Capi. LXXXIIII. Com la senyora perti de casa de la sua mare: e segui son cami.

Capi. LXXXIIII. Com la senyora perti de casa de la sua mare: e segui son cami.

La senyora exint de la cambra de la senyora mare sua trauessada de dolor: deixant aquelles persones a ella tan cares en grandissima pena: deualla baix e stant en la entrada de casa aqui tingue consell ab Joseph: car sabia sa senyoria que es scrit. ¶ In antiquis est sapia. Car en los antichs e be asenats es fundada sauiesa: E tractaren com exirien de la ciutat que no fossen coneguts: ne degu pogues hauer sentiment del seu fu: E apres moltes rahons que passaren entre los dos: concordaren que Joseph anas primer ab la somera: e la senyora quel seguis de luny portant lo seu excellent fill molt amagat: per que si encontraua nengu no haguessen a coneixer que sa merce portas criatura: E axi exiren de natzaret ab molta por e recel fins que foren luny de poblat. E aqui Joseph spera la senyora: e sa senyoria plega morta y cansada: e sigues damunt vna pedra per donar a mamar al seu diuinal fill. Lo qual sentint lo gran fret de la nit se prengue a plorar. E la senyora trauessada de dolor e pietat afalagaual tant com podia ab ses acostumades dolçors: calfant li los peuets ab les propries mans: dientli. Ay vida mia y no ploreu: que lo vostre plor turmenta la mia anima: trobantme en esta solitut hon no puch hauer vn poch de foch ab queus escalfe: ne vn (vu) troç de cubert hon vos amague de la fredor de la nit: E sa senyoria desijosa de ajudar al seu fill en aquella pena que sentia del gran fret que trauessaua la sua delicada persona: leuas lo mantel que abrigaua: e doblant lo de molts dobles embolca e cobri la personeta sua dient. O senyor y fill meu vos sabeu que no puch fer pus: sino leuarme la roba per cobrir a vos vida mia: dins les entramenes vos volria posar senyor meu: e que no sentisseu aquesta pena del fret: E lo virtuos Joseph qui ab molta pietat miraua aquestes coses: leuas lo seu manto supplicant la senyora ab moltes lagrimes que li plagues abrigarlos. E sa senyoria nou permes ans lo prega molt ques vulgues tornar abrigar dient li. o Joseph pare meu a mi nom cal planyer de la pena que sofir per ajudar al meu fill car en totes coses lo vull seruir. In frigore et nuditate. E sentir per ell pena es a mi repos e vida. abrigauvos virtuos pare: car la edat vostra no es per a comportar força de tan extrem fret: e a mi seria mes pena veureus passar fret que sentirlo en la propria persona. E lo glorios prohom vista la caritat de sa senyoria obey al manament de sa merce: tornantse abrigar no sens molta dolor vehent sa altesa tremolar de fret: E leuas la senyora per continuar son cami e Joseph acostali la somera per que caualcas: e la senyora puja damunt vna pedra per caualcar: e acomana lo seu fill a Joseph: e com fon a cauall cobra aquell tresor inestimable e posantlo sobre la sua falda alça los vlls al cel suplicant al pare eternal: que la vulla endrecar en lo seu viatge dientli Vias tuas domine demonstra mihi 7 muro tuo inexpugnabili circuncige nos 7 armis tue potentie protege nos sper volent dir. o senyor e deu eternal mostrau a mi lo cami d´aquest desert per lo qual aueu ordenat vaia lo vostre fill e lo muro de la protectio vostra acompanye continuament a nosaltres: les armes de la diuinal potencia sien custodia e guarda nostra. E axi la senyora seguint son cami entra per aquell pregon desert: e com ja los hagues attes lo dia clar: dix Joseph a la senyora yo tendria per bo no caminassem: car si nengu nos encontra serem coneguts e descuberts. E sa senyoria obeint lo molt prestament