Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Venint en vna ciutat qui hauia nom hermopoli (la i en rayeta: hermopolin, hermopolim; Hermópolis segons datres textos) en la qual la senyora delibera aturar e anant per lo raual sa senyoria e joseph mirauen deça y della hon porien pendre posada: e com molt hagueren cercat veren vna pobreta casa prop lo riu menyspreada y auorrida per tots los habitadors de la dita ciutat per esser mal sana. e sa senyoria hague a molt bona sort poder la logar: e demana sa merce de qui era la casa: e trobant lo senyor de aquella pregaren lo humilment la senyora e joseph li plagues logarlos la sua casa. E aquell hom ab tot los miras de mal vll vehent los estrangers e pobres e en habit de juheus qui ere gent per ells molt auorrida: atorgals la posada essent ben cert nengun altre no la pendria: car era inhabitable (in habitable): e dix los ab gran furia que pagassen tot lo loguer primer: sino que en altra manera no entrarien en la casa: e la senyora respos que treballaria en vendre aquella somera que portaua: e pagaria lo dit loguer: e axiu feu: E del que resta dels diners que hauia agut de la somera compra vna poca palla e de aquella feu sa merce en vn raconet de la casa vn litet al prom joseph: e la que resta posa en altra part: e alli sa senyoria dormia tenint lo senyor fill seu en los seus braços: car no hauia altre lit hon reposarlo: E sa magestat dormia ab gran plaer en la falda de la sua mare: car en tota la terra no hauia lit a sa clemencia pus plaent. O quanta fon la pobrea e fretura que la senyora passa en aquella terra de egypte: en special en los primers dies que no era coneguda ni nengu li volia fiar fahena ni menys a joseph: ne podien guanyar vn sols diner: perque hauien a passar estrema fam. Car lo senyor volia sentissen tota manera de penes per augment de la sua paciencia: e hauia ordenat la diuinal potencia que la excellent senyora mare del seu fill passas menudament tota manera de dolors: e hagues speriencia de infinides congoixes: perque fos exemplar a tots los mortals e hagues gran pietat a tots los reclamants a sa merce: car negu no pot ab veritat planyer ne conexer ne menys recomptar los treballs sino aquell quils ha passats: e perço ab gran raho lo ecclesiastich diu ¶ Qui nauigat in mari enarrat pericula eius. Car qui nauega per la mar sab molt be recomptar los perills de aquella: e qui es stat perseguit molt e tribulat sab molt be consellar y ajudar als tribulats. Qui pot pensar quanta dolor turmentaua lo cor de la piadosa senyora: quant veya aquella venerable antiquitat de joseph passar ab tan flaca prouisio que escassament se podia sostenir: e moltes vegades sa senyoria passaua lo dia ab sols pa per leixar al dit Joseph la poqueta vianda que tenien. E la fretura e necessitat de sa merce se estenia a totes coses: car la posada sua era axi pobra de tot lo necessari: que de nit no tenien roba nenguna ab que abrigarse: sino sola la que vestien: de que la senyora moltes vegades en la nit sentia lançar grans gemechs al virtuos vell per la gran pena que sofferia del fret: E la senyora trauessada de grandissima compassio conuidaua del mantell que sa merce abrigaua. E lo glorios prom tremolant de gran fret responia: O senyora no façau: que yom volria despullar tota la roba que vist per donarla a vostra merce: car mes pena sens comparacio passe del fret que conech vostra senyoria sent que del propri. O que totes les dolors de la senyora eren comportables per grans que fossen sino aquella intrinseca pietat qui turmentaua les entramenes sues: contemplant lo fill de deu e seu en tanta pobrea que de totes les coses necessaries passaua fretura. Ni ell creixent tenia roba que li pogues mudar: ans dispensa la clemencia diuina que vna robeta morada que sa senyoria li hauia feta crexia ell creixent e li serui en chiquea e granea e tot lo temps de la vida sua: ni tenia sa merce ab que li compras vnes çabatetes: ans com lo dit senyor comença anar sa senyoria nol gosaua metre en terra: perque tenia los peus nuets sino que primer estenia lo seu mantell per terra e aqui feya passejar lo senyor tenint lo sa merce per les manetes: no deixantlo anar mes quel mantell bastaua: perque nos refredas los peuets. O qui no amara pobrea que lo rey eternal ne haja soferta tanta en diuerses maneres que recomptar nos porien.

Capitol LXXXVII. Com la senyora exint de la coua dels ladres continua son cami: e peruengue en terra de egypte.

Capitol LXXXVII. Com la senyora exint de la coua dels ladres continua son cami: e peruengue en terra de egypte.

