Capitol LV, vj dia vingue lorde potestats

Capitol (falte número, LV, 55). Com lo vj dia vingue a fer reuerencia a la mare de deu: lorde de les potestats.

Venint laltre dia foren aqui juncts tots los sancts angels del orde de les potestats: e rebent los sanct miquel ab grandissima honor e festa: e portant (errada: port+a nassal+r) los dauant la senyora dix a sa senyoria. O excellent senyora veus açi los officials reals de la cort del senyor fill vostre: aquests senyora fan les punicions e executen les sentencies per sa magestat manades: e contrasten als dimonis e mals homens que no façen tots los mals e desastres que volrien. E la senyora leuas de peus per fer los honor com a officials preheminents a ella molt cars. Los quals ab molta reuerencia besaren la ma a sa senyoria: e sa merce manals ques siguessen (seure; sentarse) tots aquells gouernadors e princeps dauant sa altesa: perque pus reposadament puguen parlar dels secrets diuinals e misteris que ells han tractat del començ del mon ença. Los quals recitaren aqui a sa senyoria tots los grans fets e obres que han executat en lo mon per manament de nostre senyor deu mostrant la sua furia e terror als homens: e digueren a sa merce que ja sentien que de aqui auant nostre senyor deu volia dar fi a les tals punicions per amor del seu fill humanat. E la senyora molt alegra de aquestes rahons volent festejar los magnifichs officials e consellers reals mana a dos de les sues fauorides donzelles: les quals eren justicia e misericordia: que ballen aqui en presencia de aquells senyors. E elles hobeint sa senyoria feren o per sa altesa manat. E lo ballar de les dites donzelles fon tan singular e gracios: que los angels admirats del ayre e graciositat de aquelles digueren a la sua reyna e Senyora. O excellent princessa y be es gran la bellea y orde de les vostres donzelles: a vostra senyoria pot esser dignament dit lo parlar de la gran reyna de Sabba: La qual trobant se en la presencia de Salamo vehent la sauiesa sua: e lorde de la sua casa fon forçada de dir. ¶ Beati serui tui qui stant coram te semper et audiunt sapientiam tuam. Sit dominus deus tuus benedictus in secula: cui complacuisti: eo qp dilexerit te dominus deus in sempiternum. Volent dir dreçant aquest parlar a vostra senyoria. O serenissima senyora y benauenturades son les vostres donzelles qui serueixen vostra merce e stan dauant la vostra presencia tostemps: e hoen a sauiesa e doctrina de vostra senyoria: e de aço senyora sia donada lahor e benedictio al nostre deu y senyor eternalment: al qual tant haueu plagut: car coneixem que singularment vos ama: com per a mare del seu fill vos ha elegida: e de tan excellents donzelles acompanyada. ¶ Nosaltres senyora fins açi de les criades vostres no coneixiem sino sols a justicia: e ab ella hauiem fet gran liga: en tant que res que ella jutjas punidor tantost era per nosaltres executat. Ara senyora nos som tant enamorats de misericordia vist lo seu gracios comport que delliberam amarles abduys ensemps a justicia e a misericordia: e graduarles segons lorde que en la cort de vostra excellencia son graduades donant tostemps la majoritat a misericordia com a digna de tota honor e preminencia. car ella ha tractada diuina e natura humana: e perço deu esser per angels e per homens reuerida e amada: e pot esser dit d´aquesta vostra virtuosa donzella. ¶ Beati qui in ea habent spem et confidentiam: beati qui per illam felicitatem suspiciunt eternam: quia amor illius expellit peccatum a corde et gratia illius expurgat conscientiam peccatorum. Car certament senyora seran benauenturats tots aquells qui en la dita misericordia posaran sa sperança e confiança e seran molt mes benauenturats los qui per ella aconseguiran la felicitat eterna. car la amor de aquesta donzella lança tot peccat e vici del cor huma: e la gracia sua deneja la consciencia dels peccadors. E misericordia vehent se axi lohada en presencia de la sua senyora: e que sa merce se alegra molt de la dita lahor pres les mans de sa senyoria e besant aquelles ab molta reuerencia dix. ¶ Ne auertas faciem tuam a me quia spetiem et decorem tuum a iuuentute mea concupiui. Volent dir. O ma senyora no gireu la vostra cara de mi: ans sia yo tostemps en la vostra amor e gracia: car la bellea e dolçor de vostra senyoria carament he amada de la mia jouentut ença: ab vostra merce me so criada: e de vostra altesa me ve que sia per angels e per homens coneguda y estimada: perque dignament sereu per mi seruida e molt lohada e magnificada en lo cel e en la terra hon se vulla que yo sia trobada. ¶ E los gloriosos princeps de les potestats mirant les dolçors e amors que passauen entre la senyora reyna de gloria: e la sua amada donzella misericordia foren tant alegres e contents que començaren a cantar a gloria de sa senyoria dient. ¶ Glorificemus omnes misericordias eius et benedicamus omnes bonitates illius. Volent dir. O que dignament deuem tots ensemps glorificar les misericordies de aquesta senyora e donar a sa clemencia benedictio singular per les infinides bonees sues. ¶ E dit aço despedirense de sa merce molt contents: e alegres retornaren en la sancta ciutat de hon eren venguts.

//

reyna de Sabba:

la reina de Saba (reto histórico)

Capitol II. priuilegiada concepcio de la sua excellent filla Maria

Capitol.II.com lo mateix angel reuela a la gloriosa anna la priuilegiada concepcio de la sua excellent filla a la qual posaria nom Maria.

Langel soptosament fon a la posada de Anna la qual troba en oracio ab molta dolor e plor e dix li. ¶ Dominus missit me ad te quem dilexisti mente: et puro corde. Volent dir. Anna hajau goig infinit e dexau lo plorar. Car lo senyor qui vos amau de pensa e cor: me tramet a vos dient. ¶ Tristicia vestra conuertetur in gaudium. Et gaudium (de aquí gaudir, y Gaudí) vestrum nemo tollet a vobis. Car la tristicia vostra sera conuertida en singular goig: e lo goig vostre nengu nol tolra d´vos Car siau certa senyora Anna que de vos ha dit Salamo. ¶ Inuenit gratiam coram occulis domini. Car vos haueu trobada gracia en la presencia (psencia) de nostre senyor deu: e la vostra oracio es per sa magestat hoyda: e dellibera donar a vos molt mes que no haueu demanat. Car vos sols demanaueu fill o filla semblant als altres peccadors: e nostre senyor deu vol que concebau huna filla tan singular que peccat original: venial ni mortal en ella james sera trobat. Pura d´tota culpa la concebreu: e pura la criareu. E en puritat e nedea sera tota la sua vida: car de aquesta senyora ha dit nostre senyor deu per boca de Salamo. ¶ Pulcra es amica mea et macula non est in te. Vos senyora anna desijau (d´sijau) crexer lo poble vostre: aquesta excellent filla vostra sera la lanterna qui portara lo lum diuinal per saluar tot lo mon generalment e no perira sino per sa culpa propria. Vos haueu promes de offerir al temple a la seruitut diuina: lo que parrieu ara siau certa senyora: que la vostra filla es lo verdader temple: hon lo eternal deu y senyor sera vist e adorat e de ella sera cantat. ¶ Templum dei sanctum est. Car aquest temple sera sanct de singular sanctedat. Vos gloriosa Anna no demanau filla bella corporalment: car sabieu la bellea esser a vegades gran perill en les dones: e nostre senyor deu laus dara tan bella: q Eua ni Rachel ni Ester ni nenguna altra present ni (ui) esdeuenidora a ella no sera acomparada. Car de aquesta sola es dit. ¶ Ista est speciosa inter filias iherusalem. Car aquesta es la pus bella entre totes les creades: e aquesta bellea sera acompanyada d´tanta puritat que als mirants la sua faç dara vera mundicia de cor e de pensa Mana nostre senyor deu li poseu nom Maria: que vol dir illuminada: car de la lum (sum) sua sera illuminat tot lo mon Aquesta sera la stela molt clara: qui guiara tots los nauegants p la mar tempestosa de aquest mon: els portara a segur port. E aquest nom Maria es de tanta virtut. ¶ Quia celum letatur: angeli gaudent: mundus exultat: demones fugiunt: infernus contremiscit. Car cascuna vegada q ab deuocio sera nomenat: tot lo cel se alegra: los angels hauran gran goig e alegria: lo mon fara gran festa: los demonis (d´monis) fugiran per gran terror: lo infern tremolara per temor de sa senyoria. E hoynt Anna que lo seu desig seria complit tan largament: e ab tanta de gloria e exaltacio de la casa sua: e que ella hauia de ser mare de vna tan excellent filla: La dolor sua fon conuertida en sobros e singular goig: e alegrantse de gran alegria: regraciant a nostre senyor deu de les sues misericordioses immenses dix. ¶ Sterilis eram: et genui exultacionem et leticiam isrl´. Volent dir. O senyor omnipotent gracies infinides sien fetes a la vostra clemencia: car yo era steril e plau a la vostra magestat que yo conceba e pareixca aquella qui ha de esser goig e alegria de tot israel. ¶ E langel despedint se de ella dixli. Senyora Anna cuytau a la porta daurada: Car lo vostre amat marit es molt prop. E ella molt prest partint d´la casa sua ab desig no recomptable de veure lo seu marit vingue a la porta daurada: e aqui spera lo marit que ja era en vista.
E plegant Ioachim fent li Anna reuerencia abraçaranse ab molta amor: e prenint la lo marit per lo braç tornaren a sa posada recontant ab gran feruor e deuotio lo hu a laltre la visio angelica: e molt alegres e aconsolats continuaran la sua virtuosa vida.
¶ E per sos dies Anna sentint se prenyada feu gran goig e festa: e axi passa los nou mesos ab desig infatiable de veure aquella sancta filla: que en lo ventre portaua.
¶ Aquesta festa gloriosa de la concepcio: deu esser per los crestians ab gran deuotio festiuada: car es estada començ de la nostra salut. Quia non est verus amator virginis marie qui respuit colere diem eius conceptionis. Car certament no es ver amador de la verge maria senyora y reyna nostra: qui no fa molta estima e no cura de colre lo dia de la sua sagrada concepcio Car sa senyoria ha mostrat per diuersos miracles plaure li molt lo seruir a ella fet en tal jornada.

