Capitol II. priuilegiada concepcio de la sua excellent filla Maria

Capitol.II.com lo mateix angel reuela a la gloriosa anna la priuilegiada concepcio de la sua excellent filla a la qual posaria nom Maria.

Langel soptosament fon a la posada de Anna la qual troba en oracio ab molta dolor e plor e dix li. ¶ Dominus missit me ad te quem dilexisti mente: et puro corde. Volent dir. Anna hajau goig infinit e dexau lo plorar. Car lo senyor qui vos amau de pensa e cor: me tramet a vos dient. ¶ Tristicia vestra conuertetur in gaudium. Et gaudium (de aquí gaudir, y Gaudí) vestrum nemo tollet a vobis. Car la tristicia vostra sera conuertida en singular goig: e lo goig vostre nengu nol tolra d´vos Car siau certa senyora Anna que de vos ha dit Salamo. ¶ Inuenit gratiam coram occulis domini. Car vos haueu trobada gracia en la presencia (psencia) de nostre senyor deu: e la vostra oracio es per sa magestat hoyda: e dellibera donar a vos molt mes que no haueu demanat. Car vos sols demanaueu fill o filla semblant als altres peccadors: e nostre senyor deu vol que concebau huna filla tan singular que peccat original: venial ni mortal en ella james sera trobat. Pura d´tota culpa la concebreu: e pura la criareu. E en puritat e nedea sera tota la sua vida: car de aquesta senyora ha dit nostre senyor deu per boca de Salamo. ¶ Pulcra es amica mea et macula non est in te. Vos senyora anna desijau (d´sijau) crexer lo poble vostre: aquesta excellent filla vostra sera la lanterna qui portara lo lum diuinal per saluar tot lo mon generalment e no perira sino per sa culpa propria. Vos haueu promes de offerir al temple a la seruitut diuina: lo que parrieu ara siau certa senyora: que la vostra filla es lo verdader temple: hon lo eternal deu y senyor sera vist e adorat e de ella sera cantat. ¶ Templum dei sanctum est. Car aquest temple sera sanct de singular sanctedat. Vos gloriosa Anna no demanau filla bella corporalment: car sabieu la bellea esser a vegades gran perill en les dones: e nostre senyor deu laus dara tan bella: q Eua ni Rachel ni Ester ni nenguna altra present ni (ui) esdeuenidora a ella no sera acomparada. Car de aquesta sola es dit. ¶ Ista est speciosa inter filias iherusalem. Car aquesta es la pus bella entre totes les creades: e aquesta bellea sera acompanyada d´tanta puritat que als mirants la sua faç dara vera mundicia de cor e de pensa Mana nostre senyor deu li poseu nom Maria: que vol dir illuminada: car de la lum (sum) sua sera illuminat tot lo mon Aquesta sera la stela molt clara: qui guiara tots los nauegants p la mar tempestosa de aquest mon: els portara a segur port. E aquest nom Maria es de tanta virtut. ¶ Quia celum letatur: angeli gaudent: mundus exultat: demones fugiunt: infernus contremiscit. Car cascuna vegada q ab deuocio sera nomenat: tot lo cel se alegra: los angels hauran gran goig e alegria: lo mon fara gran festa: los demonis (d´monis) fugiran per gran terror: lo infern tremolara per temor de sa senyoria. E hoynt Anna que lo seu desig seria complit tan largament: e ab tanta de gloria e exaltacio de la casa sua: e que ella hauia de ser mare de vna tan excellent filla: La dolor sua fon conuertida en sobros e singular goig: e alegrantse de gran alegria: regraciant a nostre senyor deu de les sues misericordioses immenses dix. ¶ Sterilis eram: et genui exultacionem et leticiam isrl´. Volent dir. O senyor omnipotent gracies infinides sien fetes a la vostra clemencia: car yo era steril e plau a la vostra magestat que yo conceba e pareixca aquella qui ha de esser goig e alegria de tot israel. ¶ E langel despedint se de ella dixli. Senyora Anna cuytau a la porta daurada: Car lo vostre amat marit es molt prop. E ella molt prest partint d´la casa sua ab desig no recomptable de veure lo seu marit vingue a la porta daurada: e aqui spera lo marit que ja era en vista.
E plegant Ioachim fent li Anna reuerencia abraçaranse ab molta amor: e prenint la lo marit per lo braç tornaren a sa posada recontant ab gran feruor e deuotio lo hu a laltre la visio angelica: e molt alegres e aconsolats continuaran la sua virtuosa vida.
¶ E per sos dies Anna sentint se prenyada feu gran goig e festa: e axi passa los nou mesos ab desig infatiable de veure aquella sancta filla: que en lo ventre portaua.
¶ Aquesta festa gloriosa de la concepcio: deu esser per los crestians ab gran deuotio festiuada: car es estada començ de la nostra salut. Quia non est verus amator virginis marie qui respuit colere diem eius conceptionis. Car certament no es ver amador de la verge maria senyora y reyna nostra: qui no fa molta estima e no cura de colre lo dia de la sua sagrada concepcio Car sa senyoria ha mostrat per diuersos miracles plaure li molt lo seruir a ella fet en tal jornada.

Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam.

Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam: e venint a la humilissima verge Maria trobaren aquella en oracio suplicant (snplicant) que fos digna de esser seruenta de aquella que deuia esser mare del fill de deu.

