Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament:

Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament: e fon certificat per langel: del misteri de la incarnacio del fill de deu.

Creixent lo senyor en lo ventre de la sua mare Joseph comença hauer sentiment del prenyat de la senyora e stigue en si molt alterat ignorant la causa del dit prenyat: ab tot que ell era tan cert de la puritat e sanctedat de sa senyoria.
¶ Quia possibilius enim credebat virginem sine viro posse concipere: qp mariam posse peccare. Car pus possible li paria que verge pogues concebre sens home: que no la senyora Maria peccar: ne defallir en nenguna cosa. E per la molta amor e reuerencia que tenia a sa senyoria: no hague atreuiment james de demanar li (preguntar li) quin prenyat era lo seu: ans tribulaua e combatia ab sos pensaments continuament cobrint sa tristicia com podia: Ab tot que no era amagat a la senyora la alteracio de la sua cara: ans conexia be la torbacio que en lo seu sperit tenia per ignorancia de la manera del seu prenyat: de la qual cosa sa senyoria tenia molta congoixa e compassio del sanct vell: lo qual ella carament amaua: y veyal (si no coneixeu la y, griega, aquí to la presento) tribulat de cosa que ell tant sen alegraria si la sabes. E sobre aço recorregue a la clemencia diuina per mija de deuota e feruent oracio suplicant sa magestat volgues reuelar a aquest sanct hom lo seu diuinal misteri ço es del seu fill humanat: car ella no gosaua manifestar aquest secret a nengu sens special licencia de sa real excellencia. Car sabia que era scrit. ¶ Sacramentum regis abscondere bonum est. E continuant la senyora sa oracio mereixque obtenir lo que demanaua. Car joseph creixent e augmentant en la sua dolor dellibera de lexar la senyora e anarsen amagadament puix del seu prenyat nenguna raho ell no podia donar a les gents. E entrant en la cambra per pendre la clocha pensant que de tan cara e de tan amable companyia se hauia a partir per a tostemps: fon tanta la congoixa sua que ab vn grandissim plor caygue en terra e aqui stigue la major part de la nit ab continues lagrimes E en la matinada lassat de molta dolor adormis un poch. ¶ Ecce angelus domini in sompnis appareuit ei dicens. Joseph fili dauid noli timere. E langel trames per nostre senyor deu aparentli en sompnis li dix. Joseph fill de dauid no vullau tembre: car vos qui deuallau de la fidelissima casa de dauid sou molt cert de les grans promissions fetes als pares vostres: com lo ver messies se ha de encarnar en dona verge: de aquella naixer deu e hom sens rompre al virginitat. E perço lo vostre para Dauid contemplant la exaltacio del seu linatge: dix ab sobirana alegria: ¶ Dixit dominus domino meo sede a dextris meis. Volent dir que nostre senyor deu lo pare qui es senyor general de tots hauia dit al seu fill que sigues a la part dreta sua: Aquest fill en quant deu es egual al pare seu e senyor de Dauid e de tot lo restant: e en quant home sera fill de Dauid: e perço li diu senyor meu: car a ell es stat promes e donat. E si dona verge ha d´esser mare d´aquest senyor: siau cert que es la sposa vostra vera filla de dauid. ¶ Vbi vidisti tam dignam: vbi visiti tam pulcram: vbi vidisti tam sanctam: Digau joseph haueu vos vista nenguna tant digna en les passades ni presents ni en les que se speren a venir per a esser mare de deu com aquella: Ni haueu vista semblant a ella en bellea corporal ni spiritual: ni sanctedat sua sabeu que tinga egual: De que dubtau: Posau tota tristicia apart.
¶ Accipe Mariam coniugem tuam: quod enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. Acceptau joseph aquesta senyora Maria no solament per sposa: ans per reyna e senyora: car mare es de deu eternal: e lo prenyat seu es per obra del sperit sanct. ¶ Pariet autem filium et vocabis nomen eius ihesum. La qual parra (parirá) vn excellent fill: al qual vos coma pare posar liheu lo nom e dir liheu Jesus (Iesus): Car aquesta dignitat singular haueu aconseguit (a+ espay ben cla+ cóseguit) de nostre senyor deu que vos en la terra siau dit pare del fill seu. ¶ Jpe (Una J que no saps si es J o I, + p en rayeta damún + e, y escrius “misericordiosissimament”, me vols fotre lo pel, Isabeleta de Villena, desde lo limbo o lo sel?) enim saluum fatiet populum suum a peccatis eorum. E siau cert que aquest es lo ver redemptor de natura humana: qui ab la sua propria sanch saluara lo poble seu satisfent largament per los peccats de aquell ab la mort sua. E joseph axi informat per langel leuas ab goig infinit e fica los genolls en terra per regraciar a la magestat diuina de la misericordia a ell feta: e dix.
