Capitol LXXIII. Com los sancts Reys suplicaren la senyora

Capitol LXXIII. Com los sancts Reys suplicaren la senyora: los comunicas lo seu fill: quel poguessen tenir al braç: e foren contentats en son desig.

Apres los dits Reys supplicaren la senyora inflamats en gran deuocio que fos de sa merce dar a cascu de ells lo fillet seu en los seus braços: perque sentissen la dolçor inestimable del tocament daquell sagrat cors. E la excellent senyora sabent que per axo era vengut lo seu diuinal fill per leixarse tocar e palpar als peccadors comunicals ab molt plaer aquell tresor impreciable. E prenint lo pus antich en los seus braços senti tanta y tant extrema dolçor que vingue fins al departiment del sperit: e contemplant dins la sua anima aquella magestat excellent cuberta de carn humana: e lo senyor deu incomprehensible mostrant se en cors tan chich: e rompent en lagrimes dix. ¶ Que fortitudo in tanta infirmitate: que altitudo in tanta humilitate: quod venerabile in tanto contemptu. Volent dir. o senyor y hon es la fortalea e omnipotencia vostra: que en tanta flaquea (fla+q en virgulilla+a) sou posat que les creatures vostres vos han a sostenir al braç: O senyor y hon es la gran altitut e excellencia vostra que axi stau pobre e humiliat a la vista humana: O rey de gloria e hon es la honor vos deguda que tan poca estima fan huy de vos les creatures vostres: E besant los peus e mans al senyor donal al altre rey qui ab gran desig lo speraua. Lo qual rebentlo ab infinida alegria: contemplant la dolçor de la sua cara: pensa la sauiesa diuina ab quant orde hauia proueit a la redempcio humana: e dix. ¶ Aliter enim ab eterne mortis vinculis non poteramus absolui: nisi in nostris fieret humilis: qui in suis permanebat omnipotens: in homine hominem renouans: in se inconmutabilis erseuerans. Volent dir. o clement senyor que en altra manera no podiem esser desligats: ni absolts dels ligams cruels de la mort eternal: si ja vos senyor prenint la nostra miserable carn nous fosseu tant humiliat mostrant vos semblant a nosaltres: restant tostemps en la vostra diuina natura deu omnipotent: e fent vos home haueu renouat home: restant vos senyor incommutable e immortal. e dient aço besaua lo dit rey los peus del senyor ab molta deuocio no podent lo partir de si: ab tot que vehent lo gran desig ab que laltre rey lo speraua posaloy en los braços. lo qual prenintlo ab singular amor: senti en si grandissima consolacio: e dix. ¶ Venerunt enim omnia bona pariter cum illo. Volent dir. Tot be es vengut a mi ensemps ab aquest senyor qui es vida mia. e mirant aquella diuinal cara: e contemplant la gran caritat comunicada a natura humana per nostre senyor deu loant la sua clemencia ab gran admiracio dix. ¶ O mira circa nos tue pietatis dignatio. O inestimabilis dilectio caritatis vt seruum redimeres filium tradidisti. Volent dir dreçant son parlar al pare eternal. O senyor omnipotent e quant marauellosa e digna de infinida laor es stada la pietat e clemencia vostra enuers los homens. O amor e caritat inestimable que dir ni estimar nos pot per rembre lo seruent haueu donat lo fill vostre. E dient aço aquell glorios rey estrenyia e abraçaua lo senyor no podent lo partir dels seus braços besant moltes vegades los seus peus. E ab molt enyorament partintlo de si: tornal a la senyora mare sua: La qual lo rebe ab goig inestimable dientli sa senyoria ab aquella dolçor de amor maternal: la qual senti prenintlo en lo seu braç. ¶ Veni dilecte mi fons salutis et letitie amor qui semper ardes: et nunquam extingueris: habeo te in corde et in ore et pre occulis meis semper. Volent dir. Veniu amat meu font de salut e de alegria: amor insaciable qui tostemps cremau e nunquaus apagau: dins lo cor vos tinch vida mia empremtat: la boca mia de vos senyor vol parlar tostemps: los vlls meus en contemplar la vostra presencia se adeliten continuament.

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem: e trobaren aqui lo senyor e la sua excellent mare.

