Capitol CVII. Com lo senyor vingue al flum jorda hon sanct Joan preycaua:

Capitol CVII. Com lo senyor vingue al flum jorda hon sanct Joan preycaua: e volgue esser batejat aqui per lo dit baptiste Joan.

Anant lo senyor per aquest cami: peruengue al loch hon preycaua lo gran e excellent patriarcha Joan baptista: lo qual era en tanta estimacio d´aquell poble: que creyen esser aquest lo verdader Messies. e sobre aço li hauien feta vna gran embaixada los magnats de hierusalem: demanant li ell qui era. E lo valent caualler conexent la opinio que dell tenien no volent se vsurpar la dignitat de son senyor: respos ab gran animo als missatgers. Non sum ego christus (no soc yo Christo). volent dir. vosaltres senyors anau errats: car no so yo lo que cercau: ans so seruent de aquell e crida tramesa dauant sa senyoria per aparellar les carreres del seu adueniment. E dich vos certament que en mig de vosaltres sta lo senyor que cercau e nol mereixeu coneixer per vostra çeguedat: la magnificencia del qual es tanta que yo confes. ¶ Quia non sum dignus vt soluam eius corrigiam calciamenti (correcha del calçer, calsé). E per aquesta tanta fidelitat e gloriosa confessio merex que lo excellent joan esser tant dignificat que per lengua humana no pot esser recitada la gloria e altitut sua. E venint lo senyor al riu jorda girantse sanct joan e vehent venir enuers si ab tanta humilitat lo creador seu crida en feruor de sperit: dient e senyalant ab lo propri dit. ¶ Ecce agnus dei: ecce qui tollit peccata mundi. Volent dir a tot lo poble que aqui era present. Obriu los vlls e mirau: car dauant vosaltres es aquell qui es vengut per leuar los peccats del mon. E dit aço lo senyor jesus se acosta a joan: e dixli. Yo so açi per pendre baptisme de les tues mans. e lo dit joan coneixent lo esser son deu e creador lanças en terra e adoral profundament: e dix. O senyor meu que yo dech esser batejat per vos e no vos per mi. ¶ E respos li lo senyor dient. joan fes lo quet dich: car obediencia sola es la virtut qui errar no pot: e yo vull fer aço per mostrar als homens la perfectio de humilitat: La qual se acaba es compleix quant lo major se sotsmet al menor axi com faç yo ara a tu. E dit aço despullas sa magestat entrant dins laygua: e Joan ab molta reuerencia tot tremolant compli sa obediencia: e bateja lo seu senyor e redemptor. E admirat de tan gran misteri que lo fill de deu se sia tant humiliat e egualat ab les sues creatures alça los vlls alt per regraciar al eternal pare: que tals secrets li hauia volgut comunicar: e veu los cels vberts: e vna coloma deuallar sobre lo senyor batejat: e hoy la veu del pare: dient. ¶ Hic est filius meus dilectus in quo mihi complacuit. Volent dir. Que aquest era lo seu fill molt amat en lo qual sera molt adelitat. e lo senyor exint de la (d´la) aygua cobra les sues vestidures: e sient se sa clemencia a la riba de jorda: sanct joan se agenolla dauant sa magestat: e lo senyor fent lo seure parlaren vna gran peça dels misteris sobredits: declarantli lo senyor largament tot lo que vist e hoyt hauia: e comunicantli grans secrets de la redempcio humana: car merexiau la sanctedat e perfectio de vida del dit joan: de que ell resta tan aconsolat e content: que deya ab gran feruor. ¶ qp dulcia faucibus meis eloquia tua super mel ori meo. Volent dir O senyor meu y tan dolçes e plaents son a mi les vostres paraules sobre tota dolçor que estimar se puga. E finat aquest rahonament lo senyor se despedi del seu amar Joan leixant lo ab vn gran enyorament trobant se apartat de tan singular companyia: la qual james volguera perdre. E lo dit joan haguera seguit lo senyor e acompanyat ab molt plaer si a sa magestat hagues plagut e vehent que sa clemencia volia que restas e continuas sa preycacio e baptisme obehi a sa senyoria ab tota la reuerencia deguda.

Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della:

Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della: e entendre en la redempcio humana.