¶ Gratias tibi ago domine: quia conuertisti planctum meum in gaudium michi. Volent dir. Gracies faç a vos senyor y deu meu com per la vostra infinida clemencia y bonea tan largament haueu conuertit la mia dolor e planct (planctum: plañir, planyir) e goig (gaudium: goig, gaudir, goyo aragonés) e en alegria. E exint de la cambra sua molt cuytadament ana a la celleta hon la senyora staua: e trobala agenollada (a genollada) e circuida de tanta claredat e lum que no la pogue diuisar per la grandissima resplandor de la sua cara. E cahent en terra ab vn gran crit e moltes lagrimes dix. O senyora excellent perdonaume: car yo indigne de la vostra companyia hauia delliberat dexaruos: ignorant fosseu mare del fill de deu. Ara senyora informat de la dignitat vostra suplich vostra senyoria me vulla pendre a merce e perdonarme aquesta erra: e acceptarme per seruidor: Car de açi auant tota la vida mia senyora sera occupada en seruir lo senyor fill vostre e a vostra senyoria. E la senyora clement hauent molta compassio del sanct vell ana cuytadament a ell: e ab los vlls plens de lagrimes leual de terra dient: que ella li perdonaua de molt bona voluntat e que hauia passada molta congoixa de la sua dolor: e ques alegras: puix nostre senyor lo hauia tant aconsolat: reuelantli lo secret misteri de la incarnacio. E sa senyoria feu seure a sanct Joseph en vn banch:
(de açi ve la cançoneta de Aiguaiva, Aiguaviva, Aguaviva, Teruel:
baixéu les coquetes,
baixéu lo vi blanch,
baixéu a Josito
sentat en un banch.)
perque descansas vn poch dels penosos dies passats: e sa merce per alegrarlo: començali a comptar per orde tot lo misteri del seu prenyat
(si no lay diu assentat, cau redó de cul):
e los grans misteris que de aqui se hauien a seguir. E joseph escoltaua aço ab tanta deuocio e alteracio de pensa que staua quasi fora simateix ab continuat escapament de lagrimes. E de aquests parlaments tals hagueren moltes vegades durant los nou mesos: car james parlauen dalre: sino com rebrien aquell senyor: com lo contractarien ab quanta amor e reuerencia lo seruirien: e en parlar e pensar de aço era lo delit (el deleite) dels dos. E axi passaren tot aquell temps sperant la vista del fill de deu tan desijada.

Capitol LXII. Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom:

Capitol LXII (lxij). Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom: e zacharies cobra la paraula. E com apres sen torna la senyora en nazaret.

Com los nou mesos fossen complits Elizabeth pari vn glorios fill: e tota la dolor del part li fon prestament oblidada ab la vista joyosa del fill: Lo qual com fon faixadet: portaren lo a la senyora quis era apartada en vn retret per no esser vista per les gents moltes que venien a visitar Elizabet: alegrant se molt del seu goig: e sa senyoria vehent aquell chiquet e sabent la gran sanctedat sua alegras de singular alegria e prenguel al braç ab molta amor donantli largament la sua benedictio. E lo sanct chiquet vsant de raho baixa lo cabet axi com pogue: e besa la ma a la senyora qui en lo braç lo tenia: agenollas en la falda de sa senyoria apartant los peuets seus no tocassen lo ventre sagrat a hon staua tancat lo fill de deu humanat: Lo qual ell adoraua continuament ab sobirana reuerencia. E la senyora molt alegra de les marauelles que veya en lo seu car nebodet: dix. ¶ Iste puer magnus coram domino nam et manus eius cum ipso est. Volent dir. o quant sera gran e marauellos aquest fadri dauant nostre senyor deu: e la ma sua ço es la sua potencia sera ab ell tostemps fent li fer obres tan marauelloses que sera vna gran admiracio dels miradors. E dit aço tornal a la dida quel portas a sa mare: e com la gent sen fon anada sa senyoria ana a la cambra de elizabeth: e seruiala en les necessitats sues ab molta amor e diligencia: e james sen partia: sino tant com la gent venia: car sabia era scrit. ¶ Vbi (o ubi) est multitudo ibi est confusio (hon hi ha multitut, no falte confusió; aon ña multitut, no falte confusió; donde hay multitud, no falta confusión).
