Capitol.
XI. Com lo pare adam e la sua muller eua inspirats per la diuinal
clemencia. Suplicaren en aquella per lur delliuracio ensemps ab tots
los pares del lim.
(Falte
la E mayúscula) Essent
ja la senyora excellent de la edat disposta per al misteri que la
sauiesa diuina la hauia creada: magestat volgue entendre e mirar
sobre la miseria e captiuitat de Adam: e de la generacio (gereracio)
sua: De que li deuem fer infinides gracies segons diu Dauid. ¶
Beatus qui intelligit sup
(sup,
la p en una rayeta a baix, pot sé super o be supegenum una paraula)
egenum et pauperem. Car aquell que es beatitut etna
(la t porte un ganchet a dal: eterna) deu esser lohat e magnificat e
infinidament regraciat: perque li ha plagut entendre ab efficacia
sobre la la pobrea extrema e captiuitat dolorosa del home per ell
creat. E volent lo retornar assi
inspira sa clemencia lo pare Adam que regonegues agudament quants
dans hauia encorreguts per lo seu peccat. E sentint se axi tocat lo
venerable pare Adam: recordas que ja passats cinch
milia anys
de la sua creacio: e que per sa propria culpa ell e los fills seus
stauen de aquell temps ença en tan dura captiuitat: acompanyats de
tantes dolors e miseries: e que tan
larch
temps hauia que duraua la dita pena: a ell iustament donada: per la
desobediencia sua. Perque Adam e los que ab ell eren tingueren
consell (c al revés+sell) dins los
lims
hon se trobauen. E dix lo pare Adam (Adá, a nassal, en este cas se
podríe escriure n Adan, Adán, o m Adam) als fills seus. ¶
Filij mei qd faciemus qa conturbant me cogitationes mee: et non est
hic locus quietus. Volent dir O fills meus molt amats y
que farem: car les cogitacions e pensaments meus: me
donen
molta dolor e turbacio. Com me
recort
hauer perduda la heretat de parays per lo peccat meu: em
veig (me
recort + em veig. Igual que passe en lo + el, ña, hi ha una y, et,
e, elíptica, me recort y
me
veig, que passe a em veig) exellat
ensemps
ab
vosaltres en aquest loch de tenebres: hon noy ha consolacio nenguna
ne
repos. ¶
E hoyda la raho de Adam per los fills seus trauessats de molta dolor
per la gran desauentura e perdua sua com tan poch los hauia durat lo
stat tan preminent
de innocencia: en que nostre senyor deu los hauia creat: no pogueren
respondre al pare seu sino que romperen en gran e doloros plor. E la
mare Eua que veu lo seu marit e fills en tanta dolor e pena atendrien
se
les entramenes d´aquella com a mare piadosa: e dix. O Adam senyor
aquesta dolor mia es principalment: car yo he lançat a vos y als
fills meus en tanta dolor e pena: e en cascu de vosaltres yo so
turmentada: si a nostre senyor plahia yo volria passar la pena per
tots: puix so causa del peccat: e vos senyor Adam e los fills meus
fosseu deliures de captiuitat e cobrasseu la heretat vostra: qui per
la errada mia haueu perduda Lo senyor ma
creada
pus
amable per natura e molt pus
piadosa que al home: perque yo
pus
viuament senta la dolor dels fills meus: E perço Adam senyor puix
vos per lo
mal consell meu fes
aquella tan gran erra
(errada, error) de desobeyr
nostre senyor deu: e trencar lo manament seu: placiaus ara per merce
escoltar la dolorosa paraula mia qui continuament pense e fabrique en
la reparacio vostra e mia e dels fills meus. ¶
Et audi
consilium meum et recuperabis sanitates.
