Capitol
CIX. Com apres que lo senyor hague vençut la batalla los angels
portaren vianda que menjas sa senyoria: la qual la sua sanctissima
mare hauia aparellat.
E partit lo enemich resta lo senyor fill
de deu tot sol: e los sancts angels qui eren aqui mirant la fi del
seu conflicte e batalla acostaren se a sa senyoria: e agenollats
dauant sa magestat cantaren ab gran melodia a gloria de la sua
victoria: dient. ¶ Vicit leo de tribu iuda: deus solus
iustificabiter: 7 manet inuictus rex ineternum, quis sufficit
enarrare opera illius: quis enim inuestigabit magnalia eius: Volent
dir. O ab quanta gloria ha vençut lo leo del trib de juda: lo nostre
deu e senyor sols es justificat e glorificat en aquesta victoria: e
resta rey victorios e inuencible eternalment. Qui sera sufficient a
recomptar les obres sues. Qui pora inuestigar la gran magnificencia
sua ne aquella sufficientment loar: ¶ E apres que hagueren cantat e
ben festejat sa senyoria: digueren a sa clemencia que si manaua li
portassen vianda per a menjar. ¶ E respos los que si: empero que no
la volia daltre loch sino de la posada de la senyora mare sua: car
sabia que lay trametria ab molta voluntat. ¶ E sanct Gabriel qui era
qui: lo qual era preminent en los seruicis de sa magestat: e
acostumaua tractar los secrets e dolçes missatgeries que entre sa
clemencia e la senyora mare sua se menejauen: presa licencia del
senyor: e feta reuerencia a sa senyoria parti d´aqui cuytadament per
anar per la dita vianda. E venint a la casa hon la gloriosa staua:
feta reuerencia a sa senyoria fon per aquella molt ben receptat
demanantli tantost de noues del senyor fill seu: lo qual missatger li
compta per orde tots los actes que sa magestat hauia fets desque
parti de sa senyoria: e com hauia quaranta dies que no hauia menjat
neguna vianda: e que ara delliberant pendre refectio: volia de
aquelles pobres viandes que en la casa sua se acostumauen de
aparellar. E la senyora hoyint aço ab lagrimes de grandissima pietat
e amor desijosa de prestament seruir lo seu amat fill pres vna
cistelleta: e de ses propries mans posa en aquella vnes toualletes:
e vn torquaboca:
e touallola
de exugar
les mans: e pa e fruyta seca: e vn poch de peix: car altra vianda nos
trobaua en casa sua: e aço dona ab infinit plaer al missatger: queu
portas al senyor fill seu: Lo qual despedit de sa senyoria: parti de
aqui ab sa cistelleta: e fon prest en la muntanya: hon lo senyor era:
lo qual li demana ab molt plaer de la senyora mare sua: hoynt ab gran
alegria les rahons que de part de sa merce li eren recomptades. ¶ E
tots los angels qui aqui eren prengueren grandissima consolacio: de
la alegria que sa magestat mostraua. E prestament pararen li taula
sobre vna bella pedra que aqui era: e seruienlo ab molta reuerencia.
Lo hu li paraua taula: e laltre li donaua aygua mans: e los altres lo
seruien en tot lo que podien: posant li dauant aquella poca e pobra
vianda: que la senyora sa mare li hauia tramesa: La qual sa magestat
menja ab sobiran plaer: pensant que les mans de aquella mare per ell
tan amada: lauien
tocada. E sobre taula tostemps parla ab los sancts angels de les
excellencies de la dita senyora mare sua: car parlar de aquella li
era sobiran delit. ¶ E acabat lo seu dinar: los sancts angels se
despediren de sa magestat per tornar a la celestial patria. E manals
sa clemencia que passasen
per la senyora mare sua: tornant li la cistelleta e tot lo restant:
Los dits angels tots ajustats obeint sa senyoria foren molt prest a
la posada de la senyora: tornant li la vianda que al senyor sobrat
hauia: dientli ab quant plaer sa magestat hauia menjat lo que de alli
fallia:
E que se alegras sa merce: que lo excellent fill seu molt prestament
seria ab ella. E de esta noua la dita senyora se alegra infinidament.
E partits los sancts angels: sa altesa se dina de aquella vianda que
al amat fill seu hauia sobrada: mengant
la ab sobirana deuocio per les mans que la hauien tocada.