descaualca e anant a peu sa merce e Joseph cercaren alguna coua secreta hon se poguessen amagar. E com molt haguessen cercat: trobaren ne vna: e aqui entraren ab molta temor ariscantse al perill de les besties feres per fugir a la malicia e furia dels homens. E entrant Joseph primer regonegue tota la coua: e vehent que noy hauia nenguna bestia fera ne res de perill feu entrar la senyora e aposenta aqui sa senyoria. E tornant a exir de fora descarrega la somera e leuali lalbarda e ligala a la entrada de la coua e donali vna poca derba que ab gran treball hauia trobat: e retornant dins troba la senyora congoixada: car no trobaua hon collocar lo seu fill. E lo glorios prohom leuas prestament la clocha per fer estrado hon la excellent Reyna pogues seure lo seu fill: e del seu capiro li feu coxi: e aqui la senyora posa lo gran monarcha e senyor del cel e de la terra. E la senyora e Joseph agenollaren se dauant la magestat sua contemplant ab infinides lagrimes la pobretat e humiliacio de sa excellencia: E dixli la senyora mare sua ab vna grandissima feruor. O clement deu e senyor y tant haueu amat los homens que per vesitar a ells sou del cel deuallat: defreçant vos ab la vestidura humana que no sou per negu conegut: ans perseguit de la vostra terra lançat. Aquesta coua senyor qui es habitacio de besties es ara a vos vida mia cambra de repos. O senyor y placia a la vostra clemencia donar lum als homens e no permetau desconeguen tanta misericordia: E girant la senyora son parlar a natura humana per deu tant amada: deyali ab feruor de caritat. ¶ Ama amicum tuum a quo amaris cuius amore preuenta es qui est causa amoris tui: patettibi archanum cordis: patem magnum pietatis sacramentum: patent viscera misericordie: in quibus visitauit nos oriens exalto. Volent dir. O anima qui per lo fill de deu te sents tant amada e fauorida: ama carament lo amador teu per lo qual infinidament est amada: e la sua amor es primera: car ans que tul hajes conegut ni seruit: ta la sua clemencia manifestada e mostrada la amor sua: e ell es causa e fonament de la tua amor: car vol manifestar a tu los secrets del seu cor. Volte mostrar vn secret e misteri de singular pietat: ço es que ses humanat per amor de tu: e vol que veges e sien a tu manifestes les intrinseques misericordies sues ab les quals nos ha visitat deuallant de la altea celestial per estar ab tu en aquesta miserable terra: E la senyora axi mirant lo seu fill e plant ab ell senti tanta dolçor e consolacio dins la sua anima: que li paregue esser peradys dins aquella coua: e inflamada de amor inestimable prengue lo senyor al braç: e besant lo moltes vegades dix li. O amor qui semper ardes et nunquam extingueris fac vt homines te diligant pro quibus tanta et talia sustinuisti. Volent dir. O amor diuina qui tots temps cremau e nunqua deffalliu: ans de continuu mostrau la vostra caritat als homens: feu senyor per merce que los dits homens vos amen: per los quals tals e tants turments deliberau sostenir: E Joseph mirant la dolçor que lo senyor mostraua en la sua careta: els affalachs que la sua mare li feya: e les paraules transcendents que li deya staua fora si mateix e deya. Siue in corpe siue extra corpus nescio: deus scit. Volent dir: O senyor si so en lo cors o fora lo cors nou se: vos clemencia diuina ho sabeu: qui per vostra acostumada pietat me feu sentir tanta dolçor que sostenir no la puch: E ab gran feruor de deuocio prengue los peuets de iesus besant aquells ab lagrimes de molta delectacio deya. ¶ Tu esto exultacio mea spes mea salus atquem redemptio. Volent dir. O senyor y vos sou la alegria