Car si a la senyoria vostra plaura hoyr
lo consell meu: yo he ferma fe vos recobrareu salut a tota la natura
vostra. E Adam sabent que era scrit. ¶
Vt vnde mors oriebatur: inde vita resurgeret. No volgue desestimar lo
consell de sa virtuosa muller: ans li dix digau Eua lo queus parra
bo: car tota cosa fare per recobrar la amistat e gracia del meu
creador: lo qual ma auorrit: e lançat per la desobediencia mia. E
lauors Eua ab molta amor dix. ¶
Ignoras (esta
I mayúscula que pareix J!)
quoniam benignitas dei ad penitentiam te adducit. Volent dir: senyor
meu Adam ignora la discrecio vostra com apres lo vostre peccat la
benignitat del senyor creador nostre vos tira a penitencia. ¶
E com sab la merce vostra penitencia vera deu esser acompanyada ab
sperança de venia. Donchs senyor puix la penitencia haueu feta tan
largament: confiar deueu la misericordia diuina nous
sera negada. ¶
Acordaus
senyor de aquell dormir tan dolç que vos senyor fes
stant en lo stat de ignocencia:
en lo qual segons la merçe vostra moltes vegades ma recitat: vos fon
reuelat que nostre senyor deu vostra carn pendria: e ques faria home
E siau cert que ab tot per lo nostre peccat aço sia differir: la
clemencia sua fara lo que promes (pmes) vos hauia: car sa magestat ha
dit. ¶
Celum et terra transibunt: verba autem mea non preteribunt. ¶
Car lo cel e la terra pssaran: e la sua paraula restara ferma: E per
la iniquitat nostra no cessara la misericordia sua de manifestar se
als homens. ¶
E a mi senyor acorda
que aquell dia doloros que fom
lançats
de la heretat nostra quis deya parays terrenal: nostre senyor deu
irat (jrat) contra la serpent:
qui a mi hauia decebut:
dix a ella. ¶
Ipsa conteret caput tuum. Volent dir: al diable qui prenint
forma de serpent me hauia enganat:
que per dona li seria trencat lo
cap.
¶
Aço no ignore yo que de mi nos pot entendre. Car yo per ma
desauentura no he trencat lo cap al diable: ans ell
ha vençut a mi:
e lançat tota la generacio mia en la captiuitat dolorosa que ara
som. ¶
E perço hauem a creure que altra dona te a venir que sera causa e
principi de la reparacio nostra: e trencara lo cap al diable leuant
li la tirannica
potestat e senyoria que te sobre nosaltres. ¶
E de aquesta senyora e filla nostra foren a mi reuelades grans coses
en lo començ de les mies dolors: e tota la mia vida la he reclamada
e desijada: e no la he mereixcuda veure en los dies meus. ¶
E ara so certa segons la relacio que a vos senyor e a mi es stada
feta que en la terra de judea
es nada
vna donzella de tanta excellencia: que jas
canta
publicament de ella. ¶
Nec primam similem visa est nec habere sequentem. E aço es cosa molt
certa: que desque lo mon es creat: ab tot que en la generacio nostra
haja
agut
moltes virtuoses dones: noy
ha agut
james
semblant a aquesta en excellencia e virtuts. La qual so molt certa:
es stada preseruada per la potencia diuina d´aquella ley comuna que
fon imposada per lo nostre peccat. De qua cantat gemens
Dauid. ¶
Ego in iniquitatibus conceptus sum: et in peccatis mater
mea in vtero
me aluit. Car totes les gracies e prerogatiues
que son stades partides en totes les creatures angeliques e humanes:
en ella sola son trobades iustades. E si yo en la mia creacio fuy
neta
de tacha
original: quant mes deueu creure senyor Adam que es stada neta en pus
singular grau aquesta filla e senyora nostra: de la qual diu Dauid. ¶
Non fecit taliter omni nationi. ¶
Volent dir que no ha fet nostre senyor deu tanta singularitat de
gracies a nenguna nacio passada present ni esdeuenidora com a aquesta
sola senyora. E perço en la natiuitat sua han cantat los angels en
presencia sua. ¶
Natiuitas tua gaudium annunciauit vniuerso mundo. ¶
Car per la presencia sua tot lo mon sera alegrat. E dien que la dita
senyora se es criada en lo temple de deu: e es stada tant amada y
reuerida
per los habitadors del dit temple que tots vna voce dicentes dien
de sa excellent senyoria. ¶
Non est talis mulier super terram. Volent dir que tal dona com
aquesta james
naixque
sobre la terra. ¶
E ja senyor Adam es aquesta donzella de edat de matremoni: car segons
lo
compte
que yo
tinch
ja passa los
dotze anys.
