dimarts, 18 de maig del 2021

Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu

Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu la qual reuela a Joseph con aquell chiquet seria lo sanct ladre dimas.

La dona trobantse a soles ab la excellent senyora comença a rahonar les passions sues a sa merce prenint gran descans de menudament dir les a sa senyoria: e specialment li recompta aquella dolor extrema que mes la congoixaua de la malaltia de vn fillet sols que tenia quel amaua mes que a la sua vida: E prenint les mans de la senyora ab grans lagrimes estrenyia e besaua aquelles dient. O ma senyora y quant me fora yo mes alegrada de la venguda de vostra merce si la dolor daquest fillet nom tingues tan affligida: car vostra senyoria pot esser certa que tantes nits ha que no dorm ni repose james: E la senyora que de sols hoir nomenar dolor e amor de fill les entramenes sues se alterauen totes comença a plorar ab la dona atribulada hauent molta compassio de la pena e dolor sua: Car de la sua virtuosa caritat se pertanyia Flere cum fletibus: et gaudere cum gaudentibus: Co es plorar ab los qui ploren e alegrarse ab los qui virtuosament se alegren: E sa senyoria aconsolaua la largament ab la dolçor de les sues peraules: E acostas sa merce ensemps ab la dita dona al breç hon jayia lo fill malalt e trobaren lo ab vn pantaixet que paria que ja li volia exir la anima: E la trista de mare augmentant lo seu plor lança vn gran crit dient: Ay la mia senyora y que fare yo que lo meu fillet se mor: e no podent mirar la pena de aquell fill que tant amaua apartas de aqui trauessada de amargosa dolor: E la senyora piadosa resta ab lo minyo affalangant lo e tocant ab les sues propries mans tota la sua personeta de que lo malaltet comença a pendre vn gran millorament per lo tocament de sa senyoria: e sa merce vehent lo ja ques començaua vn poquet alegrar prengue lo seu excellent fill e posal de peus arrimat al breç del malalt e dix li. ¶ Scio qr omnia potes et nulla te latet cogitacio. volent dir: O fill meu e senyor yo so certa que a vos totes coses son possibles e nenguna cogitacio a vos no es amagada: e vos vida mia sabeu que a mi seria plaent que aquesta criatura guaris del tot per consolacio de la mare sua qui ab tanta caritat nos ha acullit: E lo senyor qui en totes coses deliberaua hobeir la senyora mare sua: mira e toca aquell malalt ab tanta dolçor que tot mal e dolor fon apartat de la sua personeta: e alegrant se de singular goig dreças en lo breç ab vna gran alegria escometent de jochs al fill de deu: E lo excellent senyor per amagar los secrets diuinals prengues a jugar ab ell: de que la dolorada mare del fadri qui son fill com a mort ploraua sentint les sues rialletes giras al breç hon staua: e vehent lo axi sa y alegre: per sobtos e desmesurat goig ixque quasi de simateixa: e lançant se al peus de la senyora deya a sa merce O ma senyora y beneyt fon lo dia que vostra senyoria entra en aquesta coua: que tanta misericordia e gracia yo haja aconseguida per la presencia de vostra merce: noy basten senyora quants seruirs yo poria fer a vostra altesa a tan gran e singular benefici: E acostant se la dita dona al seu fillet prenguel al braç ab alegria no recomptable: e besant lo estretament donali ab gran plaer a mamar: E lo chiquet apres que hague mamat adormis en los braços de sa mare: e ella d´aço molt joyosa loaua la potencia diuina de tan singular marauella: e ab aquesta alegria passa tota la nit: e venint lo dia fon aqui sin marit ab Joseph: E la