Capitol LXVIII. Com lo senyor fon circuncis:

Capitol LXVIII. Com lo senyor fon circuncis: e comença a escampar la sua preciosa sanch per la redempcio nostra. E fon a ell imposat lo sagrat nom de Jhesus (Ihesus).

Venint lo huyten dia la prudentissima senyora dix al seu spos. O joseph yo so certa que lo meu fill. Non venit soluere legem sed adimplere. Car no es vengut a trencar la ley ans a complirla: perço es necessari prenga huy circuncisio per conformarse ab los pares seruant la ley per ell manada: començara a entendre en les fahenes de la redempcio humana: per la qual es deuallat del cel en aquesta vall de miseria: volent mercadejar e comprar los catius que son en aquella. E ja de huy auant no cessara james que no entenga continuament en la dita fahena fins la haja portada a fi. O joseph tan car e tan doloros sera aquest rescat dels dits catius: car nos oden comprar per or ni per argent sino ab la sola sanch de aquest fill meu tan amat. Lo qual vol huy en presencia vostra e mia rompre la sanch de la humanitat sua prenint circuncisio: e traure aquella moneda impreciable començant a pagar largament lo dit rescat donant per senyal la sanch que escampara en aquesta jornada: offerint se a pagar tota la resta lo dia doloros que entrara en la nau de la creu per retornar al pare seu quil ha trames. Axi joseph placiaus anar per lo sacerdot de bethlem e faças esta circuncisio: Lo qual ab moltes lagrimes ixque de casa per fer lo que la senyora manaua: car sabia que les paraules de sa senyoria eren totes conformes ab la voluntat diuina. E partint Joseph la senyora prengue lo seu fill al braç aparellant se per a aquell misteri ab la anima trauessada de extrema dolor: e mirant aquella cara tan dolça e tan benigna besal ab amor no recomptable regant lay tota de lagrimes: e dix. ¶ Dilecte meus vulnerati cor meum. Volent dir. O amat meu y com haueu nafrat lo cor meu ab lo pensament de aquesta pena que ara voleu sofferir. Aquesta senyor es la primera dolor que de vos he sentit: la qual ha fet nafra dins mi insanable: e durara per tota la vida mia. E venint joseph ab lo dit sacerdot la senyora se altera tota e ab infinides lagrimes offeri lo seu tant amat fill en aquella dolorosa pena. E sentint lo plorar per la agudea de la dolor fon axi angustiada la sua anima e posseida de tanta dolor qeue fon forçada de dir. ¶ Idcirco contutbata sunt viscera mea super eum quem in tanta amaritudine video. Volent dir. O dolorada mare que ara puch dir que les entramenes mies son totes alterades e regirades sobre aquest senyor y fill meu qui en la sua tan tendra edat lo veig sentir amargosa dolor. E abraçant lo fill deya. O vida mia: que aquesta dolor vostra als miradors par poca: e a mi senyor es tan gran y tan soberga: que se de quantes penes e turments es començament. Car ja senyor no espere veureus en tota la vida mia sino ab companyia de continues dolors: car ab aquest preu haueu a pagar la mercaderia vostra. ¶ O vida mia y tan cruels seran los homens remuts si de tal paga no son coneixents. E besant la senyora lo seu amat fill ab molta dolcor lo afalagaua: hauenjt de la sua tendra dolor extrema pietat e ab continues lagrimes li deya. ¶ O amor e vida mia vos sou turmentat en la vostra delicatissima carn: e yo trauessada de dolor dins la anima mia. Car vos senyor meu sou: Diuitie mee: delitie mee: delectatio mea et gaudium meum. E posat vos en dolor yo so cuberta de pena sens remey. E lo senyor a qui totes coses eren manifestades per la sua sauiesa sens esserli manifestades de boca: coneixent molt clarament la intrinseca dolor de la senyora mare sua. la qual a ella no era possible poderla explicar per lengua: per donar algun remey a sa senyoria: cessaua de plorar posant la sua dolça maneta sobre la boca de la senyora mare sua: mostrant que la dolor sua lo turmentaua molt mes que la pena propria. E la senyora per contentar lo tan amat fill cessa de plorar e ab sospirs dolorosos abraçaual e besaual desijant metrel dins les entramenes sues: e empremtar dins aquelles les dolors sues: e leuarles de la persona sua a ella tan cara: e deyali. ¶ Carissime obsecroda michi panem lacrimarum quem manducem die ac nocte: et non taceat pupilla occuli mei quia amore langueo videndo angustias anime tue. Volent dir parlant en sperit ab lo fill seu qui en los braços tenia. O amat meu daume font de lagrimes viues qui sien a mi pa e vianda de dia e de nit: e no vull nengun repos en la present vida: car yo defallch e languesch per amor qui fa sentir agudament les angusties que veig dins la anima vostra e la dolor que de present