Axi despedides les dites donzelles feta profunda adoracio e gran reuerencia a la magestat duina partirense de aqui per tornar a la sua senyora de qui eren criades. E anant per lo cami digueren misericordia e pietat a les altres donzelles: nosaltres dos de necessitat hauem a passar per los lims per alegrar Adam e als fills seus dient en quin punt sta esta fahena: e totes digueren que ab elles volien anar. ¶ E hauent aço delliberat: tiraren la via dels lims e entrant per aquell loch tenebros dix misericordia al pare Adam. ¶ Gaude et letare exaudita est deprecatio tua. Volent dir alegrau vos senyor Adam: e hajau singular goig car la oracio (oro, r en virgulilla) vostra es stada hoyda per la clemencia diuina. E dellibera sa magestat trametre lo fill seu en terra per reparar la natura vostra. ¶ E adam recomplit de gran goig giras als seus fills e dix los.
¶ Leuate capita vestra: ecce apropinquabit (propinquo: propincuo: próxim; aproximar) redemptio nostra: tempus enim prope est. Volent dir: O fills meus leuau los vostres caps los quals tan largament haueu tengut inclinats per vergonya e confusio del peccat e cayment de vostre pare: car siau certs se acosta ja la redempcio nostra e lo temps es molt prop. ¶ E dix misericordia a Adam e a eua es hora que reclameu de bon cor la senyora filla vostra Maria de natzaret: car en mans de sa senyoria podeu creure lo senyor la ama tant: que delibera pendre la per sposa: e que sia vera mare del seu fill si ella volra consentir. E lauors Adam y Eua ab tots los seus fills admirats de la diuinal clemencia suplicaren aquella dient. ¶ Adonay domine deus magne et mirabilis: qui dedisti salutem in manu femine: exaudi preces seruorum tuorum. Volent dir: O eternal deu e senyor gran e marauellos puix a la vostra clemencia ha plagut posar la salut nostra en mans de aquesta singular dona placiaus exaudir la pregaria nostra per amor sua: e inspirar a ella que sens triga preste consentiment en esta fahena: perque la redempcio nostra sia prestament desempachada puix a vostra magestat plau exalçar tant aquesta senyora e filla nostra: que tots los vlls humans miren e contemplen en ella sperant reparo e merçe per mija de sa senyoria: dient ab gran confiança. ¶ Venite ad eam omnes qui laboratis et tribulati estis et dabit refrigerium et solatium animabus vestris. E inflamant se Adam en la amor e deuocio de aquesta senyora contemplant en sperit la bellea e magnificencia sua deyali. ¶ Benedicta tu et beatus vir qui diligit nomen tuum virgo maria vniuersas feminas vincis pulcritudine carnis: superas angelos et archangelos excellentia sanctitatis. ¶ E les virtuoses donzelles per la molta cuyta que tenien de esser ab la senyora sua ans que lo missatger vingues despediren se de Adam. Lo qual les suplica dient: O inclites donzelles placiaus comanarme en gracia e merçe (meri+salte línea+çe) de la senyora filla mia besant li la ma de ma (la meua) part demanant li de molta merce vulla recaptar gracia a mi e a tots los que açi som com sa senyoria haura concebut lo fill de deu sa magestat dispense ab nosaltres que anem adorar sa clemencia tancada dins lo ventre de la dita senyora: e que puga besar la ma de la filla tan amada per la qual spere esser de aquest carcer tenebros relleuat. ¶ Al qual respos misericordia e totes les altres donzelles que eren molt contentes de reportar a la senyora les paraules sues. E la dita misericordia que era pus familiar a Adam que totes les altres pres lo per la ma ab gran amor dient. O adam senyor stau ab gran confiança que aquell senyor que per amor vostra se vol tan humiliar vestint se de carn humana fent se passible e mortal nous negara lo vostre virtuos desig puix ab ferma fe loy demanau: crehent totes coses son possibles a sa magestat: e que molt facilment comunica al clemencia e gracia sua als crehents: e perço es scrit. ¶ Omnia possibilia sunt credenti. E yous do la fe Adam senyor de tornar açi ab totes estes donzelles per acompanyar vos com lo senyor manara que aneu a fer reuerencia a la senyora mare sua. ¶ E adam molt alegre feu los gran reuerencia e infinides gracies. E elles partiren se tirant son cami: e vingueren prest a la posada de la senyora sua. ¶ E entrant per la cambra trobaren sa senyoria sola de companyia humana legint en la biblia segons son costum: e venint en aquell capitol de ysayes hon diu. ¶ Ecce virgo concipiet et pariet filium. La anima sua font (fon; passat de esser, ser) tant eleuada y enflamada en lo desig de la redempcio humana e en amor de aquella excellent verge que hauia a esser mare del redemptor (punt alt) que per gran abundancia de lagrimes no pogue continuar lo legir: ans tancant lo libre se agenolla suplicant la magestat diuina dient lo parlar del mateix propheta Ysayes que diu. ¶ Emitte agnum domine dominatorem terre et erit sicus auis fugiens et pulli de nido uolantes. Volent dir: O eternal deu e senyor placia a la clement magestat vostra trametre lo anyell (agnum, agnus; corder; cordé; cordero) sens macula que haueu promes que ha de esser sacrificat per la redempcio del poble vostre. ¶ Aquest senyorejara la terra per lo seu saber e poder infinit: car sera fill vostre natural: per la qual natura li es propi (propri passe a propi) tota perfectio e bondat segons es scrit. ¶ Nemo bonus nisi solus deus. Aquest senyor sera axi com lo ocell que fuig (auis, avis fugiens) e va a peregrinar en stranyes silues (silves, selves, selva). Car deuallant lo vostre fill senyor de les altees celestials peregrinara ab la ploma de la vestidura de la carn humana: ab la qual volara sobre tota natura de penes per lo desert de aquest mon: e sera axi com ocell petit que comença a exir del niu (pulli de nido uolantes, volantes; volar) hon staua ab sobiran repos pobrellet de ploma per la sua tendra edat. Car en pobrea extrema crech yo se mostrara al mon: e perço ha dit Dauid parlant de sa senyoria. ¶ Simul in vnum diues et pauper. Car segons la natura diuina abundara en infinides riquees. E per la natura humana sera seruit de multitut de dolors e penes acompanyat de molta pobrea segons lo mateix dauid testifica dient en persona de aquest redemptor. ¶ Pauper sum ego (pobre soc) et in laboribus a iuuentute (iuventute; juventut, joventut; chuventut; juventud) mea. Volent dir que sera pobrissim (pauper es pobre; paupérrimo es pobríssim) e molt dolorat de la jouentut sua fins a la fi. ¶ O senyor clementissim y dona verge te a concebre (concebir) e parir aquest senyor fill vostre. O pietat e clemencia infinida y alargau la vida mia que yo puga veure lo temps que aquesta senyora vendra en lo mon: e tota la mia persona sia dedicada al seruici seu (punt alt) Car los meus vlls desije puguen veure e contemplar aquella virginal cara de tanta excellencia e bellea. La boca mia senyor continuament occupada sens cessar lohant e magnificant aquella senyora. Les mies mans no entenguen en altra cosa sino en la seruitut de la mia senyora (punt alt) Los genolls meus ab gran plaer staran ficats en terra en la presencia de aquesta senyora per seruir e reuerir la merce sua. Los meus peus seran molt promptes en seguir e acompanyar sa senyoria no partint me de sa merce vn sol moment. ¶ O senyor y quant sere yo gloriosa trobant me seruenta de tal senyora: car seruint a ella so certa seruire la magestat vostra puix sposa sera de la clemencia vostra e mare del vostre vnigenit fill. ¶ E stant la senyora humil en esta deuota contemplacio les donzelles virtuoses sues mirauen ab gran plaer sa senyoria: sabent molt cert que sa altesa era aquella excellent verge e senyora de la qual sa merce desijaua (desijava) esser humil seruenta (serventa).

Capitol. X. Senyora sposada sanct prohom Ioseph, José

Capitol. X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom Ioseph (Joseph, Josep, Pep, Yusef, José, Pepe, etc.) e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la strema pobrea sua.

