Capitol XXVII. Com la noble e gentil donzella sperança: induhi la senyora al consentiment.

Capitol XXVII. Com la noble e gentil donzella sperança: induhi la senyora al consentiment.

Acabant misericordia e pietat de animar la senyora al consentiment sobreuingue altra donzella sperança nomenada e dix. O senyora y tan largament he yo sostenguts los homens ab paraules: e ara que som a les obres vostra senyoria se dete: yo senyora so del tot perduda si vostra merçe mes tarda a consentir: car ja defall la forca humana de tant sperar: ajudau los senyora no pereixquen al port. Car a vostra senyoria criden dient. ¶ Spes nostra tu es. Car la speransa dels nauegants per la mortal vida vos sou: mostrau los senyora aquella claredat diuina qui en vos se vol humanar. Aparellau li la vestidura puix de carn se vol arrerar: no tardeu senyora: car aço es lo que spera e desija natura humana ¶ O senyora quant sera de aci auant la dita natura inclinada a amar lo creador seu: e a sperar en la clemencia sua contemplant la gran bonea e larguea de la majestat diuina: e pora dir. ¶ O diuini amoris inmensitas: diuine pietatis superhabundantia: diuine affluentia largitatis: qp singularis et admiranda liberalitas. vbi donator venit in donum et est idem penitus cum datore. Volent dir: O diuina amor y quant sou inmensa e incomprehensible: o inestimable pietat de la habundosa larguea e liberalitat diuina. Quant es singular e admirable aquesta liberal clemencia hon lo donador ve ab lo do: e dona si mateix ab la cosa donada (primera a invertida). ¶ O qp larga et prodiga largitas tanto plenius adimpleta: quanto copiosius est effusa. O senyora y quant es larga y habundosa aquesta largitat diuina: E tant resta pus plena: quant pus copiosament se dona. E tot aquest be infinit vol la potencia diuina: sia tancat e clos dins lo vostre ventre: segons diu lo ecclesiastich. ¶ Deus in terram respexit: et impleuit illam bonis suis. Volent dir: que la gran clemencia de nostre senyor deu ha mirat la terra sancta del vostre virginal ventre: e delibera vmplir aquella dels seus diuinals bens: e donar se a vos en fill: e que vostra merce lo comunique a natura humana. ¶ E per ço senyora nous marauelleu si los homens criden sens cessar e sius son tan importuns: car cinch milia anys ha que speren lo que ara los haueu a donar: e tant com mes se acosta lo temps: mes pena los es lo sperar. E perço han recorregut a totes nosaltres donzelles de la cort de vostra altesa que continuament supliquen vostra excellent senyoria desempache aquesta fahena en que sta tota la salut sua. E de aço senyora importunen specialment a mi perque he agut gran familiaritat ab Adam e ab tots sos fills: els (y los) he molt ajudat en totes les dolors sues: prometent los la venguda de aquest senyor que dins vostra merce se vol aposentar: sia de vostra senyoria no li negueu la posada. Car en tot lo vniuersal mon noy ha loch digne: ni a sa magestat accepte aposar sino sols lo vostre ventre: donau loy senyora sens tardar: ajudau per merce aquesta gent: que tot son (lo seu) be de vos spera. ¶ Quia magna est clementia et benignitas tua domina: et nunquam deseris sperantes in te. Car gran es la clemencia e benignitat vostra senyora excellent: e nunqua falliu ni lexau als sperants en vos. E aço sols senyora soste natura humana la sperança ferma que te en vostra merce. E continuament criden a vostra altesa tots los fills de Adam dient. ¶ Inueniant peccatores gratiam apud deum per te inuentricem gratie et salutis. Volent dir: o senyora a vos suplicam: troben los peccadors gracia dauant nostre senyor deu per lo mija vostre: qui sou inuentora de gracia tan alta: per la qual tots los reclamants a vostra merce a (espacio, espay, aconseguirem) conseguirem salut. ¶ O senyora placiaus hoir aquestos clams: socorreu als qui ab tanta dolor ajuda a vostra merce demanen. Car longa sperança parenta es de mort E dit aço aquella gentil donzella sperança besa la ma a la senyora despedint se de sa merçe: per fer loch a sa jermana fe: qui ab gran feruor venia a suplicar la senyora prestament consentis.

Capitol XXVI. magnanimes senyores misericordia pietat suplicaren senyora prestas consentiment

Capitol XXVI. Com les magnanimes senyores misericordia e pietat suplicaren la senyora prestas consentiment per amor de natura humana.

