Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Com lo senyor fon de edat de.xx.anys: la gloriosa auia sua anna: qui tostemps staua reçelosa de les dolors de la senyora filla sua: dixli vn dia ab moltes lagrimes: ma filla ja lo fill vostre es de tal edat: que crech yo no passara molt que sa magestat no entre en lo conflicte de les sues dolors: placiaus suplicar lo vulla donar fi a la vida mia: segons sa clemencia ma promes: car ell sab que yo no poria durar ni veure les dolors sues ni vostres. E la senyora veent lo desig de la amable mare sua parla de aço ab lo senyor fill seu: lo qual respongue a sa senyoria que era content que la sancta auia sua ixques de la miseria de aquesta vida: e que li digues de part sua ques aparelle que passats tres dies ella retra lo deute de natura: la qual noua la senyora dix a la sua mare no sens molta dolor: recordantse que perdria la pus cara persona que tenia en lo mon: apres lo seu glorios fill. E la virtuosa anna certificada que lo seu desig prestament seria complit: alegras de vn grandissim goig. E venint lo dia que ella hauia a finar lo terme de la sua vida virtuosa: fon aqui present lo senyor net seu ab la senyora mare sua: e les altres dos germanes de sa senyoria ab sos fills. ¶ E la senyora Anna stant en lo lit: e vehentse circuida de tan cares persones: en lo seu partiment fon recomplida de singular consolacio. E ab molta amor prengue comiat de cascu. ¶ E primerament del senyor jesus net seu: qui sobre tots sens comparacio amaua: e volgues agenollar en terra ajudant li les senyores ses filles: car per la gran debilitat de sa persona nos podia tenir hi adora lo senyor com a son deu e creador: comanantse carament a la clemencia sua supplicantlo volgues reebre la sua anima e endreçarla en ajudar li en aquella derrera hora. E deyali. O senyor meu: vos sou creador e redemptor meu: en les vostres piadoses e misericordioses mans coman tota mi matexa. O rey de vida: vos sou mon net segons la humanitat vostra: coman vos senyor meu la vostra mare e filla mia: la qual yo ame carament: placiaus mitigar les dolors sues: e no permetau senyor: que apres la vostra mort ella reste molt temps en la present miseria de aquesta vida: sino que vaja prest a regnar ab vos: Car ja sabeu senyor quanta dolor ha ella passat aquells tres dies queus (qneus) perde: que fara si longament te a star absent de vos no la lexeu molt penar senyor meu yous ne supplich carament. E girantse a la senyora: dix a sa senyoria. Ma filla vos restau en la mar de les dolors: en la qual nauegareu tot lo temps de la vida vostra. Armau vos de paciencia car de vos han a pendre lum tots los tribulats: A vos senyora e cara filla puix yo men parteixch de vosaltres per mort: recoman vos vostres germanes e los fills seus: siau mare de tots: ja sabeu ma filla aquests nets yo quant los he amats specialment al pus chich qui ha nom: joan. Car perço li fiu yo posar aquest nom: perque en lo meu sperit conegui en lo naximent seu: de quanta sanctedat seria e com gracios a deu e a homens e amable e digne desser amat. e perço te lo nom conforme a la qualitat sua. aquest se acorda mes ab lo fill vostre que negu dels altres e so çerta se amen de singular amor: perço le yo tant amat e vull que vos ma filla lo ameu: e que nunqua se ptexica (p:per + texica: pertexica : perteixca, parteixca) de vo: seruint e acompanyant lo fill vostre en tota la vida sua. ¶ E la senyora respongue a la virtuosa mare sua: dient li. Senyora e cara mare: yo so molt presta d´obeir lo per vos manat: e ab piadoses lagrimes acostas sa senyora per pendre lo derrer comiat de la senyora mare sua: e besantli les mans ab molta amor demanali la sua benedictio. e la sancta mare la besa e la beney molt largament. E tenint sa senyoria per la ma no volia ques partis della: e crida les altres dos filles: e dixlos. Mes filles no siau tristes ne desconsolades de la mia mort: veus açi la vostra germana queus sera mare: Seruiula e amaula nos partixcau james della obeyula com a senyora e mare: Car seguint lo consell seu no podeu errar: car de ella e per ella aconseguireu moltes e infinides gracies e misericordies. E siau certes que tot lo mon vos haura en gran reuerencia per esser germanes de tal senyora. Car aquesta es la gloria de tota la generacio nostra. ¶ Ab molta alegria me partexch de vosaltres: dexant vos tan ben collocades en companyia tan virtuosa de mare e fill tan excellents. Als quals carament vos a coman. E les dites senyores ab vn grandissim plor: besant les mans de la senyora sa mare prengueren comiat della. E girantse a la senyora sa germana supplicaren aquella: vesantli peus hi mans les volgues pendre per filles e seruentes. Car de aqui auant nos volien partir de la obediencia e manament de sa senyoria. ¶ E apres acostarense los altres nets fills de les dos germanes per pendre comiat de la senyora auia sua: la qual los dona la sua benedictio ab molta amor: dient a ells. mos fills quanta gracia es aquesta que lo fill de deu segons la humanitat sua vos sia tan acostat parent. Pensau si haueu raho de seruirlo hi acompanyarlo en les congoxes e tribulacions sues. Special dreçaua les rahons sues la gloriosa Anna al net pus chich: qui per ella era mes amat. E feulo se pujar damunt lo lit hon ella staua. e abraçantlo ab molta amor e dolçor vesaual stretament: dient mon fill joan ja sabs yo ab quanta amor te criat: Ara quem parteixch de tu per mort te recomanat carament a la tua tia: quet haja per fill hi per seruidor. E tu joan fill meu serueix a ella e al seu fill: al qual yo he supplicat taja per recomanat. E sa magestat prenia consolacio sabent la gran amor que yot tinch ma reuelat grans coses de tu: dient me que tu seras lo seu gran secretari: e lo dexeble pus amat e fauorit en tota la cort sua e que en la vida sua nunquat partiras del seu costat: e que en la mort sua dellibera fer a tu hereu del seu inextimable thresor leixante la cosa que mes ama e estima: co es la sua sanctissima mare: manant a tu que la hajes per propria mare e a ella quet haja per propri fill. ¶ O joan nunqua pare leixa tan singular heretat a fill: de quant est obligat amar e seruir aquest senyor qui tant te vol dignificar e sobre tots exalcar: volent que sies dit fill de la mare de deu e germa del redemptor de humana natura e senyor general del cel e de la terra. Quina gloria pot fallir a tu joan: puix tan gran excellencia has atesa: sies cert fill meu que no resta tan be heretat salamo apres la mort de son pare dauid nengu dels reys de judea: com tu joan restaras apres la mort del teu senyor e mestre. E dient aquestes coses la gloriosa Anna abraçaua aquell net tan amat: donantli largament la benedictio sua. E joan resta molt inflammat en la amor del senyor: per les rahons que dites li hauia la senyora auia sua: desijant seruir sa clemencia: e james partirse de aquella.