contemple en la delicada persona vostra: Car (Ear) de vos senyor ylfill meu es dit. ¶ Qui peccatum non fecit penam pro peccatis portauit. E stant axi la senyora en aquest piados plor fon enterrogada per lo sacerdot quin nom volia fos imposat al senyor fill seu: car sa senyoria hauia de esser la primera que hauia a nomenar e manifestar aquell nom Jhesus: lo qual hauia manat lo seu pare eternal li fos posat en la circuncisio sua: perque fossen declarades les grans excellencies e dignitats de sa magestat. ¶ Quia non est aliud nomen sub celo datum hominibus in quo quis possit obtinere salutem. Car noy ha altre nom sots lo cel donat als homens per obtenir salut sino aquest. E lo pare seu ha promes no negar nenguna cosa que en lo dit nom li sia demanada. E perço vol e mana. ¶ Ut in nomine (no+i+e) ibu (la b té un puntet a la dreta) omne genu flectatur celestium terrestrium et infernorum. E nomenant lo la senyora senti en si tanta dolçor dels grans misteris que eren tancats dins aquell sagrat nom a sa senyoria sola reuellats: que fon forçada de dir dins la sua sanctissima anima. ¶ Jhesu dulcis memoria dans vera cordis gaudia: s3 super mel et omnia eius dulcis presentia. Volent dir que lo nomenar e recordar jhesus dona vera alegria e consolacio en lo cor huma: e la dolçor de la sua presencia es molt pus delectable que nenguna dolçor que nomenar se puga. E feta la dita circuncisio e imposat lo nom al senyor lo sacerdot sen ana sens hauer sentiment nengu que aquell fos son deu e senyor ne messies promes en la ley. E la senyora e joseph restaren dolorats acompanyat lo senyor turmentat lohant e magnificant la paciencia e humilitat de ala clemencia sua.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Despedits los sancts angels leixant lo fill de deu en lo pesebre acompanyat de la sua excellent mare e de joseph passaren per les muntanyes hon stauen vns sancts pastors. ¶ Vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum. Los quals eren molt ansiosos sobre la custodia del seu bestiar. E mostras a ells hu dels angels: e la claredat de nostre senyor los illumina. E hagueren grandissima temor de la marauellosa visio del angel: Lo qual los dix. ¶ Nolite timere. Volent dir. O pastors virtuosos no vullau hauer temor: car no so trames a vosaltres per espantar vos: ans per denunciaruos vn grandissim goig: Lo qual se estendra a tot lo poble. ¶ Quia natus est vobis hodie saluator: qui est xps (p en virgulilla) dominus in ciuitate dauid. Car es nat a vosaltres homens mortals huy en aquest dia lo saluador vostre: lo qual es lo ver messies e senyor general. E lo loch hon ses celebrada eta singular natiuitat es bethlem dita ciutat de Dauid. E lo senyal en que coneixereu aquest excellent senyor es aquest. ¶ Inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in presepio. Car trobarleu tan chiquet que esta nit es nat embolicat en pobrellets draps e posat en vn pesebre per fretura de lit. E dit aço sobtosament hoyren los dits pastors aquell angel ensemps ab altra gran multitut de caualleria angelica cantar e lohar nostre senyor deu: dient. ¶ Gloria in altissimis deo et in terra pax hominibus bona voluntatis. Volent dir. Gloria sia donada a nostre senyor deu en les altees del cel: car de aqui ha fet deuallar lo fill seu a peregrinar en la terra ab la esclauina de natura humana per reduir a pau los homens que hauran bona voluntat e desig de concordarse e pacificarse ab lo seu creador: La dita pau generalment a tots los homens es offerta: e per pochs acceptada. ¶ E los pastors hoydes e vistes tantes marauelles tingueren consell entre simateixos: e digueren. ¶ Transeamus vsquem bethlem: et videamus hoc verbum quod factum est: quod dominus ostendit nobis. Volent dir anem cuytadament e passejem fins a bethleem: e vejam la veritat de aquesta paraula quens es dita: la qual nostre senyor vol mostrar a nosaltres. E axi ells partiren e vingueren en bethlem hon trobaren lo senyor e la mare sua e joseph segons langel los hauia dit. E vehent primer aquella reyna excellent en lo gest e maturitat sua conegueren que aquella era mare del senyor que ells cercauen: e digueren a sa senyoria ab singular amor e deuocio. ¶ Vbi est dilectos tuus o pulcherrima mulierum. Volent dir. O senyora vos qui sou la pus bella e graciosa de totes les dones mostrau nos hon es lo vostre amat fill. E sa merce leuant se depeus e acostantse al senyor qui jayia en lo pesebre ab molta reuerencia leuali vn drap ab que tenia cubert lo cap e la careta: e mostra aquella faç diuina del seu sagrat fill als deuots pastors: Los quals reberen