(Falte la C) Com la excellent senyora fos peruenguda a la edat que acostumauen traure les vergens del temple e collocarles en matremoni. Fon vn dia amonestada ensemps ab les altres donzelles per lo gran sacerdot dient los: que lo temps era vengut que elles deuien tornar a les posades de sos pares per fermar matremoni. E les altres donzelles foren prestes de hobeyr al manament del gran sacerdot Sola la verge gloriosa ab molta vergonya e maturitat dient que a ella no era possible exir del temple per dos rahons. ¶ La primera car son pare e mare moguts de molta deuocio la hauien promesa al seruir de nostre senyor deu per tot lo temps de la sua vida: e que per ço la hauien offerta de edat de tres anys al dit temple: e que ella trobant se de edat li playia molt lo que sos parents hauien promes: e volia perseuerar en lo seruici e lahor diuina tot lo temps de la sua vida. ¶ La segona raho era que ella desque era en lo temple coneixent la virtut de virginitat quant era accepta a nostre senyor deu hauia fet vot de seruar aquella tota la vida sua. E puix ho hauia promes ella delliberaua tenir son vot e no entendre en res que de matremoni fos: ne escampar lo seu enteniment en pensament nengu temporal: sols volia occupar lo seu cors e anima en lo seruir de nostre senyor deu. E lo gran sacerdot hoynt la raho de la gloriosa verge fon posat en tanta admiracio que de vna gran peça no pogue dir res: e apres tornant a cobrar esforç dix a la senyora. O verge excellent ja sabeu. ¶ Quia deus in filijs colitur: et in posteris adoratur: sicut semper fuit apd´ filios israel. Car nostre senyor deu es seruit en multiplicacio de fills: e en largues generacions es adorat e conegut. E aço es stat tostemps lohat e aprouat dauant los fills de israel. ¶ Respos la senyora dient. Veritat es reuerent pare lo que vos dieu de ley comuna: empero vostra reuerencia no ignora que nostre senyor deu no haja priuilegiat moltes de les leys comunes. ¶ Quia ante abel iustum: nullus fuit uistus. Car ans de abel just la scriptura no posa nengun altre just primer (pmer) que ell. E aquest fon verge e pur per ques mostra clarament. ¶ Quia deus in castitate et virginitate primo colitur et adoratur. Car nostre senyor deu castedat e virginitat fon primerament seruit honrat e adorat. Axi mateix hauem exemple del gran propheta (ppheta) Elies del qual se diu. ¶ Helias (Elías) cum esser in carne assumpsit eum in paradisum: cuius carnem virginem custodiuit. Volent dir que ab tot que Elies fos en la carn mortal: per nostre senyor deu fon leuat en parays terrenal: e aqui conseruat sens mort: e aquesta gracia aconsegui: perço que la sua carn hauia conseruada en virginitat e puritat. E yo hoynt e legint aquestes coses desque so açi en lo temple inspirada per la clemencia diuina he fet lo dit vot ab proposit ferm dins lo meu cor. ¶ Ut virum penitus non cognoscam. E axi reuerent senyor deman vos de gracia de açi auant nom vullau parlar de marit. ¶ E lo gran sacerdot vehent la gran constancia de la senyora no volgue mes replicar: ans li dix donzella tornau a la vostra cella e aqui pregau la diuina magestat quens conselle en aquesta fahena. Car cosa es inaudita e de gran importancia lo vot que vos haueu fet: e yo dellibere proceyr en aço ab gran consell e maturitat. E la senyora ab los vlls baxos e molta vergonya feu reuerencia al sobiran sacerdot: e saluda a tots los altres e partis de aqui e tanquas en la sua cambra. E lo sobiran sacerdot congoxat de la gran difficultat que en aquesta fahena veya: ajusta consell de tots los doctors e homens discrets que en jherusalem se trobauen: e dix los. ¶ Audite me filij israel et auribus percipite verba oris mei. Volent dir placiaus senyors fills de israel star atents a les paraules mies: car cosaus (cosa us) vull dir de gran nouitat e molta admiracio. Car vostres reuerencies saben que desque aquest present temple es hedificat: son açi criades moltes donzelles filles de Reys e de prophetes e de grans sacerdots e de moltes altres: e venint a edat de matremoni prenien sos marits e seguien les ordinacions de sos majors ¶ Nunc autem a sola Maria nouus ordo inuentus est: que deo se spopondit virginem permanere. E ara de present ses trobat vn nouell orde per sola aquella excellent donzella Maria filla de Ioachim: la qual se es promesa (pmesa) a nostre senyor deu seruar li virginitat per tostemps: de que yo stich en gran agonia: car recort me del que Dauid diu. ¶ Vouete et reddite domino deo vestro. Volent dir que cascu que ha votat guarde be que fara: car necessari li es donar e seruar a nostre senyor deu lo que ha promes. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge que serue lo que ha votat: tem me no vinga contra la ley qui mana lo poble de deu sia multiplicat. E recort me que Ysayes ha dit. ¶ Ecce virgo concipiet. Perque stich ab gran pensament si nostre senyor volra fer alguna gran marauella en aquesta sancta verge la vida de la qual es de tanta perfectio e singularitat: que james ses trobada a ella semblant. Per queus deman senyors me vullau consellar lo que dech fer ¶ E apres que cascu hague respost sa intencio: la concordia de tots fon: que esta fahena era mes del cel que de la terra: e que per homens terrenals no podia esser sufficientment consellat sino quels paria deuien recorrer a nostre senyor deu per dejuni e oracio suplichant la clemencia sua volgues reuelar lo seu beneplacit al sobiran sacerdot: perque aquell proceys en aquesta obra segons la voluntat de la magestat sua. ¶ E hagut lo consell fon de continent posat en obra. e passats tres dies nostre senyor reuela que fossen ajustats tots los dotze trips de israel (las doce tribus de Israel): e que lançassen sorts de qual trip seria lo tan digne que hagues la senyora per sposa: e fos custodi de la virginitat sua. E lançades les dites sorts caygue la sort sobre lo real trip de juda. E lauors mana nostre senyor que lo cendema fossen ajustats tots los de aquell trip quis trobauen sens muller: e cascu portas vna verga en la ma e axi fon fet. Entre los altres quey vengueren fon lo glorios patriarcha Ioseph d´edat de sexanta anys: no per desig de muller ans per sola hobediencia. car ell hauia fins aqui seruada virginitat: e delliberaua continuar en aquella fins a la fi de la vida: e de aço hauia fet special vot. lo qual staua aqui ab sa verga en la ma dauant laltar (serecomane no féu : fer ho a les vostres iglesies) ab los altres jouens mes empeguit que preat. ¶ E venint lo gran sacerdot pres la verga de la ma de cascu de ells e entra dins la sancta sanctorum: e presenta aquelles dauant nostre senyor: offerint li sacrifici suplicant la magestat sua volgues declarar aquesta fahena per manifest miracle. E nostre senyor mana al dit sacerdot: que prengues les vergues que hauia posat sobre laltar: e que ixques defora: e publicament dauant tot lo poble fes venir los de qui eren les vergues: e tornas a cascu la sua: e aquell en la ma del qual floriria la verga: e aparria vna coloma al cap d´aquella aquell era lo que sa magestat hauia