Capitol LXXII. Com los Reys partint de hierusalem: anaren a bethlem: e trobaren aqui lo senyor e la sua excellent mare.

Los Reys sancts haguda resposta de herodes despedits dell ab gran plaer: partiren cuytadament desijosos de trobar lo senyor que cercauen. E exint de hierusalem veren la stela quels hauia guiat per tot lo cami: la qual hauien perduda venint en la dita ciutat. E recomplits de goig inestimable seguirenla: la qual los porta al propri loch hon era lo senyor ab la excellent mare sua. E entrant per aquella casa o porchet: trobaren la magestat diuina ab la vestidura humana: sols de la sua mare acompanyada. E illuminats de celestial gracia: conegueren esser aquell lo fill de deu qui en forma humana en los braços de la sua sanctissima mare reposaua. E prostrats en terra ab goig inestimable adoraren lo senyor: regraciant a sa clemencia la merce tan singular quels hauia feta e digueren ab feruor de vera deuocio. ¶ O omnipotencia nascentis: o magnificentia de celo ad terram descendentis: gratias agimus tibi domine deus omnipotens: quia ad viam rectam nos duxisti. mens nostra tibi deuota: amore tuo succensa suspirans tibi: quia tu es fons lucis diuine et sol claritatis eterne. requiescat in te anima nostra: ardeat in te cor nostrum cantet laudes tuas in iubilatione: es gloria nostra et spes nostra in terra viuentium. E dient aço los dits reys sentiren dins si vn lum diuinal: quels illumina les consciencies fent los conexer clarament les errors e peccats en que han viscut fins aqui: e la gran misericordia que hauien rebuda per sola bonea de nostre senyor deu: de que romperen en tantes e tan habundoses lagrimes per gran peça no pogueren parlar ne leuarse de terra. E la senyora leuantse depeus ab gest prudentissim presentas a ells tenint en lo braç lo tresor diuinal a sa senyoria comanat: ço es lo seu fill glorios. E dixlos ab singular dolçor. ¶ Surgite et accedite et illuminamini: et facies vestre non confundentur. Volent dir. Leuau fills meus ab gran seguretat e mirau aquest spill de vida: e sereu pus largament illuminats: e podeu esser certs les vostres cares de açi auant no seran confuses: puix vos sou mesos sots la bandera de aquest Rey de gloria. ¶ Ideo notum vobis facio qp liberati a peccato: serui aūt facti deo: habetis fructum vestrum: in sanctificationem: finem vero vitam eternam: quia nomina vestra scripta sunt in celis. Volent dir sa senyoria. O amichs e per lo meu fill molt amats yous manifeste vn grandissim goig: car sou deliurats de tot peccat. e fets seruents de aquest senyor fill de deu e meu: qui es deu omnipotent: e lo fruyt vostre en gran sanctificacio de vida: de que aconseguireu la beatitut eterna: car los noms vostres scrits en lo cel: per aquell qui eternalment vos ha elegit. E dispensa axi la diuina clemencia que lo parlar de la senyora fon axi entes per ells: e lo dells per sa senyoria com si tots eren de vna lengua. E hoyt per los reys lo dolç parlament e rahonament de sa altesa dreçaren se ab infinit goig: del que hoit hauien: e anant axi agenollats acostaren se al senyor ab molta reuerencia de hu en hu besant lo peu de sa magestat ab deuocio no recomptable. E la senyora a qui era donada potestat e auctoritat de regir lo fill de deu: prengue aquella preciosa maneta del dit senyor e posala sobre lo cap de cascu dels reys: de que sentiren consolacio no recomptable de aquell tocament. E digueren ab grandissima suauitat. ¶ O dulcebo amoris et amor dulcedinis qp magna misericordia tua: et propitiatio tua conuertentibus ad te: quesiuimus et inuenimus te domine: vt habeamus te sicut signaculum super cor nostrum. Volent dir O dolçor de sobirana amor: e amor tota dolça quant es gran la misericordia vostra: e com vos acostau senyor als qui a vos se conuerteixen: cercat vos hauem bonea infinida: e sou vos leixat trobar senyor perço que dins lo nostre cor sia empremtada la memoria vostra axi com lo sagell en la disposta cera. E dient aço besauen moltes vegades aquells peuets tan dolços del senyor. ¶ E apres