dimecres, 26 de maig del 2021

Capitol CXIIII. Com lo senyor resuscita lo fill de vna dona viuda.

Capitol CXIIII. Com lo senyor resuscita lo fill de vna dona viuda.

Continuant lo senyor la preycacio sua e los grandissims miracles vengue sa clemencia a la ciutat de Naym acompanyat de molta gent e dels deixebles seus. E com se acostas a la porta de la ciutat veu que portauen vn Jove a soterrar fill de vna viuda qui non hauia pus de aquell. E la trista de mare acompanyaua lo cors del seu amat fill a la sepultura ab plor e dolor extrema. La qual dona era de les honrades de la ciutat: e perço acompanyauen aquella molta gent de la dita ciutat: complanyent se de la sua dolorosa perdua. E mirant aço lo piados senyor: e recordantse de la senyora mare sua qui no tenia sino vn sol fill: del qual se speraua veure infinides dolors: fon mogut de tanta misericordia e clemencia: que sens degu demanarli merce: sa magestat delibera de fer la. e acostant se a la dita viuda ab vna (vua) cara de molta compassio: dixli. Noli flere. Volent dir. O dolorada dona ab tot que la causa del escampament de les vostres lagrimes sia molt rahonable per hauer perdut vn sol fill que tenieu per confort de la vida vostra: Car yo so cert: que la amor de la mare per natura es de tanta fermetat e fortalea: que ans desija morir que veure la mort de nengun fill: per molts quen tinga: quant mes es creedor de vos qui non haueu sino aquest: e perço tant com per mi es mes coneguda la rahonable dolor vostra: tant mes vos estimare si per amor mia cessau de plorar: confiant que per lo adjutori meu sereu deliurada de la vostra dolor: e dient aço toca ab la sua piadosa ma lo lit en que lo mort era portat: e los quil portauen stigueren segurs: e tota la altra gent se para per veure si faria lo senyor alguna nouitat. E la trista de mare desijosa de obtenir misericordia e remey en sa desmesurada dolor feu son poder de deixar lo plor: per obeir lo senyor: e sa clemencia que veu que aquella dona que volguera esclatar sobre lo seu fill: e que lo plorar li es remey per manifestar la dolor del seu cor a totes les gents: e que de aços volia abstenir per complir lo manament seu: fon tant content de la dita dona: que volent la prestament apartar de tota dolor: e donar li inextimable goig: dix al joue mort. Adolescens tibi dico surge. E tentost hoyda la diuinal veu lo mort fon resuscitat: e parla e feu actes de viu. E lo senyor prenint lo per la ma donal a la mare sua dient. O dona alegrau vos de la noua vida del fill: per la mort del qual tant sou stada turmentada: la qual segons costuma de dones qui no son desconeixents: ans regracien be tots los beneficis: lanças als peus del senyor conuertint lo plor e dolor en goig no recomptable: fent infinides gracies a sa magestat de la tanta e tan inestimable gracia que feta li hauia sens ella hauer lay demanada. e tota la gent vist lo tan marauellos miracle stigueren ab vna grandissima temor e admiracio e loant nostre senyor digueren. ¶ Propheta magnus surrexit in nobis: et quia deus viuisitauit plebem suam. Volent dir. Gran e marauellos propheta es aquest que ses leuat en la terra nostra: ara podem creure que nostre senyor deu visita lo seu poble: trametent vn tal propheta per salut de les gents. e tot aquell poble hauia grandissima deuocio en lo senyor Jesus fill de deu: e partint se de aqui sa magestat restaren molt enyorats perdent la sua presencia.