Capitol XLIX. Com la humil Senyora se arrea ab les joyes que deu lo pare li hauia trames.

Capitol XLIX. Com la humil Senyora se arrea ab les joyes que deu lo pare li hauia trames: aparellant se a rebre la gent que venia.

Sanct miquel dix a sa senyoria. Ara senyora sia de vostra merçe vestir vos e arrear vos ab aquestes joyes: que troben vostra senyoria a punt los ciutadans de parays qui venen a fer reuerencia a vostra altesa. ¶ E acostant se les donzelles per seruir sa senyoria: La vna delles portaua la camisa: e laltra la gonella: altra lo manto: vna delles la pentinaua estenent los seus bells cabells per les spalles. Altra li posaua lo excellent collar sobre lo manto: e totes ensemps ab molta reuerencia li posaren la real corona: E sa senyoria axi arreada sigues en la cadira qui staua en mig del stado que los angels hauien aparellat. ¶ E venint lo camarlench sanct Miquel fica lo genoll dauant sa altesa: e posali lo ceptre en la ma dient. Senyora excellent aquest ceptre mana la magestat diuina sia vostra merce donat per la dignitat maternal: car per aquella haueu aconseguida general senyoria en lo cel e en la terra. ¶ Estant axi la senyora en tan glorios stat: les donzelles sues contemplant la bellea de sa excellencia començaren a cantar glorificant sa senyoria dient. ¶ Pulcritudo eius vincit solem et lunam et compositio decoris adornamenta virtutum. ¶ Volent dir. O que la bellea de la nostra senyora venç lo sol e la luna: e lo seu bell comport ab lo ornament de tantes virtuts. ¶ E apres acostant se les dites donzelles a sa senyoria besant li la ma ab grandissima alegria: dient a sa altesa. ¶ Amicta solari lumine sicut vestimento duodecim stellarum corona rutilans radianti. Volent dir. O gloriosa senyora y com stau abrigada de aquell sol e lum diuinal quius cobre (que os cubre; que tos cobrix, cubrix) tota axi com vn bell vestiment: e ennobleix vostra senyoria singularment la corona de dotze steles que sobre lo vostre excellent cap portau qui resplandeix e clareja singularment.

Capitol. X. Senyora sposada sanct prohom Ioseph, José

Capitol. X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom Ioseph (Joseph, Josep, Pep, Yusef, José, Pepe, etc.) e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la strema pobrea sua.