en si tanta alegria de aquella vista que no podentla sostenir caygueren en terra perdent tots los sentiments corporals per la grandissima dolçor que dins la anima sentien. Car coneixien esser deu omnipotent aquell qui en tan chica persona home verdader se mostraua tant humiliat e ab besties acompanyat. E la senyora vehent los dits pastors axi alterats pres lo seu fill al braç e sigues en terra: perque millor lo poguessen mirar e contemplar: e dix los. ¶ Si quis diligit sapientiam ad me declinet: et eam inueniet. Volent dir. SI vosaltres diligents pastors amau la sauiesa diuina e cercau aquella leuau vos e veniu a mi: car en la mia falda la trobareu. Los dits pastors dreçant se anaren ab molta reuerencia adorar lo senyor besant li los peus com a son deu e senyor crehentlo esser deum occultum et hominem manifestum. Car la lum de la fe los mostraua que dins aquella humanitat que ab los propris vlls veyen era la diuinitat amagada. E perço digueren dreçant son parlar a la senyora sa mare qui en los braços lo tenia (te na). ¶ Memoriam fecit mirabilium suorum misericors et miserator dominus escam dedit timentibus se. Volent dir. O senyora excellent aquest glorios fill vostre es lo gran memorial de que parla Dauid en lo qual nostre senyor deu hauia de recollegir totes les obres marauelloses sues: car açi relluu la sua sauiesa e potencia e los grans miracles fins a huy fets termenen en aquest singular e inaudit miracle: que deu e home se troben vnits en vna sola persona: per lo qual se seguiran infinits miracles de molt major excellencia que los passats. Ara senyora seran al mon manifestades molt largament les misericordies e miseracions de nostre senyor deu. Car aquest fruyt precios del vostre ventre es la vianda singular que lo pare celestial vol donar a mengar als tements e amants a ell: lo qual sols los pot fartar e contentat. E aço senyora demanaua Dauid en persona de natura humana famolenta no trobant res que la pogues deliurar de tan miserable fam: com deya. ¶ Ostende nobis domine misericordiam tuam. Aquesta misericordia senyora fin a huy no ses manifestada ni mostrada als homens: ara la hauem vista e podem dir. ¶ Dies sanctificatus illuxit nobis. Car lo dia sanctificat per los pares antichs tan desijat a nosaltres ha huy clarejat. E la senyora vehent la gran (grau) misericordia que nostre senyor deu hauia feta a aquells pastors manifestant los tan largament los seus diuinals secrets al restant del mon tan amagats: alça los vlls al cel regraciant al pare celestial les marauelles sues dient. ¶ Confiteor tibi domine celi et terre qui abscondisti hec a sapientibus et prudentibus et reuelasti ea paruulis. E sa senyoria informa los dits pastors en la vera crehença del seu fill: e que totes les coses que veyen de la sua tanta humilitat e extrema pobretat eren misteris amagats: e dix los. ¶ Non in parentum domo: sed in via nascitur: vt se peregrinum esse et regnum suum de hoc mundo non esse ostenderet. Volent dir. Mirau aquest senyor que no es nat en casa mia ne de negun parent: ans en aquest loch qui es en la via comuna mostrant que ve a peregrinar en aquesta mortal vida: e que lo regne seu no es de aquest mon: Car ab tot ell sia senyor general del cel e de la terra: no delibera ara sa magestat senyorejar ne mostrar la sua potencia: ans passar tota la vida sua en perfectissima humilitat: segons en la natiuitat sua ha començat. E los feruentissims pastors hoint lo parlar de la senyora stauen tant eleuats quels paria que ja fossen en paradis. E per mostrar lo gran goig que dins de les animes tenien: leuaren se a ballar e cantar desijant lohar e magnificar lo senyor e la sua excellent mare: e digueren. ¶ Memento salutis auctor: qp nostri quondam corporis: ex illibata virgine nascendo formam sumpseris. E lo glorios Joseph que no menys goig que los pastors tenia sorti en lo ball: e comença a cantar dient. ¶ Gaudet chorus celestium: et angeli canunt deo: palamquem fit pastoribus: pastor creator omnium. E axi molta alegria festejaren la senyora vna gran part de la nit: e acostant se la matinada despedits de sa merce los virtuosos pastors tornaren a les cabanyes sues glorificantes et laudantes dominum in omnibus que audierant et viderant. E resta la senyora ab joseph acompanyada mirant e contemplant lo fill de deu e rahonant se continuament de les grans excellencies sues e de la excessiua amor que sa magestat hauia a natura humana: e de aço li feyen continues gracies supplicant sa clemencia perdonas a la dita natura humana la gran desconeixença que cometia estimant tant poch la sua venguda.