Car hon ha multitut: no defall confusio. ¶ E venint lo huyten dia: volent circuncir (tallálila pelleta pera fé un morralet) la criatura fon delliberat per los amichs e parents li fos posat lo nom del seu virtuos pare zacharies, (aquí ña un rombo, no un pun: punt: punct, pero no se pot mirá tot lo texto a vore si es coma o pun. Yo fico pun a tot arreu, encara que ñague minúscula después. Qui u vullgue editá milló, que traballo y se llixgue tot lo llibre) e sentint aço la mare dreças en lo lit ab vn gran esforç: e dix. ¶ Nequaqp: sed vocabitur iohannes. Volent dir. Nou façau per res de metre li lo nom de son pare: mes digauli johan. // (nequaqp, la qp en rayeta damún: mes pareix “nanay” que “Nou façau per res de metre li lo nom de son pare”)
e respongueren a ella los parents pus acostats: dient. O senyora per merce pensau en esta fahena vn poch: e no vullau li sia imposat vn nom tan estrany que nos troba tal en tota la parentela vostra. e vehent que la mare estaua ferma en son proposit delliberaren demanar al pare en signes quin nom volia fos imposat al seu primogenit fill. Lo qual vehent que per paraula nos podia satisfer axi com desijaua venguerenli los vlls en aygua: e demana tinta e paper e screui: dient. ¶ Johannes est nomen eius. Volent dir.
(4 paraules en latín, Isabeleta: Elizabeth, que ne són 5 al traduí: Johannes es lo seu nom. ¿Les has de estirá com un chiclet mastegat? Eres mol cansina, donen ganes de tancá lo llibre. 313 págines a 4 columnes. Ya ne porto 147, y me emprén lo cor continuá; menos mal que me acompañe la donzella passiensia).
Senyors perdeu tot pensament: car certament vos dich que lo seu nom ha de esser Johan. Lo qual nom no hauem triat sa mare ni yo: ans li es imposat per la magestat diuina qui sab les dignitats sues: e segons aquelles la nomenat. E legit lo scrit tots foren plens de gran admiracio: vehent la concordia del pare e de la mare sobre aquest sanct nom. E tantost com zacharies acaba de scriure senti la lengua sua deliura, e hauent dins si vn grandissim goig fica los genolls en terra per donar lahor e gracies a nostre senyor deu: e sentint en si la gracia del sanct sperit paral profeticalment e dix.
¶ Benedictus dominus deus israel quia visitauit et fecit redemptionem plebis sue. Volent dir. Beneyt sia nostre creador e senyor deu de israel (jsrael, la j está clara; tamé passe a ire: iré, que se llich jre): car ha visitat lo seu poble vestintse de carn humana: deliberant rembrel de la captiuitat diabolica ab la sanch propria. E tots los que aqui eren hoint parlar a zacharies hagueren grandissima admiracio e goig no recomptable: Lauors fon la alegria complida en la casa de zacaries: en tota la parentela sua. E la senyora molt aconsolada del goig singular que veya en aquelles sanctes persones loaua nostre senyor deu ensemps ab ells. ¶ E fenides (finides; fin; finit) les festes sa senyora dix a zacharies e a elizabeth: que delliberaua tornar a casa sua. Los quels prengueren aquesta noua ab molta congoixa supplicant sa merce volgues aturar en la posada sua e seria per ells seruida e reuerida com a reyna e senyora e mare del seu creador. E la senyora regraciant los la bona offerta e molta amor que en ells conexia: pregals haguessen paciencia: car no li era possible contentar lo desig de ells: que la voluntat de nostre senyor