Capitol LXXXV. Com la senyora e Joseph vingueren a vna coua de ladres.

Capitol LXXXV. Com la senyora e Joseph vingueren a vna coua de ladres.

Sdeuengues vn dia per augment de la paciencia de la senyora que volent sa senyoria recullirse en vna coua: troba alli vna gran flota de ladres: E vehent los Joseph fon axi alterat per extrema por que nos pogue moure: e perde del tot lo parlar: E la senyora qui en tals casos hauia a mostrar lo seu real animo confortaua a joseph dienli. ¶ Impetum inimicorum ne timeas memor esto quomodo salui facti sunt patres nostri: et nunc clamemus in celum: et miserebitur nostri deus noster. Volent dir. O Joseph no temau la furia daquests ladres: qui son enemichs de tots los caminants recordeus pare meu com los antichs pares nostres foren deliurats miraculosament en les angusties sues: e perço ara leixem tota temor: e reclamem al eternal pare qui es en lo cel: e haura merce de nosaltres lo nostre deu e senyor: E dient aço la senyora dins la sua anima cridaua supplicant la potencia diuina li volgues trametre la sua ajuda: e deya ab grans gemechs ¶ Pater et deus vite mee saluifica me ex hac hora. Volent dir. O pare e senyor e deu de la mia vida vullau me saluar e delliurar en aquesta hora de tanta congoixa: E los dits ladres vehent la gent tan indefesa acostaronse a ells ab vna gran furia circuint los entorn per que no poguessen fugir: E la senyora recorrent a les sues acostumades armes qui sin de profunda humilitat: ab les quals sa senyoria vencia totes ses batalles: ficant sa merce los genolls en terra dauant aquella maluada gent ab piadoses lagrimes dix a ells. ¶ Miseremini mei miseremini mei saltem vos amici mei et videte tribulationem et angustiam meam: in q posita sum. Volent dir. O amichs meus yous prech hajau merce de mi: hajau merce de mi: e placiaus veure e mirar la tribulacio mia e la gran angustia en que so posada. Car la dolor daquestos dos que son ab mi tota es mia: e no podeu enujar a nengu d´ells que no turmenteu la mia anima Car lo prom es spos meu pare e guiador e confort meu en aquesta peregrinacio. Lo chiquet es fill meu: e vida mia e tota ma consolacio: separarme d´ell seria a mi pijor que mort axi placiaus deixar nos anar nostra via: car si ab nosaltres vsau de misericordia nostre senyor deu la comunicara a vosaltres molt largament: Car salamo diu. ¶ Miseratio hominis circa proximum suum: misericordia autem dei super omnem carnem. Car la pietat e clemencia dels homens se ha a extendre a sos proismes e la gran misericordia de nostre senyor deu relluu sobre tota carn: E si aquesta poca roba que portam vos plaura pendre tota sia vostra: sols en les persones nostres vsau de pietat: e nons vullau detenir ne menys separar sino donau a mi la mort primer: car sols vn punt no poria viure sens lo meu fill: E dient aço sa senyoria abunda en tant gran e tan abundos plor: que de la dolor sua lo seu fill se prengue a plorar: E Joseph ab grans crits demanaua misericordia dient. O senyors hajau pietat de aquesta dona e del fillet seu: Estant la senyora en aquesta tanta angustia: la clemencia diuina feu tal mutacio en aquella gent conuertint aquells cors leonecbs (la b porte un ganchet a dal) e indomables en tanta dolçor e pietat ques prengueren a plorar hauent molta compassio de sa senyoria: Eleuant sa Merce de terra se agenollaren per demanar li perdo del espant que donat li hauien dientli. Senyora no temau que per nosaltres vos sia fet enuig nengu en bens ni en persona: car la dolçor de la vostra peraula (o paraula, la p abreviada) basta a conuertir lo mon: E de nosaltres si a vostra senyoria certa que tots d´vna voluntat som deliberats d´apertarnos (o apartarnos, la p es com la abreviatura de per) d´aquesta fera pratica d´escampar sanch humana e serem al seruici de vostra merce tant com de nosaltres volra esser seruida E lo principal capita d´aquells ladres dix a la sa senyoria: Senyora feu me merce d´aturar aquesta nit açi en la abitacio nostra: car ma muller y es: que so cert aura molta consolacio de la vista de vostra senyora: ab tot que sta vn poch enujada per la malaltia d´vn fillet que tenim de la edat del vostre: