcre lo fareu soterrar. Vos ma filla li poreu dir. ¶ Ego tecum (cum te) sum vbicumquem ambulasti. Volent dir. Yo senyor meu so ab vos hon se vulla que aneu. E pobretat molt alegra del que la senyora li hauia dit besa la ma a sa altesa donant li la fe de james desemparar lo seu fill ne a ella en la present vida: e sa senyoria la besa ab molta amor com a filla molt cara. ¶ E girant se sa merce a laltra donzella dix li. O paciencia amada mia: vos haureu lo meu fill per marit en edat molt tendra: car sols que haja complit huyt dies de la natiuitat sua tantost lo posare en poder vostre. Car aquell dia començara a sentir les cruels dolors: que per los homens te a passar prenint circuncisio: e escampara aquella impreciable sanch sua en tan tendra edat: O ma filla: y quant vos haura mester lo meu fill: car les dolors sues d´aquest dia auant tostemps creixeran e augmentaran. E en aquelles yo so certa no volra altra companyia sino la vostra: souint se rahonara ab vos en la plenitut de les angusties sues: eus dira. ¶ Tu es refugium meum in tribulatione mea. Volent dir. Que vos sou lo refugi e descans en les tribulacions sues. O paciencia filla mia y carament vos coman aquest vostre spos en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car com sera en la creu clauat yo nol pore tocar: vos lo haureu a tenir en los vostres braços: e aquell mirare yo el contemplare ab molta dolor e dire a vos ab infinides lagremes. ¶ Redde michi hominem sanctum: iustum: mansuetum et pium. Volent dir. tornau a mi mare dolorosa lo fill meu: qui es home sanct e sens nenguna culpa: just mansuet e piados. ¶ E respos paciencia a la senyora sa mare e dix. O ma senyora yous offir que com vos lom (l+ o en virgulilla: lon, lom) demanareu: yol vos tornare mes no viu. Car mort sera posat en la vostra falda: aquil tendreu ab molta dolor: e poreu mirar e comptar les nafres de la sua persona: e yo senyora sere aqui ab vos: axi com sere stada ab lo vostre fill: eus fare portar aquelles dolors ab tant gran modo e prudencia: que los miradors molt marauellats diran. ¶ Quomodo amabat eam. Volent
dir. Mirau esta senyora quant ama la sua nora que per amor sua passa les dolors del seu fill ab sobirana temprança. ¶ E hoint la senyora les rahons de paciencia sa cara filla: e sabent que axis hauia a seguir (aseguir) com ella deya: no li pogue tornar paraula: ans besantla lança vn gran sospir e abraçantla molt estret dix. O ma filla que en les dolors del meu fill vos e yo tostemps serem vnides: carament lous acoman: e paciencia besant la ma a sa senyoria dix. Senyora deixau les ansies a mi: que james lo perdre de vista. ¶ E cridant la senyora laltra donzella molt amada dix li. Veniu ma filla humilitat: car nous tinch yo en oblit: ans vos vull collocar e sposar ab lo fill meu en lo temps que començaran les persecucions sues. Car vos lo fareu fugir de Herodes: e passar tantes dolors e necessitats en egipte: e tota la jouentut sua sera de vos acompanyada: e lo restant de la vida sua nos partira de vos: car singularment vos amara e per ligarse ab vos es deuallat del cel en la terra: car de vos es dit. ¶ Perfecta inuenta est videns eam rex exinaniuit. Volent dir. Que entre les altres donzelles mies vos sou perfectissima trobada: e mirant vos lo rey de gloria es se (se es) tant baixat per amor vostra: que se es fer home mortal e passible per hauer a vos per sposa: e nengun loch no li es plaent si a vos noy troba. E perço vull quel seguixcau en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car aqui creixeran les persecucions e dolors sues e haura be mester la companyia vostra. ¶ E respos humilitat dient. O ma senyora que a mi es molta gracia que lo fill de deu e vostre sia tan content de la companyia mia: yo senyora queus do la fe de no partirme de sa senyoria en chiquea ni en granea e molt menys en la mort e ab vos senyora aturare tant com restareu en la present vida: E la senyora besant la ab molt plaer: accepta la sua bona offerta: e humilitat li besa la ma prenint la per mare e senyora. ¶ E apres sa senyoria dix a vna altra donzella. O penitencia sabeu vos quant fareu matremoni ab lo meu fill en lo trentren (trété; les dos e en virgulilla) any de la edat sua: e sereu per ell tant amada que de la companyia mia se apartara per seguir a vos: En lo desert lo tendreu quaranta dies e quaranta nits sols de vos acompanyat: en tota la vida sua james vos deixara: ans volra que tots los amichs seus façen gran festa de vos. E los peccadors que no li vinguen dauant sens vos: e a tots los queus hauran en sa companyia dara guiatge molt segur: car de vos ma filla es dit. ¶ Non inuenitur propitiatio sine illa: per illam peccata purgantur: et per illam fit vera remissio de peccatis. Volent dir. que sens vos lome pecador no trobara merce: car per vos son los peccats purgats: e per la intercessio