era tornas a nazaret. E zacharies e Elizabeth sabent la ordinacio e voluntat de nostre senyor deu no gosaren pus contrastar (contra + salte línia + star): ans ficant los genolls en terra digueren. O excellentissima senyoria sia de vostra merce donarnos la ma: car digna cosa es que laus besem: que reyna e senyora nostra sou e de tot lo mon general: e placia a vostra senyoria voler nos beneir a nosaltres dos ensemps ab lo nostre fillet e tota la casa nostra E sa altesa nols volgue donar la ma: mas beneils ab molta amor: e dix los Alegrau vos cosi germa e cosina germana. ¶ Quia in hoc vocati estis: vt benedictionem hereditate possideatis: Car faç vos molt certs que sou cridats e elets per nostre senyor deu: perço que posseixcau la heretat de benedictio e pau: ço es la gloria de parais. ¶ E prenint sa senyoria lo glorios Johan dels braços de Elizabeth sa mare e abraçant lo estretament ab molta amor mirant lo en la cara dix. ¶ Tu puer propheta altissimi vocaberis preibis eni ante faciem domini parare vias eius. Volent dir. Vos nebodet molt car: sou fadrinet chiquet a la vista dels homens: e sou molt gran e magnifich dauant nostre senyor deu: car la alta magestat sua vos ha elegit en propheta singular e demostrador del seu fill humanat: dauant lo qual vos ireu (jreu) aparellant la via ço es los cors dels homens: als quals ab gran feruor preycareu quel reben com a redemptor e senyor: el amen: el serueixquen. E dit aço la senyora torna lo fillet a la sua cosina germana despedint se della. E lo glorios Johan vehent que la senyora sen volia partir feu tanta demostracio de tristicia e de enyorament que a tots los miradors feu plorar: car tant com se era alegrat per la venguda de sa senyoria tant se entresti de la sua partida. E axi la senyora sen parti e torna en nazaret a viure de la fahena de ses mans.

Capitol LXI. Com la senyora visita sa cosina germana Elisabeth.

Capitol (falte LXI). Com la senyora visita sa cosina germana Elisabeth.

Restant la senyora molt alegra apres totes les festes: recordas sa senyoria del que langel hauia dit de la sua cara cosina germana qui era de sis mesos prenyada: e delibera anar la a visitar: e comunica los seu delliber ab les sues amades donzelles. E respos vna de aquelles diligencia nomenada: e dix. ¶ Bonum opus nunquam (nunqp) differendum est. Volent dir. O ma senyora ja sab vostra merce que la bona obra e sancts pensaments nos deuen differir: ans posarse tantost en obra: perque supplich vostra altesa execute prest lo delliberat. E leuantse la pus amada de ses donzelles qui hauia nom sancta caritat: dix a sa senyoria. Senyora yo ire (jre) ab vostra merce per seruir Helizabeth en lo seu part e en totes les altres necessitats sues: car so certa vostra senyoria aturara en companyia sua tots los tres mesos que resten fins al parir deu ¶ E la senyora volent seguir son viatge ixque de la cambra hon staua tancada e passa a la cambra hon staua Joseph per demanarli licencia de la partida: car puix nostre senyor loy hauia donat en spos volia star a la hobediencia sua en totes coses. (Menos portá tot lo sel a la seua cambreta, que no sé cóm hi cabíen encara sén tots espíritu, ballán, cantán, etc; y lo de asseptá quedás preñada en un “mira este farolet“ no lay va consultá a Pepet, com se vorá al capítul LXIII: 63 pera los espabilats).