mia e tota ma sperança salut y redempcio de la anima mia: E acostantse la hora de dinar: Joseph leuantse dels peus del senyor ab consolacio tanta que recomptar nos pot: ana de fora per cercar aygua e troba vna font molt prop de la coua: e de aqui pora aygua: e culli romerets per fer foch: e venint ab molta alegria trague lo sclauo e encengue foch ab prou treball e cogue vn ou: E la senyora prenint lo dit ou ab molt plaer dona a menjar al seu fill tenint lo segudet en la sua falda posant li los bocinets en la boca. E apres que lo senyor hague menjat la senyora mare sua e Joseph se dinaren ab sola fruyta e pa: car los ous estojauen per al senyor que aldre no podia menjar: E apres que foren dinats stigueren aqui al foch rahonant dels grans misteris diuinals als homens amagats e a ells per sola misericordia reuelats: E donaren moltes laors a la diuinal clemencia de totes les obres sues: e en aço despengueren vna gran part del dia: E apres la prudent senyora dix a Joseph que dormis vn poch per que denit fos pus vigil al caminar: car tot son viatge hauien a fer de nit: E lo dit Joseph obeint sa senyoria metes a dormir en terra en vn canto de la coua posant se lo sach de la çiuada per coxi: E la senyora tenint lo seu amat fill en la falda arrimant lo seu cabet sobre los seus pits affalagaual que dormis: car no tenia altre breç hon posas sa excellent senyoria e sa merce vetlaua guardant ab molta prudencia aquell rey eternal: E com Joseph fon despertat del seu dormir sa senyoria li dona lo senyor adormidet quel tingues en lo seu braç: e sa altesa dormi vn poch: E joseph tenint se per molt glorios d´vna tal comanda ab gran alegria deya. ¶ Ad te leuaui oculos meos vita viuificans. O domine tribue vt laudet te cor meum et lingua mea 7 omnia ossa mea dicat. Domine quis similis tibi: Volent dir. A vos senyor y creador meu dreçare yo los meus vlls e tota la mia anima: car sou vida viuificant. O senyor feu me merce que lo meu cor e lengua de continu sien occupats en la laor de la magestat vostra: e los ossos meus e totes mes forçes diguen e criden que noy ha semblant a vos en valor saber e poder: e com la senyora hague vn poch reposat: leuas sa senyoria ansiosa del cami: E venint la nit endreçaren de partir: e anant per aquella espessura del desert enfosquias la nit: en tant que escassament veyen lo cami: e sentien bramar los leons: e chiular les serpents: e adular los altres animals: les quals coses natura humana sentir no pot sens molta alteracio: per que la senyora reyna fon forçada de dir. ¶ Timor et tremor venerunt super me. Car gran por e tremolament sentia en sa real persona de la feredat de les besties que sentia ab les propries orelles: tement molt no li vinguessen dauant: per que posada sa merce en tanta angustia recorregue al adiutori diuinal dient ¶ Qui celorum contines tronos et abissos intueris domine rex regum exaudi nos in gemitibus nostris et libera nos de ore leonum. Volent dir: O senyor vos qui senyorejau lo cel e mirau clarament sens nengun empaig tots los amagats de la terra: vos senyor qui sou rey dels reys exaudiu les clamors nostres e deliurau nos de la cruel boca dels leons: E dit aço la diuinal potencia imposa silenci a tots aquells animals e manals fugir de totes aquelles partides per que poguessen passar sens temor nenguna: E axi passa la senyora aquell treballos cami anant de nit: stant amagats lo dia dins aquelles tenebroses coues.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta anna ans que pertis para egipte.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta (scá) anna ans que pertis para egipte.