Capitol XCIX. Com la senyora ab gran goig torna a la posada sua: ensemps ab lo seu amat fill.

Capitol XCIX. Com la senyora ab gran goig torna a la posada sua: ensemps ab lo seu amat fill.

La senyora molt alegra e contenta: leuas de peus per partir del temple e tornar a la casa sua: prenintlo lo senyor per la ma ab singular goig mostrant lo a les gents que lo hauien vist çercar ab tan doloros treball: dientlos. ¶ Congratulamini mihi: quia inueni quem diligit anima mea: tenui eum: nec dimittam. Volent dir. O gents piadoses qui de la dolor mia haueu agut compassio: siau participants del meu goig e alegrau vos ab mi: Car yo he trobat aquest thresor impreciable: que çercaua en lo qual reposa la mor mia: Aral tinch e nol lexare ne james dell me partire. E axi anant la senyora per lo cami: ades ades miraua aquell fill tan amat: que encara li paria quel hauia a perdre de vista: e deyali. ¶ Noli me derelinquere fili: quia tu es caro ex carne mea: tu es vita mea: non dimittam te. Volent dir. Nom desampareu fill meu: car vos sou carn de la mia carn: vos sou la vida mia nous leixare nim partire de vos senyor meu. E axi passa la senyora tot aquell cami ab molta alegria: E venint en natzaret: ans de anar a la posada sua: ana sa senyoria a fer reuerencia a la senyora mare sua: la qual troba en extrema dolor. car hauia sabuda la noua de la perdua del seu amat net: e no sabia sil hauien trobat. e veent lo senyor e la mare sua la tristicia sua fon conuertida en goig inextimable. E la gloriosa anna abraçant stretament la senyora sa filla. deyali. Ay ma filla: y tanta dolor haueu passat perdent tal companyia: car sens ell no podieu sentir sino pena e turment comptaume ma filla largament com lo haueu perdut e trobat. E sa senyoria compta per orde a la senyora mare sua: tota la dolor e angustia que hauia passada çercant e no trobant lo seu amat fill: e les dos senyores mare e filla lançaren infinides lagrimes: car no podien parlar de aquell senyor: sino ab molta amor e dolor. E stant axi rahonantse les senyores foren aqui vengudes les dos germanes de la senyora per fer reuerencia a sa merce: e complanyerse de la sua dolor passada e alegrarse del goig present. e ab aquestes persones tan cares la senyora: reposa vna gran estona: e apres sa senyoria ana a la posada sua: e aqui descansa del seu gran treball: continuant la sua manera de viure: ço es en molta pobrea e solitud.

Capitol XCVIII. Com lo terç dia tornant la senyora en gierusalem per cercar lo seu fill: trobat aquell en lo temple.

Capitol XCVIII. Com lo terç dia tornant la senyora en gierusalem per cercar lo seu fill: trobat aquell en lo temple.

