Capitol
LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura
VII anys viuint en estrema
pobrea.
Venint en vna ciutat qui hauia nom hermopoli (la
i en rayeta: hermopolin, hermopolim; Hermópolis segons datres
textos)
en la qual la senyora delibera aturar e anant per lo raual sa
senyoria e joseph mirauen deça y della hon porien pendre posada: e
com molt hagueren cercat veren vna pobreta casa prop lo riu
menyspreada y auorrida per tots los habitadors de la dita ciutat per
esser mal sana. e sa senyoria hague a molt bona sort poder la logar:
e demana sa merce de qui era la casa: e trobant lo senyor de aquella
pregaren lo humilment la senyora e joseph li plagues logarlos la sua
casa. E aquell hom ab tot los miras de mal vll vehent los estrangers
e pobres e en habit de juheus qui ere gent per ells molt auorrida:
atorgals la posada essent ben cert nengun altre no la pendria: car
era inhabitable (in
habitable):
e dix los ab gran furia que pagassen tot lo loguer primer: sino que
en altra manera no entrarien en la casa: e la senyora respos que
treballaria en vendre aquella somera que portaua: e pagaria lo dit
loguer: e axiu feu: E del que resta dels diners que hauia agut de la
somera compra vna poca palla e de aquella feu sa merce en vn raconet
de la casa vn litet al prom joseph: e la que resta posa en altra
part: e alli sa senyoria dormia tenint lo senyor fill seu en los seus
braços: car no hauia altre lit hon reposarlo: E sa magestat dormia
ab gran plaer en la falda de la sua mare: car en tota la terra no
hauia lit a sa clemencia pus plaent. O quanta fon la pobrea e fretura
que la senyora passa en aquella terra de egypte: en special en los
primers dies que no era coneguda ni nengu li volia fiar fahena ni
menys a joseph: ne podien guanyar vn sols diner: perque hauien a
passar estrema fam. Car lo senyor volia sentissen tota manera de
penes per augment de la sua paciencia: e hauia ordenat la diuinal
potencia que la excellent senyora mare del seu fill passas menudament
tota manera de dolors: e hagues speriencia de infinides congoixes:
perque fos exemplar a tots los mortals e hagues gran pietat a tots
los reclamants a sa merce: car negu no pot ab veritat planyer ne
conexer ne menys recomptar los treballs sino aquell quils ha passats:
e perço ab gran raho lo ecclesiastich diu ¶ Qui nauigat in mari
enarrat pericula eius. Car qui nauega per la mar sab molt be
recomptar los perills de aquella: e qui es stat perseguit molt e
tribulat sab molt be consellar y ajudar als tribulats. Qui pot pensar
quanta dolor turmentaua lo cor de la piadosa senyora: quant veya
aquella venerable antiquitat de joseph passar ab tan flaca prouisio
que escassament se podia sostenir: e moltes vegades sa senyoria
passaua lo dia ab sols pa per leixar al dit Joseph la poqueta vianda
que tenien. E la fretura e necessitat de sa merce se estenia a totes
coses: car la posada sua era axi pobra de tot lo necessari: que de
nit no tenien roba nenguna ab que abrigarse: sino sola la que
vestien: de que la senyora moltes vegades en la nit sentia lançar
grans gemechs al virtuos vell per la gran pena que sofferia del fret:
E la senyora trauessada de grandissima compassio conuidaua del
mantell que sa merce abrigaua. E lo glorios prom tremolant de gran
fret responia: O senyora no façau: que yom volria despullar tota la
roba que vist
per donarla a vostra merce: car mes pena sens comparacio passe del
fret que conech vostra senyoria sent que del propri. O que totes les
dolors de la senyora eren comportables per grans que fossen sino
aquella intrinseca pietat qui turmentaua les entramenes sues:
contemplant lo fill de deu e seu en tanta pobrea que de totes les
coses necessaries passaua fretura. Ni ell creixent tenia roba que li
pogues mudar: ans dispensa la clemencia diuina que vna robeta morada
que sa senyoria li hauia feta crexia ell creixent e li serui en
chiquea
e granea e tot lo temps de la vida sua: ni tenia sa merce ab que li
compras vnes çabatetes: ans com lo dit senyor comença anar sa
senyoria nol gosaua metre en terra: perque tenia los peus nuets sino
que primer estenia lo seu mantell per terra e aqui feya passejar lo
senyor tenint lo sa merce per les manetes: no deixantlo anar mes quel
mantell bastaua: perque nos refredas los peuets. O qui no amara
pobrea que lo rey eternal ne haja soferta tanta en diuerses maneres
que recomptar nos porien.
