Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Preycant lo senyor en hierusalem sesdeuengue que vna gran senyora molt heretada: singular en bella e gracia sobre totes les dones del stat seu: franqua de senyoria de pare e de mare: car ja eren morts: deixant a aquella grans riquees e abundancia de bens ab tot tingues vn germa e vna germana: ella era la principal senyora e major de tots. E vehent se axi liberta en la jouentut sua sens negun reprenedor hauent la propria voluntat per ley: seguia tots los apetits sensuals no entenent: sino en delits e plaers de sa persona en arreus e nouitats e res no li era difficil: puix tenia que despendre. car la abundancia de riquees en persona joue es gran occasio de peccar: segons testifica Salamo: dient. ¶ Si diues fueris non eris immunis a delicto. Volent dir que la persona rica no es quitia de moltes culpes. E aquesta senyora era gran festejadora e inuentora de trajos: tenia cort e strado en casa sua: hon se ajustauen totes les dones jouens entenents en delits e plaers: e aquis feyen festes e conuits tots dies. E com en tals coses la fama de les dones no pot perseuerar sancera: encara que les obres no sien males: les tals demostracions donen sospita de mal: e licencia als mals parlers de jutjar e condempnar la vida de tals persones qui mes pensen en contentar la voluntat desordenada que no en conseruar la fama. E axi aquesta senyora tant com de mes stat era: e pus singular en bellea e riquea: tant pus prest la fama sua fon tacada: E la gent menuda que comunament se adelita en dir mal de les grans dones per poca causa que veja: parlauen tan largament de aquesta senyora qui hauia nom Maria magdalena: que ja entre lo poble no la nomenauen: sino la dona peccadora. ¶ E stant aquesta noble magdalena en la feruor de les gales sues: començas a diuulgar la gran fama de la preycacio del senyor: e com vn dia en presencia della se recitas de la bella eloquencia (elo+q+n que pareix u+cia) de sa senyoria: e com les diuinals paraules de sa magestat mudauen los cors e voluntats dels homens de mal en be sobtosament: e que feya obres tan marauelloses: que tot lo mon staua marauellat: la dita magdalena hoint aço fon axi escalfada en desig de hoir aquest senyor: que delliberaua lo cendema anar a la preycacio sua. E venint lo mati ellas leua ab molt plaer per anar prest a contentar son desig: e metes be a punct segons son costum: car pensaua en latauiu (lo, el atavío) de sa persona: perque fos ben mirada: e molt estimada per la gran multitut de gent que seria en lo sermo. E exint de la posada sua a cauall molt be acompanyada peruengue al loch hon tota la gent se era ajustada per hoir lo sermo. e aqui descaualcant los qui la acompanyauen feren fer loch ab molta pena: perque aquesta senyora fos collocada de les primeres. De ques mogue vn gran crit e aualot (avalot) entrel poble: que de gran peça nols pogueren acallar. E ella sient se molt prop de la trona: perque pogues veure e hoir lo senyor a son plaer. E venint sa magestat per preycar e pujant en lo predicatori: mira de fit la dita Magdalena ab aquells vlls de clemencia: tirant li vna sageta de amor dins lo seu cor: la qual sentintse axi nafrada hi tirada: staua tota alterada mudant los seus pensaments. e lo senyor qui eternalment la hauia elegida: e sabia quant hauia de esser gran e excellent aquesta dona: dreça tot lo sermo a ella: parlant de les grans misericordies diuinals: e com elera vengut del cel per reconciliar los peccadors e fermar pau entre lo seu pare eternal e ells: dient. ¶ Misericordiam volo 7 non sacrificium: non enim veni vocare iustos sed peccatores ad penitentiam. Volent dir. Misericordia vull donar e comunicar a les gents: e no vull altre sacrifici sino de amor cordial: car no so vengut per cridar los qui studien esser justs: sino aquells quis confessen es coneixen esser peccadors es dolen de hauer offes lo meu pare. Car aquesta es la vera penitencia a la qual yo cride e conuide los peccadors: ço es que coneguen ses propries errades: e que del cor auorreixquen aquelles. E magdalena hoint aquestes coses: e sentint se dins si tirada per gracia singular de la clemencia diuina: vehent se ja ligada e fermada ab aquella cadena de amor: La qual com mes anaua mes creixia dins ella: baixa los vlls en terra posant se lo ventall dauant la cara: e comença a rompre en grans lagrimes: dient dins son cor. ¶ Paratum cor meum deus. Volent dir (dire) O senyor e rey de vida: puix axim voleu: em tirau a tota vostra requesta: veu me açi prompta: e lo cor aparellat a la obediencia vostra: offerint vos tota la voluntat mia: dient vos. ¶ Domine quid me vis facere. Car manau vos senyor lo que voleu que faça: e sereu per mi largament obeit: e creixent la flama de amor dins ella: acabat lo sermo torna sen a casa sua a peu: no volent ja caualcar: auorrint de cor ço que tant solia amar.