(Falte la C) Com la excellent senyora fos peruenguda a la edat que acostumauen traure les vergens del temple e collocarles en matremoni. Fon vn dia amonestada ensemps ab les altres donzelles per lo gran sacerdot dient los: que lo temps era vengut que elles deuien tornar a les posades de sos pares per fermar matremoni. E les altres donzelles foren prestes de hobeyr al manament del gran sacerdot Sola la verge gloriosa ab molta vergonya e maturitat dient que a ella no era possible exir del temple per dos rahons. ¶ La primera car son pare e mare moguts de molta deuocio la hauien promesa al seruir de nostre senyor deu per tot lo temps de la sua vida: e que per ço la hauien offerta de edat de tres anys al dit temple: e que ella trobant se de edat li playia molt lo que sos parents hauien promes: e volia perseuerar en lo seruici e lahor diuina tot lo temps de la sua vida. ¶ La segona raho era que ella desque era en lo temple coneixent la virtut de virginitat quant era accepta a nostre senyor deu hauia fet vot de seruar aquella tota la vida sua. E puix ho hauia promes ella delliberaua tenir son vot e no entendre en res que de matremoni fos: ne escampar lo seu enteniment en pensament nengu temporal: sols volia occupar lo seu cors e anima en lo seruir de nostre senyor deu. E lo gran sacerdot hoynt la raho de la gloriosa verge fon posat en tanta admiracio que de vna gran peça no pogue dir res: e apres tornant a cobrar esforç dix a la senyora. O verge excellent ja sabeu. ¶ Quia deus in filijs colitur: et in posteris adoratur: sicut semper fuit apd´ filios israel. Car nostre senyor deu es seruit en multiplicacio de fills: e en largues generacions es adorat e conegut. E aço es stat tostemps lohat e aprouat dauant los fills de israel. ¶ Respos la senyora dient. Veritat es reuerent pare lo que vos dieu de ley comuna: empero vostra reuerencia no ignora que nostre senyor deu no haja priuilegiat moltes de les leys comunes. ¶ Quia ante abel iustum: nullus fuit uistus. Car ans de abel just la scriptura no posa nengun altre just primer (pmer) que ell. E aquest fon verge e pur per ques mostra clarament. ¶ Quia deus in castitate et virginitate primo colitur et adoratur. Car nostre senyor deu castedat e virginitat fon primerament seruit honrat e adorat. Axi mateix hauem exemple del gran propheta (ppheta) Elies del qual se diu. ¶ Helias (Elías) cum esser in carne assumpsit eum in paradisum: cuius carnem virginem custodiuit. Volent dir que ab tot que Elies fos en la carn mortal: per nostre senyor deu fon leuat en parays terrenal: e aqui conseruat sens mort: e aquesta gracia aconsegui: perço que la sua carn hauia conseruada en virginitat e puritat. E yo hoynt e legint aquestes coses desque so açi en lo temple inspirada per la clemencia diuina he fet lo dit vot ab proposit ferm dins lo meu cor. ¶ Ut virum penitus non cognoscam. E axi reuerent senyor deman vos de gracia de açi auant nom vullau parlar de marit. ¶ E lo gran sacerdot vehent la gran constancia de la senyora no volgue mes replicar: ans li dix donzella tornau a la vostra cella e aqui pregau la diuina magestat quens conselle en aquesta fahena. Car cosa es inaudita e de gran importancia lo vot que vos haueu fet: e yo dellibere proceyr en aço ab gran consell e maturitat. E la senyora ab los vlls baxos e molta vergonya feu reuerencia al sobiran sacerdot: e saluda a tots los altres e partis de aqui e tanquas en la sua cambra. E lo sobiran sacerdot congoxat de la gran difficultat que en aquesta fahena veya: ajusta consell de tots los doctors e homens discrets que en jherusalem se trobauen: e dix los. ¶ Audite me filij israel et auribus percipite verba oris mei. Volent dir placiaus senyors fills de israel star atents a les paraules mies: car cosaus (cosa us) vull dir de gran nouitat e molta admiracio. Car vostres reuerencies saben que desque aquest present temple es hedificat: son açi criades moltes donzelles filles de Reys e de prophetes e de grans sacerdots e de moltes altres: e venint a edat de matremoni prenien sos marits e seguien les ordinacions de sos majors ¶ Nunc autem a sola Maria nouus ordo inuentus est: que deo se spopondit virginem permanere. E ara de present ses trobat vn nouell orde per sola aquella excellent donzella Maria filla de Ioachim: la qual se es promesa (pmesa) a nostre senyor deu seruar li virginitat per tostemps: de que yo stich en gran agonia: car recort me del que Dauid diu. ¶ Vouete et reddite domino deo vestro. Volent dir que cascu que ha votat guarde be que fara: car necessari li es donar e seruar a nostre senyor deu lo que ha promes. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge que serue lo que ha votat: tem me no vinga contra la ley qui mana lo poble de deu sia multiplicat. E recort me que Ysayes ha dit. ¶ Ecce virgo concipiet. Perque stich ab gran pensament si nostre senyor volra fer alguna gran marauella en aquesta sancta verge la vida de la qual es de tanta perfectio e singularitat: que james ses trobada a ella semblant. Per queus deman senyors me vullau consellar lo que dech fer ¶ E apres que cascu hague respost sa intencio: la concordia de tots fon: que esta fahena era mes del cel que de la terra: e que per homens terrenals no podia esser sufficientment consellat sino quels paria deuien recorrer a nostre senyor deu per dejuni e oracio suplichant la clemencia sua volgues reuelar lo seu beneplacit al sobiran sacerdot: perque aquell proceys en aquesta obra segons la voluntat de la magestat sua. ¶ E hagut lo consell fon de continent posat en obra. e passats tres dies nostre senyor reuela que fossen ajustats tots los dotze trips de israel (las doce tribus de Israel): e que lançassen sorts de qual trip seria lo tan digne que hagues la senyora per sposa: e fos custodi de la virginitat sua. E lançades les dites sorts caygue la sort sobre lo real trip de juda. E lauors mana nostre senyor que lo cendema fossen ajustats tots los de aquell trip quis trobauen sens muller: e cascu portas vna verga en la ma e axi fon fet. Entre los altres quey vengueren fon lo glorios patriarcha Ioseph d´edat de sexanta anys: no per desig de muller ans per sola hobediencia. car ell hauia fins aqui seruada virginitat: e delliberaua continuar en aquella fins a la fi de la vida: e de aço hauia fet special vot. lo qual staua aqui ab sa verga en la ma dauant laltar (serecomane no féu : fer ho a les vostres iglesies) ab los altres jouens mes empeguit que preat. ¶ E venint lo gran sacerdot pres la verga de la ma de cascu de ells e entra dins la sancta sanctorum: e presenta aquelles dauant nostre senyor: offerint li sacrifici suplicant la magestat sua volgues declarar aquesta fahena per manifest miracle. E nostre senyor mana al dit sacerdot: que prengues les vergues que hauia posat sobre laltar: e que ixques defora: e publicament dauant tot lo poble fes venir los de qui eren les vergues: e tornas a cascu la sua: e aquell en la ma del qual floriria la verga: e aparria vna coloma al cap d´aquella aquell era lo que sa magestat hauia elegit en spos e custodi de Maria verge sanctissima. E lo sacerdot compli prestament lo manament de nostre senyor deu: e torna les dites vergues: e nenguna no flori sino sola la de Ioseph sobre la qual aparegue la coloma segons nostre senyor hauia promes. E vista per tots sen munta al cel: e tots restaren molt aconsolats del miracle tan euident: e loharen e magnificaren nostre senyor deu de les obres sues. ¶ E tantost delliberaren fer les sposalles de la senyora la qual staua dins la sua cambra orant e pregant nostre senyor deu li fes seruar lo que promes hauia: dient a sa clemencia. ¶ Offero tibi domine totum cordis mei affectum: et virginitatem meam tibi comendo. Volent dir: o senyor meu a vos offir tota la affectio e desig del meu cor qui es de seruir a vos: e la virginitat mia a vos senyor la coman que siau sols poseydor de aquella. ¶ Estant la senyora en aquesta feruent oracio foren dauant sa senyoria dos donzelles per nostre senyor deu trameses. Lo nom de les quals era hobediencia e fortalea: e dix hobediencia a sa altesa. Senyora excellent a nostre senyor plau siau sposada fent vos segura la virginitat vostra restara tostemps sancera. ¶ Apres li dix laltra donzella fortalea nomenada. Mas y ora la magestat de nostre senyor deu vol que ixchau del temple: e siau casada: heus manifesteu al mon viuint en vostra casa: hon passareu molta pobrea e altres treballs. E perço (pço) nos tramet açi sa clemencia que siam tostemps en la companyia e seruir de vostra merçe: esforçant vos a esser constant e ferma en totes les virtuts. car exemplar general haueu a esser de tots los staments. Açi stant en lo temple haueu donat lum a les donzelles vergens. Ara senyora dareu regla de sanctedat a les maridades e a tots los viuints en lo mon. E sa senyoria hoynt aço fon contenta de hobeyr a nostre senyor deu: e consentir en lo matrimoni puix a sa magestat playia. ¶ E com lo gran sacerdot hagues asignada la hora per a fer dites sposalles e la gent fos aplegada: ell mateix ana a la cambra de la senyora portant ab si aquella matrona virtuosa qui tenia cura de les donzelles. E los dos li comptaren lo miracle ques era seguit: e com nostre senyor hauia mostrat clarament volia ella fos sposada ab vn virtuos vell de sexanta anys parent seu molt acostat que hauia nom Ioseph. ¶ E la senyora qui ja de aço era largament informada per nostre senyor deu e asegurada de no perdre la virginitat que tan carament amaua: Respos ab molta maturitat e vergonya: que puix a nostre senyor axi playia: e a ells dos: que tenia per pare e mare: que ella era contenta del dit matremoni. E lauors hoynt aço lo sacerdot sen torna al loch hon la gent staua e dix los que tantost seria aqui la senyora sposada ques metessen en orde. ¶ E la reuerent matrona Anna feu vestir a la senyora les millors robes que tenia: ab tot fossen pobrelletes eren honestissimes e molt netes: e estes li los cabells sobre les spatles que li donauen tanta bellea e ornament. ¶ Quia nunqp (nunquam) fuit tam bene coopertus salamon in omni gloria sua. Car nunqua fon tan ben abillat Salamo (Salomón) en tota la gloria sua. com aquesta senyora ab la sua natural bellea e composicio virtuosa. E axi arreada sa altesa e molt ben acompanyada portant aquella virtuosa anna al costat: e moltes donzelles que la seguien vingue alla hon la speraua tota la gent ab lo sposat Joseph. E tots admirats de la sua bellea loharen nostre senyor deu que tal lauia creada. e lo gran sacerdot feu les dites sposalles ab gran solemnitat segons costum dels juheus E acabada aquesta fahena ab molta consolacio e alegria: tots molt hedificats de la honestat de la senyora sposada prengueren comiat e tornaren a ses posades. E joseph (aquí está cla que es una j, minúscula) parti per a natzaret per aparellar la pobreta casa sua. E porta letres del gran sacerdot per a la gloriosa Anna mare de la senyora: car lo pare seu joachim ja era mort. Dient en les dites letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo portador de la present: e que de aço no la hauia auisada ans del sposar: perque nostre senyor deu hauia mostrat tan asenyalat miracle que fora stat careguos sperar consell huma de nenguna creatura puix sa magestat manifestaua esser aquesta la voluntat sua. ¶ E la virtuosa anna legides les letres fon molt aconsolada del que de la sua amada filla era dit. Car de tan a sancta filla ella no speraua hoyr sino miracles e marauelles. E festeja molt lo virtuos gendre: e ana ab ell a casa sua per posar la en orde per la venguda de la sua excellent filla. ¶ E la senyora apres la partida de Joseph atura tres dies en lo temple per pendre comiat de aquella venerable matrona anna: qui ab tanta amor la hauia criada e restaua tan desolada de la sua absencia e de les altres donzelles: que cuydauen morir hauent se a separar de tan dolça companyia. E passats los tres dies la senyora molt ben acompanyada e anant a natzaret descaualca en casa de la senyora sa mare: la qual hague infinit goig de veure vna tal filla. E la senyora ab molta reuerencia besali la ma e apres en la boca e sigueren se vn poch: e compta li la senyora tot lorde del seu sposalici: e com era certificada per nostre senyor deu de la sanctedat de Joseph: e que abduy (ambos; abdos) hauien fet vot de virginitat: e aquella seruarien continuament en lo seu matremoni. E anna escoltant les rahons de la sua filla continuament ploraua per habundancia de goig no fartant se de mirarla. E comptali la mort del seu pare Joachim. E com apres ella hauia pres dos marits per inspiracio diuina: e que hauia agut dos filles: a les quals hauia posat nom Maria a cascuna per amor della: e que la vna encara staua en casa de la dida e laltra no era en casa. E Joseph sentint que la senyora sa sposada era venguda ana prest a la posada de la senyora sa sogra: e aqui parlaren molt los tres de tota sanctedat. ¶ E les donzelles que hauien acompanyat la senyora prengueren comiat de sa merçe e de Anna e de Joseph e ab grans lagrimes e enyorament partiren de aqui e tornaren al temple. E anna acompanya la senyora sa filla a casa de joseph. La qual staua molt neta: e sols de pobrea arreada: hauiay dos cambretes en la millor staua vn litet per a la senyora ab poca roba: e en laltra vn altre per a Joseph molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgue en nenguna manera la millor cambra ans elegi per a si la pus chica e mes pobra com amadora de tota virtut. E la senyora sa mare dexant la en casa torna a la sua: e recordant se de la pobrea que hauia vist en casa de la sua filla trames li vn parell de flaçades e algunes ayines de casa: e la senyora ho prengue mes per amor de joseph que de si mateixa: e feu moltes gracies a la senyora sa mare. E axi la senyora e Joseph stauen en sa caseta viuint ab molta caritat e puritat guanyant la vida ab lo treball de ses mans. E la senyora seruentissima stant tota la nit: e la major part del dia tancada dins la sua cambreta orant e filant demanaua ab continues pregaries e lagrimes la redempcio de natura humana.

Capitol XXIII, missatger, Gabriel, supplica, senyora, consentiment

Capitol XXIII. Com lo missatger Gabriel supplica la senyora per part de natura humana: prestas consentiment. E sa merçe volgue saber com se faria que ella concebes verge.