elegit en spos e custodi de Maria verge sanctissima. E lo sacerdot compli prestament lo manament de nostre senyor deu: e torna les dites vergues: e nenguna no flori sino sola la de Ioseph sobre la qual aparegue la coloma segons nostre senyor hauia promes. E vista per tots sen munta al cel: e tots restaren molt aconsolats del miracle tan euident: e loharen e magnificaren nostre senyor deu de les obres sues. ¶ E tantost delliberaren fer les sposalles de la senyora la qual staua dins la sua cambra orant e pregant nostre senyor deu li fes seruar lo que promes hauia: dient a sa clemencia. ¶ Offero tibi domine totum cordis mei affectum: et virginitatem meam tibi comendo. Volent dir: o senyor meu a vos offir tota la affectio e desig del meu cor qui es de seruir a vos: e la virginitat mia a vos senyor la coman que siau sols poseydor de aquella. ¶ Estant la senyora en aquesta feruent oracio foren dauant sa senyoria dos donzelles per nostre senyor deu trameses. Lo nom de les quals era hobediencia e fortalea: e dix hobediencia a sa altesa. Senyora excellent a nostre senyor plau siau sposada fent vos segura la virginitat vostra restara tostemps sancera. ¶ Apres li dix laltra donzella fortalea nomenada. Mas y ora la magestat de nostre senyor deu vol que ixchau del temple: e siau casada: heus manifesteu al mon viuint en vostra casa: hon passareu molta pobrea e altres treballs. E perço (pço) nos tramet açi sa clemencia que siam tostemps en la companyia e seruir de vostra merçe: esforçant vos a esser constant e ferma en totes les virtuts. car exemplar general haueu a esser de tots los staments. Açi stant en lo temple haueu donat lum a les donzelles vergens. Ara senyora dareu regla de sanctedat a les maridades e a tots los viuints en lo mon. E sa senyoria hoynt aço fon contenta de hobeyr a nostre senyor deu: e consentir en lo matrimoni puix a sa magestat playia. ¶ E com lo gran sacerdot hagues asignada la hora per a fer dites sposalles e la gent fos aplegada: ell mateix ana a la cambra de la senyora portant ab si aquella matrona virtuosa qui tenia cura de les donzelles. E los dos li comptaren lo miracle ques era seguit: e com nostre senyor hauia mostrat clarament volia ella fos sposada ab vn virtuos vell de sexanta anys parent seu molt acostat que hauia nom Ioseph. ¶ E la senyora qui ja de aço era largament informada per nostre senyor deu e asegurada de no perdre la virginitat que tan carament amaua: Respos ab molta maturitat e vergonya: que puix a nostre senyor axi playia: e a ells dos: que tenia per pare e mare: que ella era contenta del dit matremoni. E lauors hoynt aço lo sacerdot sen torna al loch hon la gent staua e dix los que tantost seria aqui la senyora sposada ques metessen en orde. ¶ E la reuerent matrona Anna feu vestir a la senyora les millors robes que tenia: ab tot fossen pobrelletes eren honestissimes e molt netes: e estes li los cabells sobre les spatles que li donauen tanta bellea e ornament. ¶ Quia nunqp (nunquam) fuit tam bene coopertus salamon in omni gloria sua. Car nunqua fon tan ben abillat Salamo (Salomón) en tota la gloria sua. com aquesta senyora ab la sua natural bellea e composicio virtuosa. E axi arreada sa altesa e molt ben acompanyada portant aquella virtuosa anna al costat: e moltes donzelles que la seguien vingue alla hon la speraua tota la gent ab lo sposat Joseph. E tots admirats de la sua bellea loharen nostre senyor deu que tal lauia creada. e lo gran sacerdot feu les dites sposalles ab gran solemnitat segons costum dels juheus E acabada aquesta fahena ab molta consolacio e alegria: tots molt hedificats de la honestat de la senyora sposada prengueren comiat e tornaren a ses posades. E joseph (aquí está cla que es una j, minúscula) parti per a natzaret per aparellar la pobreta casa sua. E porta letres del gran sacerdot per a la gloriosa Anna mare de la senyora: car lo pare seu joachim ja era mort. Dient en les dites letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo portador de la present: e que de aço no la hauia auisada ans del sposar: perque nostre senyor deu hauia mostrat tan asenyalat miracle que fora stat careguos sperar consell huma de nenguna creatura puix sa magestat manifestaua esser aquesta la voluntat sua. ¶ E la virtuosa anna legides les letres fon molt aconsolada del que de la sua amada filla era dit. Car de tan a sancta filla ella no speraua hoyr sino miracles e marauelles. E festeja molt lo virtuos gendre: e ana ab ell a casa sua per posar la en orde per la venguda de la sua excellent filla. ¶ E la senyora apres la partida de Joseph atura tres dies en lo temple per pendre comiat de aquella venerable matrona anna: qui ab tanta amor la hauia criada e restaua tan desolada de la sua absencia e de les altres donzelles: que cuydauen morir hauent se a separar de tan dolça companyia. E passats los tres dies la senyora molt ben acompanyada e anant a natzaret descaualca en casa de la senyora sa mare: la qual hague infinit goig de veure vna tal filla. E la senyora ab molta reuerencia besali la ma e apres en la boca e sigueren se vn poch: e compta li la senyora tot lorde del seu sposalici: e com era certificada per nostre senyor deu de la sanctedat de Joseph: e que abduy (ambos; abdos) hauien fet vot de virginitat: e aquella seruarien continuament en lo seu matremoni. E anna escoltant les rahons de la sua filla continuament ploraua per habundancia de goig no fartant se de mirarla. E comptali la mort del seu pare Joachim. E com apres ella hauia pres dos marits per inspiracio diuina: e que hauia agut dos filles: a les quals hauia posat nom Maria a cascuna per amor della: e que la vna encara staua en casa de la dida e laltra no era en casa. E Joseph sentint que la senyora sa sposada era venguda ana prest a la posada de la senyora sa sogra: e aqui parlaren molt los tres de tota sanctedat. ¶ E les donzelles que hauien acompanyat la senyora prengueren comiat de sa merçe e de Anna e de Joseph e ab grans lagrimes e enyorament partiren de aqui e tornaren al temple. E anna acompanya la senyora sa filla a casa de joseph. La qual staua molt neta: e sols de pobrea arreada: hauiay dos cambretes en la millor staua vn litet per a la senyora ab poca roba: e en laltra vn altre per a Joseph molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgue en nenguna manera la millor cambra ans elegi per a si la pus chica e mes pobra com amadora de tota virtut. E la senyora sa mare dexant la en casa torna a la sua: e recordant se de la pobrea que hauia vist en casa de la sua filla trames li vn parell de flaçades e algunes ayines de casa: e la senyora ho prengue mes per amor de joseph que de si mateixa: e feu moltes gracies a la senyora sa mare. E axi la senyora e Joseph stauen en sa caseta viuint ab molta caritat e puritat guanyant la vida ab lo treball de ses mans. E la senyora seruentissima stant tota la nit: e la major part del dia tancada dins la sua cambreta orant e filant demanaua ab continues pregaries e lagrimes la redempcio de natura humana.