E la senyora vehent aquella gent tan fera conuertida en tanta benignitat: deya dins lo seu cor. ¶ Hec mutatio dextere excelsi. Car tal mutacio e tant sobtada sols deu la podia fer: E sa senyoria regraciant a tots la misericordia e pietat que en ells trobada auia: e les offertes que fetes li han: dix sa merce al capita: Que puix axi li playa que aturas alli aquella nit: que era molt contenta de star en companyia de sa muller. E lo dit capita molt alegre pres Joseph per la ma e anaren primers los dos: e la senyora los segui portant lo seu fill al braç: e axi entraren dins la coua: e anant trobaren altra coua chica en la qual estaua la muller del Capita: e vehent sa senyoria fon molt espantada de tal nouitat: car era molt certa nengu no passaua per aquell cami que no fos pres o mort: E mirant son marit els altres axi pacifichs e alegres portant la senyora ab tota la reuerencia a ells possible: stigue tan admirada que no pogue dir res: E son marit dix li: Muller veus açi aquesta senyora que ve molt cansada de cami aculliula e seruiula en la posada vostra: car la sua presencia ha feta tanta impressio en lanimo de cascu de nosaltres: que crech major la fara en vos qui sou dona e per natura inclinada a tota virtut. E encara tinch crehença que la sanctedat sua bastara a guarir lo vostre fillet de qui vos tanta congoixa portau: E la dona hoydes les peraules de son marit e contemplant la bellea de sa excellent senyoria alegras de singular (singl´ar) goig e acostas a sa merce volent li besar les mans: e sa senyoria nou permete ans la abraça e besa ab molta familiaritat mostrant estimar molt lo bon aculliment que en son marit e en ella hauia trobat: E lo capita despedint se de sa merce portassen Joseph a sopar ab si leixant sa muller en seruici de la senyora.

Capi. LXXXIIII. Com la senyora perti de casa de la sua mare: e segui son cami.

Capi. LXXXIIII. Com la senyora perti de casa de la sua mare: e segui son cami.

La senyora exint de la cambra de la senyora mare sua trauessada de dolor: deixant aquelles persones a ella tan cares en grandissima pena: deualla baix e stant en la entrada de casa aqui tingue consell ab Joseph: car sabia sa senyoria que es scrit. ¶ In antiquis est sapia. Car en los antichs e be asenats es fundada sauiesa: E tractaren com exirien de la ciutat que no fossen coneguts: ne degu pogues hauer sentiment del seu fu: E apres moltes rahons que passaren entre los dos: concordaren que Joseph anas primer ab la somera: e la senyora quel seguis de luny portant lo seu excellent fill molt amagat: per que si encontraua nengu no haguessen a coneixer que sa merce portas criatura: E axi exiren de natzaret ab molta por e recel fins que foren luny de poblat. E aqui Joseph spera la senyora: e sa senyoria plega morta y cansada: e sigues damunt vna pedra per donar a mamar al seu diuinal fill. Lo qual sentint lo gran fret de la nit se prengue a plorar. E la senyora trauessada de dolor e pietat afalagaual tant com podia ab ses acostumades dolçors: calfant li los peuets ab les propries mans: dientli. Ay vida mia y no ploreu: que lo vostre plor turmenta la mia anima: trobantme en esta solitut hon no puch hauer vn poch de foch ab queus escalfe: ne vn (vu) troç de cubert hon vos amague de la fredor de la nit: E sa senyoria desijosa de ajudar al seu fill en aquella pena que sentia del gran fret que trauessaua la sua delicada persona: leuas lo mantel que abrigaua: e doblant lo de molts dobles embolca e cobri la personeta sua dient. O senyor y fill meu vos sabeu que no puch fer pus: sino leuarme la roba per cobrir a vos vida mia: dins les entramenes vos volria posar senyor meu: e que no sentisseu aquesta pena del fret: E lo virtuos Joseph qui ab molta pietat miraua aquestes coses: leuas lo seu manto supplicant la senyora ab moltes lagrimes que li plagues abrigarlos. E sa senyoria nou permes ans lo prega molt ques vulgues tornar abrigar dient li. o Joseph pare meu a mi nom cal planyer de la pena que sofir per ajudar al meu fill car en totes coses lo vull seruir. In frigore et nuditate. E sentir per ell pena es a mi repos e vida. abrigauvos virtuos pare: car la edat