Venint sa altesa a la porta de la dita senyora mare sua toca ab molt recel per que no fos sentida ne coneguda per la gent del veynat: Car de tots se temia: e de negu nos gosaua fiar: puix per lo rey de la terra se veya perseguida E sentint lo tocar la gloriosa anna mana a vna de ses filles ques fes a la finestra: e que miras qui era: e aquella tornant molt espantada dix que la senyora sa germana era e que li peria (p:per+ia) venia ab molta congoixa: E la senyora sa mare ferida d´amargosa dolor dreças en lo lit: e mana que li obrissen: E la senyora entra e puja dalt: e venint a la cambra: hon la sua mare era: dixli ab vn grandissim plor. ¶ Consurge in nocte in principio vigiliam tuam: effunde sicut aquam cor tuum ante conspectu domini pro persecutione amantissimi filij mei pro q necesse habet fugere in egiptum. Volent dir. Leuau leuau senyora mare ab tot sia denit e hora de dormir e stau esuellada: e en lo començ de les vigilies vostres escampau lo vostre cor axi com aygua per viua deuocio dauant la presencia del senyor supplicant la magestat sua me vulla ajudar en la dura persecucio del meu amat fill: per la qual a ell e a mi es necessari fugir de aquesta terra: e anar en egipte: e leixar la companyia vostra: e aquesta separacio (se+p+aracio) es a mi senyora vna mortal dolor: E hoint aço la gloriosa Anna cuyda morir: sentint ja aquell doloros enyorament que aconseguiria per la absencia d´aquelles persones a ella tant cares: e dix ab multissima dolor. O filla mia y en ma vida veure yo tanta de dolor: que de aquest senyor y de vos me veja separada: ab vos ma filla vull anar e james no leixar vos: Car mes ame morir seguint la companya vostra: que viure absent de la presencia vostra: E la senyora ab moltes lagrimes dixli. Ma senyora mare hajau paciencia: car no es voluntat del senyor fill meu: que nengu vaja ab sa senyoria en aquest viatge si no Joseph e yo mare dolorosa: E la virtuosa Anna vehent que te a restar e la sua filla amada a partir lo cor seu vengue a esclatar no podent durar tan amargosa separacio: e ab vn gran crit dix. O filla e senyora mia y tan poch ma durat la consolacio de la vostra companyia: per que yo no mori lo dia que vos entras en esta ciutat de natzaret: en lo qual dia yo senti alegria no recomptable: de veure lo meu excellent net e a vos vida mia: O quant es ara doblada la dolor mia com nous puch seguir: e dolor e plor sera la antiga edat mia: O ma filla si pensas que anau en loch que fosseu ben acullida: e que poguessem hauer souint letres vostres: que es la major consolacio de les persones cares qui seperades se troben: aço seria a mi algun conort: mes so certa que anau entre gent ydolatra (ydolat+r en diéresis) e molt grossera: e que naturalment han en oy los juheus: e vos ma filla sereu en ells tan estranya que ab nenguna persona d´ells aconsolar nous poreu: ne ajudar vos en vostres necessitats: ni a les gents que daçi iran alla nous gosareu mostrar: per que no siau coneguda: ans vos haureu amagar recelant vos de tots: ne yo trista mare vostra gosare demanar als que vendran d´egipte: haueu vist ma filla: per que no senten hon sou: O dolor qui rahonar ni sentir nos pot sino per mi qui la soffir: que yo vivint haja a esser seperada de persones a mi pus cares que la vida e que nous pugua ajudar ni consolar en cars de tanta necessitat: car ara haurieu vos ma filla mester la companya mes que en altre temps. vos portareu dolor de la mia soledat e yo de la vostra: e la vna alaltra aconsolar nons porem. E la senyora hauent gran compassio de la virtuosa mare sua plora ab ella vna gran peça e confortantla dixli. O senyora mare preniu esforç a passar aquesta congoixa: pensau que ab tot vos e yo siam seperades corporalment: les animes son vnides per vera amor: De mi senyora no passeu congoixa: car yo porte la companyia del meu senyor e fill que tot loch mes delitos puix que ab ell sia e tota pena per ell portada es a mi singular delit e