dona ab gran goig mostra al dit marit lo fillet bo y guarit: de que fon molt alegre e regracia a nostre senyor deu la misericordia que feta li hauia per mija de aquella senyora qui en sa habitacio ab tanta amor hauia rebuda E la senyora aparta vn poch a Joseph e dixli: O pare meu Joseph vull vos manifestar vn gran misteri que nostre senyor deu me ha reuelat lo qual yo no puch dir sens multissima dolor: E coneixereu que es molt vera e certa aquella peraual que diu. Pietas ad omnia valet. Co es que pietat val y ajuda a totes coses: Car per lacolliment e pietat que aquesta gent ha hagut de nosaltres fent nos tanta cortesia prenint nos a merce com nos poguessen pendre e catiuar a la seruitut sua segons acostumauen fer a les altres gents: nostre senyor deu qui es magnanim remunerador los vol molt largament remunerar aquesta obra qui a sa magestat es stada molt accepta: car no solament aquell fill del capita sera guarit en lo cors: ans vos dich sera hu dels grans e asenyalats sancts de perays car ab tot que ell en lo seu jouent seguira los apetits e males inclinacions del pare seu e ocupara la vida sua en grans ladronicis e homeys: e en aquells perseuerant largament sera pres en lo temps doloros: quel meu fill sera cruelment perseguit e mort: e finara la vida al costat seu: aquest se conuertira a la amor e conexença del dit senyor fill meu ab tanta força de fe: que ab tot lo veura en pensa e turment e en molta humiliacio: lo confessara rey e senyor e donador de gloria: quant los juheus e majors de la ley lo maleyran e menysprearan: aquest tendra la fe ferma quant los criats y dexebles del fill meu la perdran. En aquest contemplaran largament los peccadors la granea e inmensitat de la misericordia diuina: e podeu pensar joseph que mirant yo ara aquest chicquet (chic+q en virgulilla:que+t): e recordant me que ensems ab lo amat fill meu te a finar la vida es coltell de dolor que trauessa la mia anima. e a nostre senyor deu plau que yo sapia estes coses menudament ans: per que sien augment de les mies dolors: e per que acompanye lo meu senyor e fill en lo recort de les sues penes: car res no ignore del que te a passar: ans li son presents tostemps les dolors que te a sostenir en tota la vida sua: les quals de continu yo porte trauessades en la anima mia. E aço recomptaua la senyora ab multissimes lagrimes: e Joseph la escoltaua ab infinida dolor. e venint la hora de partir per continuar son viatge: la senyora se acosta a la muller del ladre per despedirse de ella: La qual ab grans crits e plors se abraça a sa senyoria no podent se separar de sa merce: e deya. Ay la mia senyora y tan poch ma durada aquesta tanta consolacio: paradis seria a mi lo star de aquest trist desert si vna vegada lo dia yous podia veure: car ab lo descanç de la vostra presencia hauia oblidat totes les mies dolors e desauentures: Ara senyora les cobrare doblades per la absencia de vostra senyoria. ¶ E la senyora per sa acostumada caritat mostraua hauer molta pietat de aquella dona e aconsolauala molt de la solitut sua e de les altres tribulacions: dientli lo gran be que los pacients aconsegueixen: e axi sa merce se parti della leixant la ab molta dolor e plor. E lo capita dels ladres volgue acompanyar sa senyoria ab tota la sua gent: e sa merce nou permes ans los feu aturar regraciant los molt la bona voluntat, e ells vehent la necessitat e pobrea de sa senyoria prouehiren la largament per al cami: e hagueu be mester: car ja hauia acabat tot lo que li hauia donat la senyora sa mare.