vostra no es per a comportar força de tan extrem fret: e a mi seria mes pena veureus passar fret que sentirlo en la propria persona. E lo glorios prohom vista la caritat de sa senyoria obey al manament de sa merce: tornantse abrigar no sens molta dolor vehent sa altesa tremolar de fret: E leuas la senyora per continuar son cami e Joseph acostali la somera per que caualcas: e la senyora puja damunt vna pedra per caualcar: e acomana lo seu fill a Joseph: e com fon a cauall cobra aquell tresor inestimable e posantlo sobre la sua falda alça los vlls al cel suplicant al pare eternal: que la vulla endrecar en lo seu viatge dientli Vias tuas domine demonstra mihi 7 muro tuo inexpugnabili circuncige nos 7 armis tue potentie protege nos sper volent dir. o senyor e deu eternal mostrau a mi lo cami d´aquest desert per lo qual aueu ordenat vaia lo vostre fill e lo muro de la protectio vostra acompanye continuament a nosaltres: les armes de la diuinal potencia sien custodia e guarda nostra. E axi la senyora seguint son cami entra per aquell pregon desert: e com ja los hagues attes lo dia clar: dix Joseph a la senyora yo tendria per bo no caminassem: car si nengu nos encontra serem coneguts e descuberts. E sa senyoria obeint lo molt prestament descaualca e anant a peu sa merce e Joseph cercaren alguna coua secreta hon se poguessen amagar. E com molt haguessen cercat: trobaren ne vna: e aqui entraren ab molta temor ariscantse al perill de les besties feres per fugir a la malicia e furia dels homens. E entrant Joseph primer regonegue tota la coua: e vehent que noy hauia nenguna bestia fera ne res de perill feu entrar la senyora e aposenta aqui sa senyoria. E tornant a exir de fora descarrega la somera e leuali lalbarda e ligala a la entrada de la coua e donali vna poca derba que ab gran treball hauia trobat: e retornant dins troba la senyora congoixada: car no trobaua hon collocar lo seu fill. E lo glorios prohom leuas prestament la clocha per fer estrado hon la excellent Reyna pogues seure lo seu fill: e del seu capiro li feu coxi: e aqui la senyora posa lo gran monarcha e senyor del cel e de la terra. E la senyora e Joseph agenollaren se dauant la magestat sua contemplant ab infinides lagrimes la pobretat e humiliacio de sa excellencia: E dixli la senyora mare sua ab vna grandissima feruor. O clement deu e senyor y tant haueu amat los homens que per vesitar a ells sou del cel deuallat: defreçant vos ab la vestidura humana que no sou per negu conegut: ans perseguit de la vostra terra lançat. Aquesta coua senyor qui es habitacio de besties es ara a vos vida mia cambra de repos. O senyor y placia a la vostra clemencia donar lum als homens e no permetau desconeguen tanta misericordia: E girant la senyora son parlar a natura humana per deu tant amada: deyali ab feruor de caritat. ¶ Ama amicum tuum a quo amaris cuius amore preuenta es qui est causa amoris tui: patettibi archanum cordis: patem magnum pietatis sacramentum: patent viscera misericordie: in quibus visitauit nos oriens exalto. Volent dir. O anima qui per lo fill de deu te sents tant amada e fauorida: ama carament lo amador teu per lo qual infinidament est amada: e la sua amor es primera: car ans que tul hajes conegut ni seruit: ta la sua clemencia manifestada e mostrada la amor sua: e ell es causa e fonament de la tua amor: car vol manifestar a tu los secrets del seu cor. Volte mostrar vn secret e misteri de singular pietat: ço es que ses humanat per amor de tu: e vol que veges e sien a tu manifestes les intrinseques misericordies sues ab les quals nos ha visitat deuallant de la altea celestial per estar ab tu en aquesta miserable terra: E la senyora axi mirant lo seu fill e plant ab ell senti tanta dolçor e consolacio dins la sua anima: que li paregue esser peradys dins aquella coua: e inflamada de amor inestimable prengue lo senyor al braç: e besant lo moltes vegades dix li. O amor qui semper ardes et nunquam extingueris fac vt homines te diligant pro quibus tanta et talia sustinuisti. Volent dir. O amor diuina qui tots temps cremau e nunqua deffalliu: ans de continuu mostrau la vostra caritat als homens: feu senyor per merce que los dits homens vos amen: per los quals tals e tants turments deliberau sostenir: E Joseph mirant la dolçor que lo senyor mostraua en la sua careta: els affalachs que la sua mare li feya: e les paraules transcendents que li deya staua fora si mateix e deya. Siue in corpe siue extra corpus nescio: deus scit. Volent dir: O senyor si so en lo cors o fora lo cors nou se: vos clemencia diuina ho sabeu: qui per vostra acostumada pietat me feu sentir tanta dolçor que sostenir no la puch: E ab gran feruor de deuocio prengue los peuets de iesus besant aquells ab lagrimes de molta delectacio deya. ¶ Tu esto exultacio mea spes mea salus atquem redemptio. Volent dir. O senyor y vos sou la alegria mia e tota ma sperança salut y redempcio de la anima mia: E acostantse la hora de dinar: Joseph leuantse dels peus del senyor ab consolacio tanta que recomptar nos pot: ana de fora per cercar aygua e troba vna font molt prop de la coua: e de aqui pora aygua: e culli romerets per fer foch: e venint ab molta alegria trague lo sclauo e encengue foch ab prou treball e cogue vn ou: E la senyora prenint lo dit ou ab molt plaer dona a menjar al seu fill tenint lo segudet en la sua falda posant li los bocinets en la boca. E apres que lo senyor hague menjat la senyora mare sua e Joseph se dinaren ab sola fruyta e pa: car los ous estojauen per al senyor que aldre no podia menjar: E apres que foren dinats stigueren aqui al foch rahonant dels grans misteris diuinals als homens amagats e a ells per sola misericordia reuelats: E donaren moltes laors a la diuinal clemencia de totes les obres sues: e en aço despengueren vna gran part del dia: E apres la prudent senyora dix a Joseph que dormis vn poch per que denit fos pus vigil al caminar: car tot son viatge hauien a fer de nit: E lo dit Joseph obeint sa senyoria metes a dormir en terra en vn canto de la coua posant se lo sach de la çiuada per coxi: E la senyora tenint lo seu amat fill en la falda arrimant lo seu cabet sobre los seus pits affalagaual que dormis: car no tenia altre breç hon posas sa excellent senyoria e sa merce vetlaua guardant ab molta prudencia aquell rey eternal: E com Joseph fon despertat del seu dormir sa senyoria li dona lo senyor adormidet quel tingues en lo seu braç: e sa altesa dormi vn poch: E joseph tenint se per molt glorios d´vna tal comanda ab gran alegria deya. ¶ Ad te leuaui oculos meos vita viuificans. O domine tribue vt laudet te cor meum et lingua mea 7 omnia ossa mea dicat. Domine quis similis tibi: Volent dir. A vos senyor y creador meu dreçare yo los meus vlls e tota la mia anima: car sou vida viuificant. O senyor feu me merce que lo meu cor e lengua de continu sien occupats en la laor de la magestat vostra: e los ossos meus e totes mes forçes diguen e criden que noy ha semblant a vos en valor saber e poder: e com la senyora hague vn poch reposat: leuas sa senyoria ansiosa del cami: E venint la nit endreçaren de partir: e anant per aquella espessura del desert enfosquias la nit: en tant que escassament veyen lo cami: e sentien bramar los leons: e chiular les serpents: e adular los altres animals: les quals coses natura humana sentir no pot sens molta alteracio: per que la senyora reyna fon forçada de dir. ¶ Timor et tremor venerunt super me. Car gran por e tremolament sentia en sa real persona de la feredat de les besties que sentia ab les propries orelles: tement molt no li vinguessen dauant: per que posada sa merce en tanta angustia recorregue al adiutori diuinal dient ¶ Qui celorum contines tronos et abissos intueris domine rex regum exaudi nos in gemitibus nostris et libera nos de ore leonum. Volent dir: O senyor vos qui senyorejau lo cel e mirau clarament sens nengun empaig tots los amagats de la terra: vos senyor qui sou rey dels reys exaudiu les clamors nostres e deliurau nos de la cruel boca dels leons: E dit aço la diuinal potencia imposa silenci a tots aquells animals e manals fugir de totes aquelles partides per que poguessen passar sens temor nenguna: E axi passa la senyora aquell treballos cami anant de nit: stant amagats lo dia dins aquelles tenebroses coues.