Despedida la senyora de aquella gent segui son cami loant e beneynt la clemencia diuina: com de tal e tan gran perill los hauia deliurats. E joseph comptaua a sa senyoria com encara li tremolauen les cames de la gran por que hauia aguda que tota la nit no hauia dormit stant recelos d´aquella gent: no tenint se per segur en la companyia sua: hauent en recort lo dit del ecclesiastich: qui diu. ¶ Non est ei bene qui assiduus est in malis: qm es altissimus odio habet peccatores. Volent dir que no pot hauer be ni repos aquell qui esta en companyia de persones perseuerants en mal: car nostre senyor deu ha en hoy los peccadors. ¶ E la senyora respos. o joseph en lo tems que lo ecclesiastich dix axo: la justicia diuina era axi pratica en lo mon per braues punicions que les gents hauien a dir: que nostre senyor hauia en hoy los peccadors. Ara delibera sa clemencia per amor del seu fill humanat comunicar la misericordia sua ab los homens: que poran dir ab molta alegria. ¶ Non ergo honret peccatores qui pro peccatoribus factus est homo. Volent dir. ara coneixem verdaderament que lo senyor no auorreix los peccadors: puix per amor d´ells ses fet home. E la caritat sua a nengu no dona negatiua per gran peccador que sia: puix dellibera leixar lo peccat e acostarse al seruici seu: e perço es dit ¶ Caritas reformat pacem inter deum et peccatores. Car la caritat diuina ha reformat la pau entre deu e lo peccador. E axi parlant de aquestes coses la senyora e Joseph passauen lo treball de son cami. E passades algunes jornades entraren en los termens de Egypte de que la senyora se alegra molt tenint se ja per segura: puix era fora de la juredictio de aquell rey Herodes qui ab tan seca malicia perseguia lo seu amat fill. E entrant sa senyoria en egypte per virtut de aquell rey inuencible que sa merce portaua al braç caygueren totes les ydoles en terra trencantse e esmenuantse totes: segons Ysayes hauia prophetizat quant dix. ¶ Ingredietur egyptum es mouebuntur simulacra a facie eius. Volent dir que entrant la magestat del senyor per egypte serien remogudes totes les ydoles de la sua presencia. E hague gran comocio en tota la terra per aquesta nouitat no sabent de hon los venia ne perque. e diu lo mateix propheta. ¶ In die illa erit altare domini in medio egypti. Car la excellent senyora mare de deu era aquell altar dor molt fi consagrat per la diuinal potencia sobre lo qual reposaua lo fill seu: e axi entra en egypte portant aquella real magestat en los seus braços.

Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu

Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu la qual reuela a Joseph con aquell chiquet seria lo sanct ladre dimas.