Capitol LXXXV. Com la senyora e Joseph vingueren a vna coua de ladres.

Capitol LXXXV. Com la senyora e Joseph vingueren a vna coua de ladres.

Sdeuengues vn dia per augment de la paciencia de la senyora que volent sa senyoria recullirse en vna coua: troba alli vna gran flota de ladres: E vehent los Joseph fon axi alterat per extrema por que nos pogue moure: e perde del tot lo parlar: E la senyora qui en tals casos hauia a mostrar lo seu real animo confortaua a joseph dienli. ¶ Impetum inimicorum ne timeas memor esto quomodo salui facti sunt patres nostri: et nunc clamemus in celum: et miserebitur nostri deus noster. Volent dir. O Joseph no temau la furia daquests ladres: qui son enemichs de tots los caminants recordeus pare meu com los antichs pares nostres foren deliurats miraculosament en les angusties sues: e perço ara leixem tota temor: e reclamem al eternal pare qui es en lo cel: e haura merce de nosaltres lo nostre deu e senyor: E dient aço la senyora dins la sua anima cridaua supplicant la potencia diuina li volgues trametre la sua ajuda: e deya ab grans gemechs ¶ Pater et deus vite mee saluifica me ex hac hora. Volent dir. O pare e senyor e deu de la mia vida vullau me saluar e delliurar en aquesta hora de tanta congoixa: E los dits ladres vehent la gent tan indefesa acostaronse a ells ab vna gran furia circuint los entorn per que no poguessen fugir: E la senyora recorrent a les sues acostumades armes qui sin de profunda humilitat: ab les quals sa senyoria vencia totes ses batalles: ficant sa merce los genolls en terra dauant aquella maluada gent ab piadoses lagrimes dix a ells. ¶ Miseremini mei miseremini mei saltem vos amici mei et videte tribulationem et angustiam meam: in q posita sum. Volent dir. O amichs meus yous prech hajau merce de mi: hajau merce de mi: e placiaus veure e mirar la tribulacio mia e la gran angustia en que so posada. Car la dolor daquestos dos que son ab mi tota es mia: e no podeu enujar a nengu d´ells que no turmenteu la mia anima Car lo prom es spos meu pare e guiador e confort meu en aquesta peregrinacio. Lo chiquet es fill meu: e vida mia e tota ma consolacio: separarme d´ell seria a mi pijor que mort axi placiaus deixar nos anar nostra via: car si ab nosaltres vsau de misericordia nostre senyor deu la comunicara a vosaltres molt largament: Car salamo diu. ¶ Miseratio hominis circa proximum suum: misericordia autem dei super omnem carnem. Car la pietat e clemencia dels homens se ha a extendre a sos proismes e la gran misericordia de nostre senyor deu relluu sobre tota carn: E si aquesta poca roba que portam vos plaura pendre tota sia vostra: sols en les persones nostres vsau de pietat: e nons vullau detenir ne menys separar sino donau a mi la mort primer: car sols vn punt no poria viure sens lo meu fill: E dient aço sa senyoria abunda en tant gran e tan abundos plor: que de la dolor sua lo seu fill se prengue a plorar: E Joseph ab grans crits demanaua misericordia dient. O senyors hajau pietat de aquesta dona e del fillet seu: Estant la senyora en aquesta tanta angustia: la clemencia diuina feu tal mutacio en aquella gent conuertint aquells cors leonecbs (la b porte un ganchet a dal) e indomables en tanta dolçor e pietat ques prengueren a plorar hauent molta compassio de sa senyoria: Eleuant sa Merce de terra se agenollaren per demanar li perdo del espant que donat li hauien dientli. Senyora no temau que per nosaltres vos sia fet enuig nengu en bens ni en persona: car la dolçor de la vostra peraula (o paraula, la p abreviada) basta a conuertir lo mon: E de nosaltres si a vostra senyoria certa que tots d´vna voluntat som deliberats d´apertarnos (o apartarnos, la p es com la abreviatura de per) d´aquesta fera pratica d´escampar sanch humana e serem al seruici de vostra merce tant com de nosaltres volra esser seruida E lo principal capita d´aquells ladres dix a la sa senyoria: Senyora feu me merce d´aturar aquesta nit açi en la abitacio nostra: car ma muller y es: que so cert aura molta consolacio de la vista de vostra senyora: ab tot que sta vn poch enujada per la malaltia d´vn fillet que tenim de la edat del vostre: E la senyora vehent aquella gent tan fera conuertida en tanta benignitat: deya dins lo seu cor. ¶ Hec mutatio dextere excelsi. Car tal mutacio e tant sobtada sols deu la podia fer: E sa senyoria regraciant a tots la misericordia e pietat que en ells trobada auia: e les offertes que fetes li han: dix sa merce al capita: Que puix axi li playa que aturas alli aquella nit: que era molt contenta de star en companyia de sa muller. E lo dit capita molt alegre pres Joseph per la ma e anaren primers los dos: e la senyora los segui portant lo seu fill al braç: e axi entraren dins la coua: e anant trobaren altra coua chica en la qual estaua la muller del Capita: e vehent sa senyoria fon molt espantada de tal nouitat: car era molt certa nengu no passaua per aquell cami que no fos pres o mort: E mirant son marit els altres axi pacifichs e alegres portant la senyora ab tota la reuerencia a ells possible: stigue tan admirada que no pogue dir res: E son marit dix li: Muller veus açi aquesta senyora que ve molt cansada de cami aculliula e seruiula en la posada vostra: car la sua presencia ha feta tanta impressio en lanimo de cascu de nosaltres: que crech major la fara en vos qui sou dona e per natura inclinada a tota virtut. E encara tinch crehença que la sanctedat sua bastara a guarir lo vostre fillet de qui vos tanta congoixa portau: E la dona hoydes les peraules de son marit e contemplant la bellea de sa excellent senyoria alegras de singular (singl´ar) goig e acostas a sa merce volent li besar les mans: e sa senyoria nou permete ans la abraça e besa ab molta familiaritat mostrant estimar molt lo bon aculliment que en son marit e en ella hauia trobat: E lo capita despedint se de sa merce portassen Joseph a sopar ab si leixant sa muller en seruici de la senyora.