Venint lo terçer dia sa altesa torna en hierusalem ab infinit treball e multissima dolor. E cercal per la ciutat ab molta fatiga: anant de casa en casa: dient a les dones qui mostrauen hauer pietat de sa senyoria. ¶ Adiuro vos filie hierusalem si inueneritis dilectum meum: vt annuncietis ei: quia amore langueo. Volent dir. O filles de hierusalem qui mostrau hauer (haner) pietat de la dolor mia: yous deman de gracia: si vosaltres sabeu ni trobau lo amat meu que denuncieu a ell: que yo del tot defalch per la amor sua: qui nom dona repos ni remey fins que haja cobrada la desijada vista sua. ¶ E passats los tres dies perdent ja sa senyoria: totes les forçes de sa persona no podentse tenir en cames: delibera de anar al temple e aqui reclamar al pare eternal: que li plagues hauer pietat de la incomportable pena sua. E entrant sa senyoria dins lo dit temple feta reuerencia a la magestat diuina rompe en infinides lagrimes: recordantse ab quant plaer era venguda en aquell loch ab lo senyor fill seu en les festes de pasca prop passada: e que lauors se trobaua tan dolorada hauent perduda tan cara e tan amable companyia. e alçant sa senyoria los seus piadosos vlls veu prop la altar vna gran flota de mestres e doctors que tenien gran disputa. e lo amat fill seu. Sedentem in medio doctorum audientes illos et interrogantem. E quina vista fon aquella de tanta alegria: les entrames (entramenes) de sa senyoria se atendriren per infinit e sobtos goig: e abundant en lagrimes defallintli la força per sobres d´alegria sa senyoria caygue en terra perdent lo parlar. E lo senyor girantse veu la senyora mare sua axi alterada: fon tirada sa clemencia ab la cadena d´amor que dins lo cor de la sua mare tenia ligada. E lexant la disputa e tot lo restant cuyta per anar a la senyora mare sua. E essent junct ab sa senyoria vesali les mans ab molta reuerencia com a mare sua carissima. E la senyora retornant de mort a vida ab alegria inestimable abraça stretament aquell fill tan amat: e posantlo en la sua falda besaual ab extrema dolçor tenint la boca sua ab la del fill per vna gran peça: regant li lo cap e la cara de gojoses lagrimes parlantli de cor: que de boca no podia. En aquest refrigeri stigue sa merce vna gran estona. e dreçantse sa altesa mirant lo seu amat fill en la cara: dixli ab vna gran dolçor de cor. ¶ Fili quid fecisti nobis sic: ecce pater tuus et ego dolentes querebamus te. Volent dir. O fill e vida mia hi perque haueu permes que lo pare vostre Joseph e yo qui so vera mare vos hajam perdut e çercat ab tanta dolor: y no sabeu vos amor mia: que yo no he vida ne repos sens la vostra vista: E qualseuull loch es a mi delitos puix tinga la companyia vostra: perque senyor meu me haueu apartat de la vostra presencia: qui es la mia alegria e delit: o senyor e si joseph que solament nom de pare ha cuydat morir per doloros enyorament de la presencia vostra: qui pot rahonar ni estimar: quanta es stada la dolor mia queus he parit e criat: vos sols vida mia sabeu lo pes de les mies dolors: qui sou molt cert de la feruent amor que yous tinch: la qual me te axi ab vos vnida e ligada: que sols vn moment esser de la vostra vista apartada: es a mi pena tan crua: que raonar no la puch. E vos senyor meu haueu me leixat tres dies en turment tan doloros: que ja durar ni portar nol podia: si nom haguesseu acorregut ab la dolçor de la vostra amable e desijada vista: la qual me ha tant alegrada: que sobtosament ses apartada de mi tota pena e dolor. E tornantlo a besar moltes vegades deyali ab lagrimes de intrinseca amor: Ay senyor e vida mia: nom dexeu altra vegada: no senta yo pus tant penosa dolor yo fill meu ire (jre) ab vos hon se vulla que volreu anar. Car treballar ensemps ab vos: es a mi repos. ¶ E lo senyor respongue a la senyora mare sua curt: perque les paraules sues no fossen enteses per la gent: que aqui se era ajustada: mes la dita senyora les entes molt be: e les conserua dins lo armari del seu piados cor sentint largament la dolçor de amor ab que eren dites. car dixli. ¶ Quid est qp me querebatis: nesciebatis: quia in hijs que pris (r en virgulilla) mei sunt oportet me esse: Volent dir O senyora mare perquem haueu çercat ab tan dolorosa fatiga: e no sabeu vos que a mi es necessari entendre en les obres del meu diuinal pare: Les quals dilacio neguna no comporten. E ab tot que de vos senyora me sia corporalment apartat: la amor mia es tostemps ab vos: e les dolors vostres me son propries. car yo apartat de vos en la vida present: no puch esser sens molta pena. Car vos senyora mare sou la persona a mi pus cara e pus amada: que sia entre totes les creades: segons testifica Salamo: parlant en persona mia: dient de vos mare mia.
¶ Una est dilecta mea: vna est amica mea: vna est columba mea perfecta mea. Car en vos es lo repos meu: trobant dins vos tota perfectio de amor: vos sou la cambra dels meus delits: veu me açi senyora prest de tornar ab vos en natzaret: e sere subdit vostre obeint vos e seruint vos com a mare molt cara. E no solament a vos: ans encara al virtuos Joseph per amor vostra.