Venint les dos amables germanes qui separar nos poden les quals son nomenades misericordia e pietat: e les dos ensemps prostrades als peus de la senyora besant aquells ab profunda humilitat e dreçant se abduy parla misericordia e dix. O ma senyora e no sab vostra merce que apres d´aquella cayguda dolorosa de Adam trobant se lançat de parays en ira (jra) de son creador: perseguit per totes les creatures: fora del tot perit: si ma germana pietat e yo nol haguessem emparat: e ab la sperança mia passa tota la dolorosa vida sua: e mori ab aquesta sperança. E en los lims hon ara es james la ha perduda perque yo senyora de aquell temps ença so stada procuradora e aduocada de natura humana. E sabent que per dona hauia a començar la reparacio sua so stada molt familiar a les dones. E venint vostra altesa en lo mon tantost en la marauellosa e singular concepcio vostra conegui que vos ereu aquella: qui tots sperauem: e ab gran goig digui. ¶ Tu es illa promissa: illa expectata: illa desiderata. Volent dir: vos senyora sou aquella: que la clemencia diuina ha promes al hom per reparacio y delit seu: vos sou aquella que tots desijam: e speram ¶ E en lo instant senyora queus hagui coneguda me doni al seruir vostre: e de vostra merce james me so partida. E com vostra senyoria es stada de edat de matremoni: al cel so pujada per inclinar la magestat diuina que volgues pendre vostra altesa per sposa. E ab los crits e suplicacions mies venci lo inuencible: e fon content de deuallar en terra e fer lo dit matremoni ab vostra merce: dient que eternalment vos hauia elegida per a celebrar aquest misteri dins les entramenes vostres de la vnio diuina e humana: e ara senyora tardau de acceptar ço queus es offert. ¶ Guardau senyora que aquest infinit tresor nengu nol pot rebre: sino sola vos. ¶ O senyora alegrau vos d´aquella dignitat tant immensa: que sola meritau rebre aquest impreciable tresor: vostra merce sera la dispensera e comunicarleu a natura humana. E en la distribucio de aquest infinit yo sere ab vostra senyoria tostemps. Vos senyora ma fillareu (me afillareu): e per vostra merce sere amada e coneguda e estimada per les gents: e vostra altesa sera intitulada mare de misericordia: e diran a vostra senyoria tots los homens justs e peccadors ¶ O maria mater gratie mater misericordie: de tuo vtero misericordia est nata: in tuo vtero fuit plantata: ideo merito mater misericordie es nuncupata. Volent dir: O maria senyora vos sou mare de gracia: car per vos la hauem rebuda: E mare de misericordia: car per lo mija vostre la hauem vista e coneguda: del vostre ventre purissim misericordia es nada: dins ell es stada plantada: e perço dignament sou mare de misericordia nomenada ¶ O la mia senyora que aço nos pora dir fins hajau concebut e parit: no tardeu vida mia: puix me sou mare nom façau penar: contentau prestament lo meu desig. ¶ In hac sola re ne timeas prudens virgo presumptionem: quia et signata in silentio vere cum dia: magis tamen (tamé; de ahont ix la b de “també”? Del mateix loch que al castellá también; pot sé “tam bene”) nunc in verbo pietas necessaria. Car en aquesta cosa nous cal tembre de presumpcio verge prudentissima: que molt largament haueu mostrada la vostra humil vergonya ab lo callar que fins açi haueu fet: ara senyora es molt mes necessari que mostreu pietat en vostra paraula ¶ O ma senyora socorreu a la necessitat mia car sens vos yo reste pobra: e no tinch que donar. E ja sab vostra senyoria quant so yo animosa e larga de cor desijosa de tostemps donar: e ara no tinch ni puch donar sino bens temporals: e aço senyora no farta ni contenta la voluntat mia: bens infinits he mester senyora: perque puga destribuir sens cessar: Los quals en lo mon nos troben: del cel han a deuallar obriu senyora la vostra boca: e sera vbert lo cel. Aparellau les entramenes vostres: e rebreu lo fill de deu. Car aquest es lo tresor que yo cerque e demane del començament del mon ença: e no he trobat james quil maja donat: perque ara suplique vostra merce quel prengau ell me doneu. Car yo senyora tinch a destribuir aquest fill vostre: e dire a vostra altesa com la sanch sua dare tota per la redempcio de natura humana. La anima sua fare partir del cors per mort e trametre la als lims per deliurar los catius que aqui son. Lo seu cors glorios e inmortal apres la sua mort fare que reste en lo mon sagramentalment en refectio e vianda de les animes deuotes perque rebent a ell e sentint la dolçor sua hajen molta raho de dir. ¶ Vere tu es dilectus meus electus ex milibus: in quo complacuit anime mee habitare omnibus diebus vite sue. Volent dir: verdaderament senyor vos sou lo meu amat elegit entre mil ço es entre tots los creats: en lo qual se adelitara la anima mia tots los dies de la vida sua. Los merits infinits de aquest senyor fill vostre dare als freturosos: e axi enriquire los pobres: fartare los famejants: a tots dare vianda: nengu que a mi reclame nos partira sens gracia: puix lo tresor es habundos: e so certa que per molt que done nunqua minuara ¶ O senyora y aqui tal riquea spera: tota tarda li es pena: sia de vostra merce desempachau la resposta: car la clemencia diuina es presta de contentar mon desig donant se als homens: vnintse (o vnint se) ab la sua natura si vostra senyoria consent: perque yo per ells sia coneguda lohada e magnificada. Perque la mia germana pietat e yo suplicam vostra senyoria dient. ¶ Aperiantur nobis ianue sempiterne: vt enarreus in eternum mirabilia tua. Volent dir que sia de vostra merce obrir a nosaltres la porta de la vostra deliberada volentat e rebrem aquell qui es deu eternal: perque recomptem eternalment les marauelles e gracies vostres.