E com Jpseph (o Ipseph; errada de Ioseph o Joseph) lagues hoyda dix li que era molt content que anas: e que ell la volia acompanyar. e axi ixque la senyora de sa posada portant la per lo braç humilitat e pobrea e sancta vergonya anaua primera per mostrarli los camins apartats: perque sa senyoria no fos vista per les gents: e axi peruengue sa merce a la casa de zacharies (Zacarías) sens trobar nengu per lo cami. Lo qual zacharies passejaua en aquella hora per la entrada de casa sua. E vehent la senyora axi descuydadament entrar per la posada sua fon molt marauellat e hague singular goig e feta reuerencia a sa senyoria cuyta a la cambra per dir la bona noua a sa muller en signes car parlar no podia. La qual cuytadament ixque de la cambra: e vehent la senyora cosina germana sua: qui tant carament amaua son axi recomplida de gran alegria e consolacio que nos pogue moure de alla hon era. E la humilissima senyora mare de deu cuyta lo pas per acostarse a Elizabeth e ab cara molt alegra saluda la: dient. ¶ Gaudium tibi sit semper cognata (cosina germana; cognata sone a cunyada, cuñada, co+g+nata) dilectissima. Volent dir. O cosina germana molt amada goig sia a vos per a tostemps que haueu meritat concebre hun tal fill com es aqueix del qual ha sis mesos sou prenyada: car siau certa lo fill de deu lo ve a visitar: volent lo sanctificar dins lo vostre ventre e purgar del original peccat: perque dell se puga dir per excellencia. ¶ Ante sanctus quem natus: prius plenus deo qp (este qp en rayeta a dal) natus ex matre: prius noscens deum qp notus in mundo. Volent dir. Que aquest glorios fill vostre sera de tanta excellencia: que ans sera sanct que no ixqua del vostre ventre: e primer sera ple de la gracia e amor de nostre senyor que nat de vos mare sua: e primer coneixera e amara deu en singular grau que no sia en lo mon nat ne per ell conegut. ¶ Et factum est vt audiuit salutationem marie elizabet exultauit infans in vtero eius. Car axi com Elizabet senti la melodia e suauitat de aquella dolça veu de la senyora Maria verge lo fillet seu se alegra de singular goig dins lo ventre de la dita mare (coma , mol gran?) coneixent esser en si tot lo que la senyora tia sua dit hauia (si es lo fill de sa cusina o cosina germana, no es sa tía, sino sa cusina). E axi closet (clos, tancat, tancadet) dins lo ventre vehent dauant si la magestat diuina vestida de carn humana se agenolla per adorar aquella regraciant ab infinida alegria e goig les gracies tant singulars a ell donades. E sentint Elisabet la gran alegria e festa quel seu fillet feya dins lo seu ventre. ¶ Repleta est spiritu sancto helizabeth. Car fon plena la dita Helizabeth de aquell singular goig del sanct sperit: qui dir ni rahonar nos pot: lo qual cor huma longament sostenir no pot: perque helizabeth fon forçada de cridar vn gran crit mesclat ab gran habundancia de lagrimes procehints de singular alegria: e dix. ¶ Benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui. Volent dir. O beneyta sou vos senyora de singular benedictio entre totes les dones creades e per crear: e beneyt sia lo fruyt excellent del vostre glorios ventre qui es vengut en lo mon per fartar la fam de natura humana. ¶ Et vnde hoc michi vt veniat mater domini mei ad me: E de hon ve a mi senyora tanta gracia e misericordia: que vostra senyoria qui sou mare del senyor e redemptor siau venguda a mi indigna de tan singular benefici: O senyora y beneyta sou vos e digna de tota lahor: car haueu cregut fermament lo misteri diuinal a vostra merce per langel denunciat: e per ço senyora en vostra senyoria seran complides e acabades totes les coses a vostra merce dites de part de nostre senyor deu. E la senyora gumilissima vehent la sua cosina germana axi plena del sanct sperit parlar coses tan altes en gloria e lahor sua volent referir e tornar tota aquella lahor e magnificencia a la magestat diuina: fica los genolls en terra ab los vlls al cel e les mans junctes: e dix ab grandissima deuocio. ¶ Magnificat anima mea dominum. Et exultauit spuns meus in deo salutari meo. Volent dir, vos cosina germana lohau a mi de boca e de cor: e lo vostre fillet ab demostracions de singular alegria se mou dins lo vostre ventre festejant la mia venguda: e la anima mia magnifica e exalça e loha e glorifica lo creador e senyor meu e lo meu sperit se alegra e se adelita en sol qui es salut y vida mia E acabat aquest deuotissim cantich leuas la senyora de peus: e sa cosina germana Elizabeth pres la per la ma ab molta reuerencia e portala en vna secreta cambra supplicant la reposas (repo+ salte página+tas) alli del treball del cami. ¶ E zasaries pres lo glorios Joseph e portal (porcal) ab molta alegria ab tot que fos mut mostraua la consolacio que tenia dins la sua anima de la presencia del senyor e de la sua mare e de aquell excellent vell lo qual dignament entre tots los mortals era elet per a spos e custodia de la serenissima senyora reyna mare del rey eternal. E axi stigueren aquelles sanctes persones ab molta amor e caritat en casa de zacaries fins fon vengut lo temps del part de Elizabeth.