Vehent lo missatger animos que la senyora no responia dix li. o piadosa senyora no sentiu lo crit de natura humana: hajau los merçe senyora que en vostra ma sta la salut sua ¶ E perço senyora lo vostre pare adam en persona de tots diu a la senyoria vostra ¶ Miserere mei domina et sana infirmitatem meam: tolle dolorem et angustiam cordis mei: conuerte luctum nostrum in gaudium et tribulationem nostram in iubilationem. Suplicant vos senyora hajau merçe d´ell e de la generacio sua: e queus placia guarir la infirmitat e cruel malaltia sua e leuar d´ell la dolor e angustia del seu cor: e conuertir lo dol e tristicia de tots ells en goig e alegria. o senyora vsau de clemencia puix teniu lo poder. E la prudentissima senyora com hague largament escoltat lo missatger diuinal: no duptant en res del que dit li era: volent se informar de la manera: dix al angel. ¶ Quomodo fiet istud quoniam virum non cognosco. Volent dir. o missatger glorios com se fara esta fahena: car yo moguda per diuinal inspiracio he fet vot de virginitat ab volentat deliberada de no hauer james ajustament de hom. ¶ E respos lo missatger ab gran plaer a sa senyoria dient. O purissima senyora siau certa que tal vos vol aquell senyor: que per sposa vos ha elegit: mare sereu senyora del seu fill sens rompre virginitat. ¶ De aquesta singular dignitat vostra merce sola se pot alegrar: car haureu goig inestimable trobant vos mare e verge d´excellent puritat. Car sia certa vostra senyoria. ¶ Qui fecit virgam sine folijs germinare: ipse faciet filiam dauid sine semine generare. Car aquell clement senyor qui ha fet la verga sequa lançar fulles e fruyt: aquell mateix fara que vostra senyoria qui sou la filla de Dauid sens sement engenrareu. Aquesta obra tan excellent senyora nos ha de fer per via humana: ans sabeu com. ¶ Spiritus sanctus superueniet in te: et virtus altissimi hobumbrabit tibi. Car lo sperit sanct sobreuendra en vostra senyoria e la virtut del altisme vos abrigara tota. ¶ Effitieris grauida et eris mater semper intacta. Car restareu prenyada del dit abrigament: e sereu mare del fill de deu sens james perdre vostra excellent virginitat. ¶ Paries quidem filium et virginitatis non patieris detrimentum. Car vostra merce senyora parra fill sens nenguna lesio de la purissima virginitat vostra. ¶ Ut benedicta dicaris inter omnes mulieres. ¶ E perço sereu beneyda e singularment lohada entre totes les dones: e pora dir vostra senyoria. ¶ Ego mater pulcre dilectionis et timoris et magnitudinis et sancte spei: in me omnis spes vite et virtutes. Car vostra altesa sera huy mare de tanta bellea: que egual a vostra merce nos trobara en lo cel ni en la terra. Car sobre vos sol deu es: sots vos senyora son totes les coses creades: sou e sereu la pus amable creatura que deu haja creat: car viuint en la present vida sentireu mes de la amor diuina que tots los serafins. Sereu senyora molt temerosa als diables: car hoint lo vostre excellent nom Maria nomenar tots fugiran: que de vostra senyoria sera dit. ¶ Terribilis vt castrorum acies ordinata. Car axi sereu terrible y espantosa als diables com vna batalla ben guarnida e molt ordenada de valents cauallers: car per lo vostre poder e força seran destroydes totes les guarnicions e forçes sues e li leuareu la presa de les mans: dient a ell ab gran vituperi. ¶ Noli extolli de casu mulieris: quia mulier conteret caput tuum. Volent dir. O diable maluat qui stas amagat en lo boscatge d´aquesta mortal vida per robar e matar los caminants per aquella: not vulles ensupbir de la victoria que haguist de la primera dona: La qual de la gran altea de gracia deroquist: e en lo laç de peccat la catiuist: car per mi qui so dona te sera trencat lo cap e la força: e leuada la tirannica senyoria. ¶ O senyora quant sereu magnanima e gran donadora de gracies als hobedients y deuots a vostra alta senyoria: no sera negu certament freturos de misericordia e gracia: que a vostra merçe se comane. Car mare sereu de sancta sperança: car en vos senyora se trobara tota manera de sperança de vida virtuosa: e poran dir de vostra senyoria totes les gents de la terra. ¶ Ipsa est porta ac semita (senda) salutis 7 via nostre reconciliationis. Car vos sou porta e carrera de la salut humana: e via de la sua reconciliacio. ¶ Ideo quem et qd nascetur ex te sanctum vocabitur filius dei. E perço senyora lo que de vos naxera sera sanct dels sancts nomenat fill de deu: Car aquell mateix qui es fill de deu eternal sera fill vostre natural. ¶ E de aquest senyor parlaua Daniel auisant als juheus del temps del adueniment seu per quel coneguessen e dignament lo rebessen: ço es que ells no faran: ans tot lo contrari: e deyals. ¶ Cum venerit sanctus sanctorum tunch cessabit vnctio vestra. Volent dir: guardau Juheus teniu los vlls vberts quant veureu que Rey vnctat ni de vostra nacio no regnara sobre vosaltres: siau certs que lauors vendra lo sanct dels sancts aquell per lo qual tots los sancts (saucts) son sanctificats. Aquest sera Rey eternal vnctat de la vnctio diuina: car de la magestat sua es dit. ¶ Super solium dauid et super regnum eius sedebit in eternum. Car vos excellent senyora sou la real cadira de la casa de Dauid sobre la qual vol seure e reposar lo Rey eternal: lo qual se adelitara molt de hauer vostra altesa per mare: e vos senyora no menys de hauer sa magestat per fill. E perço ha dit Ysayes. ¶ Preparabitur in misericordia solium et sedebit super eum in veritate. Volent dir que la clemencia diuina quant deliberaria manifestar la misericordia sua als homens prepararia vna cadira de singular excellencia: en la qual mostraria lo seu alt saber e poder: e en aquella seuria en veritat. ¶ Aquesta cadira senyora fou vos car eternalment vos ha sa magestat preparada y elegida per a repos y delit seu: atorgau li senyora la posada: puix sou certa quant la desija. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam. Car lo Rey del cel es tant enamorat de la singular bellea vostra que delibera deuallar en terra e cloures dins lo vostre virginal ventre. ¶ E com aqui sera humanat ab gran plaer dira. ¶ Hec requies mea: hic habitabo quoniam elegi eam. Volent dir: aquest es lo loch del meu repos: açi habitare per spay de nou mesos: car aquest sanct retret he yo per a mi elegit.

Vita Christi, Ysabel de Billena, Isabel de Villena

Kempis
Vita Christi
POR
Sor Ysabel
DE
Villena
Letra
Gótica (Gotica).
Libro rarísimo (Rarisi*)
Impreso año
1497.
Incunables
1973
(BNE)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta, (la t está damún de la radera a, pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

(Notes del editor en chapurriau, Ramón Guimerá Lorente:
Les vocals nassals, como lú, lum : llum les escriuré n o m, pot ñabé errors. No sol ñabé tildes als textos antics. Les í en tilde són mol difissils de diferensiá de les i sense tilde en este tipo de lletra: gótica.
La I, i mayúscula, pareix una Y mayúscula, com a Ioachim, Ioachim, Ysta, Ista, etc.
- La BNE, de aon hay descarregat lo pdf, fique que esta obra está escrita en catalá. Sirán idiotes.)

Molt alta molt poderosa
*rpianissima (la p en virgulilla) Reyna e senyora.

La resplandent lum de deuocio que dins vostra altesa clareia: li ha descubert q (en virgulilla) en aqst (q en virgulilla) seu monestir hi hauia vn deuot vita Christi ordenat pla (per la) illustre dona Elionor al´s sor Ysabel d´Billena Reuerend abad´ssa e mare nostra: hi p quant vostra Reyal celsitut tota enla amor del gran Rey d´paradis encesa: hauia scrit al Batle general de aquest seu regne de Valencia (Ualencia) li trametes trellat de aquell he pensat fer accepte seruey a vostra Magestat p que mes prest ases (a ses) reyals mans pogues attenyer: fer aquell empremptar: hy perque enla fonda y plorosa vall de lagrimes de aquest mon miserable. los qui ab ales d´algña mundana laor se alçen: mes profundament enlo (en la y en lo, a partí de aquí u escribiré separat) baix centre del penos infern deuallen. E los qui p les baixes sendes de simple humilitat acaminen: mes a la summitat de la Ciutat de paradis se acosten. La virtuosa 7 (este 7 es lo nexo et, e, y) dignissima mare Abbadessa predecessora mia: ab la lum del seu clar enteniment: mirant los perills que la mundana laor porta: en tan baix centre de humilitat era deuallada: que no volgue scriure lo seu nom en alguna part de aquest libre. Tement que les sues virtuoses obres dins los archius de humilitat tanchades: per les iniques mans de vana gloria no poguessen esser assaltades: hi resplandint en ella les ençeses antorches de la claredat d´son illustrissi3 (pareix un 3, pero hauríe de sé una m: illustrissim: ne trobo bastantes al llibre, les escriuré m a partí de aquí) linatge. Axicom sos reals parents hauien sembrat innumerables acres de gloriosa fama: per exaltacio de la sancta fe christiana ella deuotissima mare ha volgut sembrar en lo blanch paper de aquest libre La lauor de la sua apurada consciencia: perque los quil legissen poguessen collir fruyt de profitosa doctrina. Suplicant al gran Rey Jesus volgues esser lo naucher y pilot d´la barcha de son entendre: perque segurament pogues nauegar en la gran mar de la sua benauenturada vida. hy los raigs del clar sol de iusticia entrant per les finestres de la sua luminosa intelligencia: axi en encesa caritat la scalfaren que volgue ab afanyos treball compondre aquest tant gran volum 7 libre E puix ella humil religiosa resta loada d´hauer callat lo seu nom en la composicio de tant digne libre: yon crech attenyer no poch merit dauant deu en publicar lo nom de tant singular mare de inmortal memoria digna. Sor Ysabel debillena lo ha fet. Sor Ysabel debillena la compost. Sor Ysabel debillena ab elegant y dolç stil la ordenat: no solament per ales deuotes sors y filles de hobediencia que en la tanchada casa de aqst monestir habiten: mas encara per atots los qui en aquesta breu enugosa 7 transitoria vida viuen. Yo serenissima e rpianissima (reverendissima) senyora lo tramet a sa altesa en lo qual trobara tant profundes e altes sentencies que clarament conexera que lo sperit sanct era lo regidor del enteniment e ploma de tant dignissima e Reuerent mare qui era tant affectada al seruici de vra (r en virgulilla) celsitut. Lo stat y vida de la qual exalce hi prospere la sanctissima Trinitat. De la vra ciutat de Valencia (Ualencia).a.xxviiij.del mes de marc any. Mil.cccc.lxxxxvij. (1497)
D. U. R. M. * humil seruenta coradora sor Aldonça de montsoriu indigna Abbadessa d´l monestir d´la sancta Trinitat.

Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual si a donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.
Capitol primer com per hun angel fon denunciada a sanct Johachim la mundissima concepcio de la sua sanctissima filla.

Ecce jam venit plenitudo temporis. Car venint e acostant se la plenitut d´l temps per nostre senyor deu ordenat en lo ql sa magestat delliberaua entendre en la reparatio e salut de natura humana: e que per a fer aqsta obra tan alta era necessari sa clemencia deuallas en la terra de la captiuitat: hon eren exellats los miserables fills d´Adam. E sabia molt cert que en tota la dita terra noy hauia posada decent p a sa altesa reposar. Per q li plague manar e ordenar que fos fabricada huna tal posada com a sa magestat pertanyia obrada de tan excellent e singular obra q semblant james no fos trobada. En tant que los miradors hajen a dir admirats de la bellea de aquesta casa. ** est hic aliud nisi dom* dei: et porta celi. Volent dir certament aquesta posada no es feta ni fabricada sino per a la magestat de nostre senyor deu e nengun altre no deu aturar en ella. E p esta sacratissima posada sera trobada scala a pujar en les altees del regne de paradis p los homens no conegut ni vist. E per lo desempachament de la dita casa mana la majestat diuina cridar hun gran princep angelical lo aposentador major d´la sua cort e dir li. Anau aposentador.
¶ *yn vallem lacrimarum. E cerquau hun gran mestre de cases per los homens no conegut ni estimat: ans lançat e menyspreat com a home infructuos. Lo qual ha nom Ioachim. E per mi es molt amat e reseruat per aquesta singular obra de la posada mia. E digau li d´part mia q ensemps ab la sua sanctissima muller Anna fabriquen la casa mia en la qual per excellencia yo vull posar la primera pedra del fonament. E informar largament lo aposentador d´la magnificencia e bellea de la casa q nostre senyor manaua esser feta: parti de aqui prestament p desempachar la sua embaxada: e venint en la terra noy troba sino: Labor et dolor. Car totes les gents eren posades en multitut de treballs e dolors no recomptables. E hauent molta compassio de aquella catiua gent mira entre ells lo mestre que cerquaua: e trobal en les aspres muntanyes ab los pastors d´l seu ganado: ab los quals se rahonaua de la congoxa e dolor sua: com axi era lançat del temple per la sterilitat sua: en la qual ja no speraua remey p que delliberaua finir la vida en aquella solitut absent de la sua muller Anna e d´tots los parents e amichs seus. E los simples pastors ajudauen a planyer a son senyor la congoxa sua. E lo princep angelical venint en forma humana acostas a ells e saludant a Ioachim dix li. ¶ Qui sunt hij sermones quos confertis inter vos et estis tristes. Volent dir o senyor Ioachim y quines son los rahons tan congoxoses de que parlau: que axi es la vostra cara trista: e dels fels pastors vostres que la vostra dolor per propria prenen. E Ioachim ignorant q fos angel: respos li dient. O virtuos joue (p9) pus veheu en lo meu gest la mia dolor esser inrecomptable perque voleu dar a mi tanta pena que moltes vegades la haja ab la propria lengua a recitar. Car a feus jur cascuna vegada: ¶ Dolor meus renouatus est. Axi deman vos de merce no vullau augmentar la dolor mia: puix diminuir no la podeu. Si tan ansios sou d´sentir la angustia mia. ¶ Interroga eos qui audierunt me. Placiaus interrogar aquestos seruidors meus q son açi: car ells han hoyt de mi tota la causa de la dolor mia. la qual recomptar altra vegada ja no puch. E langel volent se manifestar a ell diuli. O valent caualler deuallant de aquell trib d´juda de la verdadera linea real de la casa d´Dauid no sia desmayar. ¶ Ego sum angelus domini: et missus sum ad te loqui. Car yo so angel d´nostre senyor deu trames per sa magestat a dir e comunicar a vos les grans e altes marauelles sues que dellibera fer en la terra. Car vol e mana que vos senyor Ioachim torneu a la muller vostra: qui ab tanta dolor haueu dexada: La qual concebra de vos vna filla de tanta excellencia e dignitat. ¶ Quia nullus dicere possit aliquam ante eam sunilem ei fuisse nec post eam futuram. Car podeu esser cert Ioachim senyor: que nenguna persona no pot dir que ans de aquesta senyora y haja agut semblant a sa senyoria en tot lo vniuersal mon: ne apres en lo esdeuenidor temps egual a sa merce nenguna nos trobara. ¶ Hec est illa lux quam dixit deus vt fieret d´qua *facit est sol. Car aquesta es la lum que nostre senyor manaua esser feta de la ql es fet lo sol. Car nostre senyor deu q es verdader sol de justicia naxera d´aquesta senyora filla vostra: eternalment la ha elegida per temple seu. de la ql se pot dir en ueritat. ¶ Hoc est templum dei magnum et famosum: in quo malleus 7 ferreum non sunt audita cum hedificaret. Car aquest es lo sagrat temple de nostre senyor deu gran e molt famos en la hedificacio: ço es en la *ceptio sua no vol sa magestat sia hoyt colp de martell (mall, malleus en latín aquí dal) ni de ferro (ferreum). Car aquell fexuch e pesat carrech del original peccat en sa merce no sera trobat ni colp de martell de nenguna culpa en ella no sera sentit. Car aquesta es la imperial reyna que no es entesa ni compresa en nenguna ley comuna: ans li diu nostre senyor deu. ¶ Non pro te sed pro omnibus hec lex constituta est. Volent dir parlant ab aquesta senyora en la sua noua concepcio: no temau temple meu que ab tot vos deualleu de la natura propria del linatge de Adam no sereu compresa en la ley per lo seu peccat constituyda: ans sobre aquella priuilegiada per gracia mia en singular grau ¶ Quia ego elegi te. Car yous he elegida per palau e repos meu e vull q siau lort d´ls meus delits (deleite, deleites en castellano). O Ioachim que li pot fallir a aquesta senyora que nostre senyor deu la vulla crear delliberadament (d´lliberadamént) per a mare sua. Car ensemps ab dignitat maternal aconseguira totes les excellencies que fora deu comunicar se poden a creatura angelica ni humana. car creant aquella anima gloriosa la vestira de la sua gracia: e larreara de tan altes e singulars joyes: que en sa senyoria sera verificat lo parlar del ecclesiastich (griego: ἐκκλησιαστής : Ekklesiastés: hebreo : קֹהֶלֶת : Qohéleth) que diu. ¶ Ipe (p en virgulilla) creauit eam in spú (u en virgulilla) suo: vidit et dinumerauit et mensurauit. Volent dir nostre senyor deu ha creat aquesta senyora excellent segons son plaer e voler e contentament del seu sperit: ell la vista eternalment (et´nalment, en dos línies, sense guió) e della ses enamorat: ell sols sab comptar les magnificencies sues e mesurar la altea e dignitat sua.
¶ Vere templum est spús (u en virgulilla) sancti: et palacium filij dei: et sponsalis thalamus patris eterni. Car verdaderament aquesta senyora es lo excellent temple del sperit sanct: e lo palau real del fill de deu: e lo gran thalem del sposalici d´l pare eternal A la qual diu nostre senyor deu per boca de Dauid. ¶ Eleuata est magnificencia tua super celos. Volent dir que sa magestat la delliberaua exalçar e magnificar sobre tota natura angelica. E de continent que la gloriosa anima sua sia creada e vnida al cors: la vol vestir e arrear de la sua gracia en singular grau Car primerament posara vn excellent carboncle en lo seu cap: ço es la singular e ferma memoria de sa senyoria hon sera aposentat lo eternal pare mostrant la sua infinida potencia e en aquesta primera cambra per sa magestat tan dotada. ¶ La segona cambra: qui es es lo enteniment de aquesta senyora sera d´tanta claredat: que en la fosca nit de aquest mon clarejara e resplandira passant en luminositat e altea de saber als serafins e cherubins e contemplara pus viuament les altees e excellencies diuinals e sentira mes en aquelles q nenguna pura creatura. En la qual cambra sera aposentat lo fill de deu omnipotent: emprentant en aquella la sauiesa diuinal sua: en tan excellent grau que pora dir a ella. O temple meu molt amat. ¶ Dedi tibi cor sapiens 7 intelligens in tantum vt nullus ante te similis tui fuerit: nec post te surrecturus sit. Volent dir: lo fill de deu a la senyora nouament creada. Yous he elegida temple per a mi heus dat cor e memoria sapientissim e molt intelligent en tanta habundancia e copia que algu ans d´vos no ses trobat semblant: ne apres vos se trobara.
¶ La terça cambra de aquesta diuinal casa sera la voluntat de aquesta senyora tota inflamada e aqui sa posentara lo sperit sanct estrenant a ella en la primera entrada los fet dons seus: segons es scrit. ¶ Superquam septem dona spiritus sancti plenissime requiescunt. Car sobre esta senyora reposaran plenament tots los dits set dons del sperit sanct. En aquestes tres sacratissimes cambres staran e habitaran les tres persones diuines: cascuna en la sua e totes tres ensemps en cascuna. ¶ Quia opera trinitatis non sunt diuisa. E vol nostre senyor deu que perque esta sposa sua stiga ben acompanyada segons lo stat seu: sien triades per tot lo imperi seu set donzelles de singular excellencia: que seruixquen e acompanyen sa senyoria dins (dis, la i nassal) lo ventre de sa mare: e tot lo temps de la sua vida perque aquestes sien les primeres criades e per sa merçe mes amades. ¶ Lo nom de la primera sera ffe aquesta li fara creure fermament tot lo contengut en la ley e prophetes ¶ La segona haura nom Sperança aquesta li fara sperar ab gran desig veure complides totes les promissions diuines. ¶ La terça haura nom excellent caritat aquesta la ençendra tant en la amor de deu e de sos prohismes que continuament treballara en reconciliar nostre senyor deu ab natura humana. ¶ La quarta sera nomenada sancta humilitat aquesta li fara estimar e conexer les gracies singulars p nostre senyor deu a ella donades: e de aquelles retreli continues lahors e gracies. ¶ La quinta haura nom ardent deuocio aquesta la tendra en vn inflamament continuu e desig insaciable de orar. ¶ La sisena sera nomenada misericordia aquesta li fara tenir les entramenes vbertes a rebre los miserables e aiudar als freturosos. ¶ La setena ha nom pietat aquesta li fara hauer compassio dels tribulats e aiudar los prest en les necessitats sues.
Veus açi Ioachim senyor quina vol la magestat diuina sia la filla vostra. E si alguns staran admirats d ´la sua gran excellencia: sials respost. ¶ Dominus opus habet. Volent dir tal la mester lo senyor deu eternal: per a esser mare sua: ell la ha pintada e deuisada tal com la hauia necessaria: y a ell (yaell) era plaent. E Ioachim hoydes estes rahons ixque quasi fora si mateix axi per grandissima admiratio com p singular goig: e no pugue parlar p vna gran peça: e recobrant esforç dix. ¶ Magnus est deus noster super omnes deos, quis ergo poterit preuidere vt hedificet ei dignas domum si celum et celi celorum capere eum non qunt (q en virgulilla): quantus ego sum vt possim ei hedificare domum. Volent dir: O angel gran es lo nostre deu: y senyor e molt marauellos sobre tots los deus: qui es aquell de tanta prudencia e saber que a sa magestat hedifique digna casa. Lo cel ni tots los cels compendre a ell no poden: qui so yo q haja a sa clemencia a hedificar casa. E langel replicant diu li: O Ioachim senyor e nous acordau del parlar del vostre aui Dauid que diu. ¶ Nisi dominus hedificauerit domum in vanum laborauerunt qui hedificant eam. Car si lo senyor no tenia la ma en esta fahena debades o en va seria vostre treballar. Car la magestat ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. Veritat es que plau a sa clemencia q apres sa senyoria vos siau lo obrer de aquesta casa e reporteu la gloria de hauer hedificat lo temple de deu molt pus excellent sens comparacio q Salamo e haureu aquesta (progatiua) prerogatiua singular entre tots los sancts que sereu dit pare de la mare de deu e per aquesta causa sobre tots honrat. E hoynt aço Ioachim prostras en terra e adora nostre senyor deu regraciant li les sues altes marauelles dient. O saber infinit e potencia sens terme: be es gran veritat lo que es scrit. ¶ Quod est impossibile apud homines: hoc est possibile apud deum. (hoc est: ho es) Car lo que als homens paria impossible de yo hauer fills e per aquesta causa so stat tant vituperat e menyspreat: e ab gran vituperi del temple lançat: com a vos senyor ha plagut es stat possible e faedor. ¶ Quia non est confusio sperantibus in te. Car no poden esser confusos longament los qui de cor speren en vos. Be hauia esperimentada la dolçor de la vostra clemencia lo meu aui Dauid (lo meu yayo David, avi, avus) com dix. ¶ Secundum multitudinem dolorum meorum in corde meo: consolationes tue letificauerunt animam meam.
Car segons les dolors portades ab paciencia per los tribulats vos senyor los donau les vostres consolacions: en molt major copia segons en mi veig per speriencia. De que senyor vos reste mes obligat que tots los homens d´l mon eus faç infinides gracies de aquesta misericordia a mi feta e a tota la casa mia. E volent sen partir langel Ioachim li diu. O princep glorios si yo he trobat gracia dauant vos feu me merce vullau venir al meu tabernacle qui sta molt prop d´açi e aqui pendreu collacio. E langel li respon: Ioachim senyor per mi es accepta e molt estimada la vostra caritativa volentat: heus faç infinides gracies d´l vostre conuit. ¶ Quia cibus meus inuisibilis est: et potus meus a nullo mortali potest videri. Car lo mengar meu inuisible es: e lo meu beure per negu dels mortals no pot esser vist. Axi senyor Ioachim nous detingau sino que aneu prest a la senyora muller vostra: q per la absencia vostra sta molt congoxada: e yo ire primer per consolar la: e dir li queus ixqua a recebir. E despedit langel Ioachim compta la visio als seus pastors: qui li eren molt fels los quals li digueren senyor sia de vostra merce anem prest: e sia p vos hobeyt lo manament de nostre senyor deu: e del seu angel. E axi meteren se en cami: e anaren per ses jornades.

Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam.

Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam: e venint a la humilissima verge Maria trobaren aquella en oracio suplicant (snplicant) que fos digna de esser seruenta de aquella que deuia esser mare del fill de deu.

Axi despedides les dites donzelles feta profunda adoracio e gran reuerencia a la magestat duina partirense de aqui per tornar a la sua senyora de qui eren criades. E anant per lo cami digueren misericordia e pietat a les altres donzelles: nosaltres dos de necessitat hauem a passar per los lims per alegrar Adam e als fills seus dient en quin punt sta esta fahena: e totes digueren que ab elles volien anar. ¶ E hauent aço delliberat: tiraren la via dels lims e entrant per aquell loch tenebros dix misericordia al pare Adam. ¶ Gaude et letare exaudita est deprecatio tua. Volent dir alegrau vos senyor Adam: e hajau singular goig car la oracio (oro, r en virgulilla) vostra es stada hoyda per la clemencia diuina. E dellibera sa magestat trametre lo fill seu en terra per reparar la natura vostra. ¶ E adam recomplit de gran goig giras als seus fills e dix los.
¶ Leuate capita vestra: ecce apropinquabit (propinquo: propincuo: próxim; aproximar) redemptio nostra: tempus enim prope est. Volent dir: O fills meus leuau los vostres caps los quals tan largament haueu tengut inclinats per vergonya e confusio del peccat e cayment de vostre pare: car siau certs se acosta ja la redempcio nostra e lo temps es molt prop. ¶ E dix misericordia a Adam e a eua es hora que reclameu de bon cor la senyora filla vostra Maria de natzaret: car en mans de sa senyoria podeu creure lo senyor la ama tant: que delibera pendre la per sposa: e que sia vera mare del seu fill si ella volra consentir. E lauors Adam y Eua ab tots los seus fills admirats de la diuinal clemencia suplicaren aquella dient. ¶ Adonay domine deus magne et mirabilis: qui dedisti salutem in manu femine: exaudi preces seruorum tuorum. Volent dir: O eternal deu e senyor gran e marauellos puix a la vostra clemencia ha plagut posar la salut nostra en mans de aquesta singular dona placiaus exaudir la pregaria nostra per amor sua: e inspirar a ella que sens triga preste consentiment en esta fahena: perque la redempcio nostra sia prestament desempachada puix a vostra magestat plau exalçar tant aquesta senyora e filla nostra: que tots los vlls humans miren e contemplen en ella sperant reparo e merçe per mija de sa senyoria: dient ab gran confiança. ¶ Venite ad eam omnes qui laboratis et tribulati estis et dabit refrigerium et solatium animabus vestris. E inflamant se Adam en la amor e deuocio de aquesta senyora contemplant en sperit la bellea e magnificencia sua deyali. ¶ Benedicta tu et beatus vir qui diligit nomen tuum virgo maria vniuersas feminas vincis pulcritudine carnis: superas angelos et archangelos excellentia sanctitatis. ¶ E les virtuoses donzelles per la molta cuyta que tenien de esser ab la senyora sua ans que lo missatger vingues despediren se de Adam. Lo qual les suplica dient: O inclites donzelles placiaus comanarme en gracia e merçe (meri+salte línea+çe) de la senyora filla mia besant li la ma de ma (la meua) part demanant li de molta merce vulla recaptar gracia a mi e a tots los que açi som com sa senyoria haura concebut lo fill de deu sa magestat dispense ab nosaltres que anem adorar sa clemencia tancada dins lo ventre de la dita senyora: e que puga besar la ma de la filla tan amada per la qual spere esser de aquest carcer tenebros relleuat. ¶ Al qual respos misericordia e totes les altres donzelles que eren molt contentes de reportar a la senyora les paraules sues. E la dita misericordia que era pus familiar a Adam que totes les altres pres lo per la ma ab gran amor dient. O adam senyor stau ab gran confiança que aquell senyor que per amor vostra se vol tan humiliar vestint se de carn humana fent se passible e mortal nous negara lo vostre virtuos desig puix ab ferma fe loy demanau: crehent totes coses son possibles a sa magestat: e que molt facilment comunica al clemencia e gracia sua als crehents: e perço es scrit. ¶ Omnia possibilia sunt credenti. E yous do la fe Adam senyor de tornar açi ab totes estes donzelles per acompanyar vos com lo senyor manara que aneu a fer reuerencia a la senyora mare sua. ¶ E adam molt alegre feu los gran reuerencia e infinides gracies. E elles partiren se tirant son cami: e vingueren prest a la posada de la senyora sua. ¶ E entrant per la cambra trobaren sa senyoria sola de companyia humana legint en la biblia segons son costum: e venint en aquell capitol de ysayes hon diu. ¶ Ecce virgo concipiet et pariet filium. La anima sua font (fon; passat de esser, ser) tant eleuada y enflamada en lo desig de la redempcio humana e en amor de aquella excellent verge que hauia a esser mare del redemptor (punt alt) que per gran abundancia de lagrimes no pogue continuar lo legir: ans tancant lo libre se agenolla suplicant la magestat diuina dient lo parlar del mateix propheta Ysayes que diu. ¶ Emitte agnum domine dominatorem terre et erit sicus auis fugiens et pulli de nido uolantes. Volent dir: O eternal deu e senyor placia a la clement magestat vostra trametre lo anyell (agnum, agnus; corder; cordé; cordero) sens macula que haueu promes que ha de esser sacrificat per la redempcio del poble vostre. ¶ Aquest senyorejara la terra per lo seu saber e poder infinit: car sera fill vostre natural: per la qual natura li es propi (propri passe a propi) tota perfectio e bondat segons es scrit. ¶ Nemo bonus nisi solus deus. Aquest senyor sera axi com lo ocell que fuig (auis, avis fugiens) e va a peregrinar en stranyes silues (silves, selves, selva). Car deuallant lo vostre fill senyor de les altees celestials peregrinara ab la ploma de la vestidura de la carn humana: ab la qual volara sobre tota natura de penes per lo desert de aquest mon: e sera axi com ocell petit que comença a exir del niu (pulli de nido uolantes, volantes; volar) hon staua ab sobiran repos pobrellet de ploma per la sua tendra edat. Car en pobrea extrema crech yo se mostrara al mon: e perço ha dit Dauid parlant de sa senyoria. ¶ Simul in vnum diues et pauper. Car segons la natura diuina abundara en infinides riquees. E per la natura humana sera seruit de multitut de dolors e penes acompanyat de molta pobrea segons lo mateix dauid testifica dient en persona de aquest redemptor. ¶ Pauper sum ego (pobre soc) et in laboribus a iuuentute (iuventute; juventut, joventut; chuventut; juventud) mea. Volent dir que sera pobrissim (pauper es pobre; paupérrimo es pobríssim) e molt dolorat de la jouentut sua fins a la fi. ¶ O senyor clementissim y dona verge te a concebre (concebir) e parir aquest senyor fill vostre. O pietat e clemencia infinida y alargau la vida mia que yo puga veure lo temps que aquesta senyora vendra en lo mon: e tota la mia persona sia dedicada al seruici seu (punt alt) Car los meus vlls desije puguen veure e contemplar aquella virginal cara de tanta excellencia e bellea. La boca mia senyor continuament occupada sens cessar lohant e magnificant aquella senyora. Les mies mans no entenguen en altra cosa sino en la seruitut de la mia senyora (punt alt) Los genolls meus ab gran plaer staran ficats en terra en la presencia de aquesta senyora per seruir e reuerir la merce sua. Los meus peus seran molt promptes en seguir e acompanyar sa senyoria no partint me de sa merce vn sol moment. ¶ O senyor y quant sere yo gloriosa trobant me seruenta de tal senyora: car seruint a ella so certa seruire la magestat vostra puix sposa sera de la clemencia vostra e mare del vostre vnigenit fill. ¶ E stant la senyora humil en esta deuota contemplacio les donzelles virtuoses sues mirauen ab gran plaer sa senyoria: sabent molt cert que sa altesa era aquella excellent verge e senyora de la qual sa merce desijaua (desijava) esser humil seruenta (serventa).

Capitol XLiiij. Collar, engastats, perles, anys, diamants, beatituts, robins, obres misericorida, maragdes

Capitol XLiiij (xliv). Del admirable collar offert a la senyora: en lo qual eren engastats per perles los lxij anys (a en virgulilla+ys) de la sua virtuosissima vida. E per diamants les viij beatituts: per robins les vij obres de misericordia spirituals: e per maragdes les corporals.