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Lo primer miracle feu lo senyor per intercessio de la senyora mare sua axi com era raho. car ella volia donar sa clemencia la primera gloria de les obres sues: perque coneguessen los homens que per lo mija de sa senyoria han a obtenir lo que demanen en les necessitats sues: E lo dit miracle fon en aquesta manera: car passat vn any que lo senyor fon batejat vna germana de la excellent mare de deu feya noçes del seu glorios fill Joan: lo qual era tan amat e car a la senyoria tia sua que mes era estimat fill que nebot: en les quals noçes sa senyoria era manadora e ordenadora com a cosa sua propria. E fon conuidat lo senyor ab los seus dexebles a la festa: Lo qual vingue ab molt plaer per esser li persones tan acostades en deute: e tan cares en amor: e per aprouar lo sagrament de matrimoni. E essent tots en taula la prudentissima senyora qui per tot miraua: veu que los seruidors anauen tots torbats e afaynats consellantse a la orella: e conegue sa merce que alguna cosa fallia en lo conuit. E crida secretament a hu d´aquells demanant li la causa de que van axi torbats. lo qual respongue. Senyora lo vi es del tot fallit: e noy ha manera don ne pugam hauer. E sa senyoria moguda de molta pietat: acostas a la orella del amat fill seu: e dixli. ¶ Vinum non habent. Volent dir. Fill meu lo vi es fallit al millor del dinar: en gran congoixa sta lo novio e tots los de casa sua: sia de vostra merce ajudar los ans que la necessitat sia coneguda per los stranys. E lo senyor mirant la ab vna franquea de cara: que en los vlls seus conegue sa merce: que sa magestat deliberaua fer lo que ella manaua: e dixli. ¶ Quid mihi et tibi est mulier: non dum venit hora mea. Volent dir. O mare mia clementissima be teniu entramenes de dona: que ans sou moguda a pietat: que la vostra ajuda sia demanada per los posats en necessitat. E pus sollicita sou de socorrer als miserables: que ells de demanar vos ajuda. Deixau los vn poch congoixar e coneixer la necessitat sua: perque mes estimen la ajuda e subuencio vostra. Car la hora mia en la qual he deliberat fer miracles no es venguda: e per amor vostra haure a cuytar lo temps. E la senyora essent molt certa que lo senyor fill seu no la desobeiria en nenguna cosa: dix sa merce als ministres del conuit. Anau dauant lo meu fill e feu tot lo que sa magestat vos manara: Los quals prestament compliren lo que la senyora manat los hauia. E venint dauant lo senyor dixlos sa clemencia: que vmplissen daygua sis hydries (hydros, hidro, aygua) o gerres de pedra que eren aqui en la sala del conuit: e com foren plenes e en vi conuertides manals lo senyor que portassen a beure a vn gran prelat qui hauia nom Architicli e seya primer en lo conuit. E com hague gustat aquell tan singular vi: lo dit Architicli stigue molt admirat de hon hauien pogut hauer tan excellent vi: e feu se venir lo novio: qui li era molt familiar: e dix li. Digau gentil hom y tan mal pratich sou de conuits: y no sabeu que tota persona discreta en son conuit dona primer lo pus singular vi: e com lo gust es cansat: e fart: tot lo que ve apres es de poca estima: e perço deu esser donat lo millor primer e apres lo qui no es tan bo: e vos haueu fet lo contrari. car haueu estojat aquest vi a la fi del dinar: queus dich que es tan singular: que en ma vida non he vist semblant ni crech ni haja tal en tot lo regne. E lo nouio hoynt aço stigue marauellat: no sabent res en lo miracle: e los ministres que sabien tota la veritat: Los quals hauien posada laygua e mesa en les hydries: e d´aqui portat lo vi al dit architicli: manifestaren lo miracle a gran gloria del senyor: e aqui tots foren refermats en la vera crehença de sa magestat. E finat lo conuit despedintse lo senyor per partirsen: crida son cosin germa lo glorios Joan: dientli que leixas star la sposada e tot lo restant e quel seguis: car ab tot sia sancta cosa lo matremoni: molt pus perfet es lo stament de virginitat: en lo qual vol sia collocat en grau molt excellent. E lo dit joan ab singular plaer oblidades totes coses segui sa magestat: e james se parti dell: e era dit lo dexeble amat entre tots los altres deixebles.

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.


https://desdelafe.mx/opinion-y-blogs/comentario-al-evangelio/comentario-al-evangelio-las-bodas-de-cana/

https://es.wikipedia.org/wiki/Bodas_de_Can%C3%A1