refrigeri. ¶ Et hoc sit in hoc exilio consolatio mea: et in ipa dulcedine conquiescit anima mea Car aquesta sera la consolacio mia en aquest exili: e en la dolçor sua reposa e se adelita la anima mia: car mirant la sua diuinal cara descanse de totes les mies congoixes: axi senyora placiaus darme licencia: que massa tardam e lo dia se acosta. E la gloriosa Anna ansiosa de les necessitats de la senyora sa filla: qui tan carament amaua dix a sa senyoria: O ma filla y quina prouisio haueu fet per al cami. E sa merce respos que no nenguna: car sols hauia pensat en fugir obeint lo mament diuinal: deixant tot lo restant a la ordenacio e prouidencia de sa alta clemencia: E la senyora Anna dix. Ay ma filla: e no veu que lo pare eternal no vol ara mostrar la potencia sua: per que sia manifestada la paciencia del seu fill humanat. E vol que lo dit fill seu senta tots los treballas e fretures humanament axi com si fos pur home: no ajudant se en res de la diuinal potencia: axi com vem (veu: veeu; vem: veem) ara que fuig de aquells qui poria a no res tornar: Axi filla feu me gracia de pendre vna somereta que yo tinch açi en casa mia: e portareu algunes necessitats per al cami: car haueu a passar per vn gran desert que noy ha poblacio nenguna: e que vos pugau cavalcar: car lo anar a peu tan larch cami nous seria possible: ab tot vos ara res no estimau que treballos sia: sols apartar pugau lo fill vostre d´aquest perill: e la feruor de la amor sua vos fa oblidar lo delicament e tendrea de la persona vostra: la qual es a mi tan cara que oblidar no la puch: ans tinch e tendre continua ansia de les necessitats vostres desijant continuament ajudar vos en aquelles: E mana la dita senyora mare albardar la somereta en que caualcas la sua filla : e feu metre en vna talequeta tot lo pa ques troba en casa sua per que tingues que menjar en lo cami: E donali vna cistella dous dient li ab moltes lagrimes: Aquests ous ma filla seran per al vostre fill: e veus açi vn sclauo: per que pugau encendre foch en les montanyes desertes: e recreareu vos e lo fill vostre a la calor del foch: e coureu li vn ou cada dia com haureu oportunitat de fer foch per que pugau passar lo treball del cami: E les amables donzelles germanes de la senyora: desijoses de seruir sa senyoria despenjaren rayms e magranes e posaren ho en vna cistella ab altra fruyta seca per proveir la del que podien: car eren molt certes que lo cami era tan aspre que no trobarien per a menjar ne encara erba per a la somera. E per ço la prudent mare sua qui en tot pensaua prouehi de ciuada per a la somera: ab tot non podien portar si no poca per no anar tan carregats. E joseph hauia molta consolacio de la prouisio que la mare de la senyora hauia feta per al cami. E prenint ho tot posau sobre la somera: E la senyora besant la ma a la senyora sa mare: regraciaua li ab molta humilitat lo que donat li hauia prenint ho per amor sua mes que per satisfer a la propria necessitat: E despedint se sa senyoria per a partir la senyora sa mare fon trauessada e ferida de congoixa inestimable e abraçala ab molta amor e dolçor no podent comportar tan dolorosa separacio e besauala moltes vegades sens poderli parlar. E adorant lo seu senyor e net ab moltes lagrimes esforças a parlar axi com pogue e ab grans sanglots dix li. O vida mia ya comanuos la vostra mare: qui per vos soffir tants treballs. E les germanes de la senyora volent acompanyar sa merce fins a la porta sa senyoria mana que restassen ab la senyora mare dient los. Germanes si voleu queus ame ym recorde de vosaltres seruiu e obeyu a la senyora nostra mare: carament laus coman: hajau pietat de la antiquitat sua: car ab molta dolor resta per la absencia mia. E les virtuoses e amables germanes no podent dir res a sa senyoria per habundancia de plor: ficaren los genolls besant la ma a sa altesa com a germana major e senyora: mostrant en son gest que son prestes a obeir tot lo per sa merce manat.

Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Venint en vna ciutat qui hauia nom hermopoli (la i en rayeta: hermopolin, hermopolim; Hermópolis segons datres textos) en la qual la senyora delibera aturar e anant per lo raual sa senyoria e joseph mirauen deça y della hon porien pendre posada: e com molt hagueren cercat veren vna pobreta casa prop lo riu menyspreada y auorrida per tots los habitadors de la dita ciutat per esser mal sana. e sa senyoria hague a molt bona sort poder la logar: e demana sa merce de qui era la casa: e trobant lo senyor de aquella pregaren lo humilment la senyora e joseph li plagues logarlos la sua casa. E aquell hom ab tot los miras de mal vll vehent los estrangers e pobres e en habit de juheus qui ere gent per ells molt auorrida: atorgals la posada essent ben cert nengun altre no la pendria: car era inhabitable (in habitable): e dix los ab gran furia que pagassen tot lo loguer primer: sino que en altra manera no entrarien en la casa: e la senyora respos que treballaria en vendre aquella somera que portaua: e pagaria lo dit loguer: e axiu feu: E del que resta dels diners que hauia agut de la somera compra vna poca palla e de aquella feu sa merce en vn raconet de la casa vn litet al prom joseph: e la que resta posa en altra part: e alli sa senyoria dormia tenint lo senyor fill seu en los seus braços: car no hauia altre lit hon reposarlo: E sa magestat dormia ab gran plaer en la falda de la sua mare: car en tota la terra no hauia lit a sa clemencia pus plaent. O quanta fon la pobrea e fretura que la senyora passa en aquella terra de egypte: en special en los primers dies que no era coneguda ni nengu li volia fiar fahena ni menys a joseph: ne podien guanyar vn sols diner: perque hauien a passar estrema fam. Car lo senyor volia sentissen tota manera de penes per augment de la sua paciencia: e hauia ordenat la diuinal potencia que la excellent senyora mare del seu fill passas menudament tota manera de dolors: e hagues speriencia de infinides congoixes: perque fos exemplar a tots los mortals e hagues gran pietat a tots los reclamants a sa merce: car negu no pot ab veritat planyer ne conexer ne menys recomptar los treballs sino aquell quils ha passats: e perço ab gran raho lo ecclesiastich diu ¶ Qui nauigat in mari enarrat pericula eius. Car qui nauega per la mar sab molt be recomptar los perills de aquella: e qui es stat perseguit molt e tribulat sab molt be consellar y ajudar als tribulats. Qui pot pensar quanta dolor turmentaua lo cor de la piadosa senyora: quant veya aquella venerable antiquitat de joseph passar ab tan flaca prouisio que escassament se podia sostenir: e moltes vegades sa senyoria passaua lo dia ab sols pa per leixar al dit Joseph la poqueta vianda que tenien. E la fretura e necessitat de sa merce se estenia a totes coses: car la posada sua era axi pobra de tot lo necessari: que de nit no tenien roba nenguna ab que abrigarse: sino sola la que vestien: de que la senyora moltes vegades en la nit sentia lançar grans gemechs al virtuos vell per la gran pena que sofferia del fret: E la senyora trauessada de grandissima compassio conuidaua del mantell que sa merce abrigaua. E lo glorios prom tremolant de gran fret responia: O senyora no façau: que yom volria despullar tota la roba que vist per donarla a vostra merce: car mes pena sens comparacio passe del fret que conech vostra senyoria sent que del propri. O que totes les dolors de la senyora eren comportables per grans que fossen sino aquella intrinseca pietat qui turmentaua les entramenes sues: contemplant lo fill de deu e seu en tanta pobrea que de totes les coses necessaries passaua fretura. Ni ell creixent tenia roba que li pogues mudar: ans dispensa la clemencia diuina que vna robeta morada que sa senyoria li hauia feta crexia ell creixent e li serui en chiquea e granea e tot lo temps de la vida sua: ni tenia sa merce ab que li compras vnes çabatetes: ans com lo dit senyor comença anar sa senyoria nol gosaua metre en terra: perque tenia los peus nuets sino que primer estenia lo seu mantell per terra e aqui feya passejar lo senyor tenint lo sa merce per les manetes: no deixantlo anar mes quel mantell bastaua: perque nos refredas los peuets. O qui no amara pobrea que lo rey eternal ne haja soferta tanta en diuerses maneres que recomptar nos porien.