Apres vengue altre Angel ab huna capça redona tota de or tirat de singular obra e feta gran reuerencia a la senyora: posa la dita capça en mans de sanct Miquel: Lo qual obrint la presenta la a sa senyoria dient: Serenissima senyora aquest collar qui sta dins aquesta capça tramet la magestat de nostre senyor deu a vostra altesa: Lo qual es de or molt fi: en la redonea sua es mostrada la perfectio de la virtuosa vida vostra: que sacordara molt be lo començ ab la fi: Sexanta e dos perles molt grosses e singulars son en ell engastades: Car tants seran los anys de la edat vostra despesos en virtuoses obres qui embelliran la vida vostra: deixant en lo mon exemplar molt clar
d´sctissima (discretissima; pero siríe “desctrissima”, la t en ganchet: tri) e celestial doctrina (doc+t en ganchet+na): per que los homens tirats per vos a la conexença diuina puguen dir. ¶ Benedicta (Bñdicta) sis domina (dña): q3 (quem) instruis seruos dei. Volent dir: O senyora benedictio e gloria (gl´ia) sia donada a vos: car instruhiu continuament los seruents de deu per los virtuosos exemples vostres: mostrant los com deuen ordenar la vida sua per anar a parais. ¶ En lo dit collar senyora stan engastats huyt diamants de singular claredat: Car en vostra merce reluen e resplandeixen les huyt beatituts: Car no es creatura nenguna angelica ni humana a qui pus propriament puga esser dit que a vostra senyoria. ¶ Beati pauperes spun (sp + u en virgulilla: o spum) Car sou senyora pobrissima e exemplar de vera e virtuosa pobrea: O senyora e com largament posseireu vos laltra beatitut qui diu. ¶ Beati mites. Car sou la pus benigna e dolça que en natura de dones sia stada creada: E a vostra merce senyora se endreça (endreca) molt be laltra beatitut qui diu. ¶ Beati qui lugent. O senyora excellent quantes lagrimes e com meritories haueu lançat fins a huy per la redemptio de natura humana: E haueu la obtenguda ab la força del vostre deuot e piados plor: Ara senyora mudareu de lagrimes: car lo modo de la dita redemptio sera a vostra merce tan doloros e penos: que escampareu infinides lagrimes en tota la vida vostra: vehent e coneixent que tots los deutes san a pagar ab la sanch impreciable del vostre amat fill: O senyora: que de vostra merce se enten aquella beatitut singular qui diu. ¶ Beati qui esuriunt et sitiunt iusticiam. Car vos amable senyora sou aquella que mes haueu desijat: famejat: e sedegat la verdadera iusticia: ço es que nostre senyor deu sia amat e seruit sobiranament: e que los homens vixquen iustificadament en la present vida: per que atenguen lo repos de paradis: O senyora que propria e natural es a vos la beatitut ques segueix: la qual diu. ¶ Beati misericordes. Car la misericordia e clemencia de vostra senyoria no pot esser recomptada: en nengun cars no fallireu que siau reclamada. En qui senyora sino en vos es complida y acabada laltra beatitut qui diu. Beati mundo corde. Car lo purissim cor vostre es vera font de mundicia: del qual ixen rius habundosos de puritat singular: O senyora e quant vos es familiar laltra beatitut qui ve apres: la qual diu. ¶ Beati pacifici. Car no solament sou pacifica: ans haueu tractades aquelles grans differencies qui eren entre deu e natura humana: e les haueu reduhides a pau: e molta concordia: O senyora que en vostra merce sera complida molt largament la beatitut: qui dona fi a totes les altres: la qual diu. ¶ Beati qui persecutionem patiuntur propter iusticiam. Car les persecucions e dolors del senyor fill vostre: per propries les haureu e sentireu d´ells (d´elles) pena inestimable: comportant la ab tanta patiencia que sera cosa admirable: E axi senyora los dits diamants embelleixen lo collar vostre: En lo qual axi mateix son engastats set robins molt ardents mostrant esser en vostra senyoria molt complidament les set obres de misericordia spirituals: Car vos senyora sou la benigna maestressa dels ignorants e perço senyora dien a vostra merce lo genoll per terra. ¶ Esto reffugium pauperum in tribulationem: quem (q3) tu es baculus cecorum: et mater miserorum.
(Página segons lo pdf, Li. Salte a Liiiij. Pero lo texto pareix que continúe be.)
Car vos senyora sou refugi dels pobres de saber: als quals illuminau en la tribulacio e ignorancia sua: Car vos piadosa senyora sou basto dels cechs (baculus cecorum) e mare dels miserables. O senyora que vos sereu la general consellera e guiadora de tots los errants: los quals ab molta raho poran dir a vostra senyoria. ¶ Sub tuum presidium confugimus sancta dei genitrix nostras deprecationes ne despicias in necessitatibus: sed a periculis cunctis libera nos semper virgo benedicta. Volent dir Sots la custodia e comanda vostra nos posam senyora sanctissima: qui deu haueu concebut e parit: no vullau menysprear senyora les pregaries que fem a vostra merce posats en necessitat: ans vos placia senyora deliurar nos de tot perill e error vos qui sou verge beneyta mare del nostre redemptor: O senyora y ab quanta dolçor corregireu los peccadors errants: mes per exemples de virtuts que per aspres paraules: Car ab amor e pietat tirareu les gents a la via dreta: e per ço los peccadors confiant de la gran clemencia de vostra senyoria dien. ¶ In anima contrita veniamus ad illam dicentes. Illumina vias et semitas nostras: vt cognoscamus: que placita sunt deo. Volent dir: Acostem nos a aquesta senyora ab la anima contrita e lo cor humiliat dient e suplicant a sa senyoria que vulla illuminar les vies e carreres nostres per que conegam la voluntat e plaer de nostre senyor deu e posem aquella per obra: O senyora y quant haueu vos treballat en consolar los trists e desolats e sereu la vera consolacio dels tribulats: e tots los peregrinants en en aquesta mortal vida poden dir a vostra senyoria. ¶ Consolare nos in terra peregrinationis nostre inueniant graciam apud deum: qui te in suis necessitatibus inuocabunt. Volent dir: O senyora sia de vostra merce consolar nos en la terra de la peregrinacio nostra: e per lo mija de vostra senyoria troben gracia dauant deu tots aquells qui en les necessitats sues inuocaran la clemencia vostra: O senyora ab quanta paciencia e dolçor comportareu vos los incomportables: ço es perseuerants en peccat: sperant los ques conuerteixquen e vinguen a venia: Los quals poden dir a vostra senyoria. ¶ Ostende nobis domina misericordiam tuam: et conforta nos in seruicio tuo. Volent dir: Senyora clement mostrau nos la misericordia e pietat vostra: quens releue de aquesta grosseria e ceguedat que tenim: e siam confortats per la merce vostra en lo seruici vostre: O senyora que en lo remetre de les injuries exemplar sereu a tota creatura: car aquelles doloroses injuries fetes en la persona del fill vostre a vos tan cara quius trauessaran la anima: eus daran major pena: que si en la persona vostra les sentieu: Vos senyora les portareu ab tanta patiencia: que no solament als enemichs e perseguidors vostres e del vostre fill perdonareu: ans pregareu per ells: els contractareu ab molta pietat: si conuertirse volran: e poran dir coneguda la vostra clemencia. ¶ Tu autem domina suauis 7 verax es patiens nimis et miseratione plena. Volent dir: Vos senyora sou suau e verdadera e molt pacient e plena de misericordia: O senyora y aquella obra de tanta misericordia: qui es pregar generalment per bons e mals: qui la ha complida pus largament que vostra senyoria: Que en la present vida: ne en la esdeuenidora no cessau ne cessareu de pregar nostre senyor deu per los homens justs e peccadors: en tant que tots vos tenen per general aduocada e dien. ¶ In periculis et rebus dubijs inuocate eam: et in necessitatibus vestris inuenietis auxilium et refugium caritatis illius. Volent dir siau auisades totes les gents que aquesta senyora es lo refugi nostre: al qual podem recorrer en tots perills e casos dubtosos: e inuocar sa senyoria en les necessitats nostres: e trobarem en sa merce sens dubte auxili e refugi per la molta caritat sua. O senyora que aquests robins fan lo present collar de gran estima: E axi mateix per creixer la bellea e estimacio sua son en ell posats set smaragdes de granea e bellea molt singular mostrant en vostra senyoria esser les set obres de misericordia corporals en grau molt excellent. Car la primera qui es dar a menjar als famejants vostra merce la ha complida abundosament: car durant aquella fam general que natura humana hauia incorregut per lo peccat: nunqua los homens han trobat quils haja socorregut de vianda sufficient a fartar la sua fam: fins vostra senyoria es venguda: ella ha comunicat (comu+i en virgulilla+cat) lo fruyt tan saboros del vostre virginal ventre: lo qual sols basta a fartar e contentar lo apetit huma: e ara poden cantar ab grandissim goig totos los homens. ¶ Panem angelorum manducauit homo. Car lo pa dels angels vos laueu donat a menjar als homens: de queus resten molt obligats La segona obra de misericordia qui es donar a beure als sedejants vos senyora (seyora) la haueu complida cauant en aquella penya fortissima de la potencia diuina per continues oracions: fins que haueu fet sortir (com al castellá : surtir, surtidor; surges) aygua de gracia a fartar la set de les gents: E de aquesta font vos senyora teniu la clau: e podeu dir. ¶ Si quis sitit veniat ad me et bibat. Volent dir: Tots los los que haueu set de la gracia diuina: veniu que yous mostrare la font abundosa hon poreu fartar la vostra set: O senyora que la terça obra de misericordia complireu vos molt piadosament acullint dins les entramenes de la vostra clemencia los peregrinants per aquesta mortal vida: car en vos trobaran posada e repos los treballats e cansats en lo dit cami: Los quals regoneixent lo repos e consolacio: que en la merce vostra trobaran: diran ab alegria no recomptable. ¶ Melior est caritas tua cunctis diuitijs: et gratia tua super aurum 7 lapides pretiosum. Volent dir: O senyora que molt millor es la dolçor e alegria: que trobam en la caritat vostra: que quantes riquees posseir poriem: e la gracia vostra estimam molt mes: que or ni pedres precioses: O senyora la quarta obra de misericordia qui la ha complida axi perfetament com vostra senyoria Car despullat Adam e tots los seus fills de la vestidura de innocencia (inuocencia) e de tots altres bens: quils ha redreçats e vestits: sino vos clementissima senyora: Car vehent la nuditat e fretura de cascu de ells manareu a les vostres donzelles e direu. ¶ Cito proferte stolam primam: et induite illum: et date anulum in manu eius: et calciamenta in pedibus eius. Volent dir: Veniu vos caritat vestiulo d´aquella vestidura d´amor delicatissima e molt prima: E vos fe dauli lo anell de vera crehença en la ma sua: E vos sperança calçaulo de virtuoses obres: per que axi arreat sia plaent a pare eternal: lo qual lo hauia auorrit per la nuditat sua: O senyora que vos sou la vera solicita e caritatiua: qui compliu la quinta obra de misericordia visitant e consolant los malalts de qualseuulla (qualsevulla) malaltia sien detenguts procurant los sanitat e paciencia: Nengu no recorre (ercorre) a la merce vostra: que ajuda en aquella prestament no trobe: E perço poran molt be dir los homens: qui de vostra senyoria hauran rebut merce e gracia. ¶ Magnificate eam omnes: qui impingati estis melle et lacte recreationis eius. Volent dir: Magnificau e exalçau aquesta senyora tots los quius trobau ajudats e recreats de la dolçor e gracia sua: O senyora que la sisena obra de misericordia fareu ab gran treball eus costara molt: e perço reportareu grandissima gloria: la qual es rembre los catius. Car los que ara se troben en captiuitat nos poden rembre per nenguna peccunia: sino per sola sanch del vostre tan amat fill: Aquesta senyora haueu vos a offerir si voleu deliurar aquesta gent e complir la obra tan piadosa e misericordiosa: car vostra senyoria pot esser molt certa. Sine sanguinis effusione non fit remissio. Que sens aquesta impreciable sanch no pot esser feta vera remissio del peccat per lo qual los homens son catius: La setena complireu vos senyora continuament tant com lo mon durara: car los morts en la anima qui per totes les creatures seran auorrits e lançats vos senyora piadosa los tocareu e contractareu sens nengun fastig: els soterrareu dins les entramenes de la misericordia cobrint los ab terra de la vostra clemencia: fins que de aqui ixquen resuscitats per la intercessio vostra: E perço sera de vostra merce cantat. ¶ Clemencia tua domina non defficiet a seculis eternis: et misericordia tua a generatione in generationem. Volent dir la clemencia vostra senyora senyora no fallira james en los setgles eternals: e la misericordia vostra sera coneguda e magnificada de generacio en generacio: Axi senyora aquest collar tan be guarnit de perles vos sola lo podeu portar dignament. E la senyora acceptant lo dit collar ab gran plaer comanal a la sua cambrera humilitat nomenada.