Aram
(ara
me, ara em)
par
(pareix)
a mi que es hora de cridar e demanar al nostre creador e senyor
misericordia e perdo. Car si a sa magestat plaura hauer nos merce: e
humiliarse tant ques vulla vnir ab la natura nostra: offerir
liem
(li
ham, havem, de oferir)
aquesta excellent senyora e filla nostra. Si plaura a sa clemencia
pendre la per sposa puix sa magestat la ha tant dignificada e de
singulars dons dotada: que dona atreuiment a nosaltres de pensar en
aquest matremoni: ab tot no haja nenguna comparacio del creador a la
creatura: sa clemencia egualara
aquests estrems:
per
mija
de aquesta senyora: En tant que lome peccador gosara
acostar se a la magestat del seu creador. ¶
E Adam hauent be
atentament escoltat
tot lo rahonament de sa discreta muller fon tan alegre que dix. O eua
hoyt
lo que dit maueu
de aquesta senyora. ¶
Factum est cor meum tanquam cera
liquescens
in medio ventris
mei. ¶
Volent dir: Lo cor meu per extrem goig es axi regalat com cera
calenta (liquescens:
licuada, que se fon)
dins les entramenes mies. Car crech certament ara es vengut lo temps:
en lo qual la clemencia diuina remediara les dolors mies per mija de
aquesta senyora sanctissima filla nostra. ¶
E agenollant se lo pare Adam en terra ab grandissima feruor e deuocio
comença a reclamar la clemencia diuina dient. ¶
O rex gentium et desideratus earum: veni salua hominem quem de limo
formasti. ¶
Volent dir: O rey e princep de tota creatura en vostra sola clemencia
es lo desig esperanca
mia e de tots los fills meus. A vos senyor demanam queus placia
deuallar e saluar lo miserable home que d´l lim de la terra haueu
format. Vos senyor sabeu quanta es la miseria humana: hajau pietat de
la errada mia. car sens vos ajudador meu nom puch leuar. ¶
Adiuua me domine quia in te confidit anima mea. E la venerable mare
Eua que la dolor de tots los seus fills molt tendrament sentia ab
feruor no recomptable comenca
a cridar vn crit molt piados dient. ¶
Domine si vis potes me mundadare. Volent dir: O senyor y vida mia la
dolor e dan dels fills meus propria pena mia es. E prostrant se en
terra deya. Domine salua
nos
quia perimus.