Capitol XXXI. Com la gentil donzella prudencia. suplica la senyora prestament consentis: e deliuras natura humana.

Capitol XXXI. Com la gentil donzella prudencia. suplica la senyora prestament consentis: e deliuras natura humana.

Leuant se fortalea de dauant la senyora: molt prestament se agenolla als peus de sa senyoria vna altra donzella molt loçana vestida molt a punt (aput, u nassal) prudencia nomenada: e prenint les mans de sa altesa besant aquelles moltes vegades ab amor no recomptable diu li. ¶ O virgo (v en ganchet damún+go) prudentissima quo progederis. Volent dir. o verge prudentissima hon caminen los vostres pensaments: perque retardau aquesta resposta: car ja haueu prou pensat e examinat aquesta fahena: nous detinga la simplicitat de la coloma: Car la prudencia de la serpent es necessaria: segons consell de la sauiesa diuina qui diu. ¶ Estote prudentes sicut serpentes:et simplices sicut columbe. Volent dir: que aquells que volen anar per la via dreta deuen hauer ensemps sancta prudencia e sancta simplicitat. E com vostra senyoria de totes les virtuts sia copiosament seruida: e si la sancta benignitat e simplicitat vos fan pensar no esser signa de esser mare de deu: yous vull suplicar que penseu. ¶ Quia hobedire oportet deo in omnibus. Car necessari es hobeir a deu en totes coses. E puix vostra senyora es largament informada que aquesta es la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu que vos siau mare sua: acceptau ho senyora no tardeu. ¶ Ponas ergo te in dei voluntate et relinque sibi omnia. Posau vos senyora tota en la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu: e remeteu a ell tot lo restant. ¶ Aparellau vos prudent senyora a pendre aquesta prelacio singular que lo eternal pare vol a vostra merce acomanar ço es que hajau cura de la persona del seu fill. Collocaulo senyora dins les entramenes vostres: e yo sere ab vos en totes les necessitats de la seruitut sua a tot prouehirem ab temps: no passara res impensat. Car tantost com lo haureu concebut yo senyora us (senyora⁹) ajudare a filar e texir los bolquerets: e aparellar totes les coses necessaries a la persona sua. Com lo haureu parit nom partire de vostra senyoria nit ni dia: O senyora ab quanta solicitut lo seruireu aquell fill de deu e vostre en tota la vida sua: be pora esser dit de vostra senyoria. ¶ O felix et vere felix qui prudens inuenitur. Volent dir que benauenturada sou vos senyora e certament digna de tota lahor: car prudentissima sou trobada en la seruitut del vostre fill deu e senyor. ¶ O senyora prudent no tardeu en lo que fer se te: hajau pietat de natura humana: puix a vostra merce se es comanda: senyora sou general de tots: dau los lo queus demanen. Car continuament criden a vostra altesa. ¶ Miserere pia miserere nobis fiat misericordia tua magna nobiscum: quia in te maria speramus et confidimus vt nos defendas in eternum. Volent dir: o piadosa senyora mirau la nostra miseria hajau merce de nosaltres sia feta la misericordia vostra gran a nosaltres: ço es quens doneu lo be infinit queus demanam: e de acous (açous, aço us) supplicam: car en vos Maria senyora speram e confiam quens deffendreu: e ajudareu eternalment. O senyora piadosa puix podeu ajudar a aquesta gent nols façau mes cridar: obriu a ells les entramenes de la vostra pietat: e acceptau lo fill de deu: que aço es lo que ells demanen e desijen. car altri sino ell no pot fartar ni contentar la volentat humana: sia de vostra merce fartar aquesta insaciable fam. E acabant prudencia la suplicacio sua besa la ma a la senyora e despedis de ella.

Capitol LX. Com adam ab tots los pares partiren del lims...

Capitol LX. Com adam ab tots los pares partiren del lims: e vingueren a fer reuerencia a la mare de deu: per la qual foren rebuts ab gran amor.

