Capitol LXX. Com herodes tingue consell per saber hon deuia naixer lo Messies.

Capitol LXX. Com herodes tingue consell per saber hon deuia naixer lo Messies.

Partits los dits reys Herodes oblidat del propri dinar per la dolor enuejosa quel rosegaua mana conuocar consell e feu ajustar tots los princeps dels sacerdots judaychs e los scriuans del poble per demanar los agudament si sabien ells hon deu naixer lo Messies que ells speren: E apres moltes altercacions los juheus respongueren. In bethlem. Volent dir. senyor lo loch hon nosaltres crehem deu naixer lo Messies es bethleem la ciutat de dauid. E aço permete la sauiesa diuina per gran confusio dels juheus: que ells nomenassen lo loch hon deuia naixer lo seu rey: confermant lo seu dit ab test de prophetia: dient. ¶ Sic enim scriptum est per prophetam. Et tu bethleem terra iuda: nequamque minima es in principibus iuda: ex te enim exiet dux: qui regat populum meum israel. Car (Ear) axiu trobam scrit per vn propheta que diu. Que bethleem qui es en la terra de judea no crega esser menor en lo principat de juda: car de ella te a exir lo regidor (dux) del poble de deu. E aquesta prophecia los juheus no la digueren clara ni complida: ans la recitaren en so que no deuia esser creguda: per complaure a Herodes que d´aquesta noua staua molt irat. E per ço nostre senyor qui es just e veu clarament lo cor dels homens: segons de sa magestat es dit. ¶ Deus intuetur cor. Quicquid agant homines sola intentio iudicat illos. Car nostre senyor deu: qui veu lo intrinsech del cor huma no mira a les obres dels homens: ans los jutja segons les intencions de aquells. E vehent sa magestat la reprouada intencio de aquells juheus que per complacencia e temor humana: no digueren la veritat clara axi com dirse deuia: puix los era demanada: permete que lo dit Herodes los rete lo guardo que mereixien. Car desijos de matar aquell nouell Rey: mata tots los fills de aquells miserables juheus. qui axil volgueren complaure e lagotejar: Herodes hoit lo parlar dels juheus reposas molt crehent que aço no seria res: puix los juheus de qui principalment era interes stauen tan desansiats: e estimauen tan poch esta fahena ab tot que ell fiaua molt duptosament de a paraula dells: ans los tenia per molt sospitosos. E puix sabe lo loch no cura pus de conferir ab ells: car cregue facilment dar hi recapte. E fon enganat ignorant lo parlar de Salamo: qui diu. ¶ Non est prudentia non est consilium contra dominum. Car noy ha consell ni saber per prudent que sia: que puga fugir a la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu.

Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem

Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem: cercant e demanant aquell qui era nat rey dels juheus.

Lo tretzen dia apres la natiuitat de Jhesus senyor nostre la excellent senyora mare sua hague vn grandissim goig per temprament de la dolor passada. Car veu complida aquella prophecia d´Ysayes. ¶ Tunc videbis et afflues et mirabitur et dilatabitur cor tuum: quando conuersa fuerit ad te multitudo maris: fortitudo gentium venerit tibi. Volent dir dreçant son parlar a sa senyoria. O excellent reyna e senyora quius trobau mare de deu sia certa vostra altesa que lauors com haureu atesa aquesta singular dignitat maternal: sera lo cor de vostra senyoria alegrat e molt exemplat: quant veureu venir a vostra merce la gran flota de la gent qui nauega per les hones de les dignitats de aquest mon: car no seran gents de poca estima los que vendran adorar e confessar lo fill vostre: ans seran Reys excellents acompanyats e molt abillats. E de aquests ha parlat dauid: dient. ¶ Coram illo procident ethiopes et inimici eius terram lingent: Reges tharsis et insule munera offerent: reges arabum et sabba dona adducent. Car dauant la presencia de aquest senyor nouament nat se prostraran los ethiops qui fins aquella jornada eren stats enemichs seus per la sua infidelitat e ab moltissima deuocio besaran la terra dauant los seus sagrats peus. E los reys de tharsis e de les illes (jlles) li offeriran moneda: e los reys de arabia e de Sabba grans dons li portaran: e a sa magestat presentaran. E axi fon complida largament la dita prophecia de Dauid. Venint aquests reys animosos en jherusalem tota la terra qui era en lo circuit fon moguda e torbada e molt mes los habitadors de la dita ciutat: e specialment lo rey herodes qui lauors regnaua. Car veren aquells excellents Reys sens nenguna temor entrar en regne strany e ab animo constant publicament demanar. ¶ Ubi est qui natus est rex iudeorum. E venint aquesta noua al Rey ixquen los a recebir ab animo molt irat e portant los al palau seu: aqui los interroga agudament com sabien ells que rey nouell sia nat en judea: qui per la magestat del senyor emperador cesar august es senyorejada: lo qual ha fet manament negu no sia gosat nomenarse rey sino aquell a qui sa magestat volra donar tal titol. E los dits Reys esforçadament respongueren: dient. ¶ Vidimus enim stellam eius in oriente et venimus adorare eum. Volent dir. No penseu que nosaltres vingam ab poca certitut ne siam persones quens mogam en layre: car be sabem que es scrit per Salamo. ¶ Qui cito credit leuis est corde. E perço siau cert vos senyor qui de present regnau per la magestat del emperador: que nosaltres venim ab tanta certitut: e hauem vist tal senyal del naximent de aquest verdader rey: que venim deliberats de adorarlo e confessarlo esser rey e senyor: e posar la vida e lo stat per lo seruici seu. E de vostra senyoria no volem aldre sino quens maneu dir lo loch e mostrar la posada hon aquest senyor es nat. E Herodes ques pensaua tenir son regne en gran repos e seguretat hoint que aquests reys en son regne cerquen e demanen nouell Rey fon molt enujat de aquesta fahena e alteras e torbas en extrem: ab tot ques cobri tant com pogue: e dixlos. Senyors placiaus anar a vostres posades a reposar e apres menjar tornareu y dar vos he resposta del que demanau.