vostra es feta vera remissio de peccats. ¶ Magnificentia tua predicatur in seculum. Car la magnificencia vostra sera preycada per tot lo vniuersal mon: Axi ma filla puix sou tan potent eus trobau amada muller del fill de deu: e per ell tant estimada: coman vos los peccadors quels siau aduocada: E penitencia besant la ma de la senyora dix a sa altesa. En hobeir vostra senyoria es tot mon desig: e so presta d´ajudar als peccadors si ells se volran amprar de mi: E la senyora contenta de sa resposta besant la com a cara filla feu la seure prop de si. ¶ E crida altra donzella pietat nomenada e dix li. Veniu ença ma filla car vull queus dispongau a esser muller del meu fill: en lo temps que sa clemencia se manifestara al mon: e començara a preycar: Vos ma filla lo moureu tostemps a compassio de natura humana en tant que per informar e instruir los homens en la ley euangelica li fareu passar infinits treballs e fatigues: anant e acaminant de nit e de dia per contentar a vos quius veura molt ansiosa dels miserables: Vos ma filla li fareu guarir los malalts: que a sa magestat se presentaran: ferlieu (fer+salte línia+lieu) resucitar los morts: e comportar ab molta dolçor los peccadors: e tirarlos a venia. ¶ Sit eloquium tuum dulce coram eo. Car lo vostre parlar sera tan dolç e tan plaent al fill meu: que res que vos demaneu nous sera negat. Les entramenes del meu fill seran axi atendrides per la amor vostra: que en les persecucions sues e congoixes a ell donades: tot simateix dara per amor de vos en deliuracio dels peccadors. E pietat hoint aço fon molt alegra e dix. O ma senyora y be sab vostra merce: que tostemps lo desig meu es ençes en ajudar als peccadors e miserables: perque reste molt obligada a vostra senyoria: com me vol collocar en temps que pore largament complir lo desig meu: e de aço senyora bese la ma a vostra altesa per mi e per tots los peccadors dels quals so aduocada. E la senyora besantla dix li. Axo es lo meu plaer ma filla: que penseu tostemps en ajudar e abraçar als miserables: e perço sereu singularment amada per lo meu fill e per mi. ¶ E sient se pietat ab ses jermanes la senyora crida la amada donzella misericordia dient a ella. ¶ O ma filla no siau descontenta com delibere collocar primer vostres germanes que a vos: car faç ho perque so certa teniu lanimo tan generos que en lo temps de la pobrea e de les persecucions del meu fill: vos starieu molt enyorada no podent manifestar la magnificencia vostra tan largament com volrieu. ¶ E perço vull detenir lo matremoni vostre ab lo fill meu fins en aquell dia que finara la penosa vida sua: e siura en aquella ricosa taula de cambi ço es la sancta creu en la qual estendra la sua moneda impreciable en tanta habundancia: que per terra ni haura gran copia: e sera calcigada per los seus enemichs: per mostrar ab quanta liberalitat e plaer la donara a sos amichs aquell magnanim senyor: qui axi la leixa calcigar a sos enemichs: Aquell dia fareu vos tan grans e tan asenyalades obres per la habundosa riquea del spos vostre a vos comunicada: que coneixeran les gents que a vos se endreça lo parlar de salamo que diu. ¶ Consumatus in breui expleuit tempora multa (ml⁹ta). Car en poch temps fareu fahena infinida: e per molt temps desijada: E perço es dit als homens viuint en aquest mon. ¶ Non enim curandum é qp diu viuatur: sed qp bene viuatur. Car nengu no deu estimar ni pensar quant durara la vida sua: mas solament com sera despesa. E perço ma filla haueu vos molta raho d´alegrar vos: car en aquell sols dia de les vostres noces desempachareu e acabareu totes les ardues fahenes de la redempcio humana: e fareu dir al vostre spos ab gran crit. ¶ Consumatum est. Volent dir. e manifestar als homens que tot lo que vos haueu demanat e volgut ha complit e acabat per amor vostra: fent vos destribuidora dels seus merits: ab los quals vos ma filla fareu aquell dia lo general pagament de la redempcio humana. Afranquireu los catius fills de Adam: darlos eu seguretat de hauer parays: si anarhi volran: alegrant se de aquells infinits merits dels quals vos sereu partidora: Car tota la riquea del spos vostre sera posada en vostres mans la qual es tanta que estimar nos pot. ¶ Quia hic est naturalis dei filius et a patre deo genitus ab eterno: hic est temporaliter factus homo: in quo omnes thesauri paterni sunt diuine scientie et sapientie abscondite copiose. Car aquest senyor es natural fill de deu eternalment engendrat per lo omnipotent pare seu: e aquest mateix temporalment ses fet home: en lo qual reposen tots los tresors dels seu pare: ço es diuinal sciencia: e sauiesa amagada e apartada de la coneixença dels homens en gran copia e infinida habundancia. ¶ O ma filla: que com mes despendreu dels tresors seus: pus richa restareu. Vos li fareu en aquell dia donar molt francament vn do lo major que demanar