La dona trobantse a soles ab la excellent senyora comença a rahonar les passions sues a sa merce prenint gran descans de menudament dir les a sa senyoria: e specialment li recompta aquella dolor extrema que mes la congoixaua de la malaltia de vn fillet sols que tenia quel amaua mes que a la sua vida: E prenint les mans de la senyora ab grans lagrimes estrenyia e besaua aquelles dient. O ma senyora y quant me fora yo mes alegrada de la venguda de vostra merce si la dolor daquest fillet nom tingues tan affligida: car vostra senyoria pot esser certa que tantes nits ha que no dorm ni repose james: E la senyora que de sols hoir nomenar dolor e amor de fill les entramenes sues se alterauen totes comença a plorar ab la dona atribulada hauent molta compassio de la pena e dolor sua: Car de la sua virtuosa caritat se pertanyia Flere cum fletibus: et gaudere cum gaudentibus: Co es plorar ab los qui ploren e alegrarse ab los qui virtuosament se alegren: E sa senyoria aconsolaua la largament ab la dolçor de les sues peraules: E acostas sa merce ensemps ab la dita dona al breç hon jayia lo fill malalt e trobaren lo ab vn pantaixet que paria que ja li volia exir la anima: E la trista de mare augmentant lo seu plor lança vn gran crit dient: Ay la mia senyora y que fare yo que lo meu fillet se mor: e no podent mirar la pena de aquell fill que tant amaua apartas de aqui trauessada de amargosa dolor: E la senyora piadosa resta ab lo minyo affalangant lo e tocant ab les sues propries mans tota la sua personeta de que lo malaltet comença a pendre vn gran millorament per lo tocament de sa senyoria: e sa merce vehent lo ja ques començaua vn poquet alegrar prengue lo seu excellent fill e posal de peus arrimat al breç del malalt e dix li. ¶ Scio qr omnia potes et nulla te latet cogitacio. volent dir: O fill meu e senyor yo so certa que a vos totes coses son possibles e nenguna cogitacio a vos no es amagada: e vos vida mia sabeu que a mi seria plaent que aquesta criatura guaris del tot per consolacio de la mare sua qui ab tanta caritat nos ha acullit: E lo senyor qui en totes coses deliberaua hobeir la senyora mare sua: mira e toca aquell malalt ab tanta dolçor que tot mal e dolor fon apartat de la sua personeta: e alegrant se de singular goig dreças en lo breç ab vna gran alegria escometent de jochs al fill de deu: E lo excellent senyor per amagar los secrets diuinals prengues a jugar ab ell: de que la dolorada mare del fadri qui son fill com a mort ploraua sentint les sues rialletes giras al breç hon staua: e vehent lo axi sa y alegre: per sobtos e desmesurat goig ixque quasi de simateixa: e lançant se al peus de la senyora deya a sa merce O ma senyora y beneyt fon lo dia que vostra senyoria entra en aquesta coua: que tanta misericordia e gracia yo haja aconseguida per la presencia de vostra merce: noy basten senyora quants seruirs yo poria fer a vostra altesa a tan gran e singular benefici: E acostant se la dita dona al seu fillet prenguel al braç ab alegria no recomptable: e besant lo estretament donali ab gran plaer a mamar: E lo chiquet apres que hague mamat adormis en los braços de sa mare: e ella d´aço molt joyosa loaua la potencia diuina de tan singular marauella: e ab aquesta alegria passa tota la nit: e venint lo dia fon aqui sin marit ab Joseph: E la dona ab gran goig mostra al dit marit lo fillet bo y guarit: de que fon molt alegre e regracia a nostre senyor deu la misericordia que feta li hauia per mija de aquella senyora qui en sa habitacio ab tanta amor hauia rebuda E la senyora aparta vn poch a Joseph e dixli: O pare meu Joseph vull vos manifestar vn gran misteri que nostre senyor deu me ha reuelat lo qual yo no puch dir sens multissima dolor: E coneixereu que es molt vera e certa aquella peraual que diu. Pietas ad omnia valet. Co es que pietat val y ajuda a totes coses: Car per lacolliment e pietat que aquesta gent ha hagut de nosaltres fent nos tanta cortesia prenint nos a merce com nos poguessen pendre e catiuar a la seruitut sua segons acostumauen fer a les altres gents: nostre senyor deu qui es magnanim remunerador los vol molt largament remunerar aquesta obra qui a sa magestat es stada molt accepta: car no solament aquell fill del capita sera guarit en lo cors: ans vos dich sera hu dels grans e asenyalats sancts de perays car ab tot que ell en lo seu jouent seguira los apetits e males inclinacions del pare seu e ocupara la vida sua en grans ladronicis e homeys: e en aquells perseuerant largament sera pres en lo temps doloros: quel meu fill sera cruelment perseguit e mort: e finara la vida al costat seu: aquest se conuertira a la amor e conexença del dit senyor fill meu ab tanta força de fe: que ab tot lo veura en pensa e turment e en molta humiliacio: lo confessara rey e senyor e donador de gloria: quant los juheus e majors de la ley lo maleyran e menysprearan: aquest tendra la fe ferma quant los criats y dexebles del fill meu la perdran. En aquest contemplaran largament los peccadors la granea e inmensitat de la misericordia diuina: e podeu pensar joseph que mirant yo ara aquest chicquet (chic+q en virgulilla:que+t): e recordant me que ensems ab lo amat fill meu te a finar la vida es coltell de dolor que trauessa la mia anima. e a nostre senyor deu plau que yo sapia estes coses menudament ans: per que sien augment de les mies dolors: e per que acompanye lo meu senyor e fill en lo recort de les sues penes: car res no ignore del que te a passar: ans li son presents tostemps les dolors que te a sostenir en tota la vida sua: les quals de continu yo porte trauessades en la anima mia. E aço recomptaua la senyora ab multissimes lagrimes: e Joseph la escoltaua ab infinida dolor. e venint la hora de partir per continuar son viatge: la senyora se acosta a la muller del ladre per despedirse de ella: La qual ab grans crits e plors se abraça a sa senyoria no podent se separar de sa merce: e deya. Ay la mia senyora y tan poch ma durada aquesta tanta consolacio: paradis seria a mi lo star de aquest trist desert si vna vegada lo dia yous podia veure: car ab lo descanç de la vostra presencia hauia oblidat totes les mies dolors e desauentures: Ara senyora les cobrare doblades per la absencia de vostra senyoria. ¶ E la senyora per sa acostumada caritat mostraua hauer molta pietat de aquella dona e aconsolauala molt de la solitut sua e de les altres tribulacions: dientli lo gran be que los pacients aconsegueixen: e axi sa merce se parti della leixant la ab molta dolor e plor. E lo capita dels ladres volgue acompanyar sa senyoria ab tota la sua gent: e sa merce nou permes ans los feu aturar regraciant los molt la bona voluntat, e ells vehent la necessitat e pobrea de sa senyoria prouehiren la largament per al cami: e hagueu be mester: car ja hauia acabat tot lo que li hauia donat la senyora sa mare.