Capitol CXVI. Com lo senyor vingue en hierusalem presentant se als magnats e doctors de la ley:

Capitol CXVI. Com lo senyor vingue en hierusalem presentant se als magnats e doctors de la ley: los quals menysprearen la sua sancta preycacio.

Partint sa senyoria de aqui hon hauia fet lo dit miracle ana sa clemencia per totes les ciutats veynes preycant la ley euangelica ab infinits treballs e fatiga confermant ses paraules ab multitut de miracles. E apres vengue en la gran e noble ciutat de hierusalem qui era cap del regne: hon se trobauen lauors los grans letrats e doctors de la ley: als quals se presenta sa senyoria: els dona senyals manifests que ell era ver Messies. E encegats per multitut de peccats e per grandissima enueja e malicia: nol volgueren coneixer ni estimar per senyor: ne rebre per redemptor a ells principalment trames: segons als pares seus era stat promes: ans indignats contra sa clemencia lo perseguiren ab vna hypocrital malicia cuberta ab pali de simulada iusticia: no donantli james repos fins hagueren portat a fi la vida sua: axi que com mes crexia la fama e deuocio de sa magestat entre los pobles: tant mes augmentaua la malicia dels majors: en tant que souint venien ab sa senyoria en grans e astucioses disputes desijosos de confondrel en publich e pendrel en paraula de quel poguessen redarguir e reprendre: e donar per sospitosa la sua doctrina a la gent. e mostrauense los dits maliciosos juheus foranament proceir en esta fahena ab gran benignitat e maturitat: e sols per zel de la ley: tement que no se engenras alguna error en lo poble ignorant. e la malicia sua intrinsecha los tenia axi enlaçats e descaminats que tot lo vostra senyoria de raho hauien perdut: e feyen molt ansiosos de guardar los altres de error: stant ells en stament de cruel perdicio: als quals ysayes hauia dit ab dolor de cor vehent en sperit la perdicio sua. ¶ O popule stulte in eligendo: et insipiens in iudicando et cognoscendo: quia contempsisti bonum et elegisti malum. Volent dir. O poble per deu tan fauorit vull que sapies quant dan encorreras per ta obstinada malicia: car en lo temps quet sera trames lo Messies tan desijat seras tan foll e tan apartat de raho en tes elacions: e tan indiscret en ton jutjar e coneixer: que menyprearas lo be e elegiras lo mal: e axis compli largament aquesta prophetia: car sens estimacio crexia cada dia e de hora en hora la malicia dels fariseus e letrats contra lo benigne senyor. E sa magestat ab tot li fos molt manifesta la malicia intrinseca de aquells parlauals ab molta dolçor axi com a pare quels volia tirar a la coneixença sua: e moltes vegades los parlaua ab paraboles: perque fossen pus attents a la sua doctrina: e que ab menys malenconia prenguessen la correctio sua: ab tot que la malicia e oy que portauen a sa senyoria los dits juheus: era tanta que totes les paraules que exien de la sua diuinal boca arribant als indignades orelles dells se conuertien en veri mortal. e sa magestat hauent molta pietat dells dissimulaua les malicies sues e continuaua la sua preycacio ab multissima caritat desijant la salut general de tots e preycaua molt souint en lo temple hon concorria gran multitut de poble. los quals hoyen lo senyor ab gran plaer: e augmentauen en la deuocio e estima de sa excellencia: vehent la continuacio dels admirables miracles que sa senyoria feya: e de aço creixia tant la enueja dels fariseus e majors que no podien veure ni hoyr sa clemencia sens gran mouiment de desfrenada ira: e continuament en publich ho en amagat deyen mal de sa senyoria. E de aço se clamaua sa magestat per la boca de Dauid: dient. ¶ Qui retribuunt mala pro bonis detrahebant mihi: quoniam sequebar bonitatem. Volent dir dreçant son parlar al pare seu. O pare eternal a vostra alta senyoria es manifest que aquesta gent a qui haueu trames me reten mal guardo per los beneficis a ells fets: e no cessen de murmurar de mi: e detraure la fama mia: car saben que yo segueixch bondat e virtut: e auorreixch los vicis seus: e no la salut de les animes: ans per guarir aquelles continuare la mia preycacio: e portare a fi la legacio vostra per moltes persecucions que aquest poble donar me puga: en tota la vida mia: la qual desijen portar a fi.