Volent dir: O senyor qui sou pietat immensa
saluau
nos
que del tot perim
sens lo auxili e multissima
clemencia e adiutori vostre. E apres deya ¶
O domine clementissime veni et noli tardare relaxa façinora plebi
tue. Volent dir o clemencia infinida cuytau la venguda vostra car ja
defallen
los fills meus per longa
sperança. ¶
Miserere nostri deus omnium: et respice nos: et ostende nobis lucem
miserationum tuarum: O senyor y hajau merçe de la longa dolor mia:
delliuré
(delliurem,
delliuren)
la vostra clemencia aquests fills de tan dura captiuitat: mirau
senyor sobre nosaltres: e mostrau nos la lum (lu3,
que pareix luz)
resplandent de les infinides misericordies vostres. ¶
E leuant se la amable mare giras als fills seus dient los: O fills
cridau e no cesseu: nomenau
vos fills meus: perque la piadosa dolor de la mare vostra pus
facilment moga
la clemencia diuina a hauer merçe de vosaltres. ¶
Yo
trista mare
quius deuia guardar per tendrea
de amor de tot dan e perill vos he lançats en tanta dolor e
miseries: yo quius deuia conseruar la heretat vostra: vos he procurat
(pcurat) captiuitat trista e penosa: e ara fills ajudar nous puch
recorreu ab gran fiança a aquell qui ajudar vos pot: Lo qual ha
dit. ¶
Sine me nichil potestis facere. E los atribulats fills hoyda la
amonestacio de la senyora mare sua començaren a reclamar e cridar la
misericordia diuina dient. O clement e piados senyor veus açi los
exellats fills de Eua que per manament de vostra magestat son stats
bandejats del regne vostre per lo peccat dels primers
parents:
quantes penes e angusties hauem soffert
en la dolorosa peregrinacio nostra: no basta lengua
humana a esplicar
la menor part: ara ab dolor e gemechs suplicam la merçe vostra vulla
donar fi al exili nostre. ¶
O domine aspice de sede sancta tua: et cogita
de nobis: inclina deus meus aurem
tuam et audi.
Aperi occulos tuos et vide tribulationem nostram. O senyor rompeu
los cels e deuallau:
car sens vos perim ajudau nos creador nostre: Car de vostra magestat
es dit. ¶
Nichil odisti
eorum q fecisti. Volent dir que no auorriu (avorriu;
aborrezcáis; odisti : odio, odi)
les coses que fetes haueu: E perço senyor no pereixca
la obra de les vostres mans per la iniquitat nostra: treballats som
sens repos: e podem dir. ¶
Lassati
sumus in via iniquitatis et perditionis: et ambulauimus vias
difficiles: viam autem domini ignoramus. O senyor tan cansats e
lassats
som en la via miserable d´aquest mon. hon y
ha
infinits laços
de perdicio: anam per vies difficils: la via vostra senyor ignoram E
perço suplicam la pietat vostra dient cascu per si ¶
Vias tuas domine demonstra michi et semitas
tuas edoce me. Volent dir: O senyor illuminau nos que vejam e conegam
lo cami dels vostres manaments. E les estretes vies de perfectio
perque prestament pugam venir a vos y atenyer
la gracia vostra tan desijada. ¶
E aquests miserables fills de Adam vehent se en tanta necessitat
començaren a reclamar en ajuda sua los ciutadans de parays qui son
los sancts angels dient a ells ¶
O gloriosi principes
qui statis in domo domini in atrijs domus dei nostri ¶
Suplicau la clemencia diuina que li placia hauer pietat de nosaltres:
E que done fi al exili nostre: e pugam peruenir al loch hon vosaltres
sou: Car le animes nostres han fet insaciable de veure lo nostre
creador qui es vida y amor nostra. ¶
E continuant aquestos
crits. ¶
Resonabat terra in voces eorum. E entra aquell crit tan piados per la
ciutat de parays: e los ciutadans de aquella moguts de gran caritat
desijosos
de la reparacio humana: leuaren se de les cadires: e vingueren tots
justats dauant lo
tro
de la alta magestat diuina. ¶
Et ceciderunt in conspectu throni
in facies suas et benedixerunt viuentem in
secula seculorum.
¶
E dreçant se ab gran reuerencia digueren. O potencia infinida ¶
Dimitte eos quia clamant post nos. Volent dir sia de vostra diuina
clemencia atorgar a aquests miserables fills de Adam la peticio sua:
e que ixquen
de aquella dura captiuitat: e vinguen a lohar la magestat vostra: e a
possehir estes
cadires qui stan buydes
per lo cayment
de aquells superbos
angels: qui a la justa ordinacio de vostra clemencia no sotsmeteren
la voluntat sua E lo misericordios senyor responent als angels dix
que acceptaua la peticio sua e que prestament ell trametria vn
princep en la terra d´aquests catius per veure de ques clamen: ne
que demanen: si tenen res per a pagar lo rescat.