Volent partir dix misericordia al visrey. senyor vos sou açi lochtinent general de la magestat real de nostre senyor deu sia de vostra merce manar ordenar aquesta gent: perque vagen concertats e be en orde. ¶ E lo visrey respos: dient. Senyora misericordia lorde que a mi par se deu tenir en aquesta anada es aquest. Que vos e pietat vostra germana porteu lo venerable Adam en mig de vosaltres: e la senyora fe vaiga primera e sia guia de tots: car a ella deuen dir los homens. ¶ Per tuas semitas duc nos quo tendimus ad lucem quam inhabitas. Volent dir. Senyora fe portau nos (duc nos: dus mos; duch, aqua + ducto : acueducto, ducere, il Duche, conductor, etc...; dur, portar) per les vies stretes (estretes) e difficils (semitas : sendes, semita: senda) segurs e ferms: perque pugam peruenir alla hon desijam anar: ço es a veure la claredat diuina hon vos stau e habitau (esteu, estau, habiteu). E al costat de Adam ira la sua virtuosa muller Eua: e portarlan (la portarán, la han de portá) del braç amor e sperança. Car qui molt ama molt spera (ame, espere, ama, espera). E com les dones sien singularment amables per natura (Mónica Oltra incluída o inclosa): amor les ha de vnir ab nostre senyor deu: e sentint les dites dones dins si la gran efficacia de amor quant los fa sentir e asaborir les consolacions diuines: dira cascuna delles. ¶ Miror cur totus homo non resoluitur per amorem domini sui. Volent dir. Gran admiracio tinch com los homens no regalen tots per amor del seu senyor: qui tant carament los ama. ¶ E apres de Adam y de Eua ira (jra) lo seu santissim fill Abel acompanyat de puritat e de deuocio. E tots los altres seguiran aquestos: e cascu ira acompanyat de dos donzelles de aquelles que viuint en lo mon hauran amat e seguit. E hoyt aço misericordia dix. O senyor Miquel vos haueu ben ordenat sia fet axi com manau. E prenint les dos germanes Adam començaren son cami. E lo visrey cuyta primer per esser ab la senyora en la recepcio de aquesta gent: e entrant per la cambra dix a sa altesa. Senyora excellent ja son molt prop aquells qui ab infinit goig venen a fer reuerencia a vostra senyoria. E sa merce alegrant se molt leuas de peus: e dix que volia exir fins a la porta de la cambra per rebre Adam e ferli honor de pare. e prenint la lo visrey del braç ab multissima reuerencia vingue sa senyoria a la dita porta. E essent aqui junct Adam vehent aquella excellentissima cara de la filla sua. ¶ Reuixit spuns eius et dixit. Maria virgo virginum redemptionis hostium porta salutis integra lapso ceruicem releua. Car reuiuit lo seu sperit de vna tal vista dix. O senyora Maria filla mia: vos sou verge sobre totes les vergens porta de nostra redempcio per vos nos es donada entrega salut: sia de vostra merce senyora releuar lo miserable caygut en tanta dolor e miseria. E dit aço prostrat en terra ab grandissima deuocio adora lo seu creador tancat dins aquella lanterna virginal del ventre sagrat de la sua filla: e dix. ¶ Adorandus admirandus et glorificandus es semper dominus meus et deus meus propter magnam misericordiam tuam: Volent dir. O senyor meu digne sou de tota adoracio: admirable sou redemptor meu gloria sia dada a la clemencia vostra eternalment senyor y deu meu per la gran y habundosa misericordia a mi feta e a la generacio mia que de infern haueu restaurada ab la vostra sancta venguda. O senyor que tostemps he agut ferma sperança en la pietat vostra quem haureu merce: encara quem sia vist condempnat a mort perpetual e ja posat en tenebros carcer: nunqua he desconfiat de la clemencia e misericordia vostra. e perço dix lo meu fill Job en persona mia. ¶ Etiam si occiderit me in ipso sperabo. Car si vostra majestat me hagues mort de deu milia morts: james per axo la sperança mia no fora perduda: ans sperara hauer de la clemencia vostra perfeta resurrectio e deliurament de la mia culpa e gran errada: car la magnificencia vostra no ha terme ne fi. ¶ E acabades estes paraules sentint en si vna singular dolçor e alegria de la presencia del senyor dreças per besar la ma a la senyora: e sa merce no lay volgue donar: perque li era pare: ans lo feu leuar e abraçal ab molta amor: e prenint lo per la ma tornas a seure en la cadira: e dix a sanct Miquel que fes portar vna cadira per a Adam lo qual volia sigues al seu costat: e axi fon fet E seyta la senyora acostas la venerable mare Eua per fer reuerencia a sa altesa: la qual vehentla se leua de peus (depeus) rebentla ab molta amor e honor com a mare molt cara. E la dita mare Eua prostrada en terra adora lo seu redemptor: e dix. ¶ Ecce qui elongant se a te peribunt. Volent dir. O senyor y be es cosa certa: que tots los que se aparten de vos perexen: e los que se acosten a la clemencia vostra de mort tornen a vida. ¶ O maledicta sit insipientia mea que me a te elongauit. O senyor e maleit sia lo meu poch saber que axim ha lunyat de vos vida mia per tant lonch temps: e no solament a mi ans a tots mos fills per la errada mia. E ara senyor per la magnificencia e clemencia vostra podem dir ab gran alegria ells e yo. ¶ Eramus enim longe: facti sumus prope in sanguine domini xpi (x + pe en virgulilla + i). Car erem senyor tots molt luny de vos per la iniquitat mia: ara redemptor meu som retornats molt prop de vos senyor e deu meu per la humanitat que presa haueu delliberant escampar la vostra preciosa sanch per la salut mia. ¶ Quin tirament de amor tant transcendent senyor es aquest. Quines gracies senyor pore yo retre a vostra magestat de tanta misericordia: Noy ha en mi res sufficient que offerir vos puga: tota so vostra senyor e a vos me do de cor e de anima: preniu me senyor puix per sola clemencia vos sou donat a mi. ¶ Te ergo inuoco te adoro in animam meam. Car a vos senyor inuoque a vos adore dins la anima mia. E dit aço dreças aquella sanctissima mare Eua ab feruor de amor prenint les mans de la senyora ab tot que sa senyoria nou volgues permetre besaua aquelles: dient. O senyora leixau me besar aquestes mans vostres per qui tant de be he aconseguit. ¶ Quia nullum solatium habeo nisi te domina mea. Car no he altre solaç ni deport: sino tocar e mirar e contemplar a vos senyora mia mare del meu redemptor. E leuantla sa senyoria ab vna singular familiaritat e amor abraçantla e besantla dix li. Be siau venguda mare mia e de tota humana natura. Veus açi lo senyor que tant haueu desijat e cridat adelitau vos en ell: car aquest es remey de vostres dolors: terme e fi de vostre repos. ¶ E hoint Eua besaua aquell de sa senyoria ab goig no recomptable: dient. O senyora y quin tabernacle es aquest tant glorios en lo qual es tancat y clos lo qui no pot esser compres: la magestat infinida habita en estreta sala. ¶ O senyora y ab quanta raho puch dir. ¶ Benedictus sit mundissimus conceptus tuus: quia per ipsum liberata sum de manibus querentium me. Car obligada so eternalment a lohar e beneir lo purissim concebiment vostre: per lo qual so misericordiosissimament (tócat los collóns y balla!) deliurada de les mans iniques qui volien la mia anima. E dient aco tornaua abracar e besar aquell excellent ventre. E la senyora loy comportaua ab molt plaer adelitant se en la deuocio feruentissima sua. e a cap de vna gran peça (al cap de mol rato) que la sancta mare eua fon stada axi agenollada alegrant se en lo seu redemptor e senyor: la senyora reyna li mana que sigues (de seure; assentás, que se assentare; segués o seguès, com tos dono la gana ficá la tilde; le mandó que se sentase o sentara; en coxins; en, sobre cojines) molt prop de sa merce en coxins. La qual hobeint sa senyoria ab molta reuerencia sigue (se va assentá; se sentó; “es va seure”) alla hon li era manat: no partint james los vlls ni la pensa de aquell sagrat ventre: dient tostemps dins si mateixa. ¶ Ego autem gaudebo et exultabo in deo ihesu meo. Volent dir. Yom (yo me, yo´m) alegrare (gaudebo: gaudir) de singular goig en lo meu senyor jesus redemptor: e saluador meu. e apres tota la gent axi en orde com eren venguts anaren a besar la ma a la senyora adorant lo seu sanct prenyat: dient a sa senyoria cascu de ells. ¶ Intercede pro nobis salutifera mater dei que angelorum et hominum salutem concepisti. Volent dir. O serenissima senyora siau intercessora nostra vos qui tant potent vos trobau: car sou feta mare de deu: e haueu concebut aquell qui es salut e gloria dels angels e dels homens. Vos senyora sola sou constituyda mare e gouernadora e aduocada nostra: a vostra clemencia tots reclamam. e feta reuerencia per tots a sa senyoria ab gran alegria se prengueren a dancar e ballar ensemps ab les donzelles de la senyora: les quals ab molt plaer e singular amor se acompanyaren ab los fills de Adam: vehent que la sua senyora los ha tan be rebuts. e que en la sua cort ja no si parla sino de les grans fauors e amors de deu ab natura humana. e que de aço los dits homens stan tan gloriosos e alegres que es molta raho que totes les virtuts los ajuden a festejar aquesta gracia tan singular, e ab aquesta alegria e goig inrecomptable passaren tot aquell dia, e hauent se a partir de aqui Adam fica lo genoll en terra per despedirse de la senyora: e dix mirant lo ventre de la senyora contemplant la gran majestat que dins era. ¶ Tu esto nostrum gaudium: qui es futurum premium: sit nostra in te gloria per cuncta semper secula. Volent dir. Vos senyor sereu daçiauant lo goig meu y dels meus fills: car vos sou lo esdeuenidor premi e loguer nostre: en vos senyor sera la gloria e alegria nostra eternalment. e besada la ma a la senyora parti de aqui: e venint la mare eua per despedirse besant la ma a sa merçe dix. O senyora molt excellent que ara poden recorrer los meus fills a vostra senyoria ab gran confiança: dient vos en ses necessitats e angusties. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus Car podeu los recaptar gracia e gloria: e axi per orde tots besaren la ma a la senyora e tornaren als lims.

Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament:

Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament: e fon certificat per langel: del misteri de la incarnacio del fill de deu.

Creixent lo senyor en lo ventre de la sua mare Joseph comença hauer sentiment del prenyat de la senyora e stigue en si molt alterat ignorant la causa del dit prenyat: ab tot que ell era tan cert de la puritat e sanctedat de sa senyoria.
¶ Quia possibilius enim credebat virginem sine viro posse concipere: qp mariam posse peccare. Car pus possible li paria que verge pogues concebre sens home: que no la senyora Maria peccar: ne defallir en nenguna cosa. E per la molta amor e reuerencia que tenia a sa senyoria: no hague atreuiment james de demanar li (preguntar li) quin prenyat era lo seu: ans tribulaua e combatia ab sos pensaments continuament cobrint sa tristicia com podia: Ab tot que no era amagat a la senyora la alteracio de la sua cara: ans conexia be la torbacio que en lo seu sperit tenia per ignorancia de la manera del seu prenyat: de la qual cosa sa senyoria tenia molta congoixa e compassio del sanct vell: lo qual ella carament amaua: y veyal (si no coneixeu la y, griega, aquí to la presento) tribulat de cosa que ell tant sen alegraria si la sabes. E sobre aço recorregue a la clemencia diuina per mija de deuota e feruent oracio suplicant sa magestat volgues reuelar a aquest sanct hom lo seu diuinal misteri ço es del seu fill humanat: car ella no gosaua manifestar aquest secret a nengu sens special licencia de sa real excellencia. Car sabia que era scrit. ¶ Sacramentum regis abscondere bonum est. E continuant la senyora sa oracio mereixque obtenir lo que demanaua. Car joseph creixent e augmentant en la sua dolor dellibera de lexar la senyora e anarsen amagadament puix del seu prenyat nenguna raho ell no podia donar a les gents. E entrant en la cambra per pendre la clocha pensant que de tan cara e de tan amable companyia se hauia a partir per a tostemps: fon tanta la congoixa sua que ab vn grandissim plor caygue en terra e aqui stigue la major part de la nit ab continues lagrimes E en la matinada lassat de molta dolor adormis un poch. ¶ Ecce angelus domini in sompnis appareuit ei dicens. Joseph fili dauid noli timere. E langel trames per nostre senyor deu aparentli en sompnis li dix. Joseph fill de dauid no vullau tembre: car vos qui deuallau de la fidelissima casa de dauid sou molt cert de les grans promissions fetes als pares vostres: com lo ver messies se ha de encarnar en dona verge: de aquella naixer deu e hom sens rompre al virginitat. E perço lo vostre para Dauid contemplant la exaltacio del seu linatge: dix ab sobirana alegria: ¶ Dixit dominus domino meo sede a dextris meis. Volent dir que nostre senyor deu lo pare qui es senyor general de tots hauia dit al seu fill que sigues a la part dreta sua: Aquest fill en quant deu es egual al pare seu e senyor de Dauid e de tot lo restant: e en quant home sera fill de Dauid: e perço li diu senyor meu: car a ell es stat promes e donat. E si dona verge ha d´esser mare d´aquest senyor: siau cert que es la sposa vostra vera filla de dauid. ¶ Vbi vidisti tam dignam: vbi visiti tam pulcram: vbi vidisti tam sanctam: Digau joseph haueu vos vista nenguna tant digna en les passades ni presents ni en les que se speren a venir per a esser mare de deu com aquella: Ni haueu vista semblant a ella en bellea corporal ni spiritual: ni sanctedat sua sabeu que tinga egual: De que dubtau: Posau tota tristicia apart.
¶ Accipe Mariam coniugem tuam: quod enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. Acceptau joseph aquesta senyora Maria no solament per sposa: ans per reyna e senyora: car mare es de deu eternal: e lo prenyat seu es per obra del sperit sanct. ¶ Pariet autem filium et vocabis nomen eius ihesum. La qual parra (parirá) vn excellent fill: al qual vos coma pare posar liheu lo nom e dir liheu Jesus (Iesus): Car aquesta dignitat singular haueu aconseguit (a+ espay ben cla+ cóseguit) de nostre senyor deu que vos en la terra siau dit pare del fill seu. ¶ Jpe (Una J que no saps si es J o I, + p en rayeta damún + e, y escrius “misericordiosissimament”, me vols fotre lo pel, Isabeleta de Villena, desde lo limbo o lo sel?) enim saluum fatiet populum suum a peccatis eorum. E siau cert que aquest es lo ver redemptor de natura humana: qui ab la sua propria sanch saluara lo poble seu satisfent largament per los peccats de aquell ab la mort sua. E joseph axi informat per langel leuas ab goig infinit e fica los genolls en terra per regraciar a la magestat diuina de la misericordia a ell feta: e dix.
¶ Gratias tibi ago domine: quia conuertisti planctum meum in gaudium michi. Volent dir. Gracies faç a vos senyor y deu meu com per la vostra infinida clemencia y bonea tan largament haueu conuertit la mia dolor e planct (planctum: plañir, planyir) e goig (gaudium: goig, gaudir, goyo aragonés) e en alegria. E exint de la cambra sua molt cuytadament ana a la celleta hon la senyora staua: e trobala agenollada (a genollada) e circuida de tanta claredat e lum que no la pogue diuisar per la grandissima resplandor de la sua cara. E cahent en terra ab vn gran crit e moltes lagrimes dix. O senyora excellent perdonaume: car yo indigne de la vostra companyia hauia delliberat dexaruos: ignorant fosseu mare del fill de deu. Ara senyora informat de la dignitat vostra suplich vostra senyoria me vulla pendre a merce e perdonarme aquesta erra: e acceptarme per seruidor: Car de açi auant tota la vida mia senyora sera occupada en seruir lo senyor fill vostre e a vostra senyoria. E la senyora clement hauent molta compassio del sanct vell ana cuytadament a ell: e ab los vlls plens de lagrimes leual de terra dient: que ella li perdonaua de molt bona voluntat e que hauia passada molta congoixa de la sua dolor: e ques alegras: puix nostre senyor lo hauia tant aconsolat: reuelantli lo secret misteri de la incarnacio. E sa senyoria feu seure a sanct Joseph en vn banch:
(de açi ve la cançoneta de Aiguaiva, Aiguaviva, Aguaviva, Teruel:
baixéu les coquetes,
baixéu lo vi blanch,
baixéu a Josito
sentat en un banch.)
perque descansas vn poch dels penosos dies passats: e sa merce per alegrarlo: començali a comptar per orde tot lo misteri del seu prenyat
(si no lay diu assentat, cau redó de cul):
e los grans misteris que de aqui se hauien a seguir. E joseph escoltaua aço ab tanta deuocio e alteracio de pensa que staua quasi fora simateix ab continuat escapament de lagrimes. E de aquests parlaments tals hagueren moltes vegades durant los nou mesos: car james parlauen dalre: sino com rebrien aquell senyor: com lo contractarien ab quanta amor e reuerencia lo seruirien: e en parlar e pensar de aço era lo delit (el deleite) dels dos. E axi passaren tot aquell temps sperant la vista del fill de deu tan desijada.