se pot: car dara paradis a vn ladre pobrellet que li demanara merçe. ¶ E per mostrar pus largament quant vos vol contentar donant se tot als peccadors: obrira lo seu costat mostrant als homens lo cor e les entramenes: trahent de aqui dos rius: lo hu d´aygua en lauament dels peccats: e laltre de sanch en remissio de les culpes. ¶ Gratiam infundit: perdita bona restituit etiam cum vsura. Car continuament la clemencia sua per amor vostra dara e infundira gracia (g+r en virgulilla+a) als homens: e los bens per ells perduts restituira ab continuat millorament. ¶ A tots los qui ab vos se affermaran haura merce: de la sola bona voluntat dels peccadors sera content: sino han temps de fer les obres bones que desijen: segons es scrit. ¶ Si desit facultas: non queritur nisi voluntas. Car si defall la facultat de be obrar: no vol sino la voluntat: aquestes gracies e moltes daltres hauran los peccadors per intercessio vostra: E finida la peregrinacio (p+egrinacio) del vostre spos ensemps ab ell pujareu al cel: car la terra no es loch dispost a la dolça qualitat vostra. ¶ Quia in terra non est requies: sed labor et dolor et afflictio spiritus. Car en la terra noy ha repos nengu: ans infinits treballs e dolors e molta afflictio de sperit: e perço lo aturat repos vostre sera en lo cel e no en la terra: e de aqui continuament trametreu dons e gracies als homens habitants en la terra: E misericordia molt alegra respos a la senyora e mare sua dient. O excellent reyna e senyora yo no he raho de esser descontenta: ans molt mes que contenta: car vostra senyoria spera la collocacio mia en temps a mi tan plaent: que la tarda es a mi augment de gloria: puix vendre en temps habundos e pore fartar e contentar a tots los que demanaran la ajuda mia. Yo ma senyora sere ab lo fill vostre e de vos nom partire en lo cel: o en la terra hon seuulla que siau los dos tostemps vos seguire: e dire a vos la mia senyora continuament. ¶ Magnifica nomen tuum multiplicatione gratiarum: et ne sinaa seruos tuos periculis subiacere. Volent dir. Senyora magnificau e exalçau lo vostre glorios nom donant multiplicacio de gracies per mans mies: Car yo senyora nunquam cansare de anar alla hon vostra merce me trametra: puix vaja ab les mans plenes: E perço supplique vostra senyoria: no vulla permetre los seruents vostres cayguen en los perills mundanals: mane vostra altesa sien prest socorreguts en les necessitats sues: nom planga vostra merce: car yo so molt prompta a tot treball que per ajudarlos haja de sostenir: E la senyora molt contenta de les paraules de sa cara filla besala ab molta amor e feula (feu la: feu + salte página + la) seure al seu costat. ¶ E cridant sa senyoria totes les altres donzelles que restauen dix los. Mes filles siau molt alegres de la collocacio de vostres majors jermanes que ensemps ab elles sereu acullides e amades en la cort del meu fill. ¶ Quia in domo eius mansiones multe sunt. Car en la real casa de sa altesa y ha tantes posades e officis que totes podeu esser molt ben aposentades e dignament collocades: e per sa magestat amades com a filles e germanes. ¶ E hoint aço totes les virtuoses donzelles ab gran goig besaren la ma a la senyora e leuarense a ballar festejant sa senyoria e lo seu prenyat. ¶ Tunc psallat fides: spes tripudiat: exl´tat caritas: deuotio plaudat: iubilat puritas: et sinceritas iocundetur. Car lauors la sancta fe trobant se molt feruent alça la sua veu e canta e loha lo senyor e la sua noua venguda. La sperança faltaua per sobres de gran goig. Alegras infinidament la sancta caritat. La deuocio inflamada comença a tocar palmes. La sancta puritat feya grandissimes festes. Hague goig singular la verdadera sinceritat. E axi totes ballant cantaren ab gran goig armonia dient. ¶ Cantate domine nostre canticum nouum laus eius in congregatione iustorum: Letentur celi de gloria eius insule maris et totus orbis. Volent dir. Cantau totes les coses creades a la senyora nostra cançons nouelles: resone la lahor de sa senyoria en la congregacio dels justs: e les illes (jlles) de la mar e tota la terra (orbis: orbe): car per lo fruyt del seu ventre tots som reparats. ¶ E acabat lo ballar vengueren les dites donzelles ab gran reuerencia dauant la senyora: e ficant lo genoll en terra adoraren lo seu glorios ventre: dient a sa senyoria. O excellent senyora que ara queus trobau mare de deu poden los miserables recorrer a vostra merce: dient ab gran confiança. ¶ O gloriosa spes nostra tuo filio nos comenda: tu nos sibi representa: quia in te dulcis Maria speramus vt nos deffendas in eternum. Volent dir. O gloriosa sperança nostra comanau nos senyora al vostre excellent fill: quens guart ens defena: presentau nos senyora a la clemencia sua: quens accepte a la seruitut sua: car en vos dolça senyora Maria speram: quens defendreu de tot perill eternalment.