Venint lo dia per la diuinal sauiesa ordenat que lo seu fill hauia a començar aquesta fahena de la manifestacio sua e preycacio euangelica: lo senyor parla largament a la senyora mare sua dels secrets de la redempcio humana: dientli com deliberaua donar fi a la ley judayca: e començar lo stament de christianisme: e que ell com a cap de la sglesia catholica volia esser batejat e consagrar les aygues ab lo tocament de la sua persona donant los virtut de denejar (nedea; nedejar; netejar) los peccats: e que per fer aquesta obra tan excellent volia anar al gran flum Jorda: e que aquest viatge ell lo te a fer sols sens altra companyia. O quant se alteraren les entramenes de la senyora excellent hoint que lo senyor fill seu de ella se hauia a partir: la companyia del qual no volguera perdre sols per vn moment. E ab infinides lagrimes li dix. ¶ Quocumquem (Quo + salte línea + c + u nassal + q + 3) prexeris (p+rexeris) pergam: vbi moratus fueris et ego pariter morabor. Volent dir. O vida mia y hon se vulla que vos aneu ab vos ire (jre): y hon seuulla que atureu ensemps ab vos stare: tot loch sera a mi delitos per aspre que sia puix tinga la companyia vostra. E lo senyor clement vehent la senyora mare sua en tanta angustia mogut de pietat començaren a correr abundoses lagrimes per la sua preciosa e delicada cara: e dixli ab vn gran suspir. O mare mia y no sabeu que yous he dit diuerses vegades que no delibere manar nenguna cosa als seruents meus: que yo nou haja posat primer per obra. E en les mies preycacions delibere dir a aquells qui coneixere desijosos de anar per la via de paradys. ¶ Omnis qui reliquerit domum vel fratres aut sorores aut patrem aut matrem propter nomen meum vitam eternam possidebit. E perço com en lo desemparar de aquestes coses y ha molta difficultat: vull ara mostrar exemple als que seguir me volran: apartant me de vos mare mia en lo començ de la penitencia: perque los ymitadors meus que la major penitencia que poden fer en aquest mon es la separacio de les coses que carament amen. Car tota pena se conuerteix en delit de aquell qui te present la persona que molt ama: car la comunicacio e vista de aquella li es descans de tot treball. E perço maueu hoyt dir moltes vegades. ¶ Veni enim separare hominem aduersus patrem suum: et filiam aduersis matrem suam et inimici hominis domestici eius. Car so vengut en aquesta vall de miseria per separar los fills dels pares seus e les filles de les mares sues: e la penitencia e la solitut qui es enemiga del home humanal qui appeteix excessiuament dellits e plaers yo lay fare lo exemple meu esser accepta e domestica. Car nols dich aldre sino que aprenguen de mi: e quem segueixquen: e puix coneixen en mi quels ame de perfeta amor: vull per ells esser amat sobre totes coses: e axiu preycare publicament en los meus sermons: dient. ¶ Qui amat patrem aut matrem plusquam me non est me dignus. Car no vull egual en la amor mia: ans vull esser singular en lo cor del home: e tot lo restant que amara sia per amor mia. e aquesta amor no la delibere demanar ab menaçes ni ab forsa: sino sols ab obres de tant feruent amor: que tots los homens justats no faran tant per mi com yo he fet e fare per cascu dells. De amor infinida los he amat: de amor finida sere content: puix cascu me done de si ço que donar me pot: car a molt basta la forsa humana com la voluntat es ençesa per amor. E per inflammar lo home en aquesta amor e per fer li leixar totes coses per cares que sien e seguir a mi: delibere ara partir me de vos mare mia quim sou tan cara y tan amada. E dient lo senyor aquestes paraules agenollas per pendre benedictio de la senyora mare sua: e la dita senyora prostrada en terra lo adora com a son deu e senyor: e sa magestat alçant la de terra ab molta amor se abraçaren los dos: tant stretament que de gran peça nos pogueren partir. E la senyora ab vn gran suspir dixli. o vida mia y puix axi voleu que yo reste y vos aneu. Non mea voluntas sed tua fiat. Car ab tot lo cors meu reste açi: la anima mia us (miaus) seguira en la peregrinacio vostra: lo cor e pensa mia de vos nos partira sols vn moment. Acoman vos a vostre eternal pare supplicant lo haja pietat de la delicada humanitat vostra. E axis despedi lo senyor de la senyora mare sua leixant sa senyoria en molta soledat e tristicia. e parti sa magestat trauessat de pietat de la dolor e angustia en que dexaua la amada mare sua. E anant tot sol per aquell cami aspre e pedregos e ple d´agudes spines qui nafrauen los seus delicats peus que portaua descalsos: e lo cami era molt larch. Car de nazaret fins a jorda y ha setanta e quatre milles. e aquest viatge tan larch feu lo senyor sens prouisio deguna de vianda: perque li fon necessari acceptar les almoynes per a son menjar. O quanta admiracio fon aquesta a tota natura angelica que lo creador de totes coses hagues a demanar almoyna a les sues creatures: e aço per enamorar los homens de la sancta pobrea voluntaria.