Capitol XXVI. magnanimes senyores misericordia pietat suplicaren senyora prestas consentiment

Capitol XXVI. Com les magnanimes senyores misericordia e pietat suplicaren la senyora prestas consentiment per amor de natura humana.

Venint les dos amables germanes qui separar nos poden les quals son nomenades misericordia e pietat: e les dos ensemps prostrades als peus de la senyora besant aquells ab profunda humilitat e dreçant se abduy parla misericordia e dix. O ma senyora e no sab vostra merce que apres d´aquella cayguda dolorosa de Adam trobant se lançat de parays en ira (jra) de son creador: perseguit per totes les creatures: fora del tot perit: si ma germana pietat e yo nol haguessem emparat: e ab la sperança mia passa tota la dolorosa vida sua: e mori ab aquesta sperança. E en los lims hon ara es james la ha perduda perque yo senyora de aquell temps ença so stada procuradora e aduocada de natura humana. E sabent que per dona hauia a començar la reparacio sua so stada molt familiar a les dones. E venint vostra altesa en lo mon tantost en la marauellosa e singular concepcio vostra conegui que vos ereu aquella: qui tots sperauem: e ab gran goig digui. ¶ Tu es illa promissa: illa expectata: illa desiderata. Volent dir: vos senyora sou aquella: que la clemencia diuina ha promes al hom per reparacio y delit seu: vos sou aquella que tots desijam: e speram ¶ E en lo instant senyora queus hagui coneguda me doni al seruir vostre: e de vostra merce james me so partida. E com vostra senyoria es stada de edat de matremoni: al cel so pujada per inclinar la magestat diuina que volgues pendre vostra altesa per sposa. E ab los crits e suplicacions mies venci lo inuencible: e fon content de deuallar en terra e fer lo dit matremoni ab vostra merce: dient que eternalment vos hauia elegida per a celebrar aquest misteri dins les entramenes vostres de la vnio diuina e humana: e ara senyora tardau de acceptar ço queus es offert. ¶ Guardau senyora que aquest infinit tresor nengu nol pot rebre: sino sola vos. ¶ O senyora alegrau vos d´aquella dignitat tant immensa: que sola meritau rebre aquest impreciable tresor: vostra merce sera la dispensera e comunicarleu a natura humana. E en la distribucio de aquest infinit yo sere ab vostra senyoria tostemps. Vos senyora ma fillareu (me afillareu): e per vostra merce sere amada e coneguda e estimada per les gents: e vostra altesa sera intitulada mare de misericordia: e diran a vostra senyoria tots los homens justs e peccadors ¶ O maria mater gratie mater misericordie: de tuo vtero misericordia est nata: in tuo vtero fuit plantata: ideo merito mater misericordie es nuncupata. Volent dir: O maria senyora vos sou mare de gracia: car per vos la hauem rebuda: E mare de misericordia: car per lo mija vostre la hauem vista e coneguda: del vostre ventre purissim misericordia es nada: dins ell es stada plantada: e perço dignament sou mare de misericordia nomenada ¶ O la mia senyora que aço nos pora dir fins hajau concebut e parit: no tardeu vida mia: puix me sou mare nom façau penar: contentau prestament lo meu desig. ¶ In hac sola re ne timeas prudens virgo presumptionem: quia et signata in silentio vere cum dia: magis tamen (tamé; de ahont ix la b de “també”? Del mateix loch que al castellá también; pot sé “tam bene”) nunc in verbo pietas necessaria. Car en aquesta cosa nous cal tembre de presumpcio verge prudentissima: que molt largament haueu mostrada la vostra humil vergonya ab lo callar que fins açi haueu fet: ara senyora es molt mes necessari que mostreu pietat en vostra paraula ¶ O ma senyora socorreu a la necessitat mia car sens vos yo reste pobra: e no tinch que donar. E ja sab vostra senyoria quant so yo animosa e larga de cor desijosa de tostemps donar: e ara no tinch ni puch donar sino bens temporals: e aço senyora no farta ni contenta la voluntat mia: bens infinits he mester senyora: perque puga destribuir sens cessar: Los quals en lo mon nos troben: del cel han a deuallar obriu senyora la vostra boca: e sera vbert lo cel. Aparellau les entramenes vostres: e rebreu lo fill de deu. Car aquest es lo tresor que yo cerque e demane del començament del mon ença: e no he trobat james quil maja donat: perque ara suplique vostra merce quel prengau ell me doneu. Car yo senyora tinch a destribuir aquest fill vostre: e dire a vostra altesa com la sanch sua dare tota per la redempcio de natura humana. La anima sua fare partir del cors per mort e trametre la als lims per deliurar los catius que aqui son. Lo seu cors glorios e inmortal apres la sua mort fare que reste en lo mon sagramentalment en refectio e vianda de les animes deuotes perque rebent a ell e sentint la dolçor sua hajen molta raho de dir. ¶ Vere tu es dilectus meus electus ex milibus: in quo complacuit anime mee habitare omnibus diebus vite sue. Volent dir: verdaderament senyor vos sou lo meu amat elegit entre mil ço es entre tots los creats: en lo qual se adelitara la anima mia tots los dies de la vida sua. Los merits infinits de aquest senyor fill vostre dare als freturosos: e axi enriquire los pobres: fartare los famejants: a tots dare vianda: nengu que a mi reclame nos partira sens gracia: puix lo tresor es habundos: e so certa que per molt que done nunqua minuara ¶ O senyora y aqui tal riquea spera: tota tarda li es pena: sia de vostra merce desempachau la resposta: car la clemencia diuina es presta de contentar mon desig donant se als homens: vnintse (o vnint se) ab la sua natura si vostra senyoria consent: perque yo per ells sia coneguda lohada e magnificada. Perque la mia germana pietat e yo suplicam vostra senyoria dient. ¶ Aperiantur nobis ianue sempiterne: vt enarreus in eternum mirabilia tua. Volent dir que sia de vostra merce obrir a nosaltres la porta de la vostra deliberada volentat e rebrem aquell qui es deu eternal: perque recomptem eternalment les marauelles e gracies vostres.