volgueren besar la ma a la senyora mare sua: e sa merce nou volgue permetre: per donar honor a la dignitat reyal sabent quant es a nostre senyor cara. E posant los lo braç damunt ab molta familiaritat e amor mana que siguessen en vn banquet pobrellet que staua en aquell loch dauant sa senyoria sens catifa ne bancal: car en la posada de sa merce res de empaliament noy hauia: ans pobretat extrema e fretura gran. E los dits reys supplicaren sa senyoria los leixe star axi agenollats: car no senten nengun treball ne cansament: e la senyora tornant los a manar que siguessen: leuant se ells depeus per hobeir e fer lo que sa merce manaua: entra joseph lo glorios spos de la senyora per la porta: qui de mati era exit de la posada e no era tornat fins alauors: e vehent tanta nouitat de gent estanya stigue admirat fins per la senyora fon informat qui eren ne perque venien. E sabuda la veritat alegras molt e festeja tant com li fon possible aquells excellents reys. E ells lo reueriren singularment sabuda la sanctedat sua e la dignitat tan alta qui era spos de la senyora de qui ells eren tan afectats seruidors. E lo dit joseph no podent los seruir daltre leuas lo manto per posarlo sobre lo banch hon los reys hauien a seure per fer los strado. E ells conuidant se ab ell feren lo seure primer de si regoneixent li majoritat e senyoria per esser dit pare del fill de deu: e spos de la sua mare: e perco li donauen tota la honor e reuerencia possible. e stant axi los dits Reys asseyts contemplant en lo senyort e en la sua purissima mare: e molt desijosos de saber largament lo diuinal misteri de aquella vnio diuina e humana interrogaren la senyora dient. ¶ O mira et laudabilis inter feminas enarra nobis quomodo meruisti esser mater dei. Volent dir. O senyora admirable e digna de singular lahor entre totes les dones sia de vostra merce recomptar a nosaltres com haueu meritat esser mare de deu: car defall tot enteniment en pensar tan excellent dignitat: e sa senyoria respongue ab la humilitat e prudencia acostumada: e dix. ¶ Gratia dei sum id qd´ sum: quia regnum tenui virginitatis: et regem genui castitatis: ingredientem et regredientem habui in palatio ventris filium imperatoris: et de manibus meis non amisi clauem regni pudoris. Volent dir sa merce als dits reys. o fills meus responent vos al que desijau saber: dich vos que les grans obres marauelloses que nostre senyor deu ha fetes en mi son per sola gracia e clemencia sua. Car hali plagut que tenint yo lo regne de virginitat haja concebut e parit lo rey de castedat: e dins lo palau del ventre meu es entrat e exit lo fill del emperador eternal e de la mia ma no he leixada james la clau del regne de puritat virginal. E hoida aquesta resposta de la senyora los sancts reys foren tant inflamats en la amor de sa senyoria que ficant lo genoll dauant sa altesa: digueren. ¶ O virgo virginum reffugium opressorum et summe deitatis oraculum: pro peccatoribus es effecta: nam peccatores hoc meruerunt: vt mater efficereris altissimi: et propter iperos (i+ p en virgulilla +ros) inuenisti gratiam apud deum: non enim audebat homo: se tante credere magestati: per seipsum accedere ad deum suum: nisi tu mediatrix interuenisses: per quam velut per scalam ad nos descenderet summus deus: et ad ipsum ascenderet ymus homo. Volent dir. O verge e senyora sobre totes les vergens reffugi e solaç als tribulats e posats en pressura vos sou aquella intercessora e aiudadora qui dels peccadors sou e sereu feta aduocada: e aço han senyora meritat los peccadors que vos siau constituida mare del altissim deu e senyor: e per ells hauem trobat gracia dauant la magestat diuina reconciliant los ab la sua clemencia. O senyora excellent que no fora lome gosat de pensar atreuirse tant que per si mateix se hagues acostar a tanta magestat com es la del seu deu y senyor si vos mediadora no fosseu entreuenguda: per lo mija de la qual axi com per scala es deuallat a nosaltres lo sobiran deu omnipotent